* Un dúnam equival a 1.000 m2
Originària de d'Elîh / Batman, la guerrillera Sara Cudi va créixer a Esmirna. Va començar el ballet als 12 anys. La guerrilla per la llibertat del Kurdistan lluita per la seva cultura i art tant com lluita contra l'estat turc invasor. Tots els llocs on hi ha guerrilles són un escenari de resistència contra l’Estat turc, que va infligir un genocidi cultural i físic al poble kurd.
La miliciana de les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) Sara Cudi parla de la resistència contra el genocidi cultural de l’estat turc amb el seu ball. "Em van impressionar especialment les valoracions del líder Apo (Abullah Öçalan) sobre cultura i art. Com puc crear una personalitat social en mi mateixa com a dona? Vaig conèixer el PKK. A casa, mai no podria fer ballet sense música. Però a les muntanyes de Kurdistan, vaig començar a ballar sense música aprofitant el so de la natura. A mesura que m’anava unint amb la muntanya, els meus sentiments s’aprofundien. Amb el meu ball explico l’esperit social de les dones i la reconnexió de les dones oprimides a la vida i la seva unitat. amb l’univers, en línia amb la filosofia de lideratge. Els nostres companys estan tenint una ferotge resistència a Mamreşo, Aris Faris, Zendura i Heftanin. Malgrat els atacs tecnològics realitzats per l'enemic, els nostres companys lluiten amb força. Sota la direcció del camarada Serhat, va sorgir un esperit sacrificat i així va créixer l’esperit de companyerisme.
Com podem reflectir aquest esperit de sacrifici?
Com ho podem explicar?
Molts dels nostres companys posen aquest esperit de victòria en poemes, d’altres ho expliquen amb teatre i intento explicar aquesta resistència amb el llenguatge corporal. Amb la unitat de Foc i Sol, vaig intentar reflectir la lleialtat dels nostres companys al líder en les campanyes de Bazên Zagrosê i Cenga Xabûr.
Com podem arribar al sol quan estem dins del foc?
La resposta a aquesta pregunta es concreta en les personalitats de Serhat, Kamuran Sarya i molts companys màrtirs. Aquesta lluita implacable i la resurrecció de les dones, la lluita de tots els nostres companys, em va enfadar en el foc creixent i em va portar a objectius més grans ".
La massacre de Sivas va produir-se amb l'incendi d'un hotel el 2 de
juliol de 1993, on van morir cremades 36 persones (musulmans alevis,
intel·lectuals esquerrans no alevis i un antropòleg holandès) que
assistien a una conferència cultural, per obra de fanàtics islamistes
sunnites locals.
Assistia a la conferència un intel·lectual
esquerrà i ateu tàtar de Crimea, Aziz Nesin, molt odiat entre els
fonamentalistes, ja que va ser ell qui va dir que anava a publicar a
Turquia la polèmica novel·la de Salman Rushdie 'Els versos satànics'.
Els islamistes van marxar sobre l'hotel, on s'hi desenvolupava la
conferència i van calar foc a l'edifici.
El Govern turc va
considerar aquest atac com una baralla, tot i que tenia com a objectiu
al grup alevi i fou un clar atac religiós i crim d'odi. L'assalt va
durar 8 hores, sense una sola intervenció de la policia ni dels
militars. Moltes de les víctimes del foc eren artistes i músics alevi
com ara el músic Hasret Gültekin, un dels intèrprets contemporani més
importants i influents. Els alevis i la majoria dels intel·lectuals a
Turquia han denunciat que l'incident va ser promogut pel govern local,
mitjançant pamflets i propaganda publicats i difosos dies abans de
l'incident. Encara avui el govern islamista turc es nega a reconèixer la
matança com a motivada per raons religioses.
Per a saber-ne més: Qui són els alevis?
Diverses localitats, com ara Qamixlo o Manbij van commemorar ahir a la màrtir Zilan (Zeynep Kınacı), que es va immolar el 30 de gener de 1996. Zeynep Kınacı tenia 24 anys quan es va immolar per decisió pròpia el 30 de juny de 1996, durant una cerimònia d'hissada de bandera de l'exèrcit turc al centre de la província de Dersim. Amb la seva acció, la guerrillera, el nom de guerra era "Zilan", va donar un senyal a el moviment de llibertat kurd, especialment a el moviment de dones.
"L'enemic està lliurant una guerra total contra nosaltres. La nostra resposta ha de ser una resistència total a la lluita per la nostra llibertat". Aquesta frase estava en una de les cartes que va deixar Zilan, dirigida a el poble kurd, a l'PKK, Abdullah Öcalan, a el moviment de dones kurdes, a el govern turc, i a institucions públiques i internacionals. Ella va dur a terme la seva acció en un moment en què la guerra d'aniquilació de l'estat turc contra el poble kurd estava arribant a un nivell insuportable. En aquest mateix període Abdullah Ocalan va patir un intent d'assassinat en la seva estada a Síria.