dissabte, 23 de maig de 2015

L'Iran pressiona per una autonomia per a la regió kurda Kirkuk

Kirkuk és una ciutat situada al Nord d’Iraq, a 236 km al nord de la capital iraquiana, Bagdad. Històricament, Kirkuk ha estat considerada el Jerusalem pel poble kurd i turcman. Aquesta ciutat sempre ha estat en constant disputa, així com ho estan actualment els altres territoris del Kurdistan.

El punt d’inflexió més important dels últims anys respecte a la situació de Kirkuk va ser el dia 11 de març de 1970, on el Partit Democràtic de Kurdistan, liderat per Mustafà Barzani, firma amb Bagdad el Manifest d’Autonomia, el qual legitimava l’autonomia del poble kurd, i la representació política al govern de Bagdad, entre altres aspectes. Aquest decret no podia ser aprovat fins a l’any 1977, ja que es necessitava un cens actualitzat per tal de comprovar la seva dimensió demogràfica. Però al juny del 1973 el líder guerriller Mullah Mustafà Barzani va reclamar els jaciments petrolífers de Kirkuk, fruit d’una tensió generada entre el partit Baas i els kurds. Bagdad ho va interpretar com a una declaració de guerra, i al Març del 1974 va establir l’Estat d’Autonomia. Amb el nou Estatut tots els avenços aconseguits amb el Manifest del 1970 es van paralitzar, perquè es van excloure les àrees riques en petroli de Kirkuk, Kanakin i Shengal/Sinjar, el que deixava en gran desavantatge al poble kurd. Amb les reformes administratives es van canviar el noms, i en algun cas els límits d’alguns països i governacions. Concretament a Kirkuk, la província es va dividir per la meitat, els seus límits van ser preestablerts per donar una hegemonia al poble àrab, marginant altre cop al poble kurd. El que s’ha anomenat “arabització” de Kirkuk i també d’altres territoris rics en petroli es va iniciar als anys 20, quan es van descobrir el potencial petrolífer d'aquestes regions. El Partit Baas va iniciar el seu mandat l’any 1968, on es va iniciar el procés d’”arabització” de Kirkuk, eliminant així la presència de les minories que poblaven la regió.


Els peshmerga kurds estan sostenint sols el front a Kirkuk. El General Salah Dilmani, de l'UPK, va morir el passat 12 de maig en el front

Com ho van aconseguir? Doncs traslladant a milers de famílies jueves, turcmans, i kurdes a camps d'assentament situats a Kirkuk, Sinjar, Kanakin, i destinats exclusivament per a aquestes minories ètniques. El poble kurd va reaccionar a aquests moviments del govern iraquià, tot i alçant-se contra el seu Govern. Això va tenir una repressió per part d’Iraq a partir de la força militar. Aquesta opressió va provocar la fugida de desenes de milers de persones cap a les muntanyes, provocant així una crisi humanitària. Després d’uns mesos, Saddam Hussein va cedir a la pressió internacional, retirant l’exèrcit iraquià i a la seva administració del territori kurd, a la vegada que imposava un bloqueig intern a Kurdistan. A partir de l’any 1997, les autoritats iraquianes van obligar a la població kurda d’origen no àrab a renunciar a la seva identitat kurda o assíria, registrant-se oficialment com a àrabs. També van confiscar les seves propietats i béns, i els que van ser expulsats de zones controlades per les forces kurdes se’ls hi van requisar totes les seves propietats i targetes de racionament.

Va ser amb l’ascens al poder del Partit Socialista del Renaixement Àrab (Baas) que es va iniciar aquesta campanya que gairebé es podria titllar de genocidi, ja que es van desplaçar a més de 200.000 persones, les quals la gran majoria serien assassinades i sepultades en paratges inhòspits. A causa d’això, quan l’any 2004 es va proclamar l’actual vigent Constitució Federal, els partits kurds van exigir un mecanisme, concretat a l’article 140, que autoritzés a celebració de referèndums en les zones en disputa després d’haver-se realitzat els censos reclamants. Tot i això, 10 anys després segueix sense utilitzar-se aquesta eina i se segueix tenint com a referència el cens de l’any 1957, el qual indica que a Kirkuk hi viuen 178.000 kurds, 48.000 turcmans, 43.000 àrabs i 10.000 cristians.

L'Estatut de la ciutat iraquiana de Kirkuk nord ha estat un punt de controvèrsia des del col·lapse del règim iraquià el 2003. Els kurds voler unir la ciutat de la regió del Kurdistan i el govern central iraquià vol que romangui sota autoritats de Bagdad.

La zona és ara gestionada militarment per un dels dos principals partits kurds de l'Iraq: Yekêti Nîstimaniy Kurdistan (UPK), Unió Patriòtica del Kurdistan. Segons BasNews, una zona autònoma donaria equilibri a la competència entre la UPK i el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK).L'assumpte va ser discutit durant la recent visita del Segon Secretari General Adjunt de la UPK Barham Salih a l'Iran. "Des de l'inici del conflicte Estat Islàmic (IS) a l'Iraq, el govern iranià ha estat insistint Kirkuk es converteixi en una comunitat autònoma com la majoria de les zones en disputa entre Arbela i Bagdad que estan totalment controlats pels kurds peshmerga."

Un oficial de l'UPK a Kirkuk, Rebwar Taha, va rebutjar la proposta: "Ens oposem a la declaració de l'autonomia en Kirkuk ja que estem treballant perquè la província sota la jurisdicció del Govern Regional del Kurdistan (KRG). El poble de Kirkuk vol decidir sobre el seu futur a través de l'aplicació de l'article 140 de la Constitució iraquiana."

0 comentaris:

Publica un comentari