dijous, 7 de setembre de 2017

Avui fa 35 anys moria en vaga de fam Kemal Pir, militant del PKK


La història de Kemal Pir és la de la dignitat, del compromís sense rebre res a canvi, de l’idealisme per sobre del materialisme. Pir era era lazi, no kurd. Els lazis són un grup ètnic d'origen caucàsic amb una llengua propera al georgià. Actualment sobreviuen un nombre indeterminat entre 45.000 i 500.000 dels que un terç parlen la llengua laz. La seva regió, prop de Trebisonda, és a la costa del Mar Negre. Tot i ser originàriament cristians foren convertits a l'islam i actualment el seu nivell de turquificació és altíssim. Per tot plegat Kemal Pir, ètnicament lazi, era a tots els efectes un turc.

Kemal Pir, nascut el 1.952, es va comprometre amb la causa kurda perquè entenia que aquesta anava lligada intrínsecament a la transformació social. Va començar a militar com a marxista-leninista a la universitat d'Ankara primer en el grup Revolucionaris del Kurdistan i després dins el grup Ankara Demokratik Yüksek Öğrenim Derneği fundat l'any 1975. Allà va conéixer a Abdullah Öcalan, Mazlum Doğan i actuals dirigents del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) com Cemil Bayık, Duran Kalkan, Rıza Altun o Mustafa Karasu. El treball ideològic de Pir fou fonamental per posar les bases doctrinals del PKK. Seu, i d’Haki Karer, és el primer lema del PKK: “La revolució de Turquia ha de passar pel Kurdistan”.



I no eren només paraules. Pir no era un teòric sinó complementava el seu treball ideològic amb l'activisme a primera línia. El 3 de juny de 1977 fou capturat a Ankara per dur una arma de foc. Una vegada a la presó va aconseguir escapar per caure, una segona vegada, en mans de la policia turca el 17 de novembre de 1978. Per segona vegada va escapar de la presó en una operació del PKK el 15 de juliol de 1979. Va aconseguir creuar la frontera i es va instal·lar primer a Palestina i després al Líban on va formar les primeres fornades de militants del partit. Encara faltaven cinc anys per a que el PKK passés a la lluita armada.

La tardor de 1980 va tornar a l'interior i fou detectat i detingut. Mai més tornaria a ser lliure. Fou torturat fins a límits inhumans i condemnat a mort. El 15 de juliol de 1.982 es va declarar en vaga de fam indefinida a la presó d'Amed (Diyarbakir en turc) amb d'altres militants com Mehmet Hayri Durmuş, Akif Yılmaz i Ali Çiçek. Denunciaven les tortures patides pels seus captors turcs. Després de 55 dies de protesta Kemal Pir va morir, literalment d’inanició, per les seves idees el 7 de setembre de 1.982. Hayri Durmuş va morir cinc dies més tard, Yılmaz el 15 i Ali Çiçek el 17 de setembre de 1.982.

Un dels darrers desitjos de Kemal Pir fou que la resistència vengés les humiliacions i tortures patides a presó. El responsable de la d'Amed, era el comandant turc Oktay Yıldıran. El 22 d'octubre de 1988 fou executat amb tres trets al cap en un autobús. L'autor de l'acció li va dir, abans de matar-lo, "Et saluda el laz Kemal".




Per a saber-ne més es pot consultar el llibre 'Kurdistan, el poble del sol' de l'editorial Tigre de Paper.




0 comentaris:

Publica un comentari