dimarts, 21 d’abril de 2015

L’arrest del líder de la milícia yezidi HPS: un conflicte per a imposar la pròpia idea d’organització territorial






La foscor començava a imposar la seva hegemonia nocturna sobre Khanke, una localitat de la província de Duhok, al nord del Kurdistan iraquià, mentre els darrers raig de llum s’acomiadaven d’aquest territori situat a tocar de la frontera entre Síria i l’Iraq. Eren les nou de la nit del dia cinc d’abril i Haydar Shesho, Comandant Suprem de les Forces de Defensa de Shengal (HPS), acabava de ser arrestat. Les ordres, però, no arribaven des de Raqqa, feu de l’Estat Islàmic (EI), sinó des d’Arbela, capital del Kurdistan iraquià.

“No tenim coneixement sobre la situació del comandant de les HPS ni tampoc la possibilitat de contactar-hi des d’ahir al vespre. L’arrest de Haydar Shesho no va dirigit només cap a la seva persona sinó cap a tota la resistència yezidi”, declarava la milícia liderada per Shesho hores després de la seva detenció. A més, denunciava que l’arrest del Comandant tenia la “voluntat” de “minar” les aspiracions polítiques que representa.

Les raons al·legades pel Govern Regional del Kurdistan (KRG) a l’hora d’efectuar la detenció de Shesho passaven per acusar-lo, segons informa el portal informatiu Ekurd Daily, d’haver “creat una milícia il·legítima”, en referència a la Forces de Defensa de Shengal (HPS). Les HPS, una de les dues milícies que opera a Shengal, s’encarreguen de defensar-ne la població dels atacs perpetrats per l’EI des de l’estiu, el més ferotge dels quals va tenir atrapades 10.000 persones a les muntanyes de la zona durant 5 mesos

Els arguments del KRG, segueix Ekurd Daily, es basen en el fet que “jurídicament les HPS van ser registrades com a part de les Unitats de Mobilització Popular (PMU)”, el moviment de milícies xiïtes que diuen defensar l’Iraq de les urpes de l’EI. Ara bé, la lògica d’unir-se, sobre el paper, a les PMU era que d’aquesta manera “es permetia al govern iraquià de Bagdad armar les HPS sense haver de fer front a problemes legals”, i no pas sumar-se a la lluita xiïta, com bé ha demostrat la seva autònoma direcció.




A més a més, l’articulista Rojhat Özcelik d’Ezidipress, apunta que “l’actitud del govern kurd no té fonaments legals des del moment en què Shengal, d’acord amb la constitució de l’Iraq, és part de l’àrea sota responsabilitat de Bagdad i no pas d’Arbela”. És per això que Özcelik conclou que Shesho “no ha violat cap llei” i denuncia que el seu arrest ha estat “motivat políticament” amb l’objectiu de “silenciar” tots aquells que posin pals a les rodes en l’intent del KRG de “recuperar poder sobre el territori [de Shengal]”.

Prova d’aquest intent de sotmetre el poble yezidi a les ordres del KRG són les demandes que Arbela va transmetre a la família de Shesho abans d’alliberar-lo i que, tal i com detallava l’anterior portal informatiu, incloïen “la desarticulació de les HPS, la renúncia a la bandera de la resistència yezidi i la submissió dels seus combatents a l’exèrcit Peshmerga (vinculat al KRG)”.

Unes demandes que el propi Haydar Shesho es va encarregar de rebutjar amb contundència en anunciar que continuaran la seva lluita “sota el nom de les HPS”. Ell en particular, que disposa de passaport alemany, va declarar també davant les càmeres del mitjà KurdSat que “fins que Shengal no estigui alliberada i altres parts del Kurdistan segueixin sota control de Daesh (acrònim àrab referit a l’EI)” no es mourà del territori.


UN CONFLICTE IDEOLÒGIC

Lluny de ser un conflicte regional, aquesta disputa arriba també a altres zones del Kurdistan que s’oposen a la manera de gestionar la situació del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK). És el cas del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i del Partit de la Unió Democràtica (PYD), la branca del PKK a Rojava, que, tal i com explica Jordi Vàzquez al setmanari La Directa, aposten “perquè els yezidi iraquians creïn un cantó autònom com els tres que s’han establert a la zona kurda de Síria”.

Així doncs, l’arrest de Haydar Shesho no constitueix un fet aïllat, sinó que més aviat representa la constatació de dues idees diametralment oposades sobre com s’ha d’organitzar políticament un territori, en aquest cas el del poble yezidi. És per això que la seva detenció s’ha d’emmarcar també en el sí d’un conflicte ideològic entre les dues grans branques polítiques de la nació kurda, la influència que aquestes exerceixen arreu i els intents, en aquest cas del PDK, d’evitar se s’exporti la Revolució Kurda.

Marc Español i Escofet
@mespanolescofet

0 comentaris:

Publica un comentari