El ministeri Peshmerga demana a Bagdad que controli els grups terroristes pro iranians que ataquen el Kurdistan

Funcionaris militars kurds van demanar ahir al govern federal de Bagdad que controli els grups armats il·legals que han atacat repetidament les forces Peshmerga de la regió del Kurdistan, després d'un altre atac amb drons contra una base Peshmerga durant la nit. El ministeri Peshmerga va publicar un comunicat condemnant els atacs:

"Grups terroristes il·legals van llançar un altre atac de sabotatge ahir a la nit contra una seu de les forces Peshmerga als afores de Chamchamal [ciutat], utilitzant un dron carregat d'explosius", va dir el ministeri diumenge. "Condemnem fermament aquest atac, que pretén soscavar la seguretat i l'estabilitat a la regió".

El ministeri no va dir si algun combatent Peshmerga va resultar ferit en l'atac, però va demanar al primer ministre Mohammed Shia' al-Sudani que controli aquests grups. Grups de milícies iraquianes afiliats a l'Iran han llançat desenes d'atacs amb drons i míssils contra la regió del Kurdistan durant les últimes tres setmanes, dirigits a infraestructures civils, bases Peshmerga i una instal·lació militar nord-americana a l'aeroport d'Hewlêr.

«És molt sorprenent que alguns grups i partits, sota el nom de "resistència" i amb excuses i consignes sense fonament, es permetin atacar ubicacions civils, la infraestructura econòmica de la regió del Kurdistan i les bases peshmerga. Això és bel·licisme i un clar atac als drets dels ciutadans i a l'estabilitat i la seguretat de la regió del Kurdistan», va dir el president Masoud Barzani el 8 de març després que aquests grups de milícies llancessin els seus atacs inicials.

Els Estats Units i Israel van llançar una campanya aèria a gran escala contra l'Iran el 28 de febrer, atacant milers d'objectius a tot el país, incloses bases i llançamíssils del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC). Els grups de milícies iraquianes afiliats a l'IRGC aviat es van unir al conflicte, llançant desenes de drons i míssils cap a la regió del Kurdistan i els països del Golf. Abans de la guerra contra l'Iran, aquests grups de milícies havien llançat diversos atacs contra la regió del Kurdistan i les seves instal·lacions petrolieres, però van intensificar els seus atacs després que comencés la guerra.

Dimecres, tres combatents Peshmerga van resultar ferits en dos atacs amb drons contra bases a Sulaimani i Erbil, segons un comunicat del ministeri. Aquests grups terroristes il·legals han dut a terme més de deu atacs contra les forces Peshmerga del Govern Regional del Kurdistan (KRG) durant les darreres tres setmanes.

L'IRGC també ha atacat la regió del Kurdistan diverses vegades, al·legant la presència de grups d'oposició kurds iranians com a justificació.

Leggi di più »

El Consell Nacional Kurd es retira de la coalició d'oposició siriana recolzada per Turquia

 

El Consell Nacional Kurd (ENKS) a Síria va anunciar el 8 de febrer la seva retirada oficial de la Coalició Nacional Síria per a l'Oposició i les Forces Revolucionàries (SNC), recolzada per Turquia, marcant un canvi polític significatiu per a la representació kurda al país. L'anunci el va fer divendres el portaveu d'ENKS, Faisal Youssef, després d'una reunió d'alt nivell a Qamishli. Youssef va afirmar que es va prendre la decisió de prioritzar les negociacions directes amb el nou govern de transició a Damasc.

En un comunicat en vídeo publicat a la pàgina oficial de Facebook del consell, Youssef va emfatitzar el compromís del consell d'entablar un diàleg amb el nou lideratge de Síria. "Aquest pas es fa per formar una delegació kurda unida, que probablement iniciarà negociacions amb les noves autoritats de Damasc", ha afirmat Youssef. La mesura arriba en un moment crucial, ja que les faccions polítiques a Síria reavaluen les seves posicions després de la caiguda del règim d'Assad el desembre de 2024.

ENKS era membre de l'SNC des de la seva formació l'any 2012. No obstant això, fa temps que existien tensions entre l'òrgan polític kurd i l'oposició més àmplia a causa de les diferències sobre l'autonomia i el govern kurd. A finals del mes passat, l'antic líder del SNC Hadi al-Bahra va felicitar el líder interí de Síria, Ahmad al-Sharaa, per haver assumit la presidència durant el període de transició. Aquest gest va ser vist per alguns polítics kurds com un signe que el SNC ja no era el principal vehicle de la política d'oposició en el panorama en evolució de Síria.

Amb la marxa d'ENKS, les forces polítiques kurdes poden buscar noves estratègies per assegurar el seu paper en el futur govern de Síria, especialment enmig dels canvis de poder en curs i les negociacions regionals.

 

L'ENKS va fundar-se el 26 d'octubre de 2011 al Kurdistan iraquià i integra els kurds partidaris de seguir el model del Kurdistan iraquià liderat pel PDK. En aquest sentit s'oposen al model multicultural de Rojava actualment liderat pel PYD i les SDF. El juliol de 2016 ja es va retirar de la plataforma filo turca de l'oposició siriana de la que formava part denunciant-ne el seu caràcter masclista i el seu xovinisme àrab. Mesos abans l'Aliança Nacional Kurda, també opositora, havia trencat amb el propi ENKS. L'Aliança és encapçalada pel Partit d'Esquerra Kurda (Comitè Central). Aquesta formació és una de les escissions del Partit d'Esquerra Kurd fundat l'any 1977 per Mohammed Mousa i una de les formacions polítiques que va lluitar en la clandestinitat per l'autonomia del Kurdistan i la democratització de Síria front el règim autoritari dels Assad. La facció de Gado, que va viure a l'exili a l'Iraq davant la persecució dels Assad, és la més propera al Partit de la Unió Democràtica (PYD), el principal dels partits kurds de Rojava. 

Per a saber-ne més sobre l'ENKS:

- Quatre atacs contra seus de partits kurds de Rojava de l'ENKS

-  L'ENKS canvia d'opinió i accepta obrir seus a Rojava

- L'ENKS es nega a obrir seus a Rojava malgrat l'alliberament dels seus presos 

- L'autogovern del Nord de Síria autoritza l'obertura d'oficines de l'ENKS 

- Consell Nacional dels Kurds de Síria: "Volem una Síria federal i democràtica on els kurds siguin reconeguts com la segona nacionalitat més gran" 

- Els principals partits kurds de Síria expressen el seu suport al referèndum del Kurdistan iraquià 

- Atacada una concentració d'opositors al PYD i dues seus de partits a Qamişlo  

- ENKS denuncia a Qamişlo detencions dels seus membres 

- Vaga de fam de l'ENKS contra el PYD a Rojava 

- Detencions de membres de l'ENKS a Rojava 

- ENKS es retira de l'oposició siriana davant el seu manifest masclisme i xovinisme àrab 

- Acord de Duhok entre les faccions kurdes de Síria

Leggi di più »

Iran va executar (assassinar) un miler de persones el 2024

En una declaració el Consell Nacional de Resistència de l'Iran (NCRI) AFIRMA: "En la fase final del seu règim, Ali Khamenei està establint nous rècords de crims i execucions per retardar el seu inevitable derrocament. Els registres oficials mostren que el nombre d'execucions el 2024 va arribar a les 1.000, una xifra sense precedents en les últimes tres dècades. Tenint en compte les execucions secretes, el nombre real és significativament més alt. Les execucions del 2024 representen gairebé un 16% d'augment en comparació amb les 864 execucions registrades el 2023. Segons Amnistia Internacional, el nombre d'execucions a l'Iran el 2023 va representar al voltant del 74% de totes les execucions documentades a tot el món... 695 execucions, que representen gairebé el 70% del total, es van produir després de finals de juliol, sota la presidència de Masoud Pezeshkian. El 9 d'octubre, Pezeshkian va defensar aquestes execucions brutals i va dir de forma sorneguera: "Els que parlen de drets humans es pregunten per què executem els assassins".

Leggi di più »

Les diverses posicions dels partits kurds iraquians arran de la mort de Khamenei

Un indicador revelador de com els partits de la regió del Kurdistan de l'Iraq han abordat la guerra a l'Iran va ser el funeral celebrat a Silêmani pel líder suprem iranià assassinat, Ali Khamenei. Significativament el funeral es va realitzar a la regió sota domini de la UPK, considerada més propera a Iran, i no al majoritari PDK, Hewlêr, contrari a Teheran. Diversos partits hi van assistir, tot i que la majoria no al nivell de líders del partit. En canvi, van estar representats per alts funcionaris. 

Nova Generació, crític amb el nacionalisme kurd, va enviar un vicepresident i el cap del seu bloc al parlament iraquià, mentre que la Unió Islàmica del Kurdistan va enviar el cap del seu bloc al Parlament del Kurdistan. 

La principal excepció va ser Muhammad Haji Mahmoud, (foto) líder del Partit Socialista Democràtic del Kurdistan, que hi va assistir en persona, cosa que va ser coherent amb el seu alineament públic amb l'Iran. L'esdeveniment també va atreure diversos dignataris locals i notables de la zona de Silêmani, així com el governador (un exfuncionari de Gorran, ara independent) que també hi va assistir. 

Per separat, Ali Babir, líder del Grup de Justícia, va visitar personalment el consolat iranià a Erbil/Hewlêr per oferir el condol. Anteriorment, el PDK havia fet un gest similar, amb Masoud Barzani enviant el seu germà, Sidad Barzani, com a representant especial al consolat iranià a Hewlêr per transmetre el condol.

Leggi di più »

Iran executa el campió de lluita de 19 anys Saleh Mohammadi

Tres manifestants, Mehdi Ghasemi, Saleh Mohammadi i Saeed Davoudi, han estat executats a l'Iran avui després de participar a les protestes a Qom a principis d'enguany, segons va informar l'agència de notícies Mizan, vinculada al poder judicial. La condemna fou per "moharebe"... enemistat amb Déu.

Aquest matí, la República Islàmica ha penjat Mehdi Ghasemi, Saeed Davoudi i el lluitador nacional de 19 anys Saleh Mohammadi. Aquests nois van sortir als carrers al gener per cridar a la llibertat, per recuperar el seu país i per tenir l'oportunitat de viure una vida normal.

‎Amb Internet tallat, tots i cadascun dels presoners a l'Iran corren ara el risc immediat d'execució. Estan matant els  joves un per un per ajustar comptes amb una nació que es nega a donar suport al règim islàmic i la casta teocràtica.

Leggi di più »

El congrés feminista kurd aprova que els drets de les dones siguin garantits a la nova constitució siriana

El moviment feminista kurd Kongra Star* ha organitzat una conferència amb l'eslògan «Lluitem junts per garantir els drets de les dones a la Constitució siriana» a Qamishlo, Cizîrê. Després de l'obertura, la conferència va continuar amb discursos, i després es va anunciar la declaració final.

La conferència de dones a Qamishlo, Rojava, Kurdistan de Síria, ha afirmat que els drets de les dones han d'estar garantits per la constitució i que no s'acceptarà un contracte social sense dones. Parlant a la conferència, la comandant de les Yekîneyen Parastina Jinê (YPJ, Unitats de Defensa de les Dones), Sarya Afrîn, va afirmar que la revolució va començar sota el lideratge de dones i va afirmar que van assumir la tasca de defensar els guanys de les dones. Afirmant que dones de tots els pobles formen part de les files de les YPJ, Sarya Afrîn va recordar que milers de dones combatents van perdre la vida en la lluita contra l'Estat Islàmic. Sarya Afrîn va dir: «La nostra lluita amb la filosofia de jin, jiyan, azadi (dona, vida, llibertat) continuarà. Ara hem de defensar aquests guanys de les dones.» Afirmant que les discussions sobre la integració han continuat recentment a Síria, Sarya Afrîn va dir que les SDF estan implicades en aquest procés i que també hi estan com a part de les SDF. Tanmateix, Sarya Afrîn va destacar que HTS (Organització d'Alliberament del Llevant, nom adoptat per Al Qaeda a Síria) no va abordar el procés de manera positiva i va afirmar que es volia que les dones fossin incloses individualment al sistema i liquidades. Afirmant que les dones haurien de ser pioneres no només en l'àmbit militar sinó també en els àmbits social i polític, Sarya Afrîn va dir: «Síria no es pot fer sense dones. Hem de confiar en nosaltres mateixes en tots els àmbits militars, socials i polítics i donar exemple a tota Síria.»

Reaccionant al fet que l'existència d'institucions femenines i de les YPJ es va convertir en tema de debat, Foza Yûsif del Partit de la Unió Democràtica (Partiya Yekîtiya Demokrat, PYD) va dir que les dones no renunciaran al seu dret a l'autodefensa. Criticant l'enfocament d'HTS envers les dones dient "heu complert el vostre deure, aneu a casa", Foza Yusif va recordar que l'amenaça de l'Estat Islàmic continua a la regió. Foza Yûsif va dir: «Les dones no són indefenses. El món està en flames; Per què hauríem de renunciar a l'autodefensa les dones? Cap ésser viu és indefens. Hem de prendre precaucions, no podem convertir-nos en ovelles sacrificials."

* Congrés Ishtar, creat el 2005 en base al feminisme i la tesi ideològica de la jineologia (ciència de les dones) kurda a Síria.

Leggi di più »

Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan de Turquia: "L'statu quo és insostenible"

En un període en què l'equilibri de poder a l'Orient Mitjà s'està remodelant i els desenvolupaments regionals s'estan accelerant, els partits polítics i les organitzacions kurdes es van reunir a Amed (en turc Diyarbakır) el 14 de març de 2026 per celebrar la "Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan". Es va fer pública una declaració final completa que contenia missatges importants sobre la unitat nacional kurda i les perspectives de solució. Abans de l'anunci de la declaració de la conferència, Mustafa Özçelik, president general de la Unió Patriòtica del Kurdistan (PWK abans denominat PAK, Partit per la Llibertat del Kurdistan), va fer comentaris cridant l'atenció sobre la sensibilitat del període actual. Emfatitzant que en aquesta conjuntura històrica on l'equilibri de poder a l'Orient Mitjà està canviant i les fronteres es redefineixen, és vital que els kurds actuïn amb unitat nacional, Özçelik va afirmar que la nació kurda només pot aconseguir guanys i superar riscos unint-se en aquesta conjuntura crítica.

La Declaració transmet el missatge: "L'statu quo és insostenible"

La declaració final, signada per PÊLKURD, la Plataforma Juvenil Independent (Platforma Ciwanên Serbixwe / Bağımsız Gençlik Platformu), el Partit Socialista del Kurdistan (PSK), la Unió Patriòtica del Kurdistan (PWK) i figures kurdes independents, va destacar els següents punts:
(veure Annex)

Procés històric i polítiques d'assimilació

La introducció de la declaració recorda que la lluita de la nació kurda per la llibertat i la independència, que abasta gairebé dos segles, ha estat reprimida mitjançant massacres, migracions forçades i polítiques d'assimilació. Tanmateix, emfatitzava que, malgrat totes les polítiques de rebuig, negació i destrucció, la voluntat de la nació kurda de governar-se al seu propi país no es podia trencar. Afirmava que els esdeveniments internacionals i regionals demostren clarament que l'statu quo, que ignora els drets de la nació kurda, ja no és sostenible.

La declaració criticava el procés que l'Estat turc va declarar haver iniciat. Assenyalava que aquest procés no ha aconseguit garantir constitucionalment l'estatus polític, el dret a l'autogovern i les llibertats nacionaldemocràtiques de la nació kurda; Al contrari, es va afirmar que es tractava d'una "estratègia de retard i ajornament" estesa al llarg del temps. A més, es va emfatitzar que limitar la solució a conceptes com ara "república democràtica", "nació democràtica" i "integració democràtica" no s'alinea amb les demandes nacionals i els drets d'estatus polític del poble kurd.

La declaració incloïa el següent:

"Davant d'aquesta situació, com passa amb la solució de problemes similars al món, és el dret més natural i legítim del poble kurd governar-se amb un estatus polític idèntic i igual. En aquest sentit, que el poble kurd aconsegueixi els seus drets i llibertats amb un govern nacional-democràtic al seu propi país és una tasca històrica inajornable per als components i les dinàmiques socials kurdes i del Kurdistan.

En aquest context, com a partits polítics, grups i individus que defensen el dret del poble kurd a determinar el seu propi futur i governar-se, ens vam reunir a Amed / Diyarbakır el 14 de març de 2026 per celebrar la Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord".

Les decisions adoptades per unanimitat pels participants com a resultat de les discussions celebrades a la Conferència s'enumeren a la declaració de la manera següent:

1*Forta voluntat d'unitat i institucionalització: Els participants van expressar una forta voluntat d'aconseguir la unitat nacional kurda; es va decidir que aquesta voluntat s'hauria de transformar en un mecanisme de representació nacional inclusiu i institucional.

2*Comitè d'Iniciativa autoritzat: El Comitè d'Iniciativa, establert per implementar les decisions preses, va ser autoritzat per unanimitat per ampliar el seu abast, dur a terme treball de camp i institucionalitzar la unitat nacional.

3*Diàleg ampli: L'objectiu era desenvolupar el diàleg amb partits polítics, grups, institucions i individus fora dels components de la conferència però adoptant enfocaments similars, i crear una plataforma de representació nacional àmplia.

*Fonament legítim i civil: La demanda de la nació kurda d'autogovern es va expressar clarament; es va emfatitzar que la lluita nacional-democràtica s'ha de dur a terme completament sobre una base política, civil i legítima.

4*Programa d'acció: Es va decidir preparar un programa d'acció eficaç, complet i implementable que porti la recerca dels drets als nivells nacional i internacional.

5* Solidaritat entre partits: Es va reiterar que mantenir totes les formes de solidaritat, cooperació i diàleg amb la lluita nacional en altres parts del Kurdistan és una responsabilitat històrica. La declaració final de la Conferència de la Iniciativa d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord va concloure amb una crida a tots els segments polítics i socials: "Convidem el públic i el poble del Kurdistan a assumir aquesta responsabilitat històrica; convidem tots els segments polítics i socials a contribuir a aquest procés per a la creació d'una institució conjunta de representació nacional."

Annex:

Pêlkurd: grup independent nacionalista al voltant de la web del mateix nom creada el 2012

Platforma Ciwanên Serbixwe: grup juvenil nacionalista kurd establert el 2024

Partit Socialista del Kurdistan (PSK), autonomista fundat el 1974 amb orientació social-demòcrata.

Des de 2028 aliat al PAK (actual PWK).

Partîya Welatparêzên Kurdistanê / Partit Patriòtic del Kurdistan (PWK): creat el 2023 i hereu del PAK (Partit de la Llibertat del Kurdistan, fundat el 2012). Nacionalista de centre.

Tant el PSK com el PWK van donar suport al principal partit pro kurd de Turquia, el DEM Parti, el 2023, en el marc de l'Aliança de Democràcia i Llibertat Kurdes (TADK) obtenint 5 milions de vots.

Leggi di più »

El govern kurd de l'Iraq atura les exportacions de petroli i acusa el govern iraquià de permetre els atacs dels pro iranians

Les autoritats kurdes iraquianes van dir diumenge que el govern estatal iraquià de Bagdad no havia abordat els reptes de seguretat i econòmics als quals s'enfronta el seu sector petrolier, rebutjant l'acusació que es negaven a permetre les exportacions de cru a través d'un oleoducte regional. La declaració es va produir després que el Ministeri de Petroli de l'Iraq digués que el Govern Regional del Kurdistan s'havia negat a permetre-li utilitzar un oleoducte com a ruta alternativa per als fluxos de cru interromputs pel conflicte de l'Iran, acusant les autoritats d'establir condicions arbitràries. 

Els comentaris del Ministeri de Petroli "distorsionen els fets" i ignoren els problemes que afecten la regió, inclosos els repetits atacs a la infraestructura petroliera i gasística que han obligat a la producció a desconnectar, va dir el Ministeri de Recursos Naturals del Kurdistan en un comunicat. "Les milícies il·legals han convertit tots els camps de petroli, gas i energia de la regió del Kurdistan en objectiu dels seus atacs", va dir el ministeri, afegint que Bagdad no havia pres cap mesura efectiva per aturar els atacs dels elements pro iranians. El ministeri també va acusar Bagdad d'imposar el que va anomenar un "embargament sufocant" en restringir l'accés als dòlars per als comerciants de la regió del Kurdistan sota la implementació d'un nou sistema de duanes electrònic.

Un alt funcionari del govern kurd va dir a Reuters que les autoritats estarien contentes que el govern iraquià utilitzés l'oleoducte, però va dir que Bagdad primer havia d'aixecar el que va anomenar un "embargament de dòlars" a la regió. "Volem un acord. Volem ajudar l'Iraq i portar alleujament als mercats, però aquest embargament ha d'acabar primer".

El ministeri de petroli de l'Iraq va dir que el Ministeri de Recursos Naturals del KRG (Govern Regional Kurd, autònom) havia "establit una sèrie de condicions no relacionades amb la qüestió de les exportacions de cru". La producció de petroli dels principals camps petrolífers del sud de l'Iraq, on es produeix i exporta la major part del seu cru, ha caigut un 70% a només 1,3 milions de barrils per dia, ja que el conflicte de l'Iran va tancar efectivament el vital Estret d'Ormuz.

Leggi di più »

El raper Hossein Afrasiab arrestat violentament per les autoritats islàmiques iranianes

Les autoritats islàmiques iranianes van arrestar violentament Hossein Afrasiab, resident de Shahin Shahr, a la província d'Isfahan, i el van traslladar a un lloc no revelat. La informació rebuda per l'Organització Hengaw pels Drets Humans mostra que Afrasiab va ser arrestat per agents del Departament d'Intel·ligència a l'entrada de la ciutat el dissabte 14 de març de 2026.

Fonts informades afirmen que agents d'intel·ligència de paisà van assaltar el vehicle personal d'Afrasiab sense presentar una ordre judicial, el van detenir per la força i el van colpejar greument dins del cotxe durant la detenció. Es desconeixen els motius de la detenció d'Afrasiab i els càrrecs contra ell. El músic ha col·laborat amb Toomaj Salehi, un dels rapers més coneguts d'Iran i que ja va estar a presó el 2024 essent condemnat a mort (la sentència va ser commutada), en la peça 'Anar' en suport als obrers d'Asaluyeh.

Leggi di più »

Una diputada federal alemanya de Die Linke assumeix la defensa internacional de Zeyneb Celaliyan, presa kurda a perpètua a Iran

Una membre del parlament federal alemany ha acceptat el patrocini polític de la presa política kurda Zeynab Jalalian (Zeyneb Celaliyan), que està entrant al seu vintè any de presó a l'Iran. Cansu Özdemir, representant del partit de l'Esquerra (Die Linke) al Bundestag, ha anunciat a les seves xarxes socials que s'ha fet càrrec del cas de Jalalian, comprometent-se a continuar donant a conèixer el cas internacionalment.

Jalalian, nascuda el 1982 al poble de Dim Qeshlaq a Maku, província de l'Azerbaidjan Occidental, va ser arrestada a Kermanshah el març de 2008 per les forces del Ministeri d'Intel·ligència. Inicialment va ser condemnada a mort pel Tribunal Revolucionari Islàmic, però posteriorment la pena va ser commutada per cadena perpètua. Durant la seva estada a la presó, a Jalalian se li ha denegat el dret a un permís temporal. Tot i patir diverses malalties, també se li ha denegat l'atenció mèdica adequada i ha estat traslladada il·legalment a diferents presons de tot el país en diverses ocasions. Actualment es troba a la presó de Yazd.

Jalalian és considerada la presa política que porta més temps detinguda a l'Iran i l'única dona que actualment compleix cadena perpètua per càrrecs polítics. En un comunicat publicat a les xarxes socials, Özdemir va emfatitzar que el cas de Jalalian no s'ha d'oblidar a nivell internacional.

"Durant anys, les organitzacions de drets humans han denunciat maltractaments greus i la manca d'accés a l'atenció mèdica de Zeynab Jalalian. El seu cas és un clar exemple de la repressió dels opositors polítics i les minories ètniques a l'Iran, en particular els activistes kurds", va escriure. Referint-se a un programa parlamentari a través del qual els legisladors donen suport als presos polítics, la diputada alemanya va dir: "Com a membres del Bundestag, treballem per donar suport als defensors dels drets humans i als presos polítics en risc a tot el món. Com a patrocinadora i partidaria política de Zeynab Jalalian, treballaré per garantir que el seu cas continuï sent plantejat internacionalment. Els presos polítics no s'han d'oblidar. Els drets humans no són negociables".

Zeyneb Celaliyan fou capturada el juliol de 2007, immediatament fou jutjada. Els judici va durar pocs minuts i la jove fou sentenciada a mort per formar part del Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK). En concret la sentència fou "lluitar contra Déu". Degut als maltractaments rebuts pels seus captors ha hagut de fer diverses vagues de fam de protesta. Com ja informàvem el 2014 té greus problemes de visió pels maltractaments.

Leggi di più »

Iran mata 2 exiliats kurds més a Iraq, ara de l'Organització de Lluita del Kurdistan iranià

 El partit de l'oposició kurda Sazmani Xebat (Khabat) ha anunciat que dos peshmerga, Iqbal Salehi de la ciutat de Saqez i Fakhraddin Moradi de la ciutat de Sanandaj, van morir en un atac iranià amb drons a Bashiq (kurdistan de l'Iraq). Quatre peixmerga més també van resultar ferits en l'atac. "Els governants despòtics han d'entendre que la voluntat forta i decidida dels peixmergues del Kurdistan no serà trencada per atacs terroristes i no s'inclinaran". L'Organització de Lluita del Kurdistan iranià (Khabat o Sazmani Xebat) liderada per Baba Sheikh Hosseini és aliat als Mujahideens del Poble o MEK (creats el 1965 amb un programa islamista i marxista), el 2005 va trencar amb l'islamisme i el marxisme per declarar-se nacional-patròtic. 

Leggi di più »

El dirigent kurd de les YPG/SDF Sipan Hemo, nomenat viceministre de defensa de Síria

Sipan Hemo, membre del Consell de Comandament General de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) , va ser nomenat viceministre de Defensa sirià responsable de la Regió Oriental. El nomenament es va produir en el marc de l'acord assolit el 29 de gener entre l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria i el govern de transició de Damasc. Sipan Hemo, és un veterà militant kurd dirigent de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG)

L'acord signat el 29 de gener entre l'Administració Autònoma i l'administració de Damasc va establir la integració gradual de les estructures militars i administratives entre les SDF i el govern sirià. L'article 3 de l'acord estipula que el Ministeri de Defensa sirià establirà una divisió militar per a la província de Heseke i que les forces de les SDF s'integrin en aquesta estructura en forma de tres brigades. L'article 6 estableix que "el viceministre de Defensa serà nomenat a proposta de les SDF". Un dels passos adoptats en virtut de l'acord del 29 de gener va ser el nomenament a la governació de Heseke. El 13 de febrer, Nureddin Isa Ahmed també militant kurd de les YPG va ser nomenat governador de Heseke per un decret emès pel president interí Ahmed al-Sharaa.

Leggi di più »

Zilan Vejîn, guerrillera kurda en combat contra Iran: L'autodefensa és la nostra organització

Zilan Vejîn, membre de KJAR*, parla sobre les dones i el moviment de dones: Les muntanyes tenen un llenguatge. Les muntanyes tenen passió. Les muntanyes tenen resistència. Les muntanyes tenen fe. Al mateix temps, hi ha un foc de llibertat en aquestes muntanyes. A la llum d'aquest foc, la veu de la muntanya, la resistència de la muntanya i la lluita de la muntanya es fan més fortes organitzant-se amb el toc de les dones... perquè les dones són una veritable voluntat. Durant anys, durant segles, la lluita contra la mentalitat de l'estat-nació i el sistema masculí, que s'han centrat en negar la llengua, la identitat i l'existència del poble kurd, ha augmentat sota el lideratge del líder popular kurd Abdullah Öcalan, que va declarar: "La societat no es pot alliberar si les dones no s'alliberen", i amb la lluita per l'alliberament de les dones, que va adoptar el lema "Jin Jiyan Azadi".

La història es reescriu amb passos audaços i les accions de líders valentes. Però això per si sol no és suficient. El coratge avança pas a pas en tots els camps, a tot arreu, creix, es comparteix i s'aprofundeix, i tothom deixa una empremta en el curs de la història. El líder popular kurd Abdullah Öcalan situa les dones al capdavant de tots els mètodes i discursos de lluita. Assenyala el renaixement de les dones, declarant: "Qui no sap com apropar-se a les dones no pot ser socialista". Exalta la lluita per l'alliberament de les dones declarant: "La masculinitat masculina ha de ser destruïda" contra la mentalitat i el sistema estatal masculí.

Què significa el moviment d'alliberament de les dones per a una guerrilla femenina? Com ​​s'estan organitzant les dones a les quatre parts del Kurdistan, l'Orient Mitjà i les muntanyes? Quin tipus de treball s'està fent? Quines són les seves relacions? Quines són les mancances, quins són els seus objectius? Hem parlat amb Zilan Vejin, membre de la Comunitat de Dones Lliures Kurdes (KJAR) a Rojhilat, sobre les dones i el moviment de dones.

Tot i que el líder popular kurd Öcalan diu: "Vaig intentar crear una mentalitat kurda", també analitza: "Hi ha un problema de les dones més que el problema kurd". Emfatitza la necessitat d'un canvi de mentalitat. En només cinc metres quadrats, presenta una ideologia i una filosofia en constant evolució destinades a canviar el món. Quin tipus de mentalitat hi ha?

Com a kurdes, com a dones kurdes, la nostra major oportunitat és tenir el líder Apo. El líder il·lumina no només nosaltres sinó també el món. Això és realment un renaixement... Ha estat un renaixement de les dones, un renaixement de l'Orient Mitjà, un renaixement democràtic del poble, un renaixement democràtic de la societat. Finalment, el manifest que va presentar per construir una societat democràtica va ser realment captivador. En primer lloc, el canvi no ha d'anar aïllat, sinó acompanyat de transformació. I ho hem d'aconseguir a través de la mentalitat. Perquè la mentalitat masculina encara existeix, i el canvi és absolutament necessari.

No està morta la masculinitat encara?

No ho està! Els líders ens van ensenyar això: "Us organitzareu autènticament i després arribareu a aquest nivell". Per exemple, ara al manifest, plantegen la qüestió de "Què és l'esfera política? Què és l'esfera econòmica?" Això no vol dir que ja no sigui necessari un sistema autèntic. Els líders van dir: "Haurieu de tenir sales de concentració privades, comunes". El canvi i la transformació vindran amb el nostre sistema autèntic, una mentalitat femenina, una mentalitat democràtica. Per exemple, a Rojhilat, amb totes les dones de Rojhilat, amb totes les dones de l'Iran, ens organitzarem encara més autènticament. Així és com ho veiem, i així és com ens hem d'organitzar.

Un canvi de mentalitat també hauria de ser un canvi i un desenvolupament conscients en tots els camps? És, davant del col·lapse moral, polític, social i econòmic, la violència contra les dones i totes les formes de corrupció i inconsciència masculina que ens han portat avui, dient: "Insistir en el socialisme és insistir en la humanitat", una renovació holística? És això també una tasca pública?

Per descomptat, són deures... Ara estem a la prova! Amb el manifest, nosaltres, com a dones de Rojhilat, ens asseiem i discutim per aprofundir en la nostra autoconsciència i autosuperació filosòfica, històrica i mitològica. Perquè el Líder està reavaluant i reinterpretant els esdeveniments històrics.

Es podria dir que està trencant motlles?

Sí. Està trencant motlles. Per exemple, sempre he dit que sóc zoroastriana. Venim de la secta sunnita, però sempre m'he sentit així. Sempre he dit que venim de la fe zoroastriana. Així és com em vaig convèncer. Perquè hi va haver un èxode zoroastrià d'Urmia. El Líder també ha trencat aquest motlle. Ara, estem estudiant història i tornant encara més enrere, abans del període neolític, fa 30.000 anys. Per tant, hem de ser més conscients. Per exemple, el socialisme és una forma de consciència.

Quin tipus de consciència?

És ser modest, estar disposat, compartir, ser comunitari, estar al mateix nivell, crear un sistema democràtic. Quan una persona és conscient, és molt modesta i està a gust. Per exemple, veieu el Líder. No està a gust amb tothom, ja sigui amb l'estat o amb els seus camarades? Aquesta consciència ha trencat fronteres, ha trencat fronteres. Pensa molt lliurement. Conèixer la història, conèixer el passat, és un La puntada t'ensenya com viure avui. El Líder va dir: "El passat és el present, el present és el passat. La història és el present. Aquells que no poden entendre la seva història no poden resoldre ni donar sentit al present". El Líder va fer aquesta anàlisi fa anys. "La societat, no l'individu, la història, no el moment", va dir. "Si la societat s'allibera, l'individu s'allibera". Amb aquesta consciència, nosaltres, les dones de Rojhilat, ara estem sent posades a prova i debatent. Organitzar comunes democràtiques és difícil en aquestes circumstàncies, contra aquest règim. Però el Líder ens va treure d'aquesta dificultat i ens va portar a aquest punt avui.

Abdullah Öcalan situa clarament les dones al capdavant de totes les lluites i discursos. Emfatitza el renaixement de les dones. "Qui no sap com apropar-se a una dona no pot ser socialista", diu, i amb les paraules: "He dedicat la meva existència a la llibertat de les dones", expressa la importància de la llibertat de les dones. Com fa sentir a les dones la perspectiva sobre el renaixement de les dones, tan clarament expressada en totes aquestes i altres paraules?

Estem debatent; com he dit, tenim un deure. Els deures són realment importants. Ho fem de tot cor. Ho fem perquè ho necessitem. Ho hem de fer en resposta als immensos esforços del lideratge. Estem participant en debats filosòfics sobre com augmentar la nostra consciència i millorar-nos. El més important és que estem discutint la nostra organització. Tenim una filosofia en un sentit ideològic. Com a dones kurdes, s'ha desenvolupat una gran consciència i ara ens hem d'organitzar a tot arreu. Perquè la nostra lluita per la llibertat de les dones kurdes també és una lluita per la llibertat de les dones àrabs, perses, turques i de totes les dones de l'Orient Mitjà. Perquè si s'aconsegueix la llibertat de les dones, tots els problemes es resoldran. El nivell de consciència i filosofia portat a aquest nivell pel lideratge, juntament amb ser socialista i democràtic, són els valors més grans. Reflectir aquests valors a la vida és possible a través de la unitat de les dones. Com a dones de Rojhilat, ens reunim amb dones de Rojava, dones del Nord i dones del Sud en molts llocs, i les discutim. Fem tallers juntes. Aquests esforços constitueixen importants esforços acadèmics. Estem immersos en debats sobre la planificació, el desenvolupament i la implementació de molts projectes. Com a Rojhilat, no estem sols. El TJA ha dut a terme una extensa tasca i accions contra les execucions. Però necessitem desenvolupar i organitzar més la nostra organització ideològica.

Les dones kurdes són citades en conferències sobre organització de dones que se celebren a nivell mundial i a Europa. Quines diferències i punts en comú hi ha entre el Nord i el Sud? On veieu alguna deficiència?

Pel que hem observat, el treball de les dones al Nord és molt impressionant i molt desenvolupat. Les oportunitats, els terrenys i les condicions ofereixen oportunitats per expandir la lluita i l'organització. També és un camp de lideratge. La pressió no és tan forta com la del règim iranià, però la mentalitat continua sent la mateixa. Cada desenvolupament al Nord impacta Rojhilat i Rojava. Però aquestes oportunitats i terrenys no s'estan utilitzant gaire.

Com passa això? És només una cosa puntual?

És una mica més estret, tancat, i aquesta influència no s'està utilitzant prou. Ser conscient és una altra cosa. Un pot ser conscient de si mateix, i això també requereix consciència filosòfica. Tot i ser conscient, tant individualment com com a part d'un mateix, la capacitat d'expandir-se, expandir-se, compartir i connectar amb les dones de l'Orient Mitjà i el Kurdistan encara manca al Nord. Hi ha una manca de connexió amb les dones de l'Orient Mitjà i el Kurdistan. Reunir-se amb dones iranianes d'altres llocs d'Europa, discutir i reunir-se. Però això no està passant realment. Sens dubte, la TJA existeix, i també ho són les seves deficiències.

És la qüestió de les dones una qüestió més fonamental que la qüestió kurda? Quina importància té unir-se amb diferents segments de la societat i crear una base que els enforteixi?

Hi ha una major necessitat de la lluita de les dones a tot arreu. Ara s'està desenvolupant un procés. Si es resol la qüestió kurda i es desenvolupen lleis, quin tipus de lluita afrontaran les kurdes iranianes a Turquia? Quin mètode de lluita seguiran i lliuraran les dones kurdes iranianes? Estem discutint aquests temes. La lluita de les dones kurdes serà més aviat maratoniana. Tenim tasques per davant. Hi ha dones que ens observen, que ens esperen. La lluita kurda ha creat esperança per a moltes dones. És el nostre deure transformar aquesta esperança en organització. Hem viscut durant anys amb aquesta esperança, aquests objectius i aquesta consciència a tot arreu, fins i tot a les muntanyes. Els reptes són molts. Com sobreviuríem sense la nostra autodefensa a les muntanyes? La nostra autodefensa és la nostra organització, el nostre nivell de consciència. Hem de desenvolupar-los.

Com hem de conscienciar contra els sistemes masculins i la violència estatal?

L'estat és l'estat. Sí, la integració democràtica es desenvoluparà, però fins i tot mentre ho fa, nosaltres, com a dones, hem d'enfortir la nostra autodefensa. Com ens defensarem? Hem de conscienciar contra la mentalitat masculina, la violència masculina i l'opressió. En un lloc com l'Iran, la nostra major força és l'autodefensa. La nostra organització d'autodefensa és la consciència i l'educació. I és confiar en nosaltres mateixos i els uns en els altres, unir-nos. La vida dins de l'actual sistema d'estat-nació i la modernitat capitalista sempre ha portat violència i opressió, mort i assassinat a les dones. Per tant, sempre necessitem una autodefensa forta, que és consciència, democratització i vida comunitària. És desenvolupar la comuna. S'està prenent forma. Ho discutirem durant una hora. El líder va dir: "Creeu una comuna. Per resoldre un problema, escolteu-vos els uns als altres en aquestes comunes". Hem viscut així a les muntanyes durant anys i continuarem fent-ho. Encara necessitem les muntanyes i necessitem les muntanyes. Ens hem acostumat els uns als altres i continuarem fent-ho...

Ara, s'està desenvolupant una fase nova i diferent. Farem un pas cap a la democratització creant les nostres pròpies comunes a les muntanyes? Baixaràs mai de les muntanyes?

Totes les nostres eleccions estan lligades al nostre objectiu. Depenen d'assolir aquest objectiu. La nostra lluita és per la llibertat de les dones, per la resolució de la qüestió kurda, per la participació en tots els sistemes democràtics. Per la participació política. Per descomptat, aquests llocs són els nostres llocs espirituals. Les nostres muntanyes són la nostra mateixa existència. La història kurda va trobar el seu camí a les muntanyes. I també ho són les dones kurdes. Amb la lluita del líder Apo, les muntanyes ara existeixen sota el lideratge de dones kurdes. Ens costa dir-ho. Em vaig reconèixer aquí, em vaig crear, vaig augmentar la meva consciència i em vaig desenvolupar. He arribat fins avui amb aquestes muntanyes. No he anat a cap ciutat durant anys ni he fet cap treball. Hi ha milers de dones com jo en aquestes muntanyes. Estem compromeses amb un propòsit en tot. Perquè el nostre propòsit és gran, hem establert el nostre propòsit en aquesta vida. No tenim objectius individuals, ni opcions individuals. Hem emprès aquest camí intel·lectualment, espiritualment i físicament. Continuarem allà on anem. Passi el que passi, passi on passi, hi serem.

Quin és el problema de Zilan Vejin?

No ens hem inclinat davant d'aquest règim. Viurem amb lliure albir, lliure pensament i esperit lliure. Fins i tot si anem a la forca, hi anirem amb aquesta mateixa determinació i devoció. Anem amb lleialtat al Líder. Estem lluitant contra el règim iranià. El càstig més dur és l'execució. Ho hem pres tot i ho prendrem tot. La nostra veritable preocupació és la llibertat. Viure en un entorn i sistema democràtics. Lluitarem fins al final pel moment en què trobarem i aconseguirem temps millors i més lliures.

* Komelgeha Jinên Azad a Rojhelatê Kurdistanê (KJAR, Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental) 

Leggi di più »

Iran assassina un altre exiliat kurd a Iraq

 

Un membre de Komala mor en un atac amb drons iranian contra una base del partit a la regió del Kurdistan. El Partit Komala del Kurdistan iranià, liderat per Abdullah Mohtadi, va anunciar que dimecres 11 de març de 2026 a primera hora un dels seus campaments a la regió del Kurdistan va ser objectiu de diversos drons suïcides iranians.

Com a resultat de l'atac, va morir Omid Veysi, conegut com a Omid Ravansar, un membre del Komala Peshmerga. Un altre membre del grup va resultar ferit, però s'ha informat que el seu estat és estable.

Aquesta és la tercera mort entre els partits de l'oposició kurda iraniana en la recent onada d'atacs iranians contra les seves bases a la regió del Kurdistan. Fins ara, dos membres de Komala i un membre del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK) han mort en aquests atacs.

Leggi di più »

El pla de 10 punts del Consell de Resistència de l'Iran

1. Rebuig del velayat-e faqih (govern clerical absolut). Afirmació de la sobirania popular en una república fundada en el sufragi universal i el pluralisme;

2. Llibertat d'expressió, llibertat de partits polítics, llibertat de reunió, llibertat de premsa i d'Internet; Dissolució del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC), la terrorista Força Qods, els grups de paisà, l'impopular Bassij, el Ministeri d'Intel·ligència, el Consell de la Revolució Cultural i totes les patrulles i institucions supressores a les ciutats, pobles, escoles, universitats, oficines i fàbriques;

3. Compromís amb les llibertats i els drets individuals i socials d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans. Dissolució de totes les agències encarregades de la censura i la inquisició. Recerca de justícia per als presos polítics massacrats, prohibició de la tortura i abolició de la pena de mort;

4. Separació de religió i estat, i llibertat de religions i confessions;

5. Igualtat completa de gènere en els àmbits dels drets polítics, socials, culturals i econòmics i participació igualitària de les dones en el lideratge polític. Abolició de qualsevol forma de discriminació; el dret a triar lliurement la pròpia roba; el dret a casar-se i divorciar-se lliurement; i a obtenir educació i feina. Prohibició de totes les formes d'explotació contra les dones sota qualsevol pretext;

6. Un sistema judicial i legal independent d'acord amb els estàndards internacionals basats en la presumpció d'innocència, el dret a un advocat defensor, el dret d'apel·lació i el dret a ser jutjat en un tribunal públic. Plena independència dels jutges. Abolició de la llei xaria dels mul·làs i dissolució dels Tribunals Revolucionaris Islàmics;

7. Autonomia i eliminació de les dobles injustícies contra les nacionalitats i ètnies iranianes d'acord amb el pla del CNRI per a l'autonomia del Kurdistan iranià;

8. Justícia i igualtat d'oportunitats en els àmbits de l'ocupació i l'emprenedoria per a tot el poble de l'Iran en una economia de lliure mercat. Restauració dels drets dels treballadors de coll blau, agricultors, infermeres, treballadors de coll blanc, professors i jubilats;

9. Protecció i rehabilitació del medi ambient, que ha estat massacrat sota el govern dels mul·làs; i

10. Un Iran no nuclear que també estigui desproveït d'armes de destrucció massiva. Pau, convivència i cooperació internacional i regional.

Aclariments del KurdisCat

1: El Consell Nacional de la Resistència de l'Iran (NCRI), una coalició compromesa amb una república democràtica, laica i no nuclear a l'Iran. La meitat dels membres del NCRI són dones. Com a Parlament a l'exili, la tasca principal del Consell és celebrar eleccions lliures i justes per a una Assemblea Legislativa i Nacional Constituent a l'Iran com a màxim sis mesos després de l'enderrocament de la teocràcia governant.

Aclariment 2: Les formacions nacionals kurdes, hores d'ara, no mantenen cap aliança amb el NCRI i han format la seva pròpia plataforma separada Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià. Malgrat això, mentre s'han mostrat clarament en contra de la proposta del Xà (qui prèviament ha acusat les formacions kurdes de "separatistes") i el seu Consell nacional Iranià.

Leggi di più »

L'Aliança de Partits Polítics del Kurdistan de l'Iran aprova una carta, logo i nom

La Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià, fundada el 22 de febrer d'enguany, és ara Aliança dels Partits Polítics del Kurdistan Iranià amb sis integrants. Basant-se en la seva visió política compartida i en resposta a les realitats polítiques actuals a l'Iran i al Kurdistan Oriental (Rojhelat), han adoptat també una  Carta de Cooperació que defineix els principis comuns, els objectius estratègics i el marc organitzatiu de la seva lluita conjunta. El seu objectiu és enfortir la unitat, promoure els valors democràtics i coordinar els esforços polítics, diplomàtics i de defensa en la recerca de la llibertat, la justícia i el dret a l'autodeterminació del poble kurd, respectant alhora els drets de totes les comunitats de la regió.

Articles de Cooperació

Article 1. Lluita pel reconeixement i la realització del dret a l'autodeterminació del poble kurd al Kurdistan Oriental.

Article 2. Cooperació i aliança amb altres nacions i pobles oprimits a l'Iran sobre la base del respecte mutu i els objectius democràtics compartits.

Article 3. Establiment d'un sistema administratiu democràtic al Kurdistan que garanteixi la participació i els drets de tots els grups ètnics, religions i comunitats.

Article 4. Compromís amb la plena igualtat entre dones i homes i lluita activa per aconseguir la justícia de gènere en tots els àmbits polítics, socials i organitzatius.

Article 5. Creació d'un entorn democràtic per a la presa de decisions col·lectiva i el rebuig i la condemna ferms de la violència interna.

Article 6. Compromís amb els mètodes democràtics de lluita, reconeixement de l'autodefensa legítima i suport total als activistes i moviments civils dins de Rojhelat.

Article 7. A nivell de l'Iran en conjunt, suport a totes les activitats democràtiques. La base de la cooperació amb les forces d'oposició nacional serà el reconeixement del dret a l'autodeterminació.

Article 8. Formació d'un comitè diplomàtic conjunt per coordinar les relacions exteriors i la participació internacional.

Article 9. Establiment d'un centre de comandament conjunt per a les forces peixmerga i guerrilleres en el marc d'una estratègia de defensa coordinada.

Article 10. L'adhesió a les disposicions d'aquesta carta és una condició obligatòria per a la pertinença continuada a la Plataforma.

Article 11. La lluita es desenvoluparà en dues fases: Primera, la lluita per l'alliberament del Kurdistan Oriental; Segona, després de l'alliberament, l'establiment d'un sistema administratiu democràtic al Kurdistan.

Article 12. Un òrgan central de gestió de l'aliança serà responsable d'administrar les zones alliberades, en cooperació amb persones qualificades i professionals.

Article 13. Després de l'alliberament, el centre de gestió de l'aliança organitzarà i supervisarà eleccions lliures i democràtiques al Kurdistan.

Article 14. Totes les forces membres de l'Aliança respectaran i acceptaran els resultats d'aquestes eleccions democràtiques.

Article 15. Per al funcionament i desenvolupament eficaços de la Plataforma, es poden afegir disposicions i annexos suplementaris a aquesta carta quan sigui necessari.

A més s'ha aprovat el logo en base a gravats antics de Ciaxares (mede, avantpassat dels kurds) i les seves batalles entre -590 i -585. El símbol solar gravat a les tombes rupestres de Qizqapan (a uns 65 km al nord-oest de Suli) data aproximadament del -600 i mostra un disc circular amb raigs radiants, que abans es pintava amb pigment vermell. Trobat en una tomba vinculada a l'era meda, reflecteix l'antic simbolisme solar a la pàtria kurda, fent ressò de la importància cultural perdurable del sol que es veu avui dia a l'emblema de 21 raigs de la bandera del Kurdistan.

Els 11 raigs del sol escita es van transformar en 21 raigs en el logotip. Un colom blanc es va col·locar al centre del sol; això no només establiria la pau entre dues potències regionals, també simbolitza la cooperació i la convergència al voltant d'un únic objectiu. "Els investigadors i historiadors afirmen que aquest símbol s'ha utilitzat a la regió kurda des del període medà. El sol al centre simbolitza la unitat i l'acció col·lectiva de la societat kurda al voltant de valors compartits" segons el PJAK.

Leggi di più »

Comença el retorn dels kurds expulsats a la regió siriana d'Efrîn

El líder d'Asayîş, la força de seguretat interna kurda a Rojava (Kurdistan de Síria), Siamand Efrin ha confirmem que el dilluns 9 de març de 2026 és la data de sortida del primer grup, format per 400 famílies desplaçades cap a Efrin.

"L'era del desplaçament ha d'acabar amb el retorn digne i segur de la gent d'aquesta terra a les seves llars, i els nostres esforços continuaran fins que l'última persona desplaçada torni a casa."

Neteja ètnica

Després de l'"Operació Branca d'Olivera" liderada per Turquia el 2018, més de 250.000 residents kurds van ser desplaçats o expulsats de la regió d'Afrin, a Síria. Les forces turques i els grups islamistes sirians aliats van prendre el control, cosa que va provocar canvis demogràfics sistemàtics i forçats, com ara la confiscació de béns i l'atac a la cultura kurda. Colons àrabs van confiscar milers de cases propietat dels kurds i, amb el suport de les faccions armades, no van retornar les cases als seus propietaris.

Leggi di più »

Els dos principals partits kurds a Iraq adverteixen aI règim iranià que la seva paciència té un límit

Masoud Barzani, l'expresident de la regió del Kurdistan i cap del Partit Democràtic del Kurdistan, ha emetre un missatge urgent advertint els partits que atacaven la regió del Kurdistan: "Tots els partits han de saber que la moderació té els seus límits, i les forces Peshmerga mai han acceptat l'opressió i l'assetjament de cap partit. Aquesta hostilitat i el soscavament de l'estabilitat de la regió del Kurdistan i la seguretat dels seus ciutadans per part d'aquests grups no poden ni han de continuar". Segons les estadístiques publicades als mitjans de comunicació de la regió del Kurdistan, des de l'inici de la guerra, l'IRGC (Guàrdia islàmica revolucionària iraniana) i els seus grups titella  intermediaris a l'Iraq (PMF) han atacat la regió del Kurdistan amb míssils i drons més de 200 vegades. Aquests atacs indiscriminats han causat importants pèrdues humanes, amb diversos morts incloent-hi kurds civils iraquians, i econòmiques en especial a les dues ciutats més grans, Hewlêr i  Silêmanî.

El líder de l'UPK (Unió Patròtica dek Kurdistan), Bafel Talabanî ha afirmat "Hem presentat a Bagdad els noms de certes persones i partits que estan duent a terme atacs contra la regió del Kurdistan. Esperem que Bagdad prengui mesures serioses per implementar les mesures necessàries. Sé que els nostres amics a Bagdad estan fent tot el possible per evitar més disturbis, però si no es prenen mesures, ens encarregarem nosaltres mateixos."

Tant Masoud Barzani com Bafel Talabani han condemnat enèrgicament els atacs a gran escala d'ahir contra la regió autònoma del Kurdistan. En ambdues declaracions, s'emfatitza que la paciència i la moderació tenen els seus límits i que no es toleraran amenaces contra el poble kurd. Si Bagdad no actua i no pot aturar les seves milícies intermediaris iranianes, els Hashd al Shaabi (PMF), de dur a terme nous atacs contra la regió autònoma del Kurdistan, els Peshmerga neutralitzaran les amenaces al propi poble kurd. La declaració de Bafel Talabani també afirma que s'ha presentat al govern central de Bagdad una llista d'individus i faccions dels grups responsables dels atacs.

Leggi di più »

Commemoracions del 8 de març arreu del Kurdistan de Síria amb les YPJ i Turquia amb TJA

Una marxa a Kobanê, esdeveniments artístics en suport de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) a Qamişlo, Hesekê... amb música tradicional kurda, pintura, poesia ... Rojava (Kurdistan de Síria) bull de celebracions del Dia de la Dona. Com a part de les activitats del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el Moviment Artístic i Cultural de Dones Creixent Daurat va organitzar un esdeveniment en suport de les YPJ al Centre d'Art i Cultura Mihemed Şêxo de Qamishlo. També el moviment feminista kurd Kongra Star va visitar les Unitats de Protecció de Dones (YPJ) amb motiu del 8 de març sota el lema  “Bi felsefeya Jin Jiyan Azadî emê şoreşa jin biparêzin” ("Amb la filosofia de Dones, Vides, Llibertat, protegirem la revolució de les dones"), lema de la manifestació de Kobanê. Els actes no van oblidar les mortes en combat contra les agressions imperialistes àrabs i les islamistes dels darrers anys a Rojava amb minuts de silenci i el lema  "Şehîd namirin" ("Les màrtirs no moren").

Trobada a Hesekê

Celebracions a Qamişlo

Marxa a Kobanê

 

Al Kurdistan de Turquia una marxa popular de Cizrê a Sirnak durant la setmana ha estat l'acte principal i el 8 de març s'han realitzat manifestacions a diverses ciutats com ara Wan o Amed (la capital del Kurdistan de Turquia). Les mobilitzacions estan organitzades pel Moviment de Dones Lliures (Tevgera Jinen Azad, TJA) i la Plataforma de Dones de Dicle Amed (Platforma Jinan a Dicle Amed , DAKP), amb el lema "Bi berxwedanê azad dibin, civaka demokratîk dihûnin" (Esdevenim lliures a través de la resistència, construeixen una societat democràtica). Dones amb vestits nacionals kurds estan assistint a les manifestacions.

Leggi di più »

El govern del Kurdistan de Iraq declara que vol restar fora del conflicte

Ni els kurds iranians exiliats a Iraq lideraran cap ofensiva terrestre contra el govern iranià, ni molt menys els iraquians entraran a territori iranià. ni tenen capacitat operativa, ni interessos fora de les fronteres kurdes. El projecte kurd és nacional, en defensa de l'autodeterminació i ni pot, ni vol, governar altres nacions. El nou sistema polític iranià ha de ser dirigit, en plena igualtat, per les diferents ètnies que actualment conformen Iran, principalment vuit (kurda, persa, lur, balutx, àrab d'Ahvaz, àzeri, mazani i gilak). Una intervenció militar kurda sobre Teheran no només seria suïcida (i més tenint en compte les recents traïcions dels EUA i Rússia als kurds de Síria) sinó vista com una imposició per la resta d'ètnies. Un nou Iran, federal i democràtic, només pot ser construït amb la participació de les ètnies persa i àzeri que conformen un 70 % de la població.

 

 

En aquest sentit s'ha pronunciat també el govern del Kurdistan de Iraq. El president de la regió del Kurdistan, Nechirvan Barzani, ha reiterat avui que la regió aut`noms "no participarà en cap conflicte o escalada militar" que posi en risc la seguretat i la vida del seu poble, en commemorar el 35è aniversari de l'aixecament del Kurdistan de 1991.

"Reafirmem que la regió del Kurdistan servirà constantment com a pedra angular de la pau i no participarà en cap conflicte o escalada militar que posi en perill la vida i la seguretat del nostre poble", va dir el president Barzani, segons un comunicat de la presidència de la regió del Kurdistan.

Les seves declaracions es produeixen quan la regió del Kurdistan s'ha trobat atrapada en el foc creuat del conflicte entre la coalició nord-americana-israeliana i l'Iran des de dissabte. Hemn Hawrami, membre del politburó del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), al govern, va rebutjar els informes en que afirmaven que la regió del Kurdistan o els kurds a l'Iraq "formaven part d'un pla per armar i donar suport a l'oposició kurda iraniana per creuar les fronteres cap a l'Iran No formem part d'aquesta guerra i el nostre objectiu és preservar, mantenir la pau i la seguretat de la nostra regió i més enllà".

«La salvaguarda de l'estatus de la regió del Kurdistan i els nostres èxits constitucionals només es poden aconseguir mitjançant la unitat, la solidaritat i una responsabilitat nacional col·lectiva entre tots els partits polítics i les comunitats del Kurdistan», va dir Barzani. La setmana passada, els partits de l'oposició kurda iraniana van anunciar una nova coalició política, la Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià, destinada a unificar els seus esforços contra la república islàmica i promoure l'autodeterminació kurda. Després de l'anunci de l'aliança, el Ministeri de l'Interior de la regió del Kurdistan va emetre un comunicat distanciant la regió dels grups armats d'oposició kurda iraniana i reiterant que el seu territori no s'utilitzaria per amenaçar els estats veïns.

La declaració del president Nechirvan Barzani es va produir mentre commemorava el 35è aniversari de l'aixecament del Kurdistan de 1991 contra l'antic règim iraquià. La revolta, que es va estendre per pobles i ciutats kurdes, va provocar l'expulsió de l'exèrcit iraquià de la majoria d'aquestes zones, creant les condicions per a l'establiment d'un parlament kurd el 1992. "Envio les meves més càlides felicitacions a les famílies honorades dels màrtirs, als heroics peshmerga i a tots els kurds de dins i fora del país", va dir en el comunicat. Grups afins a Iran com Kataib Hezbollah i faccions de les PMF (Hashd al Shaabi) estan llençant atacs sobre territori kurd de l'Iraq en suport al Iran els darrers dies.

 Qui són les PMF (Hashd al Shaabi) ?

 

Leggi di più »

Un sisè partit d'esquerra s'uneix a la Coalició kurda contra el règim islàmic iranià

Komala, Partit del Kurdistan Oriental liderat per Abdullah Mohtadi, s'uneix a la Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan iranià. El Buró Polític de Komala, Partit del Kurdistan iranià, ha anunciat la seva decisió d'unir-se a la Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan iranià.En un comunicat emès avui 4 de març de 2026, el partit va dir que els esdeveniments regionals actuals requereixen una unitat i coordinació més fortes entre les forces polítiques kurdes, i que perseguirà els seus objectius dins de la coalició mitjançant el diàleg i la cooperació.

Sobre les 3 faccions de Komala

Komala (en kurd grup, societat o reagrupament) no és un sol partit, car es va dividir en diverses faccions per disputes ideològiques i de lideratge. Neix entre el 1969 i 1979 (la data més probable) però ha patit escissions el 1984, 2000 i 2007.

La principal divisió entre totes aquestes 4 faccions era entre romandre estrictament comunista o canviar cap a un enfocament polític nacional-kurd més ampli.

1) Komala – Societat /; oficialment Partit Komala del Kurdistan iranià, dirigida per Abdullah Mohtadi (s'afirma cofundador de Komala el 1969), és la més gran. Es va allunyar del comunisme estricte i dóna suport a un Iran federal i democràtic amb autonomia kurda. Es calcula que hi ha entre 300 i 500 peshmergues. Neix l'any 2000. És la que ara ha entrat a la coalició. Usa l'estrella vermella combinada amb la tipografia soviètica de Komala en escriptura farsi. Membre observador de la Internacional Socialista.

2) Partit Komala (Facció Reformista o Revolucionària) o Organització dels Treballadors del Kurdistan dirigida per Omar Ilkhanizadeh (qui s'afirma cofundador de Komala però el 1979), Fariba Mohammadi i Reza Kaabi, es va separar del grup de Mohtadi per disputes internes. Molt vinculat a l'URSS el 1983, el grup es va modelar com un partit comunista ortodox, fins a unir-se finalment al Partit Comunista de l'Iran com a branca kurda. L'any 2000, la facció liderada per Abdullah Mohtadi es va separar d'aquest últim i es va presentar com la Komala "original". A partir de 2006 es va apropar als EUA i va establir Rojhelat TV. Amb l'argument que el politburó actua de manera no democràtica, la facció liderada per Omar Ilkhanizade es va dividir a l'octubre de 2007, fundant la facció de la reforma. Dóna suport al federalisme i als drets kurds, però és més petit, probablement amb menys de 200 combatents. Opera la cadena de televisió anomenada ASOsat. Usa l'estrella vermella combinada amb la tipografia soviètica de Komala en escriptura farsi. Membre fundador de la Coalició.

3) Komalah – Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran es va mantenir fermament marxista desde 1984. Se centra en la revolució socialista a tot l'Iran en lloc del nacionalisme kurd principalment. Al voltant de 150-300 combatents. Supeditat/vinculat al comunisme persa, de fet funciona com la branca kurda del Partit Comunista de l'Iran.  Liderat per Ebrahim Alizadeh resta fora de la Coalició i està en contra: "no només no formem part d'aquest projecte, sinó que el veiem com el començament d'una catàstrofe per al futur del moviment popular kurd pels drets".

Nota 1) Komala (Facció Reunificació / Nova/ Unitat) és una petita escissió de disputes menors entre les faccions vinculades al Partit Revolucionari i al Partit Comunista. El  2008, la facció liderada per Abdulla Konaposhi va acusar Mohtadi de "gestió no democràtica" i, expressant desaprovació per una política de cooperació amb monàrquics, inclòs Reza Pahlavi, es va separar del grup per establir la facció de reunificació, amb menys de 100 combatents, centrat en els drets kurds i el socialisme. Tot i mantenir una certa personalitat, des de 2014 es va reincorporar al Partit Komala del Kurdistan iranià, dirigida per Abdullah Mohtadi. No s'ha pronunciat sobre la Coalició pel que s'entén que s'hi ha integrat amb el partit matriu.

Nota 2) El juny de 2023, l'aliança entre el Partit Komala del Kurdistan iranià (2) i Komala dels Treballadors del Kurdistan (1) establerta l'any anterior es va trencar i van arribar a combatre entre ells.

Leggi di più »

Iran ataca indiscriminadament diverses bases de l'oposició democràtica kurda iraniana a Iraq

Cinc atacs iranians, el darrer aquest mateix matí contra una seu del PDKI, han tingut com a objectiu grups d'oposició kurds a la Regió del Kurdistan iraquià, deixant un ferit, enmig dels continus atacs de represàlia iranians després de l'assassinat del seu líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei.

"Es van sentir dues grans explosions a Koya, a la regió del Kurdistan, i a les zones properes, prop de les bases dels partits d'oposició kurds iranians. No s'han reportat víctimes ni danys materials, i la investigació està en marxa", va dir l'alcalde del districte de Koya, Tariq Haydari. Els atacs a Koya van tenir com a objectiu una base pertanyent al Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (KDPI), mentre que altres informes suggereixen que un atac separat amb dron va tenir com a objectiu la base del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK) a la zona de Pirde d'Erbil. Ambdós atacs van ser interceptats per sistemes de defensa aèria i no van causar cap baixa.

Mentrestant, la província de Sulaimani, a la regió del Kurdistan, va ser testimoni de dos atacs separats contra bases dels grups d'oposició kurds iranians. Un míssil i un dron suïcida van impactar el grup de Komala a la zona de Zirgwez de Sulaimani, amb un ferit reportat, mentre que un altre dron suïcida va atacar la ciutat de Surdash, que va ser detectada i destruïda a l'aire sense impactar el seu objectiu.

L'ofensiva va tenir lloc simultàniament amb diversos forts esclats prop de l'aeroport internacional d'Hewlêr/Erbil, mentre els sistemes de defensa antiaèria interceptaven els projectils. L'aeroport allotja tropes nord-americanes estacionades a Erbil i ha estat objectiu de repetids atacs iranians des de l'esclat de la guerra. Diumenge al matí, el Cos de Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) de l'Iran va emetre un avís als "elements separatistes" (la mateixa nomenclaura que fa servir el xà de Pèrsia Pahlavi exiliat als EUA), dient que qualsevol mobilització conduiria a la seva "destrucció total". El PAK va anunciar dissabte que les seves forces havien participat en enfrontaments contra l'IRGC a la província de Kermanshah, a l'oest de l'Iran (Rojhelat).

EUA i Israel van llançar dissabte al matí una ofensiva militar a gran escala a tot l'Iran. Els atacs han matat Khamenei, a més de diversos altres alts funcionaris iranians. L'ofensiva va arribar després de mesos de tensions creixents entre ambdues parts. El cap de seguretat de l'Iran, Ali Larijani, va dir diumenge que els Estats Units i Israel han «encès el cor de la nació iraniana», després que Khamenei fos assassinat en un atac aeri conjunt entre els EUA i Israel el dia anterior, prometent que Teheran colpejarà els seus enemics «amb una força mai vista abans». Cinc grups d'oposició kurds iranians van anunciar fa una setmana una coalició conjunta, prometent enderrocar la República Islàmica, fer realitat el dret del poble kurd a l'autodeterminació i establir un sistema polític democràtic. Els partits dissidents, molts dels quals tenen la seva base a la Regió del Kurdistan, han estat durant molt de temps objectius militars per a l'Iran, fet que ha generat preocupacions del Govern Regional del Kurdistan (KRG) sobre la seguretat de la regió.

El 2023, l'Iraq i l'Iran van signar un acord de seguretat pel qual Bagdad es comprometia a desarmar i reubicar aquests grups d'oposició kurda iraniana de les zones frontereres, després de reiterades advertències de Teheran.

Jalal Rashidi 'Kawan', milicià del PAK assassinat per un atac imperialista iranià a Iraq el 3/3/2026

Ismail Rahimi 'Ako' peshmerga de Saqqez, va morir després que uns míssils imperialistes iranians impactessin contra una base del Partit Komala del Kurdistan iranià (liderat per Abdullah Mohtadi), d'esquerra, a la zona de Zargwezala, prop de Silêmanî / Sulaymaniyah, Kurdistan de l'Iraq, el 7/3/2026.

Qui és qui a la resistència kurda a Iran?

PDKI

El primer partit kurd d’Iran es va funda l’any 1945 com a Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran o Democratic Party of Iranian Kurdistan (PDKI). Aquesta formació existeix avui encara i és la principal del moviment kurd iranià. La dirigeix Mustafa Hijri. Té un programa federalista i socialdemòcrata. Del PDKI n’han sorgit dues altres formacions. Els anys vuitanta es va escindir el PDKI-Revolutionary Leadership que s’aliaria al partit rival del DPKI: el Komala, per reintegrar-se al PDKI l'any 1997. Més recentment, l'any 2006, diferències personals pel lideratge van provocar l’escissió del Kurdistan Democratic Party-Iran (KDP-I) de Khalid Aziz qui fins l'any 2016 va mantenir una enemistat amb el partit matriu. Aquell any, però, van reprendre contactes. El 21 d'agost de 2022 les dues faccions del PDKI (PDKI i KDPI) es van reunificar després de 16 anys de divisió.

Els tres (quatre) Komala 

Komala és la formació comunista dels kurds iranians. Aquesta ha quedat dividida en tres (en realitat quatre) faccions enfrontades. Komala significa, en kurd, Societat, Comitè o Grup. Aquesta formació té el seu origen l'any 1967 quan suposadament és fundat clandestinament a Marivan (Iran). No és fins el 1979 quan fa la seva aparició pública atraient nombrosos joves kurds amb el seu programa marxista-leninista de base maoista. Abandona el maoisme dos anys més tard centrar-se en el treball urbà i fusionar-se amb grups comunistes iranians. Així el Komala esdevé Kurdish Organization of the CPI (Communist Party of Iran). Durant uns anys durà a terme una guerra constant contra el principal partit kurd de l'Iran, el PDKI, a qui acusa de burgès. Durant els anys noranta marxen els militants oposats a la reivindicació nacional kurda i l'any 2000 pateix la primera escissió. El llarg procés de ruptures dona lloc a tres Komala:

Després de la supressió dels líders reformistes dins del Partit Democràtic el 1967-1968 i influenciat pel moviment estudiantil del maig de 1968 a França, es va formar un moviment estudiantil kurd a les universitats iranianes, especialment a Teheran i Tabriz. Inicialment sense nom, va celebrar el seu primer congrés després de la Revolució de 1979 i va establir un partit marxista d'esquerres anomenat Komala - Organització Revolucionària dels Treballadors del Kurdistan Iranià. Sota el lideratge carismàtic de Foad Mostafa Soltani, un expres polític i ideòleg clau, Komala va guanyar popularitat ràpidament i es va convertir en una influència comparable al PDKI, fins i tot després que Soltani fos assassinat el seu primer any.

El 1983, Komala es va fusionar amb altres grups d'esquerresperses  per formar el Partit Comunista de l'Iran, i Komala es va convertir en la seva Organització del Kurdistan, Organització Komala-Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran (actualment dirigida per Ibrahim Alizadeh). Com el PDKI, Komala va patir assassinats i pèrdues militars per part de la República Islàmica. El seu bastió es trobava principalment al Kurdistan central-oriental, especialment al voltant de Sanandaj i Marivan.

Després de 1988, Komala i el Partit Comunista de l'Iran es van retirar al Kurdistan iraquià, i les seves activitats a Rojhilat van disminuir significativament.

El 1991, després de la marxa de Mansoor Hekmat i la seva facció, que va formar el Partit Comunista Obrer, el Partit Comunista de l'Iran va experimentar la seva primera gran divisió. Van seguir més divisions. L'any 2000, un membre fundador es va dividir i va formar el Partit Kurdistan Komala de l'Iran. El 2007, una altra divisió liderada per Omar Ilkhanizadeh va crear el Partit Kurdistan Komala (Komala - Treballadors del Kurdistan). El novembre de 2022, enmig de la revolta de "Dona, Vida, Llibertat", dues faccions es van reunificar sota el nom de Partit Kurdistan Komala de l'Iran, dirigit per Abdullah Mohtadi. Tanmateix, després de set mesos, una facció liderada per Reza Kaabi es va retirar i va reviure Komala - Treballadors del Kurdistan. A més, el 2022, durant el 18è Congrés de Komala (Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran), la facció Salah Mazouji es va dividir, donant lloc a dos partits comunistes paral·lels de l'Iran i dues organitzacions Komala amb noms, logotips i històries idèntics.

Actualment, quatre organitzacions polítiques operen sota el nom de Komala a Rojhelat, i la gent les distingeix principalment pels noms dels seus líders. Aquestes divisions han fragmentat la força general de Komala. Totes les faccions de Komala defensen una societat democràtica, la descentralització, el federalisme i, fins a cert punt, una governança basada en consells.

Trajectòria històrica de Komala:

Organització política estudiantil (1969–1979)

Komala – Organització Revolucionària dels Treballadors del Kurdistan iranià (1979–1983)

Komala – Organització del Partit Comunista de l'Iran al Kurdistan (1983–present; dues faccions)

Partit Komala del Kurdistan de l'Iran (2000–present)

Komala – Treballadors del Kurdistan (2007–present)

1) Komala-Party of Iranian Kurdistan o Iranian Kurdish Komala Party. Organització Revolucionària del Kurdistan 

Fundat l'any 2000 i liderat per Abdullah Mohtadi i Siamak Modarresi. Vol reviure la personalitat primera del partit abans de la vinculació amb l'esquerra iraniana. Actualment el lidera Reza Kaabi i s'ha integrat a la coalició.

2) Komalah-Kurdistan Organization of the Communist Party.

Hereu del gir de 1983 i l'obertura cap a l'esquerra comunista persa, s'oposa al federalisme. Les dues faccions enfrontades des de 2022, amb mateix nom i logo, les lideren Ebrahim Alizadeh i Salah Mazouji.

3) Komala-Kurdistan Toiler's Party

Escindit del Komala-Party of Iranian Kurdistan durant uns mesos va combatre contra el partit matriu. Liderat per Omar Elkhanizade (Omar Ilkhanizadeh). L'any 2012 s'unifica amb una petita formació social-demòcrata. 

Khabat, Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran

El partit Sazmani Xebat, de Rojhilat (Kurdistan iranià) conegut també com a Khabat, oficialment és anomenat ‘Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran’. Manté una aliança amb l’Organització Popular dels Mujahidin del Poble (Mojahedin-e-Khalq Organization, MEK), principal formació opositora al règim islamista iranià. L’any 2015 l’Iran va aconseguir expulsar el MEK de l’Iraq després de bombardejar, reiteradament, la seva base al Camp Liberty. Actualment el moviment dels Mujahidins del Poble té la base central a Albània. Aquest moviment, fundat el 1965, barreja una base marxista, adoptada el 1975, amb un imperialisme islàmic. De fet va acollir com un "mujahid" a l’aitol·lah Khomeini però van distanciar-se d’ell el 1981 i van iniciar una campanya armada arran de la deriva dretana i autoritària del govern. Dos fets, el suport de 1983 a Saddam Hussein en la guerra contra l’Iran i l’abandonament de la lluita armada, l’any 2001, van afeblir el grup que, de fet, és dirigit des de París per un grup d’exiliats. L’acord de "coordinació" amb els EUA (2003) van obrir una nova etapa on els posicionaments marxistes islàmics van quedar superats per una proposta secular democràtica. MEK és un dels membres capdavanters del Consell Nacional de la Resistència de l’Iran però Xebat mai s’hi ha integrat.

Xebat recorda que l' "Iran és governat pel sistema de vilayat e-faqih, és governat pels mul·làs". Els orígens islàmics del moviment han quedat superats i es raonen per la conjuntura del moment: "La nostra organització va incorporar-se a la lluita per a la liberalització del Kurdistan iranià amb pensaments nacionals i islàmics. La Declaració de l’Organització de Lluita amb aquestes creences va veure’s afectada per la necessitat d’omplir el buit intel·lectual, i polític, del Kurdistan iranià d’aleshores." Fou l’any 2005, en el tercer congrés, que Xebat va declarar que "era un partit no reaccionari" i es va declarar "una organització patriòtica i nacional". L’islamisme va quedar apartat doncs a l’Iran l’islamisme ha esdevingut far de la reacció. El marxisme fou abandonat per centrar-se en l’aspecte democratitzador i essencialment nacional. Fins al punt de considerar Trump un element positiu: "Trump és diferent d’Obama en molts aspectes. Obama ha implementat una política tolerant envers l’Iran durant vuit anys i va signar el pitjor acord nuclear amb l’Iran. En canvi Trump ha implementat una política molt diferent i ha denunciat els governants de l’Iran des dels primers dies de la seva administració. Creiem que després de destruir l’Estat islàmic, el problema de l’Iran esdevindrà l’eix de l’atenció de les super-potències i l’Iran haurà d’enfrontar-se amb més restriccions en els casos de la seva interferència en molts dels conflictes regionals".

PJAK, Partit de la Vida Lliure de Kurdistan

Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK) o Partit de la Vida Lliure de Kurdistan. Fundat l’any 2007 és membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK) impulsada pel PKK de Turquia. El maig de 2014 es va presentar KODAR, Organització de la Societat Lliure i Democràtica del Kurdistan Est, en principi una plataforma impulsada pel PJAK per negociar amb el govern renunciant a la lluita armada. Aquestes organitzacions mantenen formacions guerrilleres que s’han enfrontat amb l’exèrcit iranià i els Guàrdies de la Revolució. El PDKI entre 1979 i 1983 en una primera guerra i entre 1989-1996 juntament amb les faccions de Komala. El PJAK va protagonitzar una revolta armada entre 2004 i 2011. Totes elles han estat derrotades i s’han refugiat en bases a territori de l’Iraq. Allà viuen més en estatut de refugiat que de guerrilles actives tot i que la milícia del PJAK, les Hêzên Rojhilata Kurdistan (HRK), Forces de Defensa de Kurdistan Est, llença algun atac puntual.

PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan 

A l'exili, al Kurdistan iraquià, resta actiu del Parti Azadyi Kurdistan o Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan) amb una milícia pròpia que actua a la zona però té prohibit atacar territori iranià per les autoritats kurdes de l'Iraq. 

Tot i que la formació política va ser fundada l'any 1.991 com una escissió nacionalista de l'Organització de Guerrilles Fedayin del Poble Iranià (Fadaiyan-e-Khalq/OGFPI) prenen com a punt de partida la seva organització dins de l'anterior sota el lideratge de Said Yezdanpenah. Fadaiyan-e-Khalq fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España). Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq. 

El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen... tot i que ho fa. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el 19 de setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein Yezdanpenah fins l'any 2.006 quan va accedir a al direcció Ali Qazi, fill del mític president de la República de Mahabad, Qazi Mohammad, executat a la forca per l'Iran l'any 1.946. Hussein va restar al capdavant dels peshmerga del partit. Said és honrat com a dirigent del partit i el seu fundador de fet.

El programa del PAK aposta per un estat kurd unificat amb un Iran federal com a mesura transitòria. És una formació de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal al Kurdistan iranià. En general té bones relacions amb la resta de partits kurds a excepció del PJAK a qui acusa de ser una branca del PKK a l'Iran. De fet el PJAK ha mostrat una forta presència i capacitat provocant gelosia de la resta de grups polítics kurds a l'Iran que han quedat en evidència. El PAK, a més, forma part del Congrés Federal de les Nacions Iranianes mantenint bones relacions amb la resta de l'oposició iraniana al règim de Teheran. Des de 2014 s'ha desplegat al front kurd de l'Iraq on ha participat en primera línia en la guerra contra l'Estat Islàmic.   

Base del partit d'esquerra kurda Komala

Leggi di più »