Serena Shim va ser assassinada avui fa exactament 8 anys. El 19
d'octubre de 2014 un vehicle va topar amb el seu. Va morir a l'acte. El
vehicle amb el que va topar va desaparèixer després. Així ho va denunciar la cadena iraniana per la que treballava "Press TV". El "sospitós"
accident va provocar crítiques i el governador de la província de
Sanliurfa va prometre un informe per aclarir els fets. Mai s'ha fet.
Serena, era de nacionalitat nord-americana, nascuda a Michigan i
d'origen libanès. Tenia 29 anys quan la van matar i era mare de dos
fills, una nena i un nen. Dos dies abans va denunciar públicament que
els serveis secrets turcs l'havien amenaçada. Els MIT l'acusaven
d'espiar en el marc del setge de Kobanê. La ciutat kurda de Síria vivia
llavors l'atac de l'Estat Islàmic i Shim va denunciar la col·laboració
de les forces turques amb els fonamentalistes sunnites. La seva acusació era clara:
voluntaris de l'IS arribaven a al frontera de Turquia amb Síria en
camions de suposades ONGs. Aquests camions els feia arribar el govern
turc que després els ajudava a creuar cap a Síria a combatre contra el
moviment kurd. Dos dies abans va dir "tinc por, doncs el MIT m'ha amenaçat per desvelar-ho".
Informe KurdisCat: Les 20 evidències de l’ajuda del govern turc a IS en el setge a Kobanê
Podríem dir que no va morir debades. Que la seva mort va servir per
canviar les coses. No va ser així. L'única cosa que va canviar és que,
des de llavors, cap periodista s'ha atrevit a denunciar la col·lusió del
govern islamista turc de l'AKP amb l'organització islamista Estat
Islàmic.
D'altra banda el grup clandestí kurd Jinên Tîrêjên Rojê (Iniciativa de les Dones del Sol) anuncia que han dut a terme 3 operacions de sabotatge i mines durant els darrers tres dies.
Al Qaeda/Hayat Tahrir al-Sham (HTS) va capturar els pobles de Qatma i Dakmash, a l'oest d'Azaz, després de la retirada de la Tercera legió segons l'Observatori Sirià de Drets Humans. Ahir al vespre van ocupar la població de Kafr Jannah. HTS va aconseguir controlar el poble de Kafr Jannah, a l'oest d'Azaz, després de les batalles que van tenir lloc entre aquest i el Tercer Cos (Third Corps o Third Legion, pro turcs) dins dels barris residencials del poble. Ahir es va trobar una fossa comuna al costat de la presó del poble de Kafr Jannah, que estava dirigida pel grup "Jabhat al-Shamiyah", amb suport turc.
D'altra banda continuen les baixes entre els mercenaris sirians a sou de Turquia. Així, per exemple, l'anomenat "comandant en cap" de Jaish al-Islam, Essam al-Boydani, va ser ferit i transportat a l'Hospital Nacional Azaz.
Hazal Seçer, vaguista de fam, va ser colpejada per membres del Grup Especial de Trasllat a la presó de Tebes. Els policies encaputxats del Grup Especial de Trasllats (EOM) i el sergent la van colpejar i la van obligar a ser traslladada a l'hospital. Hazal va dir que no volia ser portada a l'hospital, ja que les seves lectures eren estables i, per tant, no aniria a l'hospital. Aleshores, el sergent i els policies de l'EOM que actuaven com a vigilants del govern van torturar Hazal i la van portar a l'hospital per la força.
A l'hospital de Tebes la van mantenir emmanillada a l'esquena durant una hora i mitja. Volien examinar-la amb les mans emmanillades, Hazal es va negar, van intentar amenaçar-li de posar-li un degoteig IV. El company s'hi va negar i va dir: “Si intentes donar-me una IV, m'hauràs de tallar totes les venes. Estic en vaga de fam, tinc dignitat i no ho acceptaré”. Aleshores la van portar de nou a la presó.
Per a saber-ne més: Inici de vaga de fam d'onze presos polítics turcs a les presons gregues
El Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD) demana als joves que no emigrin per l'ofegament de desenes de nens de Rojava al vaixell d'Alger. El Partit de la Unió Democràtica va demanar als joves que no abandonin la seva terra i la societat i treballin per construir la seva pàtria, i que no es deixin enganyar pels corredors perquè no siguin presa dels traficants de persones, prometent-se fer tot el possible per bloquejar el pas davant aquests esdeveniments.
Després de dos dies de retirada de les faccions turques ahir al vespre es va fer públic l'acord que estabilitza el front i representa grans avanços per Al Qaeda/HTS. L' acord d'alto el foc entre Hayat Tahrir al-Sham (HTS) i el pro turc "Third Corps" inclou alliberar els detinguts d'ambdues parts, sense esmentar el destí de la ciutat d'Efrîn que aparentment resta en mans d'HTS. Les forces turques han estat vistes replegant-se cap a la frontera. En la negociació d'Al Qaeda/HTS i el Front de Llevant el primer grup va fer diverses reivindicacions que eren la unitat del "projecte revolucionari" sota un sol comandament fet que comportaria la unificació de les forces sirianes opositores a Assad.
El "Consell Nacional Kurd de Síria" (ENKS), que compta amb el suport del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iraq, va condemnar l'ocupació HTS d'Efrîn i Jindirês. Rami Abdel Rahman, va dir que l'entrada de HTS (Al-Qaeda) a la regió d'Efrîn va arribar amb llum verda turca, per eliminar les faccions febles, que s'han convertit en un llast per a Turquia, i per pavimentar el camí per a una possible reconciliació amb el govern de Damasc. Fahrad Shami, director de l'oficina de mitjans de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF), va dir que "no hi ha cap diferència entre el control d'al-Nusra (HTS) o d'altres sobre Efrîn i la resta de les àrees sirianes ocupades, i ens aproparem aquestes àrees que s'han d'alliberar".
Al camp de batalla ahir 13 membres de HTS foren morts i ferits, després dels enfrontaments a l'eix de Kafr Jannah, camp d'Azaz. La pro turca Divisió Sultà Murad, que ara està aliada amb HTS, va capturar el poble de Dair Siwan, al nord-oest de la ciutat d'Azaz. A més d'aquesta facció s'han aliat a Al Qaeda Suleiman Shah Brigade, Faylaq al-Sham i la Sultan Mehmet Fatih. Ahir els comandants militars superiors de l'HTS, inclòs el cap de l'HTS, Al-Julani, van visitar la ciutat d'Afrin amb un gran comboi militar.
El règim islamista de l'Iran ha matat almenys 23 nens d'entre 11 i 17 anys segons Amnistia Internacional en les recents protestes contra el vel islàmic. El més probable és que les xifres siguin molt més elevades, donat el caràcter autoritari del règim islamista i els seus intents d'encobrir les seves violacions de drets humans.
