Avui fa 40 anys moria en la protesta del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) el militant Akif Yilmaz. Dies abans moririem en la mateixa protesta Kemal Pir i Hayri Durmuş, i el 17 de setembre de 1982 ho faria Ali Çiçek. El juliol de 1.982 el PKK es va declarar en vaga de fam indefinida a la presó d'Amed (Diyarbakir en turc). Els seus militants denunciaven el tracte inhumà patit sota els turcs i la situació extrema que vivien a més de voler ser reconeguts com a presos polítics. Yilmaz era un militant de base del PKK, dels anònims imprescindibles per a fer canvis, dels qui no signen articles, sinó lluiten al carrer fins al final.
Akif Yilmaz, "no és possible viure sense la comuna"
Akif Yılmaz, que no estava a la vista quan es va declarar la vaga de fam al tribunal, només es va assabentar del dejuni de la mort quan aquells que van anar a la vista van ser portats a les seves cel·les a última hora del vespre. Aquell mateix vespre, sense perdre temps, va trucar a les barres de la cel·la i va trucar als guàrdies dient que s’havia unit a la vaga de fam i que volia anar als seus companys. Akif Yılmaz va ser un dels que es van unir a Apo de la regió de Serhat els primers anys de la lluita. Sempre va estar a primera línia mentre va viure. Va ser capturat mentre lluitava a la regió d'Amed.
Akif Yılmaz, que no estava a la vista quan es va declarar la vaga de fam al tribunal, només es va assabentar del dejuni de la mort quan aquells que van anar a la vista van ser portats a les seves cel·les a última hora del vespre. Aquell mateix vespre, sense perdre temps, va trucar a les barres de la cel·la i va trucar als guàrdies dient que s’havia unit a la vaga de fam i que volia anar als seus companys. Akif Yılmaz va ser un dels que es van unir a Apo de la regió de Serhat els primers anys de la lluita. Sempre va estar a primera línia mentre va viure. Va ser capturat mentre lluitava a la regió d'Amed.
Yilmaz havia nascut l'u de gener de 1956 a Kars o Ardahan, al Kurdistan de Turquia, i era molt pobre. El 2 de maig de 1980 va ser detingut i enviat a una presó militar. Destacava per la seva disciplina, maduresa i humiltat. Va ser un revolucionari humil, sacrificat i valent, que no tenia límits en la seva lleialtat a Öçalan, al partit i al poble. Cinc persones s’allotjaven a la seva cel·la. En dir "no és possible viure sense la comuna", es va avançar a la recerca de la vida individual i va revelar primer tot el que li pertanyia la vida en comunitat. Va ser un soldat de la comuna que es va solidaritzar en aquestes condicions enviant secretament una petita quantitat de pebre mòlt als seus amics castigats amb tortures. Després de 63 dies de vaga de fam va morir.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada