Hasankeyf, és un petit poble situat al sud-est de Turquia i habitat durant 12.000 anys, que ara està condemnat a desaparèixer en els propers mesos sota el llac artificial creat com a part del projecte de represa hidroelèctrica Ilisu. La represa, que serà la segona més gran de Turquia, ha estat construïda aigües avall del poble. Ilisu és un element central del Projecte del Sud-est d'Anatòlia, un pla per al desenvolupament de la zona amb l'objectiu de potenciar l'economia per mitjà d'energia hidroelèctrica i irrigació.
Davant d'una imminent inundació del poble, els 3.000 habitants de Hasankeyf estan dividits. Mentre alguns estan molestos, altres veuen amb optimisme les promeses sobre beneficis econòmics. Ayhan es dedica a la lluita en contra de la represa i forma part del col·lectiu "Mantinguin Hasankeyf viu", que opera juntament amb diversos grups i líders locals. "Els meus néts no podran veure el lloc on vaig créixer, on vaig viure. Em preguntaran, 'Avi, on vas créixer?' Què faré llavors? ¿Mostrar-el llac?" Es qüestiona Ayhan.
Assiris, romans, seljúcides ... els imperis que dominaven aquesta regió van deixar una herència excepcional i una gran atracció turística. Per exemple, les milers de coves habitades fins a la dècada dels setanta. "Hi ha molta història aquí," diu Ayhan. "Cada vegada que s'excava es pot trobar una civilització diferent. Destruir Hasankeyf és cometre un crim."
El govern turc ignora les crítiques i argumenta que ja han fet tot per salvar els monuments. En una operació realitzada a l'agost, la casa de bany Artuklu Haman va ser traslladada. També van moure les restes de la mesquita Ayyubid a un parc amb l'objectiu de convertir-lo en un "parc cultural." Aquestes operacions s'han convertit a Hasankeyf en una zona de construcció. Els turistes han estat reemplaçats per camions de runa i una grua que es troba a l'entrada del poble. "No queden turistes," es lamenta Ayhan. "Qui voldria venir? A cada pas aquestes en risc de caure a un forat a la terra," afegeix.
Ahmet Akdeniz, un ex pastor que presideix l'Associació Cultural de Hasankeyf, diu que no pot esperar per "començar una nova vida." Durant la inauguració de la construcció d'Ilisu el 2006 el president Recep Tayyip Erdogan, va prometre que la represa portaria "grans beneficis" als pobladors.
La seva promesa era construir una "nova Hasankeyf" de l'altre costat del riu, amb departaments amplis i un hospital modern. Però fins avui només hi ha petits edificis separats per camins, majoritàriament, sense pavimentar. "Mirin com vivim," afegeix Akdeniz apuntant a la paret esquerdada de casa que mesura 45 metres quadrats i comparteix amb sis familiars."Tot el que volem és viure amb dignitat," afegeix. També està convençut que la represa impulsarà el turisme gràcies a la renovació de la ciutadella i de certes coves que escapin a l'embassament. "Hi haurà pots, un telefèric. Tindrem hotels," diu Akdeniz. "Alguns dels joves estan aprenent a fer servir."
Els enginyers esperen la llum verda d'Erdogan per tancar la tercera comporta i poder completar la retenció de l'aigua, un procés que va arrencar l'estiu passat. Després d'això, prendrà tres mesos perquè el Tigris inundi Hasankeyf. Aquest projecte ha tingut un impacte considerable en els residents, explica Suleyman Agalday, l'amo d'una cafeteria. Retards i problemes financers són la raó de la prolongació d'aquesta construcció, un projecte concebut en 1960 i que ha causat "molta incertesa en la nostra vida", afegeix Agalday.
El 1981, Hasankeyf va ser classificada com una zona de conservació amb una prohibició a la construcció que va mantenir a inversors allunyats. Aquesta falta d'inversors significar menys treball per als habitants que van decidir mudar-se a la recerca de treball. Agalday va visitar Halfeti, un poble que va ser submergit fa 20 anys per la represa Eufrates. "Aquí vaig poder veure el meu futur i em va doldre. Em vaig asseure en una cantonada a plorar."
