Els primers raigs de llum que il·luminaven Kobanê i obrien una nova setmana de durs combats entre les milícies kurdes i els fonamentalistes d'Estat Islàmic (EI) permetien mantenir viva l'esperança que aquesta ciutat, convertida ara en metonímia de Rojava, passi a la història com l'Stalingrad modern. I és que l’arribada de peshmergues ben armats i uns bombardeigs més insistents de la comunitat internacional han permès donar un tomb a una dinàmica de guerra que només permetia fer el compte enrere dels dies de llum que li quedaven a aquest cantó abans de tenyir-se de negre. El brutal negre de l’EI.
Així, les primeres informacions que arribaven de les Forces de Defensa Popular (YPG) dibuixaven un dilluns que, 63è dia de combat, havia permès seguir "esclafant les esperances dels terroristes d'avançar sobre Kobanê": en el front sud, les forces kurdes van aconseguir mantenir les posicions alliberades els dies anteriors tot fent-se amb armes i munició dels fonamentalistes; i ens els fronts de l'est i l'oest van continuar els combats dins la ciutat i en dues poblacions properes (Minaz i Gire Iza), respectivament.
Els combats en aquestes dues últimes vil·les van mantenir-se el dimarts, dia durant el qual les YPG, amb el suport dels peshmerga i de les forces de l'Exèrcit Sirià Lliure (FSA, per les sigles en anglès) integrades en les brigades de Burkan al-Firat, van aconseguir alliberar posicions controlades per l'EI a l'interior de Kobanê i a Jalabiyah, a 30 quilòmetres de l'anterior. En tots dos casos, les milícies kurdes van aconseguir fer-se amb armes i munició, vitals per a mantenir viu el foc de l'esperança, vestit de resistència armada, vers unes forces, les de l’Estat Islàmic, amb una gran capacitat de finançament.
Mapa de la situació del setge a Kobanê divendres 21 de novembre de @nrg8000
Dimecres, a més a més, va erigir-se dia simbòlic. Les YPG i les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ), malgrat que els combats a l'interior de la ciutat seguien amb força intensitat, van centrar els atacs a les vil·les de Sheikh Topal i Helinj, pel que fa al front de l'est, i de Mazra, pel que fa a l'occidental. Dit d'una altra manera, les YPG i les YPJ van agafar el testimoni de les ofensives, que fins fa escasses setmanes era potestat exclusiva dels fonamentalistes, per a pintar-lo de color vermell, grog i verd i emprendre ara la iniciativa. Un fet del tot simbòlic, però important si tenim en compte que aquesta guerra l'està guanyant la motivació i l'empenta més que no pas la superioritat militar.
La situació a l'interior de Kobanê, però, segueix sent la d'una ciutat desbastada pels combats i les bombes de morter que l'EI hi deixa caure, perpetuant una lluita de desgast psicològic i físic per igual. En aquest cas, la plaça Azadî, el districte de Sukul Hal i el carrer principal, tots ells enclavaments del front est, són les posicions que es van situar en el punt de mira d'ambdós bàndols durant la setmana, amb especial intensitat dijous i, sobretot, divendres, quan es van alliberar punts controlats per l'EI en el carrer principal.
Igualment intensos serien els combats a les localitats de Serêkaniyê i Menajir, al front sud i a vint quilòmetres l'una de l'altra, en la mesura que els de negre van atacar la segona d'elles en un intent de frenar l'avenç kurd sobre Serêkaniyê i obligar-los així a concentrar efectius a Menajir. Les YPG/YPJ, però, van aconseguir repel·lir l'ofensiva islàmica ràpidament. Segons informaven les pròpies YPG, a més, els terroristes d'EI s'haurien enfrontat entre ells en una batalla nocturna que deixaria cinc morts.
Per a contrarestar, a més, les bombes llençades per l'EI, les forces kurdes, liderades aquí pels peshmerga, van començar a bombardejar amb morters les posicions de l'enemic fonamentalista durant un dissabte en què els fronts van mantenir-se pràcticament intactes amb l'excepció d'una ofensiva kurda sobre la regió de Jaz'ah, al front sud-oest.
La imatge esperançadora de la setmana la van deixar divendres les i els combatents de les YPJ i les YPG que, després d’onze setmanes d’entrenament militar combinat amb classes socials i culturals, van aconseguir graduar-se. A la cerimònia no van faltar els jocs, la música, el record als màrtirs o els poemes. Un cant a la vida abans de dirigir-se al front sense oblidar que sobre la tomba dels caiguts naixen les nacions lliures.
Marc Español
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada