Acusen l’actual govern de Bagdad de reprendre l’arabització impulsada pel dictador baasista Saddam Hussein a la regió kurda de Kirkuk. “Fins ara no hem deixat envair ni un sol centímetre de terra a Kirkuk” va assegurar la Unió Patriòtica del Kurdistan. Amb ella hi ha el moviment Gorran, Unió Islàmica del kurdistan i el Koam, Grup Islàmic del Kurdistan. El comitè creat el gener de 2020 ha estudiat els canvis demogràfics i ha detectat una clara intenció del govern central d’enviar immigrants àrabs a Kirkuk.
El governador kurd, Najmaldin Karim, fou cessat el 2017 i substituït per l’àrab Rakan al-Khabouri que protagonitza la desnaturalització de la ciutat. Una vegada assentats se’ls hi faciliten ajudes per tal de substituir la població kurda. El mateix sistema fou utilitzat per Hussein entre 1970 i 1978. La constitució va incloure, a partir de 2007 l’article 140 que respectava la identitat kurda de Kirkuk tot i considerar-la una “zona de disputa”. Arran dels canvis a Bagdad el 2003 l’Iraq va iniciar una política de des-arabització de la regió kurda de Kirkuk per retornar-la als seus legítims habitants. Aquesta línia es va interrompre el 2017 de forma abrupta quan s’han tornat a enviar colons àrabs a la zona. El Partit Democràtic del Kurdistan no va formar part dels qui van denunciar la colonització doncs va més enllà i reclama el retorn íntegre de Kirkuk al Kurdistan al considerar-lo “zona ocupada” per les forces centralistes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada