L'evolució ideològica i estratègica del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), és un afer molt interessant i que ens dóna mostra de la capacitat autocrítica i d'aquest moviment. El PKK es va fundar el 1978 i va reconèixer la connexió que hi havia entre la qüestió kurda i la dominació global del sistema capitalista modern. En un context del món bipolar, entre el món capitalista i el del Socialisme Real, el PKK va apostar per la creació d'un Estat socialista kurd.
Amb el transcurs de la lluita i el dels projectes d'Estat socialistes, el PKK va començar reconsiderar els seus objectius, el partit es va reconèixer en un estancament. L’evolució del PKK, amb la renúncia a la creació d'un Estat socialista del Kurdistan, no s’ha de veure com un signe de claudicació o debilitat, Öcalan ha exposat que el motiu va ser l'anàlisi d'aquests Estats socialistes i comprendre que no hi havia canvis en l'estil i la forma de la vida al Socialisme Real respecte a la vida capitalista de la resta del món. La conclusió d’aquest anàlisi fou que un projecte d'alliberament i democratització del Kurdistan i la societat no podia provenir d'una solució estatal. A més tal com ha assenyalat Öcalan existia una contradicció fonamental: "Tot i que el PKK es pretenia en favor de les llibertats, no aconseguim deixar de pensar en termes de jerarquia". La lluita havia de repensar-se: l'organització jeràrquica, la recerca del poder institucional i la idealització de la lluita armada; començaven a donar pas a la democratització, l'organització comunal i assembleària i l'autodefensa, es començava a avançar així en el camí cap al Confederalisme Democràtic. El PKK veia la necessitat de reformular els seus objectius i estratègies després de l'observació de la realitat del moment, que mostrava la ineficàcia del projecte estatalista o de Socialisme Real per l'alliberament de la societat i les nacions. Davant d'això, el moviment començava una recerca de vies per esdevenir un moviment veritablement alliberador i democratitzador. Això és una cosa que ja es pot observar en els últims congressos que el partit realitzava abans de l’adopció del confederalisme democràtic, el PKK es reconeixia en un procés de necessari canvi i buscava noves vies per a l'assoliment dels seus objectius. Des de 2005, a partit del novè congrés, els moviments vinculats o propers al PKK van iniciar una reforma integral per adaptar-se a la nova formulació ideològica.
El llibertari Murray Bookchin, inspirador del confederalisme democràtic kurd
L’any 2002 Abdulah Öcalan començaria a realitzar una intensa lectura de l’obra de Murray Bookchin. Principalment les obres Urbanització sense ciutats i L'Ecologia de la Llibertat. Bookchin, pare de l'Ecologia Social, advocava per una nova ideologia que denominava comunalisme o municipalisme llibertari.
En els seus llibres (1982, 1992, 1993, 1996) Bookchin reconeixia el valor de “les arrels de democràcia en les comunitats tribals i de pobles”. Distingia entre dos models de democràcia: l’hel·lènic, amb Atenes com a paradigma, i el romà; en definitiva la democràcia directa vers la representativa. Altres models que apuntava eren la comuna de París de 1871, els soviets de 1917 i la revolució espanyola de 1936. El comunalisme es basa en cinc eixos:
-Poder als municipis per a decidir
-Democratització dels municipis mitjançant assemblees de base
-“Xarxes regionals i confederacions àmplies... treballant per remplaçar gradualment els estats-nació amb confederacions municipals”. Les instàncies més altes només s’han d’ocupar de coordinar i administrar
-“Unir els moviments progressistes socials” en una societat civil forta basada en assemblees (seculars i sense influències religioses ni polítiques)
-“Societat sense classes, basada en el control polític col·lectiu sobre els mitjans de producció que tinguin importància social” i una “localització confederal dels recursos per a assegurar un equilibri entre les regions”.
El 2004 Abdullah Öcalan va demanar contactar amb Bookchin, enviant-li un dels seus manuscrits i fent-li saber que considerava un deixeble seu i que estava disposat a aplicar les idees de de l'Ecologia Social a l'Orient Mitjà. Aquesta possibilitat de diàleg no es va veure concretada per l'edat de Bookchin, que amb vuitanta-tres anys i malalt li era impossible fer l'esforç i treball que suposaria mantenir aquest contacte. Aquest mateix any Bookchin va enviar un missatge al poble kurd: "La meva esperança és que el poble kurd sigui capaç d'establir algun dia una societat lliure i racional que permeti florir la seva lluentor de nou. Són afortunats de tenir un líder del talent del senyor Öcalan per guiar-los.”
L’any 2006 Bookchin va morir i l'assemblea del PKK es va referir a ell com "un dels més grans científics socials del segle XX. Ell ens va introduir en el pensament de l'ecologia social i contribuir al desenvolupament de la teoria socialista per tal avançar en una base més ferma. Va mostrar com fer un nou sistema democràtic una realitat. proposar el concepte de Confederalisme, un model que creiem que és creatiu i realitzable. Les tesis de Bookchin sobre l'Estat, poder i jerarquia seran implementades i realitzades en la nostra lluita ... Posarem aquesta promesa a la pràctica com la primera societat que estableix un confederalisme democràtic tangible". La vídua de Bookchin, Janet Biehl, ha seguit donant suport a la lluita kurda en la línia comunalista fins i tot publicant textos al web New Compass i el llibre ‘Autonomia democràtica al Kurdistan del Nord: el Moviment de Consells, l’alliberament de gener i l’ecologia’ (2013).
Leggi di più »
