divendres, 14 d’agost de 2015

Infància: Treball i Educació a Kobanê





No és una població envellida la de Kobanê. Aquestes demografies són mes pròpies d'Europa i llocs similars. Aquí, en canvi, les famílies són nombroses i hi ha nens/nenes per tot arreu. Se'ls troba al carrer, ja que aquí encara gaudeixen d el luxe de poder jugar al carrer, en bandes, cuidant uns dels altres , o treballant en els diferents comerços. Sobretot en aquest temps en què ja van començar les vacances, i en què, a més, la majoria d'escoles estan en ruïnes.

La major part de la mainada treballadora amb qui em vaig trobar s'encarregaven de netejar la pols a les botigues o servir i preparar senzilles menjars en restaurants. En general els trobava alegres i somrients. N'hi ha que ajuden a la barberia, a la farmàcia, sempre hi ha algun client a qui servir un te. Es veuen moltsmés nens treballant que nenes. El comerç aquí aquesta encara més regentat per homes que per dones.També estan els que aprenen aviat un ofici. Un dia vaig anar a un petit taller per reparar-me les botes. Tres nens de curta edat reparaven un parell de sabates sota la supervisió d'un adult. Com la electricitat és escassa en Kobanê, els nens feien girar les corretges de les velles màquines a mà. Eren bonsde veritat en el seu ofici, eren ràpids i precisos, reparaven sabates que un sabater a Barcelona donaria per irreparables, i et diria "compri unes altres". I a aquest taller de reparació en Kobanê no parava d'arribar gent. No obstant això aquests nens no somreien, qui sap, potser haurien estar estudiant anglès, o potser no somreien perquè estaven massa ocupats en el seu treball. Però per descomptat resultava estrany en un país on tots i totes somriuen davant la inesperada visita d'un europeu. El que si donava la impressió eraque no els disgustava que els fes fotos. S'adonaven que el seu treball era apreciat i volien mostrar la seva competència. 

Rihab Ali, una de les responsables en el ministeri d'Educació del Cantó de Kobanê, explica que durant el règim d'Assad l'horari d'escola podia ser de 7: 30/12: 00 o de 12 a 16:00, depenent del grup en què et toqués. Amb el govern autònom l'horari és el mateix. Explica que desitgen ampliar l'horari però que les infraestructures estan arruïnades per la guerra. Pel que fa al treball infantil. Es mostra d'acord amb que és habitual fora de l'horari escolar o en vacances. A vegades perquè la família ho necessita per haver mort els membres adults en la guerra, o també perquè és una tradició aquí introduir als i les nens/nenes en algun ofici. O simplement per evitar el risc de que els que viuen a les zones no netes de mines puguin tenir un accident. La nostra conversa acaba després de preguntar i si creu que el treball infantil és enriquidor o no. La seva opinió és que depèn de si se'ls obliga o no. 

Les persones o grups amb capacitat per a responsabilitzar-se econòmicament en projectes relatius en la reconstrucció del sistema escolar de Kobanê poden contactar al departament d'educació del Cantó de Kobanê, correu electrònic: 
desteya.perwerde@gmail.com, en llengua kurmanji, 
o a la Sra. Berivan, de l'Oficina de Coordinació Humanitària del Cantó, correu electrònic: humanitarian.org.office@gmail.com, competent en llengua anglesa.

Les meves botes van ser reparades fonamentalment a força de claus reciclats de munts oxidats. Arribada l'hora de pagar vaig preguntar el preu a un dels nens però va refusar  cobrar-me. Això succeeix de tant en tant en els comerços de Kobanê. Vaig insistir en pagar però el nen em estrènyer la mà, la hi vaig apretaramb força, em va mirar fixament, amb gest dur, com dient "aquí manem nosaltres, i t'he dit que estàs convidat ". I van continuar reparant les seves sabates.

@annafrank4

0 comentaris:

Publica un comentari