PYD. Partiya Yekîtiya Demokrat o Democratic Union Party.
Actualment és la formació principal del Kurdistan sirià. En realitat es tracta d’una mena de filial del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) turc. De fet forma part del KCK (Koma Ciwakên Kürdistan, Union of Communities in Kurdistan) a nivell de tot Kurdistan.
El PKK va actuar com a tal des de 1980 a Síria. En aquell moment el règim sirià va respondre al projecte turc GAP (explotació unilateral de l’Eufrates) acceptant les faccions armades turques Dev Genç, Dev Sol i PKK. El 1980 Abdullah Öcalan es refugia a Damasc on gestiona un camp d’entrenament. Després es trasllada a la vall de Bekaa (Líban) on el PKK s’alia al DLFP palestí de Nayif Hawatmeh. El 1987 el PKK tenia oficines a Damasc, Qamixlo, Darbasiya, Derik, Ras al-Ayn, Efrîn, Alep i Hassaka. El PKK controlava de facto zones del Kurd Dagh. El 1990 Turquia retirava el GAP i Síria declarava el PKK "terrorista". El 09.10.1998 és expulsat de Síria, el 12.11.1998 arriba a Itàlia, el 01.1999 marxa a Kenia on és capturat. Des de 1998 Síria entrega dirigents del PKK a Turquia. El PKK deixa d’operar a Síria.
Després d’un període crític l’any 2003 es funda el PYD (Partit de la Unió Democràtica) sota el lideratge de Fuet Omar. Les decisions últimes les pren el PKK. Això provoca l’escissió del Rekeftin el 2004 i una crisi tres anys després: el PYD és dividit entre els partidaris d’enfrontar-se a Assad i els d’aliar-se. Guanyen els segons amb Fehman Husayn (Dr Bahoz). Els joves radicals abandonen el PYD. L’any 2010 s’escull una nova direcció bicèfala amb Salih Muslim (veterà del PKK) i Asya Abdullah; amb ells el partit pren una fisonomia més autòctona siriana i opta per una política agressiva amb la resta de partits sirians kurds i els seus flirteigs amb l’oposició àrab al règim. En aquest sentit crea una milícia pròpia, YPG, (Unitats de Protecció Popular) que es fan amb el control de les zones kurdes a mesura que l’exèrcit sirià es comença a retirar segons el següent detall:
19.07 > L’exèrcit es retira d’algunes zones kurdes. YPG es fa amb el control de: Kobanë
(Ayn al-Arab);
20.07 > YPG pren Efrin i Cinderes;
21.07 > YPG allibera Derik (al-Malikiyah) i Amuda,
23.07 > Tirbespi (Kahtaniyah), Tol Ziwan, Til Cihan i Girke Lege (Maabad) al al-Hasakah. Assad es fa fort a al-Qamishli. 640 presos del PYD són alliberats per Assad.
00.09 > KSupreme C anuncia que crea unitats militars. YPG respon trencant cooperació amb el KSC i assalta seus de 3 partits a Girke Lege. A finals de mes reprenen la col·laboració a Kobani i Sheikh Maqsoud (Alep)
11.11 > L’exèrcit es retira de varies ciutats que passen a PYD: Darbasiyah, Tall Tamr, Amuda, Dêrik/Malikyah
2013
21.02 > YPG ocupa Çil Axa / Al Jawadiya
01.03 > YPG ocupa la més gran petroliera a Rumaulan i captura soldats també ocupa Al Qahtariya (Tribesin). Acord YPG i Ahrar-al-kurd-Brigade de Kobani
24.09 > Del 6 al 24 xocs entre YPG i FSA a Shaykh Maqsud (Alep). FSA vol ocupar-lo
27.10 > Conquesta del lloc fronterer de Tell Koçer
28.10 > Conquesta de Cilaxa i Rimelan expulsant a ISIS
00.11 > Ofensiva dels Màrtirs de Serekaniye a l’oest de Jazira. YPG expulsa IS de 19 llocs en 5 dies (1.11-5.11) en una victòria espectacular: Misharfa, Al-Asadiyah, Micebre
Posteriorment han llençat ofensives contra els islamistes d’IS i Al Nusra Front expulsant-los de diversos indrets kurds.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada