dimecres, 14 de maig de 2014

Celebrat el Congrés de Democràcia Islàmica a Kurdistan


A iniciativa d'Abdullah Öcalan, dirigent del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). S'ha celebrat un Congrés de Democràcia Islàmica a la principal ciutat kurda de Turquia, Amed (Diyarbakir en turc). L'aplec s'ha realitzat els dies 10 i 11 de maig de 2.104. El propòsit d'Öcalan és debatre el fons de l'islam, des d'una perspectiva democràtica i trencar la disjuntiva islam/democràcia. Els sunnites són la majoria religiosa al Kurdistan.


En total 340 delegats hi han pres part. Amb una notable delegació del Kurdistan turc però també de l'iraquià. Delegats del Kurdistan sirià han trencat el bloqueig i pogut assistir al congrés. Això és especialment important car Rojava (Kurdistan de Síria) afronta una situació especial on els islamistes fonamentalistes estan atacant l'autogovern democràtic kurd de forma salvatge.

Cal apuntar que 180 periodistes han seguit la trobada on hi han participat els batlles d'Amed, Gülten Kışanak i Fırat Anlı, del partit de la pau i la democràcia (BDP) això com el màxim dirigent del moviment cívic turc Demokratik Toplum Kongresi (DTK) o Congrés de la Societat Democràtica. El DTK aplega 600 organitzacions no governamentals kurdes i turques.

Un dels punts forts fou el discurs del professor Kadri Yıldırım, director del de l'Institut de Llengües Vives de Turquia i rector de la Universitat de Mardin Artuklu. En el seu discurs va centrar el debat sobre la denominació Kurdistan, com van ser islamitzats els kurds (que eren de majoria mazdeista) i com s'havien "sacrificat" per l'islam. En el seu discurs va afirmar que l'islam aposta per la coexistència de multi-identitats i el multi-lingüisme lluny de les concepcions mono ètniques.

El document final del congrés va apostar per a que la "Constitució de Medina" (622-623) sigui la pedra angular per a que es solucioni la violència i les divisions al món islàmic. En especial aposta per a que la denominació "comunitat de creients" tingui una clara connotació multi nacional de respecte. També que les "diferències de llengua i origen són obra d'Al·là" i per tant s'han de respectar. Finalment el congrés va reiterar el paper que la dona ha de tenir en la societat, ja no kurda, sinó musulmana. El congrés refusa la mentalitat de supremacia masculina a certs ambients musulmans.

Aquest esdeveniment significa un punt d'inflexió en la relació del nacionalisme kurd, laic, amb l'islam. Un canvi en la relació tensa entre les dues corrents de pensament que, massa sovint, s'han enfrontat sobretot al Kurdistan turc (cas de la guerra entre el PKK i el Hesbol·là turc) o actualment al Kurdistan sirià.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada