Avui fa un any, Kobanê
es va declarar com un cantó autònom. Avui, després de 135 dies de intrèpida
resistència, el poble de Kobanê ha alliberat la ciutat
de l'anomenat Estat Islàmic. Des de Setembre de 2014, les YPG i YPJ han liderat una resistència -no hi ha altres paraules per descriure-la- èpica
i increïble contra l'última onada d'atacs de l'ISIS.
Els homes i dones,
que han liderat la
resistència més gloriosa del nostre temps, van
hissar les seves banderes als
darrers turons que estaven ocupats per l’ISIS i
immediatament van començar els
seus balls en línia, acompanyats de velles cançons
i eslògans revolucionaris
kurds. Des de llavors, gent de tot el món ha sortit
als carrers a celebrar-ho. Després de les incomptables tragèdies, massacres i traumes
que aquesta regió ha hagut de patir recentment, els dolors que han
precedit aquest moment fan que la victòria sigui
encara més dolça.
Un ull vessa llàgrimes
per la mort, mentre
que l'altre crida per tota l'alegria merescuda.
Però tornem un any enrere. Va ser al voltant d'aquestes dates al gener de 2014, quan els actors internacionals més
importants es van reunir en l'anomenada conferència de Ginebra-II per discutir
una resolució a la guerra a
Síria. Els kurds,
que han estat
lluitant tant contra el règim com contra els
extremistes com el
Front al-Nusra o ISIS des que van prendre el control de Rojava el 2012,
no hi van ser convidats. A més, per tal de pacificar l'estat turc, la
comunitat internacional va
adoptar una actitud explícitament
hostil cap Rojava, perquè els principals actors
de la regió són afins ideològicament al Partit dels Treballadors del
Kurdistan (PKK), l'arxi enemic
de l'estat turc, que està considerat com 'terrorista'
pels EUA, la UE i
Turquia. De fet,
la comunitat internacional
va marginar Rojava molt abans que marginés els gihadistes a Síria. Els oficials de l'estat turc van fer èmfasi repetidament
en que "no tolerarien a terroristes a la
frontera sirià-turca",
fent referència als kurds de Rojava, no als
islamistes radicals.
No obstant això, sense dependre de l'aprovació de ningú, i malgrat tota
aquesta hostilitat, el poble de Rojava
va declarar tres cantons autònoms alhora que se
celebrava la conferència de Ginebra-II: Kobanê, Efrîn
i Cizîrê. El
missatge era: "construirem
la nostra autonomia i no necessitem l'aprovació
de ningú".
Durant els darrers
tres anys, els kurds, els qui van optar per una "tercera via" i rebutjar el triar
entre l'oposició o Àssad, van tractar d'advertir al món sobre ISIS,
però van foren completament ignorats. Al co-president del PYD de
Rojava, Salih Muslim,
se li van denegar quatre vegades el visat per als EUA. El 2013,
gairebé un any abans
que el món fins i tot sabés de l’existència del grup gihadista, el seu fill va morir lluitant contra ISIS. La darrera onada d'atacs a Kobanê és només una més de les moltes
que l'han precedit. Totes les advertències
dels kurds, van ser descartades com a teories de conspiració, simplement perquè escoltar-les
significaria reconèixer que el bloc anti-Àssad
havia donat suport, indirectament o
directa, i finançat
els assassinats gihadistes
a Síria.
Avui, el vice president
dels EUA Joe
Biden id’ altres
declaren exactament el que els kurds han vingut
dient durant anys:
estats com Aràbia Saudita, Qatar, i Turquia van donar suport als gihadistes.
Literalment de la nit al dia, després de que milers
de persones fossin assassinades, ISIS es
va convertir en un "problema", en el
mateix moment en el que ISIS va creuar a
l'Iraq: l'estat fallit en el què els EUA van
invertir milers de milions de dòlars després
de la seva invasió i on moltes forces mantenen
interessos estratègicament polítics i econòmics.
I llavors els mateixos
estats que solien donar suport als gihadistes, de sobte es van convertir en part de la coalició contra ells, incloent-hi Qatar i
Aràbia Saudita. Després que el
poble de Kobanê hagués
resistit durant més d'un mes per ell mateix,
la coalició va veure una oportunitat de mostrar que
la seva estratègia contra ISIS
funcionava. Tot d'una van recolzar a la
mateixa gent que prèviament havien marginat. Però
fins i tot avui dia, encara que tothom s'apropia de la resistència de Kobanê
segons els seus interessos, les mateixes forces
que van liderar aquesta resistència
estan etiquetades com a 'terroristes', mentre que no hi ha conseqüències per
als estats que explícitament
van contribuir al creixement de ISIS .
Si visquéssim en un món en
el qual les forces dominants que
es pinten a si mateixes
com a les defensores
dels drets humans,
la llibertat, i la democràcia estiguessin realment interessades
en els principis pels quals advoquen, tot aquest infern
a la terra s'hauria evitat. Però deixant de
banda el fet que el mercat d'armes i
la desestabilització de la regió és
rendible per a molts dels actors globals, una altra lletja veritat és
que aquells qui volien
derrotar Àssad es
van beneficiar de la presència gihadista
a Síria durant molt de temps . Això donava molt benefici al règim
d'Àssad, el qual continuava
dient que no existia una veritable oposició a
Síria. I avui, l'horrible realitat és que Àssad
sembla ser el mal menys dolent; tant
que fins i tot la coalició sembla suavitzar-se cap
a ell. Quina tragèdia kafkiana per al poble de
Síria!
Considerant tot plegat,
realment hem de felicitar els principals incitadors de
la guerra i el conflicte a
l'Orient Mitjà per l'alliberament
de Kobanê? A
aquells qui van fundar o almenys picar l’ull
als assassins jihadistes?
A aquells que van
començar guerres injustes i destruir la regió
amb les seves polítiques? ¿Aquells
que van calmar l'estat turc, que ha donat suport a violadors i assassins extremistes?
Què hi ha realment darrera de la resistència Kobanê? Què simbolitza
Kobanê en una zona de revolucions fallides i guerres interminables?
La gent, els qui estan lluitant a Kobanê, tenen
una ideologia, una visió del món que els ha fet
continuar. Podem dir
que els atacs aeris de la coalició no
van ajudar per a res? Per
descomptat que no podem. Però preguntem-nos el per què la coalició va
passar de dir "Kobanê està
a punt de caure i
no és la nostra prioritat el
salvar-la" a posar tot els seus esforços en protegir-la. Si no
hagués estat per tota
la resistència mostrada per la gent en el terreny, els qui es van mobilitzar col·lectivament amb només kalashnikovs
per defensar la seva ciutat, l'oportunitat de
la coalició de "rescatar"
Kobanê per als seus propis interessos no
hagués sorgit. Després de tot, mig any abans
que els atacs aeris liderats pels EUA bombardegessin
les posicions d’ ISIS
al voltant de Kobanê,
dones de 60
anys havien establert el seu batalló autònom "de mares" d'autodefensa. Sense la determinació d'aquesta gent i la seva voluntat de sacrifici, cap atac aeri podria
haver salvat la ciutat.
És important el entendre que
la revolució de Rojava ha estat una lluita del
poble des del principi fins avui. A diferència d'altres aixecaments en
els últims temps, per sort
no va ser controlada per ningú a causa de
condicions geopolítiques i va
sobreviure confiant en la seva
pròpia força, contra tot pronòstic. La valenta
postura de Kobanê
contra els homes que volen pintar de negre
dels colors de
l'Orient Mitjà, va ressonar a tot
el món. Molts estan lloant i d’altres
instrumentalitzant ara Kobanê, fins i tot dretans
i islamòfobs, perquè
tothom vol un tros del pastís de la victòria. Però els mateixos poders
que ara s'apropien de Kobanê per als seus
propis interessos, etiqueten
les polítiques d'aquests
valents lluitadors com a terroristes.
La resistència de Kobanê està basada en
una tradició arrelada i no va aparèixer del no-res. Els lluitadors han fet
èmfasi que és
la filosofia del PKK el que motiva la seva lluita. Quan van alliberar Kobanê,
els lluitadors van
corejar immediatament "Biji
Serok Apo" -
Visca Apo (Abdullah
Öcalan, el representant ideològic del
PKK pres). En d’altres
paraules, els enemics
més forts d’ISIS estan
internacionalment etiquetats com a terroristes, igual que els violadors, feixistes i
assassins gihadistes. De la mateixa manera, tothom està tractant d'instrumentalitzar el patiment del poble yezidi
de la Muntanya Sinjar (Shengal) per als seus propis interessos, però els
milers de refugiats yezidi a Rojava declaren que la comunitat internacional no està fent
res per ells, mentretant van ser
les YPG / YPJ i el PKK qui els
van rescatar a l'agost i els han cuidat
des de llavors, malgrat l'embargament a Rojava
i la guerra a Kobanê.
Són fets gens còmodes per a aquells que es pinten
a si mateixos com
els salvadors!
Rojava és una
alternativa per a la regió,
esquinçada per l'odi ètnic i religiós,
les guerres injustes,
i l'explotació econòmica.
No té l'objectiu
de crear un nou estat, sinó de
crear un sistema alternatiu
al paradigma global capitalista de l'estat-nació dominat
pels homes, advocant per l'autonomia regional
a través de l'alliberament de les dones i en cooperació amb
tots els pobles
de la regió, denominat
com "Confederalisme Democràtic"
per Öcalan. El
rebuig a acceptar els paràmetres
del sistema global és el que ha mobilitzat els habitants de la regió en
una regió tan devastada, enmig
d'una guerra i un embargament,
i aquesta és
precisament la raó de per què
Kobanê mai caurà.
Enmig de la guerra, els cantons de Rojava
han aconseguit establir un moviment de dones amb un poder increïble, un sistema d'auto-govern que opera a
través dels consells locals amb una idea de base de
dalt de sota, i
una societat en la qual tots els components
ètnics i religiosos de la regió treballen colze
a colze per crear un futur més brillant.
Això està en contrast radical amb les polítiques monopolistes "una religió, un llenguatge, una nació, un estat, una bandera",
les dictadures, monarquies,
tiranies sectàries i la violència patriarcal
de la regió. I l'anticipació d'aquesta vida lliure és el motor
principal de la resistència de Kobanê. El sistema
dominant ens fa
creure que els principis
i les idees
estan mortes, i
per això la
mobilització col·lectiva i la resistència
de sacrifici com la de Kobanê li sembla increïble
a la majoria
de la gent. Però el fet que la segona
major ciutat de l'Iraq, Mossul, caigués en mans
del ISIS en dies, fins i tot encara que els EUA posessin milers
de milions de dòlars en entrenar l'exèrcit iraquià,
mentre que la petita ciutat de Kobanê,
on les dones ancianes van crear els seus propis batallons autònoms, ens
demostra que la possibilitat d'un
futur diferent està
ben viu.
No es pot separar la mobilització política del poble de Rojava de les seves
victòries contra ISIS. Per això el mínim que
podem fer per
honrar als lluitadors de Kobanê és respectar
i donar suport els
seus objectius polítics. El
reconeixement dels cantons
de Rojava va amb
retard. Però encara
que el món no reconeix Rojava, continuarà insistint
en existir, perquè
ha provat que no necessita
l'aprovació de ningú per a això. És exactament
aquesta voluntat de
resistència i de lluita independent, aquest rebuig a subscriure un tipus
d'estat del tipus síndrome d'Estocolm com el que es troba el propi Orient
Mitjà, tant que
es veu obligat a ser feliç
amb una "democràcia" que ve en
forma de pa ratllat, el que ha fet que Kobanê
no caigués.
La victòria i dignitat
de Kobanê hauria de dur esperança a tots
els pobles de
l'Orient Mitjà i d’altres.
Envoltats per la
fosca bandera d’ISIS, el règim assedegat de
sang d'Àssad, el cruel estat turc, un embargament asfixiant, càlculs a
sang freda de polítiques exteriors pels poders
hegemònics, tensions ètniques, i guerres
sectàries, la gent somrient de Kobanê han estat
al costat dels seus principis alliberadors revolucionaris i han ajudat a que surti una altra vegada
el sol a Mesopotàmia contra tota aquesta foscor.
La victòria pertany a aquells qui van donar les
seves vides per ella. Honrem
la valentia d'aquests éssers humans i a les víctimes
de la guerra començant per treure a la llum
les polítiques i
interessos dels estats
i estructures que van crear
aquest infern.
Podem esperar més moments revolucionaris d'alegria
com els d'avui i
mai oblidar aquells que van donar la seva vida
en això.
Dilar Dirik
Estudiant de doctorat de la Universitat de Cambridge
Article original a Kurdish Question
Altres articles que hem publicat de o sobre na Dilar Dirik:
Més enllà del camp de batalla: La lluita radical de les dones Kurdes
Seminari sobre els moviments de dones kurdes
Declaració conjunta de la delegació acadèmica que ha visitat Rojava
