dimecres, 12 d’agost del 2015

Una història de dos rucs

Per veure's amb claredat a un mateix, sovint, el millor és veure-hi el contrari, l'antònim. En el cas kurdo-turc una manera de veure-hi les dues concepcions del món és mitjançant les mules. Un animal, injustament menyspreat, sorgit de l'encreuament d'una euga i un ruc.

La primera part de la història transcorre al Kurdistan del nord. A la frontera entre Turquia i l'Iran. Una zona rural on les mules fan de substitut dels vehicles doncs l'estat de les carreteres no és gens òptim. Amb aquestes mules la població kurda va recollir els seus 34 morts en un salvatge atac de l'aviació turca contra civils el desembre de 2.011. Turquia es va negar a recollir els cadàvers.

 Una de les moltes mules assassinades a trets per l'exèrcit turc

Amb mules van haver de recollir, els kurds de Roboski, els seus familiars morts el 2.011


Enguany l'exèrcit turc ha anat un pas més enllà en la seva política de terra cremada. Ha assassinat les mules que hi ha a la zona fronterera. Ho ha fet metòdicament, amb trets al coll. I qui defensa a les mules? Qui mouria un dit per elles?. Ankara acusa a la població rural d'utilitzar les mules per fer contraband i, fins i tot, ajudar a la resistència kurda. Sense proves. I la solució és matar els animals indefensos. L'habitual solució que troba Turquia. La que va trobar el 1915 assassinant un milió d'armenis, la del genocidi de la comunitat grega que vivia a Anatòlia dos mil anys abans de que hi arribessin els turcs, la de la cultura bizantina, la dels cristians assiris o la dels lazes. Matar és sempre la solució.



La segona part de la història ha passat aquesta setmana uns quilòmetres al sud. A la ciutat siriana d'al-Hasakah. La milícia kurda de les YPG combat des de fa un mes contra l'Estat Islàmic a la població. Els civils van marxar o foren evacuats de cop davant la irrupció dels islamistes pels vols de Sant Joan. van deixar-ho tot. De fet els kurds estan posant cadenes als establiments per evitar el pillatge i que, quan tornin, els civils trobin el que van deixar.

Les YPG són una milícia que segueix la ideologia del confederalisme democràtic. Un dels quatre punts essencials és l'equilibri ecològic, i el respecte als animals. I ho han demostrat en el setge a Kobanê tenint cura dels animals ferits per les bombes islamistes. Aquesta setmana, a Hasakah, van trobar un ruc que havia estat sense beure des de l'inici del conflicte. El van treure al carrer i li van donar tota l'aigua que duien. Els milicians duen petites ampolles d'aigua per fer front a temperatures sovint superiors als 50 graus. L'animal va salvar la vida amb el sacrifici dels milicians kurds que es van quedar sense aigua. L'anècdota, contrastada al tracte turc de les mules, ens dóna una visió de dos bàndols en lluita. Un que combat allò que odia amb la mort i un que defensa allò que estima amb amor.

Jordi Vàzquez i Mir
@JordiVazquez

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada