dijous, 4 de maig del 2017

Clam per la independència en una conferència al Kurdistan iraquià

El sindicat estudiantil Unió d'Estudiants del Kurdistan va organitzar, ahir, una conferència sobre la independència a la Universitat d'Arbela, la capital kurda de l'Iraq. Entre els ponents hi va participar un dels dirigents del govern kurdo-iraquià, Masrour Barzani. El polític és responsable del Consell de Seguretat del Kurdistan, la principal eina de lluita contra l'Estat Islàmic de la regió autònoma kurda.

"La pregunta és molt simple: és vostè a favor d'un Kurdistan independent?" va dir Barzani que va incloure tota la societat en el dret a decidir. "No és un vot exclusivament reservat als kurds. Tots els grups religiosos i ètnics que gaudeixen de viure al Kurdistan han de tenir-hi veu. El procés cap a la independència ja ha començat, i no hi ha marxa enrere. Aquesta qüestió ja ha estat discutida amb diferents estats, incloent-hi alguns de veïns. Estem compromesos en consultar-los sobre la millor manera de dur a terme el referèndum.

No hauríem d'estar governats per d'altres que no ens han tractat bé. El dret a l'autodeterminació és un dret reconegut internacionalment, i el nostre dret natural. Hem de ser reconeguts, com a iguals, per les altres nacions. No acceptarem menys drets que d'altres. Fins que no siguem una nació independent, no tindrem protegits els nostres drets. Ara mateix formem part d'un estat que pateix interferències externes a mans d'altres nacions. Bagdad pot escollir no ser independent però nosaltres lluitarem per la independència".




Leggi di più »

dimecres, 3 de maig del 2017

Comença a aixecar-se el més gran temple yezidi del món

Es preveu que l'obra s'acabarà d'executar a finals de 2018 però els treballs ja han començat. El temple està situat a pocs metres de l'actual a Aknalich, Armènia, que es va inaugurar l'any 2012. Per a embellir-lo s'usa marbre importat de l'Iran. L'empresari yezidi  Mirza Sloian ha invertit 4.300.000 € en el projecte on hi treballen onze persones sis dies a la setmana. Segons declaracions a RFERL, Sloian diu: "El nostre futur és a Armènia... Allà on hi ha una mesquita no hi tenim cap espai. Som aquí, en un país segur, un país cristià, i aquesta és la nostra més gran joia". La professora Christine Allison, experta en el yezidisme, dóna la raó a Sloian: "Després del genocidi de 2014, tothom qui deia que no podien conviure amb els musulmans ha tingut raó". Les crides a la multiculturalitat a l'Iraq han acabat ofegades en sang, el projecte d'un Iraq musulmà respectuós amb les minories també. Quan l'any 2014 l'Estat Islàmic va assaltar la comunitat yezidi foren els propis veïns musulmans els qui van assenyalar les cases on hi vivien, fins llavors en pau, els yezidi. Una part de la comunitat va ser assassinada, milers segrestades i desenes de milers van fugir. El fet que els yezidi adorin l'Àngel del Paó Blau (Melek Taus), un àngel caigut pels musulmans, ha esdevingut excusa per a massacrar-los.
Sobre els Yezidi.


Les obres en marxa. Foto: RFELR

Leggi di più »

Dimiteix el governador de Sulaymaniyya, Kurdistan iraquià

Sulaymaniyya és una de les tres principals províncies kurdes de l'Iraq. La dimissió empitjora la situació al Kurdistan del Sud. Sardar Qadir va oficialitzar ahir la renúncia en una roda de premsa. Havia estat nomenat governador l'agost de 2016 després de substituir Haval Abubakr qui havia obtingut el major nombre de vots a les eleccions de 2014 amb el suport de la Unió Patriòtica del Kurdistan i de Gorran, aquest darrer moviment va negar la legitimitat de Masud Barzani per a declarar el governador oficialment i va provocar un embroglio legal que va acabar amb Qadir al càrrec. Aquest, però, ha denunciat que no té cap capacitat executiva ni pressupostària fets que l'inhabiliten a actuar i deixaven el càrrec "sense utilitat". Per Qadir el govern kurd de l'Iraq està deixant de costat les demandes populars i les seves necessitats.

Leggi di più »

5 morts i 10 ferits en cotxe bomba a Azaz

La ciutat, controlada per les forces pro turques de l'oposició siriana, està situada al nord de la província d'Alep i al costat del Cantó Autònom d'Efrîn. El vehicle estava situat a la vora de la mesquita de Meytemi un edifici del govern provisional i ha matat cinc civils ferint-ne deu. Abu Hatab, responsable local, ha assegurat que no tenien constància dels autors de l'atemptat i que només feia dos mesos que havien traslladat les oficines a la seu atacada.

Leggi di più »

dimarts, 2 de maig del 2017

Gonzalo Alpuin, el uruguayo que intentó unirse a los kurdos en Siria

El taxi iba a toda marcha por las calles de Sulaimania, en el kurdistán iraquí. Sentado en el asiento de atrás, Gonzalo Alpuin se imaginó lo peor cuando el conductor del auto hizo una videollamada para mostrarle a alguien quién iba en su auto. Intentó bajarse una y otra vez del vehículo pero ese kurdo, con quien no se podía comunicar, le bloqueó la salida.

Entonces Alpuin pensó que era el fin. Y no pudo evitar que las imágenes de las decapitaciones del Estado Islámico pasaran por su retina. ¿Sería vendido al Estado Islámico?, se preguntó. Después de todo estaba a tan solo 280 kilómetros de Mosul, bastión del grupo terrorista en Irak, y había demasiada gente que sabía la razón que había llevado a este uruguayo de 28 años a cruzar medio mundo para caer en una guerra en Medio Oriente. El uruguayo sería probablemente el primero en unirse a la causa del YPG (Unidades de Protección Popular), el brazo armado del Supremo Comité Kurdo de Siria.

Alpuin no fue presa de la agrupación radical islámica. El taxista, no se sabe por qué, lo acosó pero finalmente lo dejó que siguiera su camino. Alpuin logró llegar a un hotel que había reservado como parte de "su plan b" en caso de que fuera descubierto, como terminó pasando. Con el corazón en desborde continuo y sin documentos de identidad, pasó las peores horas de su vida en esa habitación dudando de cada ruido. Para ese entonces su aspiración de cruzar la frontera hacia Siria era una utopía. Era 25 de marzo de 2017. Sin embargo, el periplo de Alpuin había empezado cuatro años antes en la pacífica Montevideo.

El inicio en la primavera

Militante colorado y estudiante de Relaciones Internacionales, en la universidad Alpuin tomó contacto por primera vez con la causa kurda. El proceso que se inició con la primavera árabe en 2012 lo llevó a buscar información de forma abierta.

"Miré en la tele lo que pasaba y dije que si estuviera ahí estaría protestando con ellos porque yo estoy en contra del régimen del (presidente sirio, Bachar) al Asad ", dijo Alpuin a El Observador.

Puso la mira en los "Leones de Rojava", una unidad del YPG que acoge a muchos combatientes extranjeros y que incluso tiene a mujeres en su brazo armado. Alpuin miró una entrevista en CNN al fundador del grupo, el exmarine estadounidense Jordan Matson, que lo inspiró.

"Él habló de los valores que lo motivaban -la protección de la democracia, el feminismo y los Derechos Humanos-, así como la importancia que le daban a no cometer los mismos crímenes que el Estado Islámico", explicó Alpuin.

El proyecto del YPG, su secularismo y diversidad así como su visión, agenda y modelo político lo entusiasmó. Por eso Alpuin decidió ponerse en contacto con el grupo a través de Facebook solo a los efectos de intercambiar. Sin embargo, consciente de que la realidad puede ser diferente a lo que le relataban, decidió consultar a occidentales que hubieran tenido la experiencia de ir a apoyar a los Leones de Rojava. Así dio con un italiano, con un marroquí y con alemanes cuyas experiencias lo motivaron y le dieron la seguridad que precisaba. "Con los que hablé era gente muy politizada -que me hacía acordar a mí- y que buscaban ir a dar una mano a este grupo que estaba solo luchando contra el Estado Islámico y el régimen sirio", contó Alpuin.

En contacto

El grupo recibió finalmente el apoyo de la coalición internacional contra el Estado Islámico liderada por Estados Unidos, pero sin embargo Alpuin pensó que él debía aportar su "granito de arena". Por eso la comunicación se incrementó y de ese contacto por Facebook pasaron a enviarse mails cada dos semanas.

Eran correos electrónicos encriptados. El uruguayo tenía una "llave privada" que había sido otorgada por su contacto y que al momento de activarla el mensaje se hacía legible. "Había momentos en que no sé que pasaba que ellos desaparecían un tiempo y se desconectaban", relató Alpuin quien sospecha que siempre habló con el mismo contacto quien iba cambiando de cuenta.

Alpuin intercambió 80 e-mails con los kurdos del YPG. En esas comunicaciones tuvo que llenar un cuestionario que le llevó varias horas y le preguntaron si tenía entrenamiento militar. Él les contestó que nunca había disparado un arma y ellos le dijeron que no se preocupara, que en Rojava había mucho para hacer.

En esos intercambios también le contaron que al llegar tendría cursos obligatorios que constaban de entrenamiento militar, aprendizaje del idioma e historia . "Ellos decían que habría cosas en las que yo sentiría que había perdido mi libertad pero que era en pro de lo que venía a hacer. Había gente que iba básicamente a morirse y otra que todo el tiempo estaba buscando una guerra porque no podían quedarse quietos", afirmó Alpuin.

El uruguayo dijo que fue porque le interesaba la política, porque quería hacer su contribución y señaló que en principio no pensaba en combatir. "Si tenía que hacerlo lo iba a hacer. Pero yo no iba preparado para morirme", confesó.

En esas comunicaciones también le explicaron cómo sería su ingreso en Siria: llegaría al aeropuerto de Sulaimania, llamaría a su contacto o escribiría a través de Telegram y sería llevado a una "casa segura", en donde aguardaría hasta que los Peshmerga del Irak kurdo lo cruzaran cuando la frontera estuviera abierta. Armó una mochila con ropa vieja que no podía pesar más de diez kilos porque, según le anunciaron, habría de caminar bastante. Y se fue.

Los viajes

Antes de que Alpuin pisara territorio iraquí y le informaran que había una orden de detención que recaía sobre él en Irak y Siria, había intentado viajar en dos ocasiones a Medio Oriente.

La primera vez fue en marzo de 2016. Al llegar al aeropuerto de Carrasco se percató que había gente observándolo. Un año después confirmó que sus teléfonos y su computadora habían sido intervenidos. Pero en aquel momento solo eran sospechas que se incrementaron con un doble interrogatorio por parte de Interpol: primero al pasar la migración en Montevideo y después en Buenos Aires. En la capital argentina decidió dar la vuelta y volver a su casa. Su familia estaba al tanto de sus intenciones pero "nunca se lo tomaron en serio", afirmó.

Pero un año después lo volvió a intentar. A fin de marzo de 2017 Alpuin llegó a Irak, fue detenido junto a otras siete personas y le retuvieron sus documentos al haber una orden de captura oficial para que no ingresara en territorio iraquí y sirio. Extrañamente lo dejaron ingresar con un documento provisorio mientras decidían qué hacer con él.

Estuvo 48 horas en una habitación de hotel, temblando de miedo bajo la lupa de las autoridades, y nunca llegó a verse con el contacto que le asignaron. Alpuin había viajado con un pasaporte italiano y se contactó con la representación de ese país en el lugar. Está seguro de que los esfuerzos de la diplomacia italiana permitieron que le devolvieran su pasaporte para volver Montevideo en donde lo estaba esperando la inteligencia uruguaya. Tras ser interrogado en el aeropuerto, Alpuin volvió a su casa.

Ahora cuenta su historia con un poco de temor y se siente algo perseguido. Aunque si supiera que no tendría problemas legales, quizás lo intentaría una vez más.

Leggi di più »

dilluns, 1 de maig del 2017

Comunicat de les HPG (01.05.2017): 7 soldats turcs morts en 4 atacs

1. El migdia del 23 d'abril, les nostres forces van dur a terme accions contra soldats situats a la part superior del turó a la zona de Givara Besta de Şırnak. Tres soldats van morir en aquestes accions.

El 28 d'abril a les 17:00, les nostres forces van dur a terme una acció contra soldats situats a les crestes del turó màrtir Dilşêr en l'àrea de Besta. En aquesta acció, el nombre de soldats morts i ferits no ha pogut aclarir-se. Després de l'acció, els soldats es van retirar del turó. Tot i que l'operació aèria llançada per l'exèrcit turc a Besta va acabar retirant-se, vehicles aeris no tripulats (drons) estan duent a terme vols d'exploració a la zona.

2. El 29 d'abril, a les 09:00, les nostres forces van dur a terme una sèrie d'accions contra els soldats en el moviment al turó màrtir Rahime a la zona del districte de Oremar (al districte de Yüksekova / Gever) a Hakkari. Tres soldats van morir en aquestes accions. Alhora, les nostres forces han atacat posicions d'armes pesades de l'exèrcit turc amb armes automàtiques. En aquest cas, el nombre de soldats morts i ferits no ha pogut aclarir-se.

3. A les 08:00 hores el 30 d'abril, les nostres forces van dur a terme una acció d'assassinat contra els soldats en el lloc d'avançada Tepê Ortê al districte Çele (Çukurca) a Hakkari i un soldat va ser mort. Després de l'acció, l'exèrcit turc va bombardejar camps finals de Latê Kewa i Tepê Sor amb obusos i morters.

Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (YJA-Star), milícies del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).

Leggi di più »

Tropas rusas ya patrullan junto a las YPG en Efrîn

Fuerzas rusas patrullan junto a las Yekîneyên Parastinê Gel (Unidades de Defensa Popular, YPG) en la frontera sirio-turco del Cantón Autónomo de Efrîn. Turquía había escalado los ataques aéreos sobre Efrîn (Kurdistán Sirio) hasta que el sábado se iniciaron las patrulles conjuntas. Ante dicho movimiento Erdogan ha puesto fin, por el momento, a los ataques sobre el más aislado de los cantonès kurdos de Rojava. Dichas incursiones incluyeron ataques aéreos, avances terrestres sin conquista territorial y, sobretodo, agresiones artilleres a discreción.




Leggi di più »

Tabqa ha sido conquistada por las Fuerzas Democráticas Sirias (SDF)


El cerco sobre la ciudad siria ha durado casi un mes. Fue el día 25 de abril cuando las defensas islamistas comenzaron a ceder. Con la caída de tres barrios y el distrito industrial se pudo rodear el hospital donde se habían atrincherado los miembros del Estado Islámico.


Según el Observatorio Sirio de Derechos Humanos (Sohr) las milicias kurdas y aliados a las Fuerzas Democráticas Sirias (SDF) controlaban esta mañana un 80% de la población pero lo cierto es que los milicianos demócratas han entrado en el barrio viejo acabando con las últimas resistencias dentro del perímetro urbano. En cambio la parte sur de la toma continúa en manos de los islamistas donde han concentrado potente artillería y mantienen un número desconocido de presos. El Estado Islámico ha usado la toma de Tabqa como prisión desde su captura.

Leggi di più »

La ciutat de Tabqa conquerida per les milícies kurdes i SDF

El setge sobre la ciutat siriana ha durat gairebé un mes. Fou el dia 25 d'abril quan les defenses islamistes van començar a cedir. Amb la caiguda de tres barris i el districte industrial es va poder encerclar l'hospital on s'havien atrinxerat els membres de l'Estat Islàmic. Segons l'Observatori Sirià de Drets Humans (SOHR) les milícies kurdes i aliats a les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) controlaven aquest matí un 80 % de la població però el cert és que els milicians demòcrates han entrat al barri vell acabant amb les darreres resistències dins del perímetre urbà. En canvi la part sud de la presa continua en mans dels islamistes on han concentrat potent artilleria i mantenen un nombre desconegut de presos. L'Estat Islàmic ha fet servir la presa de Tabqa com a presó des de la seva captura.



Leggi di più »

El partit yezidi PADÊ ja és legal a l'Iraq



El Partiya Azadi û Demokrasiya Êzidiyan (PADÊ, Partit de la Democràcia i la Llibertat Yezidi) va ser legalitzat, formalment, ahir 30 d'abril pel Parlament iraquià. Ara podrà presentar-se a les eleccions així com obrir seus al Kurdistan iraquià malgrat l'oposició de l'administració del president autònom Masud Barzani.

Qui és el PADÊ?

Es tracta del nou partit dels yezidi propers a la Confederació de Comunitats del Kurdistan (KCK) tot i que, formalment, no n'és membre. Va ser fundat arran de la 6ª conferència del Moviment per la Llibertat i la Democràcia Yezidi (Tevgera Demokratîk û Azad a Êzidiyan, TEVDA), celebrada a l'Iraq el juny de 2016. El TEVDA dóna suport a les milícies yezidi que van protegir Shengal quan, l'any 2014, va ser atacada per l'Estat Islàmic. Es tracta de Yekîneyên Berxwedanê Şengalê (YBŞ, Unitats de Resistència de Shengal), Yekinêyen Jinên Şengalê (Unidades de Mujeres de Shengal, YJŞ) o Yekinêyen Jinên Êzidxan (Unitats de Dones de la Terra Yezidi, YJÊ).








La retirada de les forces properes al Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), lleial als Barzani, va deslegitimar aquesta formació davant part de la població yezidi. Coneguda pel seu tradicionalisme, aquesta població, era propera fins llavors al PDK. L'activista Nadia Mirad, reconeguda internacionalment, n'és un exemple. Murad ha adoptat postures properes al PDK en canvi, s'ha negat a mostrar el mínim reconeixement al PKK en cap de les seves intervencions. Fins i tot ignora les milícies yezidi properes al PKK.

En canvi, el PKK va formar aquestes milícies i va desplegar-se, amb ajuda de les YPG/YPJ sirianes, a Shengal. La retirada d'uns i l'arribada dels altres va invertir l'escenari a la zona yezidi. El PKK va armar els yezidi i va promoure el seu autogovern, que ara defensa el PADÊ. El PDK es va retirar i va apostar per integrar-los, gairebé a la força, al Kurdistan autònom. Bagdad ha optat per donar suport als primers, afeblint així al seu rival Barzani. De fet les milícies yezidi reben assignacions econòmiques del govern central.

El Partit Democràtic Êzidî, afí al PDK, i el Moviment Êzidî, seran els rivals del PADÊ a la zona on la política, hauria de deixar pas a les armes car, cada formació té les seves pròpies milícies. En el darrer cas de les Hêzên Parastina Şengal (HPŞ, Forces de Defensa de Shengal).




.

Leggi di più »