dimarts, 8 de març de 2016

El setge contra els kurds

Öcalan, màxim dirigent del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), està reclòs des del febrer del 1999 a la presó de l'illa d'Imrali, al mar Màrmara, davant la mil·lenària ciutat d'Istanbul. Quan el 1998 Síria va deixar de protegir-lo, va començar un periple internacional buscant refugi que el va dur a Rússia, Itàlia i Grècia, fins que els militars turcs el van capturar a Kenya. Turquia va condemnar-lo a dues penes de mort, que va commutar per cadena perpètua per la pressió internacional. Molts van pensar que la resistència armada que els kurds i el PKK havien començat la primavera del 1984 tocava a la fi. Els kurds, a qui l'exercit turc, en aquesta guerra silenciada, havia bombardejat, detingut, torturat i arrasat més de 2.300 pobles de les muntanyes, es quedaven sense el seu cap, que tothom al Kurdistan anomena Apo. Però ell, des de la presó, va donar un gir inesperat a la lluita kurda. El setembre del 2006, va demanar a la guerrilla que deixés de lluitar i que es preparés per a l'autodefensa, al mateix temps que renegava de la lluita nacionalista que havien portat per tal de construir un estat nació kurd. A partir d'aquest moment, Öcalan, que ha estudiat a bastament a la presó les idees del municipalisme llibertari i l'ecologia social de Murray Bookchin, es decanta per una organització en què les decisions es prendran per la base, des dels barris i els pobles, per organitzar-se i cohesionar-se paritàriament. Convertint-se en una organització en què els càrrecs de responsabilitat en tots els nivells seran bicèfals i mixtos. Una organització que no qüestiona els estats, sinó que creix dins d'ells, sempre que l'estat no els ataqui. Un moviment transnacional, pacifista, ecologista, que té en l'alliberament feminista la seva força, a l'Orient Pròxim, on el patriarcat és omnipotent. Öcalan en diu federalisme democràtic.

Aquesta estratègia ha portat els kurds a establir aliances amb l'esquerra turca, amb què va aconseguir trencar el sostre del 10% que els impedia accedir al Parlament i fer d'oposició real a Erdogan. Quan ho han aconseguit, però, la reacció del partit del govern ha estat ferotge: detencions, trencament de la treva amb les guerrilles kurdes, atemptats contra manifestacions i actes de l'HDP, el partit de l'esquerra kurda, per part de les clavegueres de l'estat. Tot i haver-se de defensar, els kurds opten per la pau.

A Rojava, al Kurdistan sirià, les milícies kurdes s'enfronten en primera línia del front als gihadistes d'Estat Islàmic (EI). I els kurds són aliats tàctics de França i els EUA que no volen arriscar les vides dels seus soldats en una ofensiva terrestre. Al mateix temps, Turquia bombardeja les ciutats kurdes de Rojava amb l'excusa d'atacar EI, tomba un avió militar rus, viola l'espai aeri iraquià i, a l'interior del Kurdistan turc, posa setge de diverses setmanes a les ciutats de Cizre, Silopi i Sur, declarades territori lliure. Durant el setges, que acaben entre el 24 de gener i el 7 de febrer, més de 220 persones resulten mortes i milers, ferides pels trets dels franctiradors i els obusos de l'artilleria. A Cizre, després de 16 dies acorralades sense menjar ni beure, 62 persones van ser cremades amb el llançament de bombes al soterrani on eren tancades. L'Iran i Rússia, aliats d'Al-Assad, Turquia, l'Aràbia Saudita i Qatar, aliats d'EI, els EUA i França, aliats de l'OTAN de Turquia, poden tenir com a enemic comú el federalisme democràtic, deixant les mans lliures a Erdogan per continuar amb el genocidi dels kurds. I la UE ho finança amb 3.000 milions d'euros. Mentrestant, Öcalan és investit ciutadà d'honor a Nàpols i Palerm.

Isidre Pallàs

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada