L'acarnissament del règim iranià contra els kurds exiliats a Iraq no té cap raó lògica si no és per un odi atàvic i kurdòfob. El conseller de Seguretat Nacional de l'Iraq, Qasim Al-Araji, ja va anunciar el trasllat dels grups d'oposició kurds iranians a un tercer estat. No obstant això, el pla s'ha enfrontat a una forta oposició de faccions clau de l'oposició. "La reubicació dels membres d'aquests grups a sis campaments està en curs: quatre a Erbil i dos a Sulaymaniyya. També ens estem coordinant amb les Nacions Unides per reassentar-los en un tercer estat", va dir Al-Araji en una entrevista a la televisió estatal iraniana el 10 de setembre. Va afegir que "77 bases" pertanyents als grups al llarg de la frontera compartida amb l'Iran. han estat tancades.
L'anunci formà part de la implementació per part de l'Iraq d'un acord de seguretat amb Teheran, signat el març de 2023, que demana desarmar els grups d'oposició kurd amb seu a la regió del Kurdistan. Segons l'acord, la seu d'aquests grups s'ha d'allunyar de la frontera entre l'Iraq i l'Iran. Al-Araji també va assenyalar que "les armes pesades d'aquests partits s'han lliurat a les forces peshmerga kurdes", elogiant la cooperació del govern regional del Kurdistan (KRG) per ajudar a abordar el problema de l'oposició iraniana.
Tanmateix, els grups d'oposició kurds iranians van rebutjar qualsevol pla per a la seva reubicació. Mohammed Nazif Qadri, cap de relacions públiques del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI), el més gran entre els grups de l'oposició, va dir a 964media: "Els nostres membres, com a individus, poden traslladar-se a qualsevol país que triïn sota la supervisió de l'ONU mitjançant programes de deslocalització, i això passa. regularment. Però com a grup, no hi ha cap pla o proposta d'aquest tipus per traslladar-nos a un tercer país, i encara que n'hi hagués, no ho acceptaríem mai. Som un partit polític i no abandonarem aquesta identitat. Hem escoltat els comentaris de Qasim al-Araji i sabem que això s'ha discutit entre iraquians i iranians, però no tenim cap obligació de traslladar-nos com a grup. Els individus poden optar per traslladar-se voluntàriament a través de l'ONU, però com a grup hem insistit en el nostre dret a continuar amb el nostre activisme polític i de partit".
De la mateixa manera, una font principal del Partit Komala del Kurdistan iranià, una altra facció important, va dir a 964media que no havien rebut cap avís formal sobre un pla de reubicació. "Sovint, els iraquians no ens informen dels seus acords amb l'Iran fins a l'últim moment, possiblement com a tàctica per evitar que ens preparem o com a xoc psicològic. Però mai no acceptaríem cap pla d'aquest tipus", va dir la font, que va parlar sota condició d'anonimat. "Parlar de reubicació a un tercer país recorda el que va passar amb els mujahidins, però encara no hem rebut cap sol·licitud d'aquest tipus". La referència era a l'Organització dels Mujahidins de l'Iran (PMO), els membres de la qual van ser traslladats de l'Iraq a països europeus el 2016 després de diversos atacs als seus camps. La reubicació formava part d'un acord negociat pels Estats Units i les Nacions Unides. Des del 5 de setembre, els partits d'oposició kurds iranians han començat a traslladar-se des dels seus reductes a Sulaymaniyah a un camp controlat dins de la mateixa governació. Segons els funcionaris, aquesta mesura es produeix com a conseqüència de la pressió creixent de Teheran. No obstant això, el procés s'ha aturat. “El procés d'evacuació gairebé s'ha aturat perquè vam demanar millors serveis bàsics al campament controlat, com ara nous habitatges i millores d'instal·lacions. Només el primer grup s'ha traslladat al camp controlat de Surdash; la majoria es queden fins que les condicions millorin", va dir una font coneixedora de la situació.
El secretari general de Komala, Abdullah Mohtadi, va dir en un discurs el 10 de setembre: "El trasllat d'un camp a un altre no aturarà el nostre compromís polític i les activitats del partit. Ens comprometem a intensificar les nostres activitats organitzatives, diplomàtiques i mediàtiques". Mohtadi va instar els membres del seu partit a "continuar el seu treball per frustrar els plans de l'enemic".
Tres faccions del Partit Komala —el Partit Komala del Kurdistan iranià, el Komala dels Treballadors del Kurdistan i l'Organització del Partit Comunista de l'Iran del Kurdistan Komala— mantenen bases a tres pobles adjacents a prop de Sulaymaniyya: Zrgwez, Zrgwezalla i Banagawra. L'acord de seguretat de març de 2023 entre l'Iraq i l'Iran va ser dissenyat per evitar que els grups kurds iranians utilitzessin la regió del Kurdistan com a base per a operacions contra el govern iranià. Com a part de l'acord, el govern central de l'Iraq va desplegar tropes per patrullar la frontera entre la regió del Kurdistan i l'Iran, i els grups van acordar evacuar les seves posicions abans del 19 de setembre de 2023.
A l'inici de desembre la reubicació dels grups d'oposició kurds iranians a camps supervisats està en curs. Una facció de l'oposició kurda iraniana, concretament dos grups rivals, tots dos anomenats Komala, amb seu anteriorment a Zargwez, prop de Sulaymaniyya, ha estat desarmada i s'estan traslladant a un nou camp supervisat a Surdash, prop de Sulaymaniyya. Actualment, hi ha 3 camps designats per a aquests grups: un a Sulaymaniyya i dos a la província d'Erbil. Aquest desenvolupament forma part de l'acord de seguretat de 2023 entre el KRG, l'Iraq i l'Iran. El líder del KDP, Masoud Barzani, va declarar recentment que el KRG havia participat en les negociacions des del principi i va elogiar els grups kurds iranians per la seva cooperació durant la seva estada a la regió del Kurdistan.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada