“Veiem només una qüestió de temps que els Peshmerga derrotin l’Estat Islàmic”

A principis de juny farà un any de l’entrada de Daesh a l’Iraq. Com valora el transcurs dels esdeveniments i la situació actual?

- Fa poc es va exposar la fràgil composició de l’exèrcit iraquià com a institució i la seva falta de sentit d’identitat i d’unitat nacional. El fet que un grup d’uns 700 terroristes sigui capaç d’envair la segona ciutat més gran de l’Iraq [en relació a Mossul] mostra la debilitat de la cadena de comandament, la falta de coordinació i que el govern iraquià del moment no va tenir èxit en l’adopció de les polítiques necessàries per a ser inclusius amb diverses sectes del país. Amb l’envestida de l’Estat Islàmic (EI) el KRG (Govern Regional del Kurdistan, per les sigles en anglès) era necessari, en absència de l’exèrcit iraquià, per a desplegar les forces Peshmerga i protegir als ciutadans del país allà on els anteriors eren incapaços de fer-ho. Això es va traduir en una línia defensiva d’uns 1.000km que necessitava ser assegurada i degut al fet que l’EI havia capturat grans quantitats d’armes pesants d’un exèrcit iraquià que fugia, les nostres forces necessitaven d’ajuda militar urgent.

Actualment, el KRG ha aconseguit el recolzament de la comunitat internacional, per bé que seguim necessitant d’assistència militar i humanitària per a derrotar l’EI i ajudar els qui busquen refugi al Kurdistan. Tenim confiança en la capacitat dels nostres Peshmerga i en la seva voluntat per a derrotar l’EI i ho veiem només una qüestió de temps poder-los derrotar d’una vegada per totes. I és que encara que queda molta feina per a fer, des del juny passat hem recuperat grans extensions de territori. Hem aconseguit fer-nos amb el control da les muntanyes de Sinjar tot alliberant-ne els kurds yezidis, que hi van quedar atrapats. També hem aconseguit mantenir a ratlla l’EI a Kirkuk i derrotar-los a la ciutat de Jalawla, al sud del país.

Quines conseqüències ha tingut el conflicte a l’interior del Kurdistan iraquià des del punt de vista social i econòmic?

- Hem hagut de fer front a un gran nombre de desplaçats interns i de refugiats arribats de la Guerra Civil de Síria i donar-los suport ens han suposat una gran despesa pressupostària. Actualment estem donant habitatge a uns 2,2 milions [de persones] i ens està suposant un enorme esforç financer. A més, la congelació d’una part del pressupost iraquià ens ha col·locat en una posició molt difícil. Amb molt poca ajuda financera estem, d’una banda, fent front a una guerra contra l’EI i, de l’altra, proporcionant [ajuda] als refugiats i als desplaçats interns. Això ha demostrat ser molt difícil, però el nostre poble i govern han fet un gran esforç per a donar suport a les persones afectades pel conflicte.


Quines han estat les conseqüències del descens del preu del petroli per a les arques públiques?

- Per descomptat, el descens en els preus del petroli ha afectat el pressupost iraquià en general. Sens dubte, ha posat les coses més difícils. Per a compensar-ho ens hem posat d’acord per a produir i exportar més barrils de petroli al dia, però, francament, la disminució del seu preu ha tingut un efecte negatiu per a la nostra economia.

S’estan convertint en un país massa dependent del petroli? Quines alternatives contemplen per a diversificar els ingressos?

- És important que un sàpiga que encara que el petroli és actualment el principal motor de la nostra economia, i ho seguirà sent durant els propers anys, certament no és l’única via de la qual depenem per a generar ingressos. El nostre sector de la construcció ha estat en auge durant l’última dècada i tenim plans estratègics per a garantir la seguretat alimentària a través d’un sector agrícola fort i resistent amb un pla a llarg termini per a ajudar a establir una economia més sostenible.

I més enllà de les seves fronteres, quina és ara la seva relació amb Bagdad? Al-Abadi i Masum han introduït canvis remarcables respecte els predecessors?

- [Al-Abadi i Masum] han heretat un Iraq que està pels terres, han assumit una gran responsabilitat en l’intent de millorar el país i de garantir la seguretat de la seva població. Ells tenen una feina molt difícil entre mans, però tinc fe en el Primer Ministre Al-Abadi. Fuad Masum, President de l’Iraq, adopta una posició en gran mesura cerimonial. Ell no posseeix poders executius i, per tant, les responsabilitats recauen en Al-Abadi, que fins ara ha donat mostres de voluntat de treballar i d’incloure totes les sectes [del país] en el procés polític, a diferència de l’anterior govern, que va ser executat d’una forma sectària. Al-Abadi ha fet passos positius fins el moment per a intentar revifar la relació entre Arbela i Bagdad, i va donar un pas important en arribar a un acord amb el KRG relatiu al petroli i a la restauració de la nostra part del pressupost. Dit això, crec que té un llarg camí per a recórrer i entenc que encara és massa aviat per a determinar si introduirà o no grans canvis. Encara no hem rebut el 17% de la nostra participació en el pressupost iraquià, i en aquest sentit esperem que Bagdad honri el nostra acord, de la mateixa manera que nosaltres hem complert amb la nostra part.

Les extraccions de petroli han tensat les relacions entre el KRG i l’Iraq?

- Per descomptat que ho han fet. Però des que es va firmar l’acord anterior entre Bagdad i Arbela sobre la producció i exportació de petroli, les dues parts han començat a revifar la relació i ara estan treballant en un sentit més cooperatiu. Amb el govern anterior hi havia moltes coses sobre les quals no estàvem d’acord però no vam poder resoldre-les. Des de la formació del nou govern i amb temps, però, hem estat capaços de seure i resoldre les qüestions pendents que van sorgir a causa de la nostra exploració, extracció i exportació de petroli. Les relacions entre Bagdad i Arbela estan ara molt millor que abans.

La comunitat internacional sembla haver vist en vosaltres un perfecte aliat.

- Tenint en compte que el KRG és un govern secular i democràticament constituït, la comunitat internacional s’ha adonat que el seu suport a la regió del Kurdistan s’adapta als seus interessos.

Hem demostrat ser una força formidable en la lluita mundial contra el terrorisme, ens hem convertit en el front principal en la lluita contra el terrorisme islàmic, i no tenim intenció de rendir-nos-hi. Estem lluitant en nom, i en defensa, del món lliure. Estem defensant la democràcia i recolzant el KRG la comunitat internacional sap que està defensant els seus valors i principis en un regió del món que ha estat vivint sota dictadures i guerres civils. Hem aconseguit donar seguretat als ciutadans i refugi als qui fugien de les zones més afectades [pel conflicte]. Hem evitat caure en el caos violent que va assolar l’Iraq després de l’alliberament del 2003, i la nostra economia ha sigut exitossa. Tenim una llei d’inversions liberal que permet a les empreses internacionals [gaudir] d’un període lliure d’impostos, així com la capacitat de repartir-ne els beneficis que se’n deriven i permetre alhora la circulació de capitals sense haver de pagar l’impost de timbre.

El juliol del 2014 el President Masoud Barzani semblava decidit a celebrar un referèndum de independència. S’han acabat les fronteres de Sykes-Picot?

- Bé, la dinàmica de l’Orient Mitjà ha canviat. Encara existeixen les fronteres que van ser establertes per l’acord Sykes-Picot, encara hi ha un estat sobirà anomenat Iraq, del qual formem part, i encara hi ha un estat sobirà anomenat Síria. Treballarem tan fort com puguem amb Bagdad per a fer que les coses funcionin. Kurds i àrabs han de ser socis a l’Iraq, però fins ara ha estat molt difícil formar i consolidar aquesta associació.

En qualsevol cas, seguirem treballant amb tots els nostres esforços per a ajudar a resoldre els problemes actuals que afronta l’Iraq, però la comunitat internacional també ha de tenir en compte que l’autodeterminació és un dret que els kurds de l’Iraq poden exercir. No obstant això, veiem que estem al costat de l’exèrcit iraquià en la guerra contra l’EI, i hem de mantenir al marge el referèndum fins que aquesta guerra no s’hagi guanyat.

El futur Orient Mitjà ha de redibuixar les seves fronteres per a trobar certa estabilitat? Iraq, paradigma de la mescla entre diferents grups religiosos i ètnics, com podria definir i executar aquests canvis?

- Hem signat una constitució que garanteix que seguim sent una part d’un Iraq federal i democràtic, i en la mesura que segueixi sent federal, democràtic i inclusiu, treballarem amb els nostres col·legues de Bagdad per aconseguir la cohesió entre els diferents grups ètnics i religiosos que hi ha al país. Però l’Orient Mitjà és una regió extremadament complexa i farcida de sectes ètnico-religioses. Conviure junts sota un mateix estat, com si es tractés d’una sola nació, ha demostrat ser molt difícil. Líbia s’ha convertit en un estat fallit, el Líban s’ha mantingut unit a través d’una sèrie de governs de coalició febles després de la seva sagnant guerra civil, Síria i l’Iraq s’han mantingut units per dictadors i en la seva absència els dos països han caigut en una guerra civil. Després de cent anys d’esforços, aquests estats segueixen sense funcionar i ja és moment que els líders comencin a pensar en la futura forma que ha d’adoptar l’Orient Mitjà. Una cop s’hagi obtingut algun tipus d’alternativa, s’ha de deixar que la gent decideixi el futur dels seus fills i néts i, per descomptat, el que el poble decideixi haurà de ser respectat per tots. Els centres de recerca que han investigat un nou model per a l’Orient Mitjà centren les seves energies a intentar determinar noves formes en què els grups ètnics i sectes de la regió puguin viure junts, però fins el moment no han proporcionat al món una possibilitat real per a un nou Orient Mitjà.

Tenen algun interès en obrir una delegació del KRG a Barcelona?

- A causa de l’actual crisi no tenim la intenció d’obrir noves oficines arreu del món. Les nostres activitats són molt limitades i hauran de relacionar-se amb els governs regionals a Espanya fora de la nostra oficina de Madrid. Gaudim de grans relacions amb la regió de Catalunya i tenim la intenció de mantenir-les i ampliar-les, doncs ens agrada el suport que el poble català mostra cap els kurds.

El KRG es posicionaria a favor d’una Catalunya independent?

- He de dir que, en primer lloc, no estem en condicions de reconèixer la independència de cap nació. Nosaltres mateixos som una regió federal de l’Iraq, per la qual cosa no seríem capaços de dir que reconeixem la independència de cap altra nació. També crec que un estat independent és possible per a la població d’aquella nació si així ho decideixen i ho aconsegueixen a través de mesures democràtiques. No ens agradaria interferir en la política interna d’Espanya, però nosaltres donem suport al dret a la lliure determinació si el poble decideix sobre ell mateix a través d’un procés democràtic i legal.




Entrevista realitzada per Marc Español i Escofet @mespanolescofet