dissabte, 28 d’abril de 2018

Anàlisi dels moviments pre-electorals a Turquia: Qui vola massa prop del sol amb ales d'or es fon

Tot apunta a que R.T. Erdogan culminarà el seu procés de deriva autoritària el 24 de juny. Després de trencar el procés de pau amb el moviment d'alliberament nacional kurd, de simular un cop d'estat que li ha permès depurar l'estat major, els tribunals, detenir 70.000 estudiants i tancar desenes de mitjans de comunicació, després d'empresonar l'oposició i d'envair Síria en dues fases (Jarablus/Azaz i Efrîn), el megalòman islamista ha avançat les eleccions previstes pel novembre de 2019 al juny de 2018. L'únic objectiu és posar un vernís de legitimitat al que, sense cap mena de dubte, és un cop d'estat.

Unes eleccions trucades

Les eleccions es faran sota la cobertura legal de l'OHAL, la llei d'excepció que Erdogan va fer aprovar arran del suposat cop d'estat. Amb ella el dirigent de l'islamista AKP podrà prohibir qualsevol acte polític de l'oposició. Les eleccions les té guanyades. A més el partit neofeixista turc MHP de Devlet Bahceli ha fet la crida a convocar les eleccions i actua com una mena de pota externa al projecte autoritari d'Erdogan. De fet, avui, Erdogan està aplicant fil per randa el programa feixista de l'MHP: autoritarisme, política econòmica centralitzada amb tocs liberals i l'imperialisme turc amb colonialisme intern i extern (Síria, Crimea, Uiguristan, Líbia, Grècia). L'única diferència, avui, entre MHP i AKP és que el primer manté un vernís laic, hereu de Kemal Ataturk i l'AKP opta per un islamisme sense complexos imposant hijabs al funcionariat i les alumnes de l'escola pública o bé impulsant la tenebrosa xarxa Diyanet a més de donar cobertura a islamistes sirians o iraquians amb armes i suport sobre el terreny a Efrîn, Idlib o el Kurdistan del Sud.

L'aparició d'İYİ, un llampec enmig del desert


En aquest escenari qualsevol oposició a MHP/AKP és una quimera. Eppur si muove. Aquesta setmana el principal partit de l'oposició, el CHP, ha fet un moviment estrany, propi de situacions excepcionals. Quinze dels seus diputats han abandonat les seves files i s'han constituït en les files del nou İYİ Partisi. Aquest nou actor de la política turca ha passat desapercebut entre els analistes internacionals però està creant notables expectatives entre la societat turca farta de les derives feixistoides d'Erdogan. "Per moltes persones és la darrera oportunitat abans de que Erdogan tanqui el cercle", ens afirma un company des d'Esmirna.

L'İYİ Partisi no és cap joia però en la putrefacta cloaca de la política turca apareix com un mal menor. Fou fundat el 25 d'octubre per Meral Akşener. Aquesta ex ministre de l'interior (1996-1997) amb l'MHP va trencar amb el seu partit per la submissió respecte a Erdogan. Akşener s'adhereix als principis imperialistes de Kemal Ataturk però també a la defensa que aquest va fer d'una Turquia secular front la islamització que proposa, més aviat imposa, Erdogan. İYİ defensa la democràcia turca, sense les constants prohibicions, condemnes i derives d'Erdogan. Tres idees caracteritzen aquesta formació centrista, secular, conservadora i nacionalista turca: el sistema judicial està en mans del partit del govern i els tribunals no són justos, els mitjans de comunicació no han de patir més censures o pressió i cal acabar amb la persecució d'idees i adherir-se als principis democràtics europeus com els de la Comissió de Venècia.


Abdullah Gül

Aïllada, cada força opositora, pot ser derrotada per l'aliança islamista-feixista encapçalada per Erdogan. Fa unes setmanes, però, intel·lectuals turcs han plantejat l'oposició d'una aliança d'emergència democràtica. Unir totes les forces que defensen uns mínims principis democràtics front l'autoritarisme d'Erdogan. Simplement que cap persona vagi a la presó per fer una piulada o un missatge a twitter o facebook, o bé que es condemni als qui "insulten" a Erdogan com si fos una figura medieval protegida per la inquisició com el rei espanyol. En aquest marc İYİ Partisi ha trobat eco en d'altres forces. En primer lloc el CHP que ha fet el transvasament de 15 diputats per evitar que Erdogan pugui prohibir al nou partit de presentar-se a les eleccions. En segon lloc l'alternativa islamista democràtica a Erdogan encarnada pel partit de la felicitat, Saadet, que presideix Temel Karamollaoglu i té una carta potent: Abdullah Gül. El qui fou president de Turquia entre 2007 i 2014 ha mantingut un perfil baix mentre Erdogan escapçava la democràcia a Turquia però conserva dos elements de prestigi: defensa un islamisme similar al d'Erdogan però sense barrejar-lo amb l'autoritarisme, un islamisme d'arrel tunisiana i, alhora, és un demòcrata. Ben al contrari que Erdogan, amb el que s'ha distanciat sense haver-se enfrontat, defensa que "la democràcia no són només eleccions. És la tasca de crear institucions democràtiques, l'estat de dret, manca de corrupció, equitat de gènere, llibertat d'expressió i de fe". L'antítesi d'Erdogan. Si Gül es decideix a presentar-se la victòria clara d'Erdogan passaria a ser simplement probable. Si ho fa amb tota l'oposició al seu costat seria simplement possible.

En política, però, els pitjors perills no venen de l'adversari sinó del partidari. I els partidaris d'aturar Erdogan tenen entre les seves files les esquerdes més difícils. En primer lloc İYİ insisteix en presentar la seva presidenta com a cap de llista doncs atrau el vot més jove i és la força de moda en els centres urbans. El fet que no tingui base real sembla no importar-los-hi. En segon lloc el sector més laic aquest partit i l'ala esquerra del CHP es neguen a donar suport a Gül per considerar-lo, al capdavall, una continuació de la política islamista. El primer ministre turc, Binali Yildirim, en la seva visita a l'estat espanyol, ha comentat aquest fet dient, lacònicament, que "fer enginyeria en política els hi està esclatant a les mans". Yildirim ha celebrat tenir un suport absolut del govern espanyol que segueix les directrius d'Erdogan fent de l'estat espanyol el laboratori on es posen a prova les receptes d'Erdogan a Europa: ministres en actes religiosos cantant himnes feixistes, empresonament de diputats i diputades, persecució d'entitats civils, impunitat de les forces policials, persecució de mitjans de comunicació i d'artistes, pensament únic a nivell social i persecució de qualsevol dissidència.

El 26 d'abril va quedar clar que no era possible un front comú per fer front a Erdogan. Immediatament, però, va dissenyar-se una tàctica en forma de llistes separades a la primera volta que aconseguissin que Erdogan no superi el 50 %. Si no ho fa s'ha de ser una segona volta entre el primer candidat i el segon. En un duel Erdogan/Gül podria ser possible derrotar al líder de l'AKP. I aquí és on la minoria kurda té la darrera paraula.

La clau kurda

La població kurda suposa un 18 % de tot el cens electoral de Turquia. Erdogan va usar la seva ideologia conservadora per arribar al poder. Fins i tot va seduir els sectors partidaris d'una entesa amb un "procés de solució" amb el moviment d'alliberament nacional kurd iniciat el 2012. Sis anys després Erdogan ha traït totes les seves promeses a la minoria kurda. Ha tornat a prohibir la llengua kurda, fins i tot prohibeix usar el mot "Kurdistan", ha retirat tota la toponímia que va permetre instal·lar en kurd, ha envaït sense cap motiu Efrîn, al Kurdistan sirià, ha exterminat ciutats senceres com Nisêbin i actualment governa amb els més anti kurds dels turcs, l'MHP. Si Erdogan no obté un bon resultat al Kurdistan haurà d'anar a segona volta. En aquest marc la candidatura de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) pot ser un malson per a l'AKP. Si finalment presenta el seu líder empresonat arbitràriament, Selahattin Demirtaş, podria obtenir un resultat superior al 10 % i fer inviable una re elecció directa d'Erdogan. A segona volta, un vot kurd massiu cap a Gül pot unir els islamistes moderats, l'esquerra pro kurda, l'esquerra nacionalista turca i tots els afectats per les purgues d'Erdogan. Difícil, però no impossible. Com deia William Shakespeare:  "Qui vola massa prop del sol amb ales d'or es fon". I l'ambició d'Erdogan, únic motiu d'anticipar eleccions, pot dur-lo a la seva fi.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada