dissabte, 4 de març del 2017

Un kurd escollit president honorari de la Internacional Socialista

Jalal Talabani és el veterà dirigent de la Unió Patriòtica del Kurdistan (Yekêtij Nistîmaniy Kurdistan, UPK). Aquesta històrica formació va escindir-se del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), liderat pels Barzani,, l'any 1975. Va lluitar contra Saddam Hussein amb forces guerrilleres peshmerga. Caigut el règim baasista va assolir la presidència de l'Iraq entre 2005 i 2014. Actualment la seva formació manté una aliança amb el moviment pel canvi Gorran. El XXVè congrés de la Internacional Socialista, celebrat a Colòmbia, ha valorat la seva experiència i estima al Kurdistan. Talabani va insistir en que fos reconeguda el seu partit com a membre de la Internacional Socialista com una forma de legitimació i reconeixement de la lluita nacional kurda.

Leggi di più »

divendres, 3 de març del 2017

El PDK afirma que van ser els peshmerga els atacats pel PKK

El ministeri dels peshmerga ha fet pública una nota en aquest sentit. Segons aquesta, la milícia yezidi ha dut a terme l'atac quan unitats peshmerga feien un canvi de guàrdia a Sinunê, prop de Khanasor. El ministeri, governat pel Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), dirigit per Masud Barzani, afirma que “els peshmerga poden fer els canvis de guàrdia i posicions que vulguin en el seu territori”. El problema, però, és que la regió yezidi no forma part de la Regió del Kurdistan autònom, que només aplega una part del Kurdistan històric. Formalment està sota administració del govern iraquià però aquest fa anys que ha abandonat la zona a la seva sort.

Segons la reconstrucció dels fets, a dos quarts de set de la matinada han començat els xocs encara sense balanç clar. El PDK acusa al PKK d'haver-los iniciat. Una de les proves és que dos periodistes afins al PKK estaven a primera línia de foc en iniciar-se l'intercanvi de trets pel que estaven avisats. Una d'elles està essent operada amb ferides de gravetat.

Independentment de qui ha fet el primer tret, ahir forces peshmerga afins al PDK van concentrar-se a la zona sota control de la milícia YBS, propera al PKK. Sense motiu aparent i amb ostentació de força mostrant un gran convoi de vehicles prop de la frontera. A només 40 quilòmetres hi ha la ciutat siriana d'Al Hawl, defensada per les YPG/YPJ. El fet que els 500 peshmerga concentrats fossin de la unitat coneguda com a Roj Peshmerga va encendre els ànims. De fet, un dispositiu tan ampli desmenteix la tesi del ministeri d'un simple "canvi de guàrdia".

Roj Peshmerga està formada per kurds sirians de Rojava que van fugir de Síria i van creuar cap a l'Iraq. Acollits pel PDK, la seva unitat policial, Zerevani, els va formar militarment i armar pel que la seva aproximació a la frontera feia tèmer una incursió cap a Síria. Aquesta opció ha estat defensada pel govern turc per tal d'afeblir a les YPG/YPJ. Per a evitar-ho hauria estat possible que la milícia yezidi hagués intervingut.

Avui hi ha hagut una reunió entre representants del PDK i del PKK a Sinjar sense resultat. El PDK acusa al PKK de creuar materials pel pas fronterer escenari dels combats a Khanasor. D'altra banda un grup de persones ha cremat la seu del Consell Nacional Kurd de Síria (ENKS) i del Partit Democràtic del Kurdistan Sirià (PDKS), pròxims al PDK iraquià, a Qamixli. Finalment el partit de l'oposició Gorran, amb dos grups no parlamentaris, ha acusat al PDK per haver provocat el conflicte.

Leggi di più »

Tercer dia de combats a l'oest de Manbij amb atacs simultanis de les forces pro turques

Les forces pro turques de l'oposició han atacat, simultàniament, Ulashli, Gorhiyok, Tell Turin, Boxaz i Al Hutah. Tots ells a l'oest de Manbij. A més han bombardejat Kur Huyuk matant dos civils sirians. Un tanca panzer turc ha estat inultulitzat pel Consell Militar de Manbij que, fins al moment, manté el front de defensa.

Al matí, l'Estat Islàmic ha ataca els pobles de Misterîha and Tell Hozan. El Consell, integrant de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), ha refusat les infiltracions deixant nou baixes entre els islamistes que semblen actuar coordinadament amb l'exèrcit turc i els islamistes d'Ahrar al Sham.  

Leggi di più »

El asedio a Xerabê Bava: la invasión turca al Kurdistán

Xerabê Bava es una aldea que tiene apenas 170 familias. Las casas, separadas unas de otras, cuentan mayoritariamente con pequeños jardines. Construidas a la manera tradicional, con ladrillos de adobe o piedra, miden aproximadamente entre cuatro y cinco metros de alto. Los pisos son de tierra apisonada y recubiertos por alfombras tejidas artesanalmente por las mujeres. Con una entrada al frente y otra desde el jardín, las casas disponen de varios ventanales de más de un metro.

Al ingresar, probablemente, deberemos bajar algunos escalones para disponernos en la base de la estructura edilicia. Generalmente pequeñas, las habitaciones suelen ser ricas en telas coloridas y poco iluminadas. A la espera de visitas siempre hay colchonetas suficientes para cobijarse. Las casas fueron construidas donde las familias lo desearon, pese a los infortunios con el Estado ocupante turco, y estructuradas según las enseñanzas arquitectónicas ancestrales (aunque visiblemente modernizadas).

Difícilmente se encuentren mesas en los “living” kurdos. Si los hubiera debería tomarse como signo de aculturación. Al momento de la comida una tela funge como soporte, donde sentados mancomunadamente se disponen tazones grandes con los ingredientes a ingerir junto al pan (en cada región el pan adopta distintas formas). A los tapetes los acompañan varios almohadones donde uno está invitado a sentarse, ciertamente, cuando se es amigable. El diálogo constructivo es señal clara de madurez política en el pueblo kurdo, porque el pueblo kurdo discute y construye colectivamente desde las casas, las aldeas, los barrios, las asambleas y distritos.

Actualmente, 1700 pobladores y pobladoras conviven en Xerabê Bava. La población ha ido en aumento desde comienzos de este siglo, cuando el líder Abdullah Öcalan (Apo) ha invitado al gobierno turco a iniciar el proceso de paz. Durante décadas, las políticas represivas de los sucesivos regímenes turcos han obligado a la población, no sin resistencia, a migrar hacia otras aldeas y ciudades. Muchísimas familias se vieron forzadas a huir hacia Nusaybin, antigua ciudad mesopotámica que ha visto el amanecer y atardecer de varios imperios. Cobijándolos a todos sin desprecio alguno.

Ubicada a 40 kilómetros de Nusaybin, en la provincia de Mardin, Xerabê Bava ha resistido las operaciones otomanas de aniquilamiento. A los pies de las montañas de Omeryan y Xerab, este pueblo kurdo ha construido una sólida economía vinculada a la ganadería, el cultivo y las artesanías. Comerciando con los poblados vecinos han subsistido austeramente, sin pasar hambre ni desespero. Una precaria red de pozos unidos a un transformador –construido por los pobladores- suministra pequeñas porciones de agua diariamente, impidiendo el goce opulento y el desperdicio del suministro.

La cuestión kurda de Bakur


Pero todo esto ha cambiado ostensiblemente desde el triunfo electoral del Partido Democrático de los Pueblo (HDP) en las elecciones parlamentarias turcas a mediados del 2015. Convirtiéndose en la tercera fuerza de peso a la Gran Asamblea Nacional Turca con 59 diputados y diputadas, gobernando un centenar de alcaldías y representando a más de seis millones de kurdos, armenios, árabes, asirios, turcos, gitanos, etc. el HDP arrebató la mayoría al partido gobernante AKP, desequilibrando la correlación de fuerzas en el Poder Legislativo turco.

El partido gobernante AKP, presidido por Binali Yidirim y quien colocó la faja presidencial a Recep Teyyip Erdogan, impulsa un programa político expansionista de corte neo-otomanista e islámico-fascista, pretendiendo restablecer el baluarte imperial medieval otomano. Ante la cobardía de republicanos y liberales (CHP), el partido multiétnico HDP ha denunciado las prácticas de Erdogan contra las minorías étnicas, las disidencias sexuales y políticas, así como los diversos credos religiosos, luchando por la instauración de una nación democrática confederada.

Se hace evidente, naturalmente, que la voz crítica en el parlamento turco vea cercenados sus derechos y la represión hacia el pueblo kurdo adopte tal virulencia sólo comparable con el genocidio armenio y el nazismo alemán. El Estado, y el gobierno turco presidido por Erdogan, han lanzado una guerra abierta contra el pueblo kurdo y las minorías étnicas. Las voces disidentes democráticamente electas al parlamento y alcaldías están siendo apresadas e intervenidas, desconociendo todas las prácticas bajo una “República” y los derechos humanos fundamentales.

***

Tras los fallidos acuerdo de paz del 2015 entre el gobierno de Edrogan y el líder Apo, el status político del pueblo kurdo (si es que alguna vez fue reconocido en Turquía) no ha hecho más que empeorar. La confrontación militar entre el Partido de los Trabajadores del Kurdistán (PKK) y el Ejército de Turquía se ha recrudecido con virulencia. Los militares turcos, bajo órdenes explicitas de la oficialidad, tienen luz verde para asesinar a los pobladores kurdos. El atrevido que cuestione al régimen, que asome siquiera la cabeza fuera de la línea ideológica neo-otomanista, puede ser abatido en el acto.

Encubierta tras el telón de los refugiados, Europa Occidental no ha hecho más que sacar tibios comunicados rechazando las políticas represivas del Estado turco en nombre de la democracia y la estabilidad regional. Por su parte, el magnate multimillonario y gerente en la Casa Blanca Donald Trump ha dicho que Estados Unidos apoya a Turquía como “aliado estratégico y aliado en la OTAN”. El Congreso Nacional Kurdo (KNK) ha realizado numerosos llamamientos a las organizaciones internacionales, de derechos humanos, periodistas e intelectuales, militantes políticos e religiosos, para detener la afrenta al pueblo.

Las tácticas hitlerianas contra el pueblo kurdo tras el triunfo electoral del HDP en 2015 son muy elocuentes: cercenamiento del ejercicio político a miembros opositores kurdos, armenios y gitanos; intervención de alcaldías y proscripción de la prensa; cierre e incendio de entidades kurdas; despoblamiento de zonas mayoritariamente kurdas y relocalización de poblados; prohibición de expresiones culturales y lenguas no oficiales; negación a identidad a niños y niñas de minorías étnicas; retención de papeles en alcaldías y municipios sobre las propiedades no turcas; intensificación de políticas autoritarias asimilacioncitas en establecimientos públicos (escuelas, hospitales, prisiones); pueblos convertidos en campos de concentración y un largo etcétera.

Estado de Sitio en Xerabê Bava


Desde el pasado 11 de febrero Xerabê Bava se encuentra incomunicada. Todas las carreteras y caminos que la conectaban a Bakur están cortados por la Segunda Brigada del Comando de la Gendarmería de Bornova, perteneciente al Ejército de Turquía. Organizaciones internacionales de derechos humanos, acompañadas por diputados y activistas del partido HDP, han intentado acceder a la zona. El ejército les ha prohibido el ingreso fusil en mano, camiones hidrantes y helicópteros militares.

Los esporádicos llamados telefónicos clandestinos realizados por pobladores desde la aldea dan cuenta de una cruenta realidad. Los aldeanos tienen prohibido salir de sus casas so pena de muerte; sistemáticos allanamientos del ejército han detenido por lo menos a 40 pobladores, quienes se encuentran incomunicados; están cortados los suministros de agua y luz; el ejército ha disparado a los animales y prohibido el cultivo de alimentos; quedaron confiscados los alimentos y el abastecimiento hídrico; hasta el 24 de febrero fueron registrados tres asesinatos por parte del invasor turco, varias desapariciones de muchachas kurdas y la quema de al menos tres viviendas.

Los siguientes son testimonios dolorosos de la situación que se está viviendo allí:

“Pusieron en guardia a todo el mundo para que observemos (…) a las personas arrestadas las desnudaban en la nieve mientras las torturaban (…) En el pueblo no hay electricidad, ni tampoco comida (…) ¡hermana se llevaron al hermano! (…) hemos preguntado hacia donde lo han llevado, y nos han atacado”. (Hermana de Sare Turk)

“Requisan la casa tres veces por día. Todos los jóvenes han sido llevados al municipio. Han quemado los establos con los animales dentro, y han matado a los animales. Los vecinos que están enfermos no pueden salir de sus casas para ir al médico. Los teléfonos no recogen el relevo. Ayer escuchaba los gritos de un chico, eran tan fuertes” (Hermana de Sare Turk)

“Pusieron la pistola contra la cabeza de mi hijo y nos amenazaron. Unos 20 soldados ingresaron a la casa y rompieron todo (…) Como no encontraron nada comenzaron a decir que dos personas habían huido de la casa, por el jardín (…) se llevaron a mi hijo al sótano de la casa. Y me desmayé, soy frágil, por miedo a que maten a mi niño” (M.A., pidió anonimato y dio sus iniciales)

“Al caer la tarde escuchamos ruidos muy intensos, disparos resonaban en el pueblo, pero no podíamos salir, estábamos esperando en casa, en la ansiedad. No teníamos noticias. Llegaron a la casa una vez más, rompiendo las puertas y las ventanas. Trataron de entrar al jardín con dos blindados, sobrescribiendo la puerta del jardín. Parecía que la casa colapsaría sobre nuestras cabezas. Mi marido y yo estamos enfermos. Mi hija y su hijo estaban en el interior con nosotros. Pensé que nos iban a matar” (Testimonio anónimo)

“Dos personas atacaron mi hijo. Ellos comenzaron a golpearlo. En la otra habitación golpearon la cabeza de mi hijo en la pared. El sonido nos alcanzó. Grité: ‘¿Cómo se puede vencer a mi hijo de dos a la vez?’. Se lo llevaron al jardín y lo golpearon y patearon, entonces ellos lo trajeron cerca de nosotros, estaba sangrando por todos lados. Abrí mi pecho y les mostré ¡No ves, estamos enfermos! ¿Qué es lo que quiere de nosotros?” (Testimonio de Haci Selim)

“Mi esposo regresó a la aldea el 10 de febrero para vender nuestras dos vacas allí. El pueblo fue sitiado después de eso, y él permaneció allí. Lo que sé es que fue a la casa de su hermana después del comienzo del asedio. Una vez que se quedaron sin provisiones en la casa de su hermana, regresó a nuestra casa, el sexto día del sitio, para conseguir algo de comer. Allí fue atacado y violentamente golpeado por las fuerzas del estado que más tarde lo arrojó al jardín. Le estaba hablando por teléfono hasta ese incidente. Una vez escuché a las fuerzas estatales decir ‘disparar y matarlos’ mientras hablábamos. Entonces el teléfono se apagó. Llamé a un vecindario cuyo teléfono también fue capturado por soldados. Entonces escuché a los soldados diciendo ‘matarlo y arrojarlo al jardín’. Permaneció en el jardín, desmayado, durante dos días. Después de eso, supe que los soldados regresaron a nuestra casa, lo cubrieron con una manta y lo llevaron” (Testimonio de Vetha Aykut).



La resistencia del pueblo kurdo y el llamado a la solidaridad


Cizre, Sirnak y Sur antes; Nusaybin, Talatê, Xerabê Bava ahora. Pero la lista proseguirá, de eso no hay duda. La pregunta es: ¿hasta cuándo? ¿Hasta cuándo la comunidad internacional seguirá asistiendo a la orgía de sangre contra el pueblo kurdo, y hasta cuándo el pueblo kurdo esperará de la Europa Occidental o la América moderna? Es oprobiosa contra la dignidad humana la satírica mentira democrática que enarbolan las potencias occidentales como el sumun que denominan Estados-nación.

Empieza a bajar la nieve, comienza a aflorar la primavera. Los kurdos son objeto del neo-otomanismo islamofascista perpetrado por el gobierno de Erdogan. En Xerabê Bava, el 99% de los pobladores acompañaron al HDP en las elecciones parlamentarias. La saña contra las aldeas kurdas se asienta en este apoyo irrestricto de las comunidades a sus referentes. Estamos en el preludio de una guerra civil, ya no hay dudas. El próximo 16 de abril las urnas se abrirán para otorgarle poderes absolutos a Erdogan o rechazar los mismos. Sea como fuere, una casta militar absolutista dirige el Estado turco. Sea como fuere, quienes voten por el SI caerán en la trampa fascista del Estado y quienes voten por el NO simplemente estarán colocando en las urnas su resistencia anti-fascista.

Por más de 40 años el pueblo kurdo ha resistido y ha conquistado espacios en el terreno democrático, diplomático y militar. Bajo el paradigma del Confederalismo Democrático y el anhelo de instaurar una nación democrática para el Kurdistán y todo Oriente Medio, los kurdos son la esperanza florida de una región desangrada. Y en Xerabê Bava, como en las montañas de Qandil, o en el Mahabad iraní, como en la Federación al Norte de Siria – Rojava, sabrán luchar y resistir. Los kurdos no se inclinan sino que resisten desde hace 40 años, tanto jóvenes como viejos, mujeres como niñas, y así han ganado respeto en todo el mundo, lo que se ha logrado gracias al PKK liderado por Apo.

Alejandro Azadî/Kurdistán América Latina

Leggi di più »

Rusia confirma el acuerdo con las SDF sobre la defensa de Manbij

El general Sergei Rudskoy ha confirmado su acuerdo con el Consejo Militar de Manbij, integrado en las Fuerzas Democráticas Sirias (SDF) para defender la parte oeste de la región de Manbij. En las negociaciones han participado representantes rusos y del gobierno de Assad. Rudskoy ha añadido que no solo van ha crear una zona tapón sino que van abrir un corredor humanitario para ayuda, con medicinas y alimentos, los miles de refugiados que se agolpan en Manbij. Dichas persoans huyen del ejército turco y sus grupos paramilitares (FSA/Ahrar al Sham) acusados de crímenes de guerra, anteayer, por la ONU.

El general Rudskoy es Jefe del Estado Mayor de la Federación Rusa y responsable operativo de la dirección militar rusa.

Leggi di più »

Per què Erdogan i Barzani coincideixen contra el PKK ?

Erdogan vol exterminar l’oposició kurda a Turquia. La dirigeix el PKK i ha vist que els tentacles d’aquest grup s’han estès per Síria i l’Iraq. Els vol tallar. Per fer-ho vol demostrar que el PKK és una facció del poble kurd. I en aquest sentit té raó. Hegemònic al Kurdistan turc, el PKK és minoritari al Kurdistan iraquià. Fins i tot al Kurdistan sirià una part important de la població és afí a Barzani. Els motius són històrics. Els Barzani van donar suport a l’oposició kurda als Àssad des de 1957. En canvi el PKK va mantenir una posició d’aliança amb el règim fins el 1999 i d’oposició tàctica a partir de llavors. El PKK no va crear una filial a Síria fins el 2003 mentre els Barzani hi mantenien filials des de 1957.



Barzani i Erdogan el 26 de febrer de 2017

Pel que fa a Barzani, el seu Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) és frontalment oposat al PKK-KCK. Socialment és de dreta front l’esquerra del PKK. Nacionalment considera que el Kurdistan iraquià s’ha independitzar a qualsevol preu. La resta de zones kurdes han de supeditar les seves tàctiques a aquesta opció estratègica. Una vegada independent, el Kurdistan iraquià serà motor en la independència de la resta del Kurdistan. Pel PKK tots els processos són simultanis. I, finalment, discrepa de la via del confederalisme democràtic. Una part, no menor, de la població de Rojava comparteix aquesta opinió. Acollint altres ètnies, en especial àrabs, a Rojava i aliant-s’hi, el component kurd del nord de Síria es debilita. La proclamació recent del “Nord de Síria” excloent el mot “Rojava” per part del PYD (partit integrant de la KCK) ha estat altament criticada pels kurds sirians propers a Barzani integrats a l’ENKS. El PYD ha armat als àrabs del nord de Síria i combat al seu costat dins les SDF però ha prohibit als grups de l’ENKS crear milícies finançades per Barzani. Una contradicció que fa sospitar als seguidors del PDK de Barzani que el confederalisme democràtic és l’eina per la que s’està dissolent el component kurd de Síria en un magma híbrid sense identitat anomenat “Nord de Síria” i SDF. Per acabar-ho d’adobar, denuncien que el PYD i les YPG/YPJ ajuden a Àssad a mantenir el règim a Qamixli, Hasakah o Alep.

Finalment, ambdós tenen un adversari comú: l’Iran. Convertit ara en una potència regional indiscutible, Iran controla amb mà de ferro el seu territori, ha esclafat les revoltes d’Ahwaz, Balutxistan i Kurdistan, ha convertit el govern sirià en absolutament depenent i l’iraquià en una titella. A canvi de l’ajuda del PDK en la lluita contra el PKK, els turcs donaran suport al Kurdistan iraquià en l’esperada ofensiva dels àrabs iraquians sobre el Kurdistan del sud. Una vegada conquerida Mossul, les Hashd, ja han anunciat que reunificaran Iraq i eliminaran l’autonomia kurda començant per Kirkuk. El govern central iraquià ha estat més prudent però no se n’amaga de la seva voluntat de recuperar Kirkuk i limitar l’actual autogovern kurd a una mera autonomia cultural. En aquest escenari s’entén que ahir, els peshmerga, van ocupar les explotacions petrolieres de Kirkuk llençant una greu amenaça. Kirkuk produeix 120.000 bpd i tots els beneficis se’ls queda Bagdad.

Turquia ha estat situant petites bases al territori kurd de l’Iraq. La més meridional a Bashiqa, a les portes de Mossul. Quan Barzani va acordar amb Bagdad atacar Mossul Erdogan va pressionar enormement per formar-hi part. Va arribar a dir que les seves tropes entrarien a Mossul en qualsevol cas. No se’n va sortir. El govern iraquià i els EUA es van negar a una intervenció turca a Mossul que no tenia cap sentit geopolític. L’ús de la minoria turcmana de la zona tampoc no li va servir. En canvi, ara, aquestes bases poden ser molt útils als kurds de l’Iraq. Si Bagdad dóna suport aeri a una ofensiva de les milícies xiïtes Hashd sobre Kirkuk, les forces peshmerga kurdes poden rebre el suport dels avions turcs i evitar una desfeta total. És el preu, al capdavall, que els kurds de l’Iraq han de pagar per no tenir força aèria. Llogar-la. I el preu és expulsar els grups propers al PDK del seu territori o, en un futur, envair Rojava amb els milers de refugiats kurds sirians que ha acollit Barzani. Real politik.






































Leggi di più »

Forces peshmerga kurdes iraquianes ataquen la milícia kurda yezidi propera al PKK a Sinjar

Nova jugada d’escacs de Turquia que vol escanyar la milícia yezidi bastida pel PKK al Sinjar. Gran part de la població local, però, desconfia dels peshmerga que els van abandonar quan l’Estat Islàmic els va atacar.

Abandonats pels peshmerga, salvats pel PKK



Quan l’Estat Islàmic va atacar la regió yezidi, l’estiu de 2014, les forces peshmerga van fugir cap al nord deixant indefensa la població civil. Foren les milícies de la Confederació de Comunitats del Kurdistan (KCK)* les que van intervenir-hi. Primer aturant l’ofensiva islamista a la muntanya de Shengal. Després obrint un corredor humanitari fins al camp de Maxmur. Finalment refusant l’assalt contra aquest camp.


Estabilitzada la situació, aquestes milícies de la KCK, van formar militarment la població local yezidi establint les seves pròpies milícies. En especial les YBŞ formades per yezidi de Shengal armats per la KCK. Les YPG/J primer i les HPG després van retirar-se formalment deixant les YBŞ gestionant la regió yezidi.

Els peshmerga reapareixen i reconquereixen Sinjar



Tots aquests grups, però, no van poder expulsar l’Estat Islàmic (IS) de la ciutat de Sinjar i rodalies. Van ser els peshmerga, de retorn, amb ajuda de l’aviació dels EUA els qui van llençar una ofensiva per fases recuperant Sinjar el novembre de 2015. Les forces properes al PKK-KCK, ja llavors, van participar en els combats, sense ser convidats, i van controlar parts de la ciutat. Els mesos següents ambdues faccions han mantingut una calma tensa motivada per la proximitat de la línia de front amb l’IS que va provar tres vegades de recuperar Sinjar.


La recent ofensiva sobre Mossul, capital de l’IS a l’Iraq, ha esfondrat les línies islamistes al voltant de Sinjar. Fins i tot la veïna Tell Afar està encerclada per les milícies xiïtes (Hashd), armades per l’Iran. L’IS ja no és una amenaça a Sinjar. Per la seva part Barzani ha invertit notables recursos en la reconstrucció de Sinjar i Shengal mitjançant la seva fundació mentre el PKK no pot aportar diners que no té.

Turquia ordena a Barzani expulsar el PKK de Sinjar



I és en aquest nou escenari quan el 26 de febrer el president kurd de l’Iraq, Masud Barzani, visita el president turc, R.T. Erdogan a Ankara. Ambdós parlen sobre com afeblir el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i el que consideren, seus grups pròxims (YPG a Síria i YBŞ a l’Iraq). La visita li costa una polèmica al propi Erdogan que rep amb la bandera kurda, a l’aeroport d’Ankara, a Barzani. Això li suposa les crítiques del neo feixista MHP que l’acusa de “pro kurd” i amenaça amb retirar-li el suport al referèndum sobre un règim presidencialista de l’abril.

El preu que ha de pagar Turquia



Erdogan acorda amb Barzani expulsar les milícies yezidis properes al PKK de Shengal. A canvi els turcs donaran suport al Kurdistan iraquià en l’esperada ofensiva dels àrabs iraquians sobre el Kurdistan del sud. Una vegada conquerida Mossul, les Hashd, ja han anunciat que reunificaran Iraq i eliminaran l’autonomia kurda començant per Kirkuk. El govern central iraquià ha estat més prudent però no se n’amaga de la seva voluntat de recuperar Kirkuk i limitar l’actual autogovern kurd a una mera autonomia cultural. En aquest escenari s’entén que ahir, els peshmerga, van ocupar les explotacions petrolieres de Kirkuk llençant una greu amenaça. Kirkuk produeix 120.000 bpd i tots els beneficis se’ls queda Bagdad.


Turquia ha estat situant petites bases al territori kurd de l’Iraq. La més meridional a Bashiqa, a les portes de Mossul. Quan Barzani va acordar amb Bagdad atacar Mossul Erdogan va pressionar enormement per formar-hi part. Va arribar a dir que les seves tropes entrarien a Mossul en qualsevol cas. No se’n va sortir. El govern iraquià i els EUA es van negar a una intervenció turca a Mossul que no tenia cap sentit geopolític. L’ús de la minoria turcmana de la zona tampoc no li va servir. En canvi, ara, aquestes bases poden ser molt útils als kurds de l’Iraq. Si Bagdad dóna suport aeri a una ofensiva de les milícies xiïtes Hashd sobre Kirkuk, les forces peshmerga kurdes poden rebre el suport dels avions turcs i evitar una desfeta total. És el preu, al capdavall, que els kurds de l’Iraq han de pagar per no tenir força aèria. Llogar-la. I el preu és expulsar els grups propers al PDK del seu territori o, en un futur, envair Rojava amb els milers de refugiats kurds sirians que ha acollit Barzani. Real politik.
El lloc dels fets correspon amb el punt 6 del mapa

Peshmerga ataquen Khanasor



Amb aquest escenari, complex, però lluny del maniqueisme, s’entenen els moviments del 2 de març al Sinjar. Uns moviments lamentables que recorden els pitjors moments de guerra civil kurda entre PDK i PKK, entre PKK i UPK o, la pitjor, entre PDK i UPK. El govern del PDK va desplegar uns 500 peshmerga sirians (no iraquians) que fa anys que arma. El cos fictici de Peshmerga de Rojava són refugiats que han escapat de Rojava per oposar-se a les polítiques del confederalisme democràtic i, per tant, opositors al PKK-KCK i PYD. Aquestes unitats van avançar sobre la ciutat de Khanasor (Xenesor) i van atacar les YBŞ. Aquesta milícia va respondre militarment i política: “És una iniciativa altament provocativa" Com a mínim un milicià de les YBS ha mort i tres han resultat ferits. També una periodista kurda, Nujihan Erhan, d'una agència propera a la KCK.

Turquia, per boca del seu ministre d’exteriors, Mavlut Cavusoglu, ja havia anunciat el pas: les YBŞ “suposen una amenaça contra el govern regional legítim del Nord de l’Iraq i estan sent utilitzats per alguns estats contra aquella administració. És la nostra obligació destruir-los”. L'eufemisme “alguns estats” és l’Iran.

* Relació d'acrònims:
Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG)

Yekîneyên Parastinê yên Jinê
(Unitats de Defensa de Dones, YPJ)

Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF)

Islamic State (Estat Islàmic, IS)

Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD)

Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)

Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats Kurdistan, KCK)

Yekîneyên Berxwedanê Şengalê (YBŞ, Unitats de Resistència de Shengal)



 

Leggi di più »

Graduació de 65 membres de les forces especials de les HXP







La unitat ha fet una demostració d'aptituds militars a la ciutat kurda d'Efrîn (Rojava, Kurdistan sirià). Les Hêzên Xwe Parastinê (HXP), HXP són les forces d'autodefensa cantonals. Davant una més que possible ofensiva turca sobre el cantó, les HXP es troben en estat de mobilització. La formació especial d'aquestes unitats ha estat de tres mesos.
Tot i que el cantó té defenses naturals molt més importants que Kobanê, l'atac turc per terra i, sobretot, aire, pot ser especialment greu. De fet, forces turques van entrar ahir amb excavadors i van cremar boscos d'Efrîn am tota impunitat.

Leggi di più »

dijous, 2 de març del 2017

250 àrabs s'incorporen a les SDF a Al-Hasakah





S'han estat formant a les acadèmies Şehîd Xanim Diyab i Şehîd Kemal Ecac d'Al Hasakah (en kurd Hesekê). Els milicians, tots homes i d'ètnia àrab, s'integraran al Consell Militar de Deir ez Zor, formació creada a finals de 2016 i integrada dins les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF).

La nova unitat s'incorporarà aviat al front de la campanya militar 'Ira de l'Eufrates' que les forces aliades duen a terme sobre ar-Raqqà contra l'Estat Islàmic a Síria. Estarà dirigida pel comandant Xeyrî Mihemed.

Leggi di più »

L'ONU declara "crims de guerra" els atacs de l'oposició siriana contra els barris kurds d'Alep

Precisament els autors d'aquells atacs, com la Brigada Nuraddin Al Zenki, creada i finançada per Turquia, són ara atacant Manbij. Una vegada van abandonar Alep van ser traslladats cap a Idlib, van creuar per territori turc i van ser infiltrats pel govern d'Erdogan a Síria per Jarablus. Amb ells hi ha la Brigada Sultan Murad, també formada per turcmans del Free Syrian Army (FSA) o el grup islamista Ahrar al Sham.

Aquestes faccions de l'oposició siriana, van presentar-se com a víctimes del setge d'Alep mentre bombardejaven zones civils neutrals kurdes, en especial el barri de Skeihk Maqsud (o Şex Maqsud). L'informe de l'ONU considera provat que, des de l'abril de 2016 i fins el desembre del mateix any quan va caure Alep est, es van cometre crims de guerra:

"A part dels atacs amb coets dirigits a les zones habitades per civils, el foc de franctiradors amb fusells de precisió de posicions dels grups armats a l'est de la ciutat d'Alep va causar nombroses víctimes.

La situació general en l'enclavament kurd segueix sent precària; hi ha greu escassetat d'aigua i electricitat, i la majoria de la població subsisteix amb generadors i pous.

Mentre que els atacs contra Sheikh Maqsoud van disminuir durant el període objecte d'examen (en comparació amb principis d'any, a causa del setge), va ser en aquest context que els grups armats van atacar deliberadament barris civils de l'enclavament kurd, matant i mutilant a desenes de civils", va dir l'informe de l'ONU.

"Aquests actes constitueixen  crims de guerra en forma d'atacs que es dirigeixen contra una població civil". L'informe considera també provades les violacions de drets humans per part de les tropes lleials a Àssad però en cap cas ha trobat violació alguna per part de les milícies kurdes que defensaven el barri, les YPG/YPJ.

Leggi di più »