Què és Islamic State (IS) ?

Islamic State (IS), Estat Islàmic, és el nom que va adoptar Islamic State of Iraq and Syria (Estat Islàmic d’Iraq i Síria, ISIS) o Islamic State of Iraq and al Sham (Estat Islàmic d’Iraq i Síria, ISIL) el passat 29 de Juny de 2.014 coincidint amb la proclamació del Califat per aquesta organització islàmica fonamentalista sunnita. El Califat vol vertebrar tota la comunitat de creients musulmans sota el govern d’un únic califa, màxima autoritat política i religiosa. IS ha proclamat Ibrahim (Abu Bakr-al Baghadi) com a califa.

ISIS naixia l’abril de 2013. El seu origen es troba en l'Islamic State of Iraq (ISI) un dels grups iraquians creats el 2003 per fer front a l'ocupació dels Estats Units d'Amèrica sobre l'Iraq. ISI l’abril de 2013 esdevé ISIS en una declaració per la que Abu Bakr-al Baghadi (cap d'ISI) va voler fagocitar Al Nusra Front (principal grup integrista sirià). Tot i que Al Nusra es va negar molts dels seus membres es van passar a la nova formació més ben armada.

Ayman Al-Zawahiri, referent de la direcció d'Al Qaida va veure's obligat a pronunciar-se donat que les dues organitzacions li prometien lleialtat. Al-Zawahiri llavors, va respectar ambdues organitzacions però ISIS es va negar a acceptar la frontera colonial i una facció de Nusra va començar a actuar com a ISIS. El propi al-Baghadi es va traslladar a Síria. ISIS es considerat format per estrangers i més radical que Al-Nusra. Les seves bases són a Alep i ar-Raqqà però també és present a Damasc i Deir er-Zor pel que fa a Síria. Respecte a l'Iraq controla gran part de la zona sunnita en especial després de la seva conquesta de Mossul el 10 de juny de 2.014.

El 3 de febrer de 2.014 Ayman Al-Zawahiri trencava definitivament amb ISIS denunciant que estaven més interessats en implantar un Estat de Califat i en conflictes amb les altres confessions religioses que en derrotar Al Assad a Síria. Efectivament Al-Zawahiri ha tingut raó.

Leggi di più »

Avui fa 30 anys el PKK iniciava la revolta armada

El 15 d’agost de 1984 la Hêzên Rizgariya Kurdistan (HRK, Unió per l’Alliberament de Kurdistan), ala armada del Partiya Karkerên Kurdistan (PKK, Partit dels Treballadors del Kurdistan) passava a la lluita armada amb dos atacs a comissaries de Semdinli (Hakkari) i Eruh (Siirt). A Eruh 30 milicians atacaven la caserna militar i mataven un soldat, ferint sis soldats; ocupaven una mesquita i feien proclames des d’allà, repartien propaganda al carrer central i es feien amb un arsenal. Dues hores més tard a Semdinli 18 militants rodejaven la caserna i es feien amb el control del centre de la vila on anunciaven la creació d’HRK, mataven dos policies i quedaven ferits un altre i un soldat. Un tercer atac per aquell dia no va tenir lloc finalment. En realitat l’acció planejada era triple però l’atac a Çatak (Van) va frustrar-se quan el comandant de l’escamot va decidir no fer-la finalment.

El 17 d’agost es produia un atac a la comissaria de Siirt. Posteriorment mataven 3 guàrdies personals d’un general a Yuksekova i 8 soldats en una emboscada a Çukurca (Hakkari). Havia començat una guerra que, de moment, ha durat tres dècades.



Mahsum Korkmaz ‘Agit’ o ‘Egît’ (1956-1986) de Silvan, Amed, tot i que va créixer a Batman; fou el cap de l’operatiu militar. El 1980 va refugiar-se al Líban on va començar l’entrenament militar. Fou dels primers en infiltrar-se altre cop a Turquia creant un operatiu guerriller a la zona del Botan abans d’entrar en acció. Fou el primer comandant de l’ala militar del PKK llavors anomenada HRK. El 28 de març de 1986 fou abatut per l’exèrcit turc a les muntanyes Gabar, Botan. L’acadèmia del PKK al Líban va dur els seu nom. El seu cos mai fou retornat a la família sinó llençat a un riu per l’exèrcit.

El PKK havia estat fundat el 1978 i va provar altres vies abans de fer una insurecció militar però Turquia no va voler ni escoltar ni negociar cap demanda de la nació kurda fet que va derivar en l'alçament.

Leggi di più »

Vídeo: la guerrila del PKK arriba a Kirkuk

Després d'anys de ser perseguits i menyspreats per les autoritats kurdes iraquianes els i les guerrilleres del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) s'han dirigit a la ciutat de Kirkuk.

El fet és especialment important car Kirkuk no forma part de l'autonomia regional kurda. Va quedar fora donat el fort programa d'arabització realitzat pel Baas de Saddam Hussein que va fer fora la població kurda substituint-la per àrabs. Que les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i el Yekîkeyen Jinên Azad-Star (Moviment de Dones Lliures-Estel, YJA-Star) la milícia femenina del PKK, s'hagin desplegat a Kirkuk suposa un fet molt rellevant. Aquest és el vídeo d'una columna de les HPG marxant sobre Kirkuk:

Leggi di più »

Milers de yezidi es manifesten a Occident

Milers de membres de la confessió religiosa yezidi es van manifestar dissabte 9 d'agost demanant una intervenció per evitar el seu absolut genocidi.

Les manifestacions s'han realitzat a Washington, Brussel·les i Bielefeld (Alemanya). El dia abans s'havien manifestat a Londres en el mateix sentit. Els Yezidi són els seguidors de la religió anomenada yezidisme. És tracta d'un culte sincrètic que barreja les religions preislàmiques kurdes amb l'islam sufí. Ells mateixos s'anomenen Ezidi. L'origen del terme no és clar però provindria del persa Yazata (Déu) o bé del kurd Yezdan o Ezid termes per denominar Déu o manar.

La majoria de Yezidi no viuen al Pròxim Orient arran de la forta persecució patida pels governs ultra nacionalista turc i del socialisme nacionalista àrab. La majoria dels yezidi que queden viuen a l'Iraq, en especial a la regió de Mossul i Sinjar. El principal centre de culte yezidi és Lalish, a Nineveh, al nord-est de Mossul. Al Kurdistan sirià estan concentrats a al-Djazira i Kurd Dagh on totalitzen entre 15.000 o 5.000 segons Guest.   Al Kurdistan turc viuen a la zona de Tur Abdin però la immensa majoria han emigrat cap a Alemanya on hi viuen uns 40.000 refugiats yezidi. Dels 80.000 yezidi que hi havia vers 1970 en resten només 400 a les províncies d'Urfa, Batman, Mardin i Diyarbakir.

Fora del Kurdistan els yezidi es concentren a la citada Alemanya i al Caucas. Concretament a Geòrgia, Armènia i Rússia.  Geòrgia va acollir milers de refugiats yezidis però els darrers anys els ha anat expulsant cap a Rússia. La majoria de kurds residents a Geòrgia i Armènia són de religió yezidi.

Leggi di più »

El PDKI d'Iran es retira del front iraquià

Només cinc dies després de desplegar-se la guerrilla del PDKI ha rebut l'ordre de retirar-se. El Partî Dêmokiratî Kurdistanî Êran (Partit Democràtic del Kurdistan d'Iran, PDKI) de Mustafà Hijri va enviar uns centenars de combatents al front de guerra el passat 7 d'agost que van ser providencials en la recuperació de Gwer i de Maxmur el passat 9 d'agost.

Diumenge 11 d'agost el govern autònom kurd d'Iraq presidit per Masud Barzani va demanar al PDKI que es retirés del front i la formació iraniana va obeir immediatament. Unes hores abans Barzani havia agraït expressament el govern iranià el seu suport en la lluita contra els fonamentalistes sunnites. Segons la BBC el motiu de l'ordre donada per Barzani ha estat la pressió d'Iran que no vol, en cap cas, combatre al costat dels seus enemics del PDKI ni que aquests surtin reforçats del conflicte. El PDKI ha explicitat que no volia retirar-se però ha obeït l'ordre. Des de fa mesos es rumoreja la presència de tropes iranianes (uns 250 efectius) al Kurdistan iraquià però ningú ho ha pogut provar, el que sí és cert és que Iran ha enviat ajuda humanitària al govern kurd. Tot i ser islamista Iran és un govern xiïta i per tant adversari dels islamistes sunnites d'IS a qui també combaten a Síria en ajuda del govern d'Al Assad.

Leggi di più »

Les forces kurdes es retiren de Jalawla

Les forces del govern kurd d'Iraq van retirar-se de Jalawla (Jalaula) a la regió de Diyala (Iraq) el passat dia 9 d'agost davant l'ofensiva de l'IS (Estat Islàmic). Els combats es mantenien entre les tropes kurdes i les islamistes dos dies després de la retirada. Un integrista es va volar el dia 11 contra una columna peshmerga deixant 10 soldats kurds morts i 80 de ferits en un atac suïcida. Jalaula no formava part de la zona autònoma kurda però quan l'exèrcit iraquià es va retirar de Mossul va deixar també aquesta ciutat indefensa, el 12 de juny les unitats peshmerga es van fer càrrec de la seva defensa després d'un breu combat amb un romanent de l'exèrcit iraquià.

Leggi di più »

Petició a Obama per treure el PKK de la llista de grups terroristes

El 13 de gener de 2.004 els Estats Units d'Amèrica (EUA) declaraven arbitràriament el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) com a organització terrorista. 

La seva actuació en els fets recents a Iraq ha demostrat que el PKK conforma una força popular de defensa. L'acció de la seva milícia les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) rescatant els refugiats yezidi de Sinjar, alliberant Maxmur i defensant Kirkuk contra els atacs integristes d'IS han posat el PKK al ccostat dels EUA en la lluita contra el fonamentalisme sunnita. 

Per tot plegat s'ha endegat una petició a la Casa Blanca per a que tregui el PKK de la citada llista.

Leggi di più »

El candidat kurd a la presidència de Turquia frega el 10 %

Selahattin Demirtas (10.04.1973), candidat kurd a la presidència de Turquia, ha aconseguit un molt bon resultat. És la primera vegada que el moviment kurd presenta un candidat a les eleccions presidencials. De fet és la primera vegada que Turquia vota un president i ho ha fet en el marc de l'obertura del candidat guanyador l'islamista moderat Recep Tayyip Erdogan que ha aconseguit un 52 % dels vots. El tercer candidat Ekmeleddin İhsanoğlu era la cara amable d'una coalició sui generis impulsada pel social-demòcrata CHP, kemalista (nacionalista turc) i els ultres nacionalistes de l'MHP.

La campanya de Demirtas pesentava una aliança entre el principal partit kurd legal, el BDP, i el seu aliat turc, l'HDP (Halklarin Demokratik Partisi, Partit Popular Democràtic). Fundat l'any 2012 l'HDP ha aconseguit unificar diverses formacions de l'extrema esquerra turca: trostkistes, marxistes-leninistes, i socialistes revolucionaris). Demirtas ha aconseguit 3.800.000 vots que suposen un 9,72 % i ha vençut a 11 províncies kurdes de Turquia.

Aquests resultats, sota el nostre punt de vista, reforcen el procés de pau que va endegar el propi Erdogan del desembre de 2012 sot el nom de "procés de solució". HDP ha augmentat els seus resultats com demostra la comparativa feta per Firat News.

Selahattin Demirtas, el candidat pro kurd, ha obtingut un 9% a les eleccions presidencials.Guanya a zones en verd. Les vermelles són dels nacionalistes turcs (dreta i esquerra s'han presentat plegades) i taronja els islamistes.

Leggi di più »

Dues victòries kurdes a Gwer i Maxmur avui

Després dels retrocessos militars kurds dels darrers dies a l'Iraq:
- Caiguda de Sinjar el 2 d'agost
- Caiguda de Maxmur el 7 d'agost
- Caiguda de Qaraqosh el 8 d'agost
en gran part per la retirada de les forces peshmerga davant l'atac del grup Estat Islàmic (IS) la situació al front havia esdevingut molt preocupant. Els bombardeigs dels EUA sobre posicions d'IS de manera cirúrgica a partir del 8 d'agost i l'arribada de les milícies kurdes no iraquianes (les HPG turques del PKK, les YPG sirianes del PYD i la milícia del PDKI iranià) han permés capgirar de moment l'escenari.

Les tropes peshmerga, bàsicament amb membres del PDK i l'UPK iraquians, ha llençat un atac amb suport del PDKI contra les posicions iranianes a Gwer. L'aviació dels EUA també va bombardejar les posicions islamistes i el matí del 10 d'agost les tropes kurdes han entrat a Gwer.

A Maxmur IS va llençar un brutal atac contra el campament de refugiats i el dia 7 ja havia conquerit totes les poblacions del voltant del campament. Això va obligar a la milícia del PKK a desallotjar els refugiats del camp però es va decidir no abandonar-lo i plantar cara a IS ja que és un lloc estratègic entre Kirkuk i Arbela. Els combats han durat quatre dies i la tarda del 10 d'agost una força combinada kurda (PDK, UPK, Gorran, PKK-HPG) entrava a Maxmur. L'avantguarda kurda encara combat aquest vespre contra nuclis islamistes que no han abandonat les zones dels voltants de Maxmur però la victòria ha estat celebrada a Arbela de forma popular.

Tot plegat s'afegeix a l'acció combinada de la guerrilla del PKK i les YPG que controlen hores d'ara les muntanyes Sinjar amb un corredor humanitari i evitant que IS bombardeji els fugitius yezidi.

Leggi di più »

Les muntanyes Sinjar sota control kurd

El Comandament Conjunt de Defensa de la Regió de Sinjar, creat per la milícia kurda de Síria Yekîneyên Parastinê Gel (Forces de Defensa Popular, YPG) i la guerrilla kurda de Turquia Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) ha anunciat que controla les Muntanyes Sinjar i les poblacions dels voltants però no la ciutat de Sinjar. El Comandament Conjunt ha estat creat per les dues formacions properes al Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i membres del Koma Civakên Kurdistan (Confederació Democràtica del Kurdistan, KCK). La seva actuació ha estat providencial per salvar els fugitius de Sinjar i crear un corredor humanitari.

El corredor té una longitud de 10 quilòmetres i arriba fins al Kurdistan sirià (sota control de les YPG) i la ciutat de Dohuk on el govern kurd ha establert uns serveis sanitaris amb un centenar de metges. HPG assegura haver rescatat entre 5.000 i 10.000 fugitius però el total de persones que van escapar a les muntanyes es calcula de 40.000. Segons Rudaw els morts a les muntanyes serien entre 60 i 70. El govern kurd i el dels EUA han enviat aliments i aigua per aire però han estat atacats pels islamistes. L'acció més efectiva ara mateix és per terra.

Leggi di più »