diumenge, 15 d’abril de 2018

Comença la campanya electoral al Kurdistan del Sud

Les eleccions són previstes pel 12 de maig però la situació a l'Iraq és tan inestable que no hi ha la certesa de que es puguin celebrar. A l'Iraq la campanya va iniciar-se el 14 d'abril però els partits kurds es van negar a iniciar la mateixa la data de commemoració del 30è aniversari de l'Anfal per respecte a les víctimes de les atrocitats del règim del Baas (partit imperialista àrab).

Les eleccions en xifres

A tot l'estat s'hi presenten 6.904 candidats de 88 formacions polítiques que es disputen 328 escons dels que una quarta part han de ser ocupats per dones segons la llei electoral.
Al Kurdistan del Sud són 503 candidats (357 homes i 146 dones) dividits en 25 formacions polítiques: 19 partits, quatre coalicions i dos independents. El Kurdistan té 46 escons: 16 per Erbil*, 18 de Sulaymaniyya, 12 a Duhok*.

El PDK i UPK, la vella guàrdia

El més antic dels partits kurds de l'Iraq és el Partiya Demokrata Kurdistanê (PDK) encapçalat pel clan Barzani des de la seva fundació l'any 1946. Ha protagonitzat els més importants alçaments armats contra els diferents règims nacionalistes àrabs de l'Estat. Forma part de l'Aliança de Demòcrates a nivell internacional de la que també formava part l'extinta Unió Democràtica de Catalunya. Se'l considera un partit de centre dreta amb fortes arrels tradicionalistes.

L'any 1975 se li va escindir la Yekêti Nîstimaniy Kurdistan (UPK), Unió Patriòtica del Kurdistan, del clan Talabani. Aquesta va adoptar una línia socialdemòcrata i el seu feu és la zona de parla sorani (el PDK és hegemònic a la zona on es parla el dialecte kurmanji).

Gorran, la Coalició per la Democràcia i la Justícia i Nova Generació, els renovadors

La corrupció d'ambdues formacions, en especial de l'UPK, va provocar una greu escissió renovadora l'any 2009 que va donar lloc al Bzutinewey Gorran. El Gorran, Moviment pel Canvi, va adoptar un programa de centre liberal encapçalat per Nawshirwan Mustafa.

El nou partit, Coalició per la Justícia i la Democràcia, promogut per Barham Salih i Rebwar Karim, ex dirigent de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), va celebrar el seu congrés el 10 de gener a Sulaymaniyya (Kurdistan de l'Iraq). Fins a 680 delegats van participar en l'esdeveniment on es va anunciar que l'Iraq ha legalitzat el nou partit per a poder-se presentar a les eleccions. Amb 627 vots el doctor Salih fou escollit, com era previsible, president de la CDJ coneguda com a Hawpaimani.

Shaswar Abdulwahid presenta una nova llista coneguda com a Moviment de la Nova Generació o Nawey Nwe, fundat el març de 2018, amb una forta crítica a les formacions tradicionals (PDK i UPK) i les seves escissions (Gorran i CDJ). Es tracta d'una iniciativa personalista, liberal i que es distancia de la resta de formacions amb un programa oposat a la independència amb el lema "Per ara, no".

Els islamistes

El més veterà és el Biizutnawai Islamile Kurdistan conegut per les seves sigles en anglès d'Islamic Movement of Kurdistan (IMK). El seu epicentre és Halabja i se'l considera afí al règim iranià. L'any 1994 naixia la Kurdistan Islamic Union (KIU) coneguda popularment per Yekgirtû. Aquesta formació té els seus feus a Erbil i Dohuk i és impulsada pels Germans Musulmans. Finalment el 2001 naixia el Kurdistan Islamic Group (KIG), Komal, escindit de l'IMK i considerada la formació més radical de les tres amb alguns nexes als salafistes de la desapareguda Ansar al-Islam. Tenen la seu central a Suleimaniyya.

La KIU es presenta en solitari, el KIG ha negociat una aliança amb Gorran mentre l'IMK boicoteja les eleccions a les zones del Kurdistan en disputa.

Llistes menors

També existeix un conjunt de partits laics d'esquerra. El KSDP (Partit Socialista Democràtic del Kurdistan) és un veterà partit socialdemòcrata escindit l'any 1976 del PDK, el KCP va escindir-se els anys noranta del Partit Comunista d'Iraq davant la seva negativa a reconèixer el fet nacional kurd. El Kurdish Toilers Party és un partit socialista del Kurdistan de mitjans dels anys vuitanta. Com a formacions menors cal citar el Tevgera Azadi vinculat al PKK kurd i membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan i el Partit Conservador del Kurdistan formació tribal de clan Surchi una de les tribus kurdes més tradicionalistes i que parla un subdialecte del kurmanji.

El fracàs de la llista unitària kurda

Fins al darrer moment les diferents formacions kurdes han negociat la "Llista Kurda" que s'havia presentat de forma unitària en eleccions interiors. Les diferències, personals més que polítiques, l'han fet impossible. Encara la setmana passada es reunien tots els partits. Finalment s'han format coalicions parcials: Nishtiman (en kurd pàtria) aplega els partits que reclamen principalment el retorn al Kurdistan de les àrees manllevades pel govern central de Bagdad el passat octubre. La conformen Gorran, CJD i Komal (KIG). La coalició ha vetat al PDK i UPK per ser els responsables de la pèrdua d'aquests territoris. La darrera formació ha impulsat un acord amb la llista Masses Àrabs que aplega els àrabs sunnites de base de Tuz Khurmatu i Salahaddin.

Llistes àrabs

Les formacions àrabs també es presenten a Basur. La principal és Nasr o Aliança de la Victòria del primer ministre  Haider al-Abadi que prova de penetrar a Sulaymaniyya. A la mateixa província l'islamista al-Hikma (Saviesa) promogut pel Consell Suprem Islàmic de l'Iraq i que arma els paramilitars xiïtes de les Brigades Ashura. Al contrari que l'anterior presenta en la seva majoria kurds col·laboracionistes enlloc d'àrabs. La coalició "nacional", al-Wataniya, presenta set candidats al Kurdistan. La llista liberal secular d'Ayad Allawi és ben vista per sectors laics kurds de to autonomista moderat cansats del bloqueig entre els partits kurds.










*Un escó en aquesta circumscripció reservat a la minoria assíria, cristiana.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada