Els Turcmans són una minoria turca a l'Iraq i sumen entre 50.000 i 500.000 persones. El Front Turcman representa el moviment més supeditat als interessos turcs de manera que ha perdut notables suports (fins a dos terços dels vots).
Arshad Salihi, dirigent de l'Iraqui Turkmen Front (ITF, Front Turcman Iraquià), s'ha posicionat avui demanant el boicot a la consulta democràtica, i vinculant, del 25 de setembre. No és la primera vegada que l'ITF es posiciona contra l'autogovern kurd. Ho ha fet amb set grups menors de l'ètnia turcmana que han rebut el suport de sis grupuscles àrabs. Els turcmans iraquians afirmen ser al voltant de 3 milions i es consideren el tercer major grup ètnic del país. Els turcmans són una minoria turca a l'Iraq i sumen entre 50.000 i 500.000 persones. El Front Turcman representa el moviment més supeditat als interessos turcs de manera que ha perdut notables suports (fins a dos terços dels vots).
Les xifres de 3 milions semblen notablement inflades i a les darreres eleccions, les forces turcmanes no van arribar a obtenir ni 100.000 vots. L'ITF rep un notable suport de Turquia que ha instigat conflictes ètnics entre la població kurda i la turcmana de Kirkuk. Les llistes turcmanes van obtenir molt mal resultats a les darreres eleccions kurdes (que no incloïen Iraq) sense arribar als 12.000 vots quan a les anteriors havien fregat els 20.000. A les estatals iraquianes el propi Salihi va obtenir 59.732 sufragis per sota del candidat de l'UPK kurda que va aconseguir 68.522 vots. L'ITF té dos escons al parlament iraquià. El juliol es va posicionar frontalment contra un referèndum d'autodeterminació pel Kurdistan i va acusar als peshmerga d'expulsar de la ciutat 3.000 turcmans. En canvi el passat mes de novembre el parlament kurd de l'Iraq va declarar el turcman com a llengua oficial.
Els turcmans alineats amb la Germandat Musulmana sí han donat suport a la celebració del referèndum però no han concretat si demanen el sí o el no com a bloc. El Consell Provincial de Kirkuk va aprovar unir-se com a província al referèndum tot i no formar part, formalment, del Kurdistan autònom. Kirkuk va quedar fora de les fronteres del mateix tot i ser una zona kurda des de temps ancestrals. Les poblacions àrabs i turcmanes són relativament recents. Per tot això Masud Barzani va comprometre's a oferir llocs de decisió a turcmans i àrabs però afegint-hi que "les concessions no es faran pel que fa a la identitat de Kirkuk, ningú prendrà Kirkuk a la força". L'any 2014 el parlament kurd va declarar llengua oficial a la llengua turcmana.
Per a saber-ne més :
- Context del Kurdistan de l'Iraq (per Lluís Torres)
- Context de la situació a Kirkuk (per Paula Ericsson)
Sobre els turcmans:
- Resultats definitius de les eleccions regionals kurdes de 2.013 amb detall dels vots turcmans (Octubre 2013)
- El Front Turcman es posicional contra el referèndum (Maig 2014)
- El parlament autònom del Kurdistan dl'Iraq declara el turcman llengua oficial (Novembre 2014)
- Els turcmans s'ofereixen, ara, a lluitar per Kirkuk (Desembre 2014)
- Qui són els turcmans (Desembre 2015)
- Els turcmans tornen a tensar la situació a Kirkuk pel petroli (Desembre 2016)
Les xifres de 3 milions semblen notablement inflades i a les darreres eleccions, les forces turcmanes no van arribar a obtenir ni 100.000 vots. L'ITF rep un notable suport de Turquia que ha instigat conflictes ètnics entre la població kurda i la turcmana de Kirkuk. Les llistes turcmanes van obtenir molt mal resultats a les darreres eleccions kurdes (que no incloïen Iraq) sense arribar als 12.000 vots quan a les anteriors havien fregat els 20.000. A les estatals iraquianes el propi Salihi va obtenir 59.732 sufragis per sota del candidat de l'UPK kurda que va aconseguir 68.522 vots. L'ITF té dos escons al parlament iraquià. El juliol es va posicionar frontalment contra un referèndum d'autodeterminació pel Kurdistan i va acusar als peshmerga d'expulsar de la ciutat 3.000 turcmans. En canvi el passat mes de novembre el parlament kurd de l'Iraq va declarar el turcman com a llengua oficial.
Els turcmans alineats amb la Germandat Musulmana sí han donat suport a la celebració del referèndum però no han concretat si demanen el sí o el no com a bloc. El Consell Provincial de Kirkuk va aprovar unir-se com a província al referèndum tot i no formar part, formalment, del Kurdistan autònom. Kirkuk va quedar fora de les fronteres del mateix tot i ser una zona kurda des de temps ancestrals. Les poblacions àrabs i turcmanes són relativament recents. Per tot això Masud Barzani va comprometre's a oferir llocs de decisió a turcmans i àrabs però afegint-hi que "les concessions no es faran pel que fa a la identitat de Kirkuk, ningú prendrà Kirkuk a la força". L'any 2014 el parlament kurd va declarar llengua oficial a la llengua turcmana.
Per a saber-ne més :
- Context del Kurdistan de l'Iraq (per Lluís Torres)
- Context de la situació a Kirkuk (per Paula Ericsson)
Sobre els turcmans:
- Resultats definitius de les eleccions regionals kurdes de 2.013 amb detall dels vots turcmans (Octubre 2013)
- El Front Turcman es posicional contra el referèndum (Maig 2014)
- El parlament autònom del Kurdistan dl'Iraq declara el turcman llengua oficial (Novembre 2014)
- Els turcmans s'ofereixen, ara, a lluitar per Kirkuk (Desembre 2014)
- Qui són els turcmans (Desembre 2015)
- Els turcmans tornen a tensar la situació a Kirkuk pel petroli (Desembre 2016)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada