dimarts, 13 de setembre de 2016

Els turcmans tornen a tensar la situació a Kirkuk pel petroli

Arshad Salihi, dirigent de l'Iraqui Turkmen Front (ITF, Front Turcman Iraquià), va posicionar-se ahir a favor del centralisme en la gestió del petroli de Kirkuk. "Que el petroli de Kirkuk sigui gestionat per un sol element i part duria a a una escalada de les rivalitats, per tant, si no és possible arribar a un acord Bagdad hauria de prendre la responsabilitat del petroli de Kirkuk". Salihi ha reclamat, per als turcmans, una part del pastís dels beneficis petroliers. s tracta de 150.000 barrils per dia que són exportats a Turquia mitjançant l'oleoducte de Ceyhan.

Els turcmans, factor desestabilitzador a Kirkuk

No és la primera vegada que l'ITF es posiciona contra l'autogovern kurd. Els turcmans iraquians afirmen ser al voltant de 3 milions i es consideren el tercer major grup ètnic del país. Els turcmans són una minoria turca a l'Iraq i sumen entre 50.000 i 500.000 persones. El Front Turcman representa el moviment més supeditat als interessos turcs de manera que ha perdut notables suports (fins a dos terços dels vots). 

Les xifres de 3 milions semblen notablement inflades i a les darreres eleccions, les forces turcmanes no van arribar a obtenir ni 100.000 vots. L'ITF rep un notable suport de Turquia que ha instigat conflictes ètnics entre la població kurda i la turcmana de Kirkuk. Per tot plegat armar una milícia turcmana possiblement suposés afeblir enlloc de reforçar el front de Kirkuk.


Posicionament anti kurd de l'ITF

Les llistes turcmanes van obtenir molt mal resultats a les darreres eleccions kurdes (que no incloïen Iraq) sense arribar als 12.000 vots quan a les anteriors havien fregat els 20.000. A les estatals iraquianes el propi Salihi va obtenir 59.732 sufragis per sota del candidat de l'UPK kurda que va aconseguir 68.522 vots. L'ITF té dos escons al parlament iraquià. El juliol es va posicionar frontalment contra un referèndum d'autodeterminació pel Kurdistan i va acusar als peshmerga d'expulsar de la ciutat 3.000 turcmans. En canvi el passat mes de novembre el parlament kurd de l'Iraq va declarar el turcman com a llengua oficial. 

Resposta kurda

Shakawan Abdullah, el diputat kurd escollit per la circumscripció de Kirkuk, ha desmentit les insinuacions turcmanes. "Els beneficis del petroli de Kirkuk es reparteixen, amb equitat, entre tots els pobles i grups que viuen a Kirkuk. El principal interès dels turcmans hauria de ser estar al costat de la Regió del Kurdistan en lloc de fer-ho amb el govern iraquià on els turcmans, fins ara, no tenen cap lloc a cap ministeri ni a l'exèrcit". 

Abdullah ha estat clar en desmentir les posicions de l'ITF. En primer lloc l'acord sobr el petroli de Kirkuk, signat l'agost, preveu repartir al 50 % dels beneficis entre el govern iraquià i el kurd. "És un acord signat entre dos governs, no entre dos partits". En segon lloc, el govern de Kirkuk, que integra representants de tots els grups ètnics i confessions, coneix plenament l'acord. De fet, es dóna la paradoxa que part de la minoria turcmana s'ha abstingut, fins ara, de tenir cap paper militar en la lluita contra l'Estat Islàmic, deixant-la en mans dels kurds mentre, en canvi, exigeix beneficis del petroli. L'ITF, concretament, va exigir condicions per a lluitar contra l'Estat Islàmic que cap altre grup (assiris, kurds, àrabs xiïtes o sunnites) han demanat.



 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada