dijous, 19 de febrer de 2015

Cizre, en estat de guerra latent a Turquia

El lent degoteig de víctimes mortals a la ciutat de Cizre (Kurdistan de Turquia) evidencia un conflicte latent. Mentre la resistència kurda du a terme un procés de negociacions amb el govern turc Cizre viu en estat de permanent tensió.

El 14 de gener era assassinat Nihat Kazanhan, de 12 anys, una setmana abans, el dia 6, moria Ümit Kurt, de 14. Ambdós per trets de desconeguts que no ho són tant. Tothom sap que la policia turca està al darrere dels assassinats. Fins i tot s’apunta a la intencionalitat de voler fer descarrilar el procés de pau com ja va passar amb processos similars els anys noranta. Ni la policia ni el govern civil han emès ni un sol comunicat sobre els fets. Des de 1988 han estat assassinats 580 menors d’edat kurds segons l’advocada Filiz Olmez de l’Associació pels Drets Humans IHD.




L’origen són les protestes a favor de Kobanê que van esclatar a desenes de ciutats kurdes de Turquia l’octubre de 2014. A Cizre es van estendre de forma especial i es van establir barricades per no deixar entrar la policia o els islamistes a diversos barris de la ciutat. Avui les barricades es mantenen i els xocs al seu voltant han provocat set morts, quatre d’ells infants kurds. Cal apuntar que una de cada deu famílies de la localitat té algun membre combatent amb les HPG del PKK o les YPG/YPJ del PYD. De fet les HPG van matar dos policies en revenja pels assassinats de menors a Cizre.

També a Cizre hi té presència el partit islamista Hüda-Par amb més de 2.500 militants. Hüda-Par és un grup fonamentalista oposat al nacionalisme kurd i se’l considera l’hereu d’Hizbullah, el moviment paramilitar que va terroritzar el Kurdistan els anys noranta assassinant centenars de kurds propers al PKK. En les protestes d’octubre, per exemple, sis membres d’Hüda-Par foren assassinats a Amed (Kurdistan de Turquia) quan donaven suport a l’Estat Islàmic. Els fets van tenir conseqüències a Cizre amb una batalla campal de vuit hores a finals de desembre. Hi van morir tres membres de les YGH, grup de joves proper al PKK i un d’Hüda-Par. El portaveu del govern turc, Bulent Arinc, va deixar clar de quin bàndol estava Ankara afirmant que Hüda-Par “és la part oprimida i la víctima”. En canvi els morts els posen principalment els civils kurds i hi ha total impunitat policial sense cap investigació dels fets. L’aparició d’un vídeo a finals de gener que mostra com la policia va disparar contra Nihat Kazanhan ha obert la porta a una primera investigació. El primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, ha afirmat que “no hi ha cap dubte de que va ser assassinat per una bala de les forces de seguretat” i el ministre de l’interior ha promès que aclariria els fets.

Per la seva part el president Erdogan, islamista moderat, ha apuntat a una conspiració dels grups islamistes radicals turcs dirigits pel clergue Fetullah Gulen. “Sabem, va dir, que hi ha una conspiració a Cizre, i estem prenent mesures”.

Cristina Torrent

0 comentaris:

Publica un comentari