‘Els hospitals es col·lapsen quan arriben ferits per atacs de Turquia contra les nostres regions. Imagineu-vos com serà amb l’aparició de la Covid-19’

L’accés a l’aigua potable i neta és un dels drets humans, però no tots en gaudeixen. L’aigua en països de conflicte es converteix en arma de guerra, que s’utilitza segons els interessos de les parts que hi intervenen.
Turquia és un dels estats que més ha fet servir aquesta carta segons com li ha convingut. D’ençà de l’octubre passat, quan el seu exèrcit i els grups armats de l’oposició siriana a qui Ankara dóna suport van ocupar la ciutat de Serekaniye, l’aigua s’ha convertit en la seva nova arma, perquè controlen al voltant una franja de 160 km de llarg i 30 km de profunditat de la frontera turco-siriana.Aquestes forces interrompen el funcionament de la planta d’aigua potable d’Alluk, poble ocupat per Turquia. A conseqüència d’això, més d’un milió i mig d’habitants no en tenen. L’estació subministra les ciutats d’Al-Hasakah i Tell Tamir i tres camps de desplaçats en el nord de Síria.
‘És la cinquena vegada que ens deixen sense aigua. Després de la propagació d’aquesta epidèmia al món, ara ens enfrontem a una situació catastròfica. Les organitzacions internacionals recomanen de rentar-se les mans com la mesura més efectiva per a prevenir el virus, però nosaltres aquí no en tenim’, diu Sozdar Ahmed, la copresidenta de l’Administració d’Aigua a Al-Hasakah.
En aquest context, el representant del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) a Síria, Fran Equiza, va denunciar que el tall del subministrament d’aigua potable posa en perill la vida dels sirians, enmig de la lluita per a frenar la propagació de la Covid-19. Damasc també ha retret a Ankara la seva conducta hostil als territoris que ocupa i ha exigit a les Nacions Unides que en condemnin els crims.
L’administració kurda cerca solucions alternatives. ‘Comencem un projecte nou que consisteix a cavar 50 pous fora de la ciutat d’Al-Hasakah. De moment, en tenim trenta de preparats. Sabem que no tindrem la mateixa quantitat d’aigua que l’estació d’Allouk/Allouq, però és una mesura urgent, especialment ara després de l’aparició de casos positius a Damasc’, assegura Ahmed.
L’ONG Human Rights Watch (HRW) va demanar al seu torn a les autoritats turques que facin ‘tant com puguin’ per reprendre el subministrament d’aigua al nord i l’est de Síria.
A Rojava, el Kurdistan sirià, han pres mesures per a prevenir-hi la propagació de Covid-19, que agreujaria encara més la situació: el 23 de març van anunciar el toc de queda, es va prohibir el moviment entre les ciutats i van ordenar el tancament dels punts fronterers amb el Kurdistan iraquià com primera fase.
En aquest context, els ajuntaments han esterilitzat carrers de ciutats principals i han preparat també centres mèdics i clíniques mòbils als indrets més castigats.
‘Ens enfrontem a dues batalles: els bombardeigos de l’exèrcit turc d’una banda i l’epidèmia per un altre’, assegura Jamila Hami, copresidenta de la Mitja Lluna Roja Kurda. ‘Els hospitals es col·lapsen quan arriben ferits per atacs de Turquia contra les nostres regions. Imagineu-vos com serà amb l’aparició de la Covid-19’, afegeix Hami.
L’administració de la Heyva Sor a Kurdistan (Mitja Lluna Roja Kurda) fa una crida a la comunitat internacional i demana que Turquia detingui els atacs contra civils. Assegura també que de moment no han aparegut casos per la regió, encara que a Damasc sí que n’hi ha deu i dues morts.

Leggi di più »

Tres respiradors per les prop de 150.000 desplaçades provinents d’Efrîn

Atrapada entre la cobdícia de Damasc, l’agressió turca i la indiferència de l’ONU, l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, part de la qual és Rojava, el Kurdistan Sirià, es prepara per a l’impacte del coronavirus. “Les previsions apunten que podria haver-hi fins a un 10% de mortaldat en presons i camps de refugiats”, explica Shevger, metge de l’hospital de Qamishlo. Per això, des del 23 de març s’ha declarat l’estat d’emergència, s’ha confinat la població i s’han establert sales de quarantena als hospitals. A més, les Forces Democràtiques Sirianes han anunciat que aturen totes les operacions militars i demanen una treva humanitària general a Síria per permetre a totes les parts en conflicte centrar-se a combatre el virus.

De moment no s’ha pogut confirmar cap cas d’infecció, ja que manquen els equipaments per poder realitzar les proves necessàries. L’únic laboratori d’assaig a la regió es troba a Sere Kaniyê, ocupat per l’Estat turc des de l’octubre de 2019. Les autoritats sanitàries únicament disposen de solucions provisionals com les proves de malària i els controls de temperatura, que donen una imatge inexacta de la situació del pacient. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha proporcionat 1.200 kits de proves al territori controlat pel règim sirià, però cap destinat al territori controlat per les autoritats kurdo àrabs. Nima Saeed, portaveu de l’OMS a Síria, afirma que “estem intentant implantar un laboratori on hi hagi els recursos humans capaços de realitzar les proves. Per ara, les mostres poden ser enviades a Damasc”.

Fins ara, el govern sirià reconeix només deu persones infectades i una morta a causa de la infecció en tot el país. Tanmateix, informacions provinents de mitjans de comunicació opositors i de l’Observatori Sirià pels Drets Humans asseguren que la situació seria molt més greu d’allò que afirmen les fonts governamentals, amb focus de contagi a diversos territoris com Damasc, Homs, Latakia o Tartus.
Així doncs, és fàcil preveure que el virus arribarà o ja ha arribat a Rojava. El sistema sanitari té una capacitat de resposta del voltant del 40%, segons l’OMS, i només es disposa de 40 aparells d’assistència respiratòria per atendre una població de més de dos milions de persones. Segons la Mitja Lluna Roja Kurda, la situació és especialment dramàtica a la regió de Shehba, on tan sols hi ha tres aparells per les prop de 150.000 desplaçades provinents d’Efrîn que viuen a l’àrea. Els subministraments sanitaris, els llits d’hospital i el personal especialitzat també escassegen. Aquesta situació inevitablement portarà els responsables mèdics a haver de decidir a qui s’intenta salvar i a qui es deixa morir.

 Mainada kurda d'Efrîn nrefugiada a Shehba, Síria

Tanmateix, per ara, la situació sobre el terreny és de calma. Una bonança que podria donar peu a una nova amenaça. I és que si bé fins ara el confinament s’ha respectat a les zones urbanes, moltes persones es comencen a qüestionar la perillositat del virus, ja que fins ara no ha tingut un impacte fort en la població.

El Nord i l’Est de Síria està sotmès a un ofegament per part de Rússia i Turquia, que hi ha reduït els fluxos d’ajuda humanitària. Al gener, Rússia va exercir el seu veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per tancar l’única via d’entrada directa d’ajuda humanitària de les Nacions Unides cap al territori controlat per les forces kurdosirianes, a través de l’Iraq. Això vol dir que tota l’ajuda de l’ONU passa a través de zones controlades per Turquia i les seves faccions islamistes o arriba directament al règim d’Al-Assad. L’administració autònoma es veu obligada a intentar accedir a l’ajuda de les Nacions Unides a través de Damasc, però denuncia que gran part dels equipaments que haurien d’arribar al nord-est de Síria és enviada a zones lleials al règim o, directament, acaba en mans de persones properes al cercle de poder d’Al-Assad.

Guerra bruta amb el subministrament d’aigua
Mentre el règim obstrueix l’ajuda des del sud, Turquia aplica una pressió encara més cruenta des del nord. La invasió de forces sota control d’Ankara de les àrees de Sere Kaniyê i Tell Abyad el passat octubre va donar-li el control de dos hospitals i diverses clíniques, però també de l’estació d’aigua d’Allouk. Es tracta d’una infraestructura essencial, que proporciona aigua potable a gairebé mig milió de persones a les ciutats de Hasakah, Tell Temir i Shaddadi; a nombrosos camps de desplaçades així com de presoners, la majoria amb vincles a Estat Islàmic. També abasta el principal hospital de quarantena de la regió.
Turquia va llançar un atac aeri contra Allouk el primer dia de la invasió, que va deixar l’estació fora de servei. Tot i que ha estat arreglat gràcies a una mediació internacional, Turquia talla regularment el flux d’aigua a les zones de l’administració autònoma per tal d’aplicar pressió política i exigir més subministrament d’electricitat a les zones de Rojava sota ocupació turca. El 21 de març, es va interrompre completament el flux per tercera vegada en un mes i es va mantenir el tall durant cinc dies. Segons que denuncia l’ONG Human Rights Watch, Turquia estaria utilitzant l’accés a un recurs bàsic com és l’aigua com a arma de guerra, en un moment en què és especialment necessària.

Leggi di più »

La resistència mata 3 militars turcs a Efrîn

L'onze d'abril, les Hêzên Rizgariya Efrînê / Forces d'Alliberament d'Efrîn (HRE) van dur a terme una acció d'estil sabotatge amb una acció especial contra l'exèrcit turc invasor al districte de Şêrawa (Şêra) d'Efrîn, Kurdistan de Síria. Tres soldats van morir i 3 soldats més van quedar ferits en l'atac. A més, es van destruir 3 vehicles, dos d’ells amb carregadores. Vídeo de l'atac:



"Ambdues accions van tenir lloc per la venjança dels nostres amics Egît Şerqiya, Ferman Bilbilê, Xabûr Efrîn, que van ser martiritzats en l'atac d'invasió contra el districte de Şêrawa." diu l'organització militar kurda.

D’altra banda, l’exèrcit i les bandes invasores van bombardejar els assentaments civils amb armes pesades. Un civil va resultar ferit en aquest atac.

Egît Şerqiya, Ferman Bilbilê, Xabûr Efrîn, caiguts en combat

Localització de la regió kurda de Şêra a l'est d'Efrîn

Leggi di più »

La mare d'una activista pro drets humans iraniana diu que el govern està matant la seva filla

Narges Mohammadi, activista de drets humans iraniana, vicepresidenta del Centre de Defensors dels Drets Humans, dirigit per la Premi Nobel de la Pau Shirin Ebadi, és víctima d'un intent deliberat del govern iranià contra la seva vida. Fou detinguda per primera vegada el 1998 però actualment és empresonada per una condemna de 2016. El maig d' aquell any, un tribunal revolucionari de Teheran va declarar culpable a Mohammadi d' “establir i executar el grup secessionista il·legal Legam”, un moviment pels drets humans que fa campanya per abolir la pena de mort. Va rebre una condemna a 16 anys de presó. El gener de 2019, l'activista de la minoria àzer va anunciar que havia iniciat una vaga de fam, juntament amb el ciutadana britànica iraniana també detingut Nazanin Zaghari-Ratcliffe, a la presó d'Evin de Teheran, per protestar perquè se li negués l'accés a l'assistència mèdica.

Les autoritats iranianes han alliberat fins a 100.000 presoners el darrer mes. Malgrat això, es neguen a alliberar Narges Mohammadi. Ozra Bazargan, mare de Narges ha denunciat la condició actual de Narges:

"Des de fa uns dies, Narges ha tingut una tos intensa, mal de gola i mal de pit.
La meva filla ha patit una embòlia pulmonar [coàgul de sang als pulmons] i té danys pulmonars greus. Ha estat sota l'atenció d'un especialista i utilitzava un esprai respiratori especial.
Acuso el Ministeri d'Intel·ligència d'intentar matar Narges Mohammadi".

Leggi di più »

La resistència ataca una empresa minera contaminadora

L’acció de les Unitats de Venjança (İntikam Birimleri) es va dur a terme a una empresa minera que contamina la naturalesa i que proporciona suport financer al règim feixista AKP / MHP* a la ubicació d’Habibler a Istanbul l’1 d’abril. Com a resultat de l’acció, moltes parts de l’empresa es van convertir en inutilitzables.

* 
AKP,Partit de la Justícia i el Desenvolupament, islamista

MHP, Milliyetçi Hareket Partisipartit neofeixista aliat a l'AKP

Leggi di più »

La policia turca ataca el funeral de Helin Bölek fins i tot dins del cementiri

El president islamista turc R.T. Erdogan ha mobilitzat milers d'agents que han ocupat la ciutat d'Armutlu on la cantant kurda Helin Bölek havia de ser enterrada. La policia del règim ha llençat canons d'aigua contra les persones que participaven en el comiat a la música de 28 anys morta divendres 3 d'abril després de 28 dies de vaga de fam. Els policies del govern islamista turc fins i tot han entrat dins del cementiri on han llençat aigua i gasos lacrimògens. A Istanbul la concentració en record a la música ha es6tat avortada per la policia d'Erdogan que ha arrossegat els civils que hi participaven. Es desconeix el nombre de persones detingudes.

Ibrahim Gökçek, músic en vaga de fam des de fa gairebé 300 dies ha acomiadat la seva companya abans del funeral. Gökçek, turc, ha apuntat al govern d'Erdogan de la mort de Bölek: "Heu mort a una noia de 28 anys". I ha afirmat que continua amb la seva protesta tot i que està molt afeblit i podria morir en qualsevol moment. Per la seva part el grup Yorum ha ratificat que manté la protesta inicial de fa gairebé un any:
- Retirar la prohibició dels concerts de la formació musical
- Retirar la inscripció del Grup com a "terrorista" per la seva música
- Alliberament dels músics presos per Erdogan
- Retirada dels casos judicialment oberts
- Aturar els assalts policials contra el centre cultural Idil

Ibrahim Gökçek, en vaga de fam des de fa gairebé 300 dies acomiada la seva companya del grup Yorum la kurda Helin Bölek morta ahir després de 288 dies de vaga de fam 

El funeral abans de ser atacat

Fèretre de la música kurda Helin Bölek amb clavells, símbol de l'esquerra a Turquia

Leggi di più »

Mor la música kurda Helin Bölek, després de 288 dies de vaga de fam contra la persecució política turca

La música Helin Bölek va morir ahir divendres, als 28 anys d'edat, després de passar 288 dies en vaga de fam com a protesta contra la persecució i repressió política a Turquia i contra la prohibició dels concerts de la seva banda, Grup Yorum, pel missatge revolucionari de les seves cançons. Bölek havia nascut a Amed, capital del Kurdistan de Turquia, i era militant de l'esquerra turca.

El grup Yorum també té a un altre integrant en vaga de fam, Ibrahim Gorcek. Exigeix, a més de les demandes esmentades, l'alliberament dels presos polítics i la fi de les batudes contra els seus centres culturals. «No eren unes exigències tan difícils de complir. El feixisme del partit Justícia i Desenvolupament (AKP) ha provocat la seva mort», ha denunciat la banda, en referència a la formació política del president Recep Tayyip Erdogan.
Gorcek també s'ha sumat a la condemna. «Heu matat a una dona de 28 anys», ha declarat en un altre vídeo publicat després, on apareix pràcticament en els ossos després de 291 dies de vaga de fam.
El Govern turc esgrimeix que Grup Yorum està vinculat al Partit-Front d'Alliberament dels Pobles Revolucionaris (Devrimci Halk Kurtuluş Partisi/Cephesi DHKP/C), designat per Turquia com a organització terrorista. Recentment Grècia va arrestar onze suposats membres del DHKP/C per excavar túnels on guardar armes a territori grec. 

El Grup Yorum és un grup de música folk turca d'esquerra. Han publicat 22 àlbums des de la seva fundació el 1985.  Fou format per quatre amics el 1985, es va popularitzar a Turquia durant la dècada dels 90 pels seus temes revolucionaris i la seva combinació dels folklores kurd i turc, amb lletres dedicades a la lluita contra el capitalisme i l'imperialisme. Malgrat les múltiples detencions i judicis que han sofert (més de 400), de la confiscació dels seus àlbums i la prohibició dels seus concerts, és un dels grups més venuts i escoltats en la història de Turquia.

Alguns dels seus membres gestionaven un centre cultural alternatiu a Istanbul. La banda havia ofert nombrosos concerts a Europa on viu una important comunitat turca. A Turquia havia arribat a congregar 200.000 persones en els seus concerts enormement populars per barrejar música moderna amb el folklore turc. El grup ja fou detingut el novembre de 2016 i alliberat uns mesos més tard.
A la fi de 2017 van llançar el seu últim Àlbum Ille Kavga (que significa lluita costi el que costi), en la portada de la qual apareixen els instruments que varen ser destrossats per la policia durant una batuda en 2016, en un centre cultural on els membres varen ser de nou arrestats i empresonats.
El desembre de l'any 2017 van passar a la clandestinitat davant la persecució política patida sota el règim d'Erdogan.

 Per a saber-ne més:
- Empresonades dues músiques del grup Yorum

- El grup musical Yorum demana asil a l'estat francès

- Alliberats 5 membres del grup musical Yorum

Leggi di più »

L'autogovern del Nord de Síria posa en marxa una potabilitzadora davant el tall permanent d'agua fet per Turquia

La Direcció de Subministrament d'Aigua de d'Al Hasakah (Hesiçê en kurd) ha posat en marxa una instal·lació de sanejament d'agia. L'objectiu és potabilitzar aigües subterrànies de la regió. La infraestructura vol subministrar aigua potable a mig centenar de viles al voltant d'Erîş. Ja fa més d’un mes que l’estat turc ha interromput el subministrament d’aigua a la regió de Rojava (Kurdistan sirià) i el Nord de Síria a través de les obres d’aigua a la zona ocupada d’Alouk/Elok, prop de Serêkaniyê. Amb aquesta mesura ha deixat gairebé un milió de persones sense aigua corrent.

Leggi di più »

El llibre '"Make Rojava Green Again" disponible en línia

El llibre '"Make Rojava Green Again" de la Comuna Internacionalista de Rojava ara disponible en línia al següent enllaç. https://makerojavagreenagain.org/book/
L'obra col·lectiva analitza l'experiència ecologista a les comunes del Kurdistan sirià amb les aportacions de visions de la resta del món, principalment d'Europa i Sud-amèrica.

Leggi di più »

Atac suïcida contra un gasoducte amb trenta militars turcs morts

Segons el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) el balanç de l'atac és de trenta militars turcs morts i cinc vehicles blindats destruïts. Turquia s'ha limitat a reconèixer que hi ha hagut un xoc a Agri en un intent d'incursió de la guerrilla kurda però TRT, agència del règim d'Erdogan, ha mostrat imatges del gasoducte cremant. No reconeix baixes. L'atac ha estat contra un oleoducte a la frontera entre Bakur (Kurdistan de Turquia) i Rojhilat (Kurdistan de l'Iran). Les exportacions iranianes de gas cap a Turquia han quedat tallades segons ha confirmat Mehdi Jamshidi-Dana, director de National Iranian Gas Co. La confirmació iraniana dona credibilitat a la versió del PKK evidenciant que Turquia prova d'amagar el cop rebut. Els militars custodiaven la infraestructura vital.

L'organització armada kurda ha confirmat que la Voluntària que ha dut a terme l'acció és
Rewshen Askara 'Sema Kocer', de 25 anys, natural de Siirt. L'atac es va produir a la matinada del 31 de març a la regió d'Agirî en concret a la localitat de Bazîd (en turc Dogubeyazid). La miliciana va enrolar-se a les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) el 2014.

Leggi di più »