dissabte, 14 d’abril de 2018

El Kurdistan del Sud recorda el 30 aniversari de l'Anfal i demana una compensació

      

El 14 d'abril és una data assenyalada al calendari kurd. S'hi commemora l'aniversari de l'Anfal. El govern kurd de l'Iraq ha demanat, enguany, una compensació per les víctimes del govern iraquià. La campanya Anfal, botí de guerra en àrab, es considera que va començar el 16 de març de 1988 tot i que feia anys que s'aplicava en una versió “suau” amb el programa d'arabització. Entre el 16 i el 19 de març l'aviació iraquiana va bombardejar la població kurda d'Halabja amb armament químic. a campanya Anfal, botí de guerra en àrab, es considera que va començar el 16 de març de 1988 tot i que feia anys que s'aplicava en una versió “suau” amb el programa d'arabització. Entre el 16 i el 19 de març l'aviació iraquiana va bombardejar la població kurda d'Halabja amb armament químic.

L'exèrcit iraquià, format bàsicament per àrabs, va caure sobre la població kurda d'Halabja. En aquells moments els peshmerga kurds i les tropes iranianes controlaven la ciutat. Un total de vuit avions iraquians van estar durant hores bombardejant Halabja. L'armament utilitzat tenia la particularitat que contenia gasos altament tòxics (mostassa, sarin,...).

La matança fou terrible. En poques hores van finir fins a 5.000 kurds molts d'ells infants. Les fotografies de nens morts a Halabja són d'una crueltat insuportable. Unes altres 10.000 persones van quedar afectades en gran mesura pels efectes tòxics del gas.

La matança d'Halabja va trobar el silenci internacional absolut. Iraq era llavors aliat dels Estats Units que van permetre l'acció i no van fer cap moviment ni d'amonestació. La impunitat fou absoluta. Caldria esperar a l'any 2003 quan Saddam Hussein s'enfrontà al món occidental per trobar una mínima, mínima, acció a aquella atrocitat. Fou llavors quan Hussein fou executat a la forca l'any 2006. El seu cosí Alí Hassan al-Majid 'Alí el Químic' fou el màxim responsable de l'operatiu d'Halabja. Fou penjat a la forca el 25 de gener de 2010.

Monument al Kurdistan iraquià a les víctimes d'Halabja

En poques hores van morir uns 5.00 civils kurds i les imatges de la ciutat mostren l'abast d'un crim sense perdó. Pares immòbils amb els seus nadons entre braços, persones quietes com si s'hagués aturat el món i tot població civil.



El que era un crim a totes llums va ser ignorat per la comunitat internacional. De fet la versió oficial dels EUA fou que havia estat I’Iran el responsable per error de l'atac químic tot i que part del gas utilitzat provenia dels EUA i Alemanya. En aquells moments l'Iraq de Saddam era aliat occidental i se li va donar carta blanca.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada