diumenge, 6 de desembre del 2015

Kobanê; La máxima precariedad impuesta




























Todos y todas hemos visto reiteradas ocasiones los ataques que "el Norte de Siria" ha recibido. Ante ello, reiterar que el Norte de Siria y sus límites no corresponden particularmente al concepto estado nación que conocemos, sino a una amalgama de pueblos autóctonos que tras ocupaciones, ocupaciones y colonialismo hicieron trazar unas fronteras que dividieron la cuna de la Civilización. Así pues, cuando hablamos del sur de Turquía, del Norte de Siria, del Oeste de Irán e Iraq, nos estamos refiriendo a una población autóctona que durante milenios ha sufrido y está sufriendo estas consecuencias bilaterales en forma de represión, así pues, armamentísticamente.

El Pueblo Kurdo quiere vivir en Kurdo, organizarse mesopotámicamente y trascender como otro pueblo más, siendo reconocido como particularidad popular.

En Kôbane (Ain al-Arab, en árabe, como podremos leer en Google earth o Google maps), los secuaces de quienes sostienen la idea de desestabilizar la zona no ceden en su empeño de controlar a este pueblo que ante la adversidad sufrida meses atrás, alzan sus cabezas orgullosos y orgullosas de sus gentes, sus tierras y sus antepasados.

Pero sí, desafortunadamente, un pueblo que quiere la paz y no desea empuñar un arma, ha debido de hacerlo por y simplemente, no ser aniquilados por completo.

Innumerables son los datos de los fallecidos y fallecidas, como así las personas que desde la infancia hasta la vejez sufrirán lesiones irreversibles.

Particularmente me gusta hablar de las personas, sus opiniones, su visión de futuro, etc. Por ello he de explicar como la gente ha de arreglárselas para jugar, ir a la escuela, conducir, impartir clases, reonstruir espacios... Luego, los métodos materiales que a mano se tienen y cómo la mente actúa a un tanto por ciento más para subsistir ante la ausencia de organizaciones mundiales que actúen sobre el terreno.























Las calles, tras la llegada del Otoño están totalmente embarradas y dificulta, además de la conducción, por ejemplo, la organización de los tractores de limpieza de residuos que todavía quedan por acabar. Los niños van a la escuela sobre las 7 de la mañana y son básicos los elementos de escolarización, las calles oscurecen pronto y todavía en las familias corre el riesgo y miedo de otra posible agresión. Con los restos de los misiles proyectados, aún miles trabajándose para desoxidarlos, se instalan pseudoestufas que junto a los cartones que restan de las zonas alrededor del Zoco, se pueden recoger y hacerlas arder. Hay mucha gente que vive en jaimas, por lo que carecen de mínimos de higiene y la comida es austera. Los edificios donde ya se hospeda gente me recuerdan (sin ningún rastro de pizca humorística) a la portada de "13 Rue del Percebe", puesto que muchas de las familias son visibles a la luz de cualquier viandante.

Kôbane pertenecía a lo que en Castilla podemos estipular como Alcarria, donde la tierra es fértil y acogedora al sembrado. Quien no quería estudiar, no tenía por qué hacerlo y podía incorporarse a la vida campesina. No era un pueblo especialmente rico, pero la gente no carecía de absolutamente nada y sus calles estaban plagadas de comercios de cualquier sea el tipo que podamos imaginarnos.

Pasó. Y quedó todo arrasado. Más el pueblo de Kôbane, ganó. Arrasado, pero ganó.

La Municipalidad ha comenzado a trabajar y a establecer grupos de trabajo en cuanto a las necesidades de cada persona. Son grupos urbanos los que cada mañana limpian las calles para, aún embarradas, mantenerlas lo más limpias posibles, se suministran bastidores de agua y las familias han de oscilar entre desagradables labores con el fin de subsistir. Después de la ardua tarea, los y las trabajadoras se afanan en la reconstrucción de sus casas... Y poco a poco, invade el cansancio.

Están llegando materiales para reconstruir edificios de estancia básica: hospitales, escuelas, pero se necesita material médico y monitorización de la educación. Los centros culturales fueron también destruidos y hasta dentro de un tiempo carecerán de instrumentos artísticos para seguir realizando diversas actividades, aunque la estructura del municipio quede aún por redefinirse.

Un pueblo como podría ser cualquiera en los confines del estado español ha sido convertido en la más absoluta ruína debido a los rebeldes mercenarios del maldito capitalismo. Sin ser un pueblo extremadamente industrializado, ha pasado a subsistir del sector primario (careciendo de zonas acuíferas), donde la población pueda pescar.

El pasto, debido a las llamas en los campos y las lluvias venideras hacen que el sector cárnico no pueda alimentarse debidamente, como así pasa a estarlo el sector avícola, debido a la ausencia del trigo.

Tras largos paseos por el lugar, me gustaría preguntar varias dudas que me oscilan en la mente. Más, muy particularmente, es la población local quien me pregunta a mí cómo observo la localidad, qué carácter tienen sus gentes...

Mi respuesta es clara y positiva. Kôbane, toda Rojava, es un corazón que ha sufrido un infarto de una fuerte intensidad, más por suerte, pese a que late a una velocidad muy lenta, poco a poco irá cobrando fuerza y por sus arterias tornarán a correr torrentes de sangre gracias al trabajo comunal y sus Fuerzas de Autodefensa.

La gente, pese a la fuerte agresión, no deja de ser al igual que en la totalidad del Globo Terráqueo, de todos los carácteres, modos, formas y clases económicas. No obstante, lo ocurrido, ha repercutido en los rostros y la personalidad de absolutamente toda la población; infantes, adolescentes, jóvenes, adultos y mayores, ¿cómo no?

La seriedad de la población es aún superior al que la población kurda en jurisdicción turca. No hay lugar para muchas bromas y las calles, pese a no estar silenciosas y/o no conocer Kôbane previamente a la agresión, ofrece una calma tensa excesivamente notable entre la ciudadanía. Démonos cuenta que como cualquier pueblo donde ha bajado la demografía debido a la migración de estos meses atrás y las bajas mártires, los y las habitantes se conocen por los comercios, oficios y gremios. De igual manera, esa demografía también está marcada por familias de amplitud que entre hijos e hijas que, en un pasado (siglos) fueron aumentando debido a la mezcla de los ya mencionados antepasados. Por tanto, reitero, el conocimiento entre los y las conciudadanas es amplio y al 100% seguro, hay algún o alguna mártir en cada seno familiar dentro de un ciclo bastante cercano (comenzando por padres o madres e hijos e hijas hasta llegar a primos y primas, quizás, no carnales).

A lo lejos, paseando, se ven algunos vergeles a los que por suerte la resistencia no dejó acceder y una agricultura pseudomediterranea, como así lo son Parras y Olivos.

Mientras tanto, el trabajo continúa, y continuará en clave Kurda (tanto lingüísticamente como comunalmente), se reinstaurarán los campos y volverán a brotar los pastos y hortalizas que de manera obligatoria han quedado en barbecho, se podrá acceder a una higiene y a una subsistencia acuífera. Niños y niñas (con problemas psicológicos tras el paso de la guerra) dejarán el miedo de lado gracias a la ayuda de profesionales médicos, el asfalto de las calles hará que se circule con normalidad y los parques del centro volverán a ser pulmones de la ciudadanía.

Kôbane se reconstruirá paso a pasó, así pues, como milenios atrás se instauró en Mesopotamia la Cultura Comunal. Resurgirán los Aires de Libertad Ciudadana, Igualdad de Género y Libertad y Orientación Sexual, Respeto a los espacios ecológicos, Organización literaria, igualdad religiosa, libertad Economía local y de base, más, por supuesto, absolutísimamente básico, La Autodefensa de estos puntos básicos de confraternidad y el intento de trasladar estos matices municipalistas y dar forma al resto de pueblos, cual sea su etnia, procedencia o cultura, para que trascienda horizontalmente a un mundo globalitatorio, antipiramidal y gestionado por y para el respeto mutuo entre los Pueblos, su población autóctona y sus matices culturales.

‪#‎Kobane ‪#‎Kovane, ‪#‎Rojava ‪#‎Rojave ‪#‎Kurdistan

Álvaro Herraiz San Martín



Leggi di più »

dissabte, 5 de desembre del 2015

La Acadèmia Şîlan Kobanî, la escuela de formación de las YPJ




Nadie nace enseñado y las Yekîneyên Parastinê Yên Jinê (Unidades de Defensa de Mujeres, YPJ) han hecho, y hacen, un enorme esfuerzo de formación. Sus voluntarias a menudo son muy jóvenes y el confederalismo democrático tiene, en la educación, uno de sus ejes fundamentales. La Academia Şîlan Kobanî, en Dêrik, Rojava, Kurdistán de Siria, es uno de los espacios centrales de esta educación.


La enseñanza da la fuerza, no las armas


En sus sillas ya han seguido 700 milicianas de las YPJ en una veintena de cursos que comenzaron, por necesidades de la guerra, siendo de un mes y medio y actualmente, estabilizado el frente, son de cuatro meses. La preparación militar no es lo central sino los ejes ideológicos. Tan importante es saber luchar como saber por qué motivo luchas.

En la Academia, siguiendo su homónima griega, aprenden a situar su espacio, el Oriente Próximo, también qué es lo Kurdistán, la historia de las mujeres, en la línea de la jineologia, y la modernidad democrática. En un espacio hostil, aprenden a manejar situaciones complejas como el desprecio de algunos hombres ante las milicianas, a usar la resolución de conflictos basada en el diálogo.



La Jineologia


Por Jineologia (en kurdo Jineologi) significa estudios o ciencia de las mujeres. Jin significa mujer; logía proviene del griego logos, que significa conocimiento. La jineologia es un proceso que tiene como objetivo el acceso directo de las mujeres y de la sociedad en el mundo científico y del conocimiento. Fue promovida por el fundador y líder del Partiya Karkerên Kurdistán (Partido de los Trabajadores del Kurdistán, PKK), Abdullah Öcalan, como eje imprescindible para la consecución de una sociedad comunitaria, democrática, igualitaria y libre necesitan jineologia.

No puede haber, afirma Öcalan, una revolución social si la mitad de la sociedad es despreciada. Sobre esta base, a partir del año 2011, se fue construyendo un sistema educativo que incorpora academias para la formación de las mujeres, donde se debate y discute su rol en las ciencias sociales, la economía, la historia, la política, la demografía y la ética femenina. Este formato se ha desarrollado en Kurdistán sirio a todos los ejes de la sociedad. Por ejemplo, para ser Asayish (guardia de seguridad) a seguir cursos de jineologia.




Quien fue Şîlan Kobanî?


Esta luchadora nació el año 1971 en la ciudad de Kobanê (Rojava, Kurdistán de Siria) y murió el año 2004 en Mosul, Irak, donde se había exiliado huyendo de la represión del régimen de los Asad. Era una militante de primera hora de la Partiya Yekîtiya Democrat (Partido de la Unión Democrática, PYD) siendo su co presidenta y miembro de la Koma Civakên Kurdistán (Confederación de Comunidades Kurdistán, KCK). Su nombre real era Meysa Bakî.

Cristina Torrent

Leggi di più »

Turquia podria tallar les línies de subministrament de l'Estat Islàmic. Llavors, per què no ho fa?

Els líders occidentals podrien destruir a l'Estat Islàmic demanant a Erdogan que aturi els seus atacs sobre les forces kurdes a Síria i Turquia, i permetent-que s'enfrontin a ISIS sobre el terreny.

Després dels atacs a París, podíem esperar dels caps d'Estat occidentals que fessin el que sempre fan en aquestes circumstàncies: declarar guerra total i inacabable a aquells que els van provocar. En realitat, no pretenen fer tal guerra. Durant l'últim any, han tingut els mitjans per escapçar i destruir l'Estat Islàmic. Simplement, han refusat fer-ho. De fet, mentre el món observava com aquests líders feien declaracions implacables en la reunió del G20 a Antalaya, aquests mateixos líders s'han estat alternant amb el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, un home del qui el seu clar suport polític, econòmic i fins i tot militar, va contribuir al fet que l'ISIS pogués perpetrar els atacs a París, sense esmentar les incessants atrocitats a l'Orient Mitjà.

Com es podria haver acabat amb ISIS? A la regió, tothom ho sap. N'hi hauria hagut prou amb deixar actuar a les forces majoritàriament kurdes de les YPG a Síria i la guerrilla del PKK a l'Iraq i Turquia. Actualment, aquestes són les forces principals que combaten l'ISIS sobre el terreny. La seva extraordinària eficàcia militar ha estat provada, així com la seva oposició a cada aspecte de la ideologia reaccionària de l'ISIS.

Malgrat això, el territori controlat per les YPG a Síria està sota un embargament total de Turquia, i les forces del PKK pateixen continus bombardejos per la força aèria turca. Erdogan no només ha fet gairebé tot el que ha pogut per paralitzar als que combaten ISIS; hi ha evidència suficient per sostenir que, almenys, el seu govern ha estat ajudant a ISIS tàcitament.

Pot semblar escandalós suggerir que un membre de l'OTAN, com Turquia, pogués d'alguna manera donar suport a una organització que assassina civils occidentals a sang freda. Això seria com si un membre de l'OTAN donés suport a Al-Qaida. Però de fet hi ha raons per creure que el govern d'Erdogan també dóna suport a l'ala siriana d'Al-Qaida (el Front Al-Nusra), així com a cert nombre d'altres grups rebels que comparteixen la seva conservadora ideologia islamista. L'Institut per a l'Estudi dels Drets Humans a la Universitat de Columbia ha recopilat una vasta evidència del suport que Turquia ha subministrat a ISIS a Síria.

I, a més, està el seu posicionament declarat. A l'agost, les YPG, exuberants després de les seves victòries a Kobanê i Girê Spî, estaven llestes per apoderar-se de Jarablus, l'última ciutat controlada per ISIS a la frontera turca, que l'organització terrorista havia estat utilitzant per reabastir la seva capital, ar-Raqqà, amb armes, materials i reclutes - les seves vies de subministraments travessen directament Turquia.

Els comentaristes van predir que si Jarablus queia, ar-Raqqà aviat li seguiria. Erdogan va reaccionar declarant que Jarablus era una "línia vermella": si els kurds l'atacaven, les seves forces intervindrien contra les YPG. Així, Jarablus segueix encara en mans terroristes a dia d'avui, sota la protecció de facto de l'exèrcit turc.

Com ha pogut Erdogan mantenir aquesta línia? Principalment, proclamant que aquells que combaten ISIS són ells mateixos "terroristes". És cert que el PKK va dur a terme una bruta guerra de guerrilles amb Turquia en els anys 90, que va suposar que se li inclogués a la llista internacional de terroristes. Malgrat això, durant els últims deu anys ha variat completament la seva estratègia, renunciant al separatisme i adoptant una política estricta de no armar civils. El 2014, el PKK va ser responsable del rescat de milers de civils yezidi en risc de genocidi pels atacs de l'ISIS; i les YPG, van protegir les comunitats cristianes de Síria. La seva estratègia s'enfoca de cara a aconseguir converses de pau amb el govern, mentre reforcen l'autonomia democràtica local en les àrees kurdes sota la tutela de l'HDP, originalment un partit polític nacionalista, que s'ha reinventat a si mateix com una veu de l'esquerra democràtica pan-turca.

Han provat una eficàcia militar extraordinària i, amb la seva afiliació als pilars democràtics i els drets de les dones, s'oposen a cada aspecte de la ideologia reaccionària del ISIS. Al juny, l'HDP va triomfar en les eleccions, negant a Erdogan seva majoria parlamentària. La resposta d'Erdogan va ser enginyosa. Va convocar noves eleccions declarant que "anava a la guerra" contra l'ISIS, fent un atac simbòlic sobre ells i, a continuació, deslliurant tota la seva força militar contra les forces del PKK a Turquia i l'Iraq, mentre denunciava al HDP com "simpatitzant dels terroristes" per la seva associació amb aquell partit.

A això li va seguir una sèrie d'atacs terroristes cada vegada més sagnants dins de Turquia - a les ciutats de Diyarbakir, Suruç i, finalment, Ankara -, atacs atribuïts a l'ISIS però que, per alguna misteriosa raó, només patien els civils vinculats amb l'HDP. Les víctimes van denunciar repetidament que la policia frenava a les ambulàncies en el moment d'evacuar als ferits, o que fins i tot obria foc amb gas lacrimogen contra els supervivents.

Com a resultat, l'HDP va renunciar fins i tot a manifestacions polítiques en les setmanes anteriors a les noves eleccions de novembre, per por de assassinats massius, i suficients votants de HDP no es van expressar a les eleccions, el que va assegurar la majoria parlamentària d'Erdogan.

La relació específica entre el govern d'Erdogan i ISIS pot ser subjecta a debat; però hi ha coses que podem assegurar amb relativa certesa. Si Turquia hagués fet el mateix tipus de bloqueig absolut contra els territoris de l'ISIS que han dut a terme sobre els territoris controlats pels kurds a Síria, per no parlar del mateix tipus d '"abandonament benèvol" cap al PKK i les YPG que han estat oferint al ISIS, aquest "califat" tacat de sang hauria col·lapsat fa temps - i podria dir-se que els atacs de París mai haguessin succeït. I si Turquia decidís realitzar aquest bloqueig avui, ISIS probablement col·lapsaria en mesos. Amb tot, ¿Algun líder occidental li ha dit a Erdogan alguna cosa d'això?

La propera vegada que escoltis un d'aquests polítics declarar la necessitat de coartar els drets civils o de les persones migrants davant la necessitat d'una "guerra" absoluta contra el terrorisme, tingueu això en compte. La seva resposta és tan "absoluta" com la seva conveniència política. Turquia, després de tot, és un "aliat estratègic". Per tant, després de les declaracions, són capaços de compartir una amistosa tassa de te amb l'home que fa possible que el ISIS continuï existint.





David Graeber, professor d'antropologia, London School of Economicsi fou una figura dirigent del moviment Occupy Wall Street.
 
Article original en anglès a 'The Guardian'

Article en castellà a Rojava Azadi

Altres articles de David Graeber publicats a KurdisCat:
- Per què el món està ignorant la Revolució kurda a Síria? (Octubre 2014)
- Impressions de Rojava: un reportatge des de la revolució (Desembre 2014)
- Declaració conjunta de la delegació acadèmica que ha visitat Rojava (Gener 2015)

- Entrevista a David Graeber (Abril 2015)

Leggi di più »

A Catalunya zero, a Rennes l'ajuntament dóna 30.000 € a campament de refugiats kurds

Mentre a Catalunya, malgrat enormes esforços, cap institució ha volgut donar ni un cèntim, o bé a les persones refugiades, o bé per a la reconstrucció de Rojava (escoles, hospitals o habitatges) a d'altres indrets la solidaritat sí existeix. Una cosa és usar la paraula solidaritat, sempre agradable de fer servir davant la premsa o als mítings, l'altra és passar de les paraules als fets. S'han recollit més diners (900 €) en l'acte a la localitat de Vilafranca, a la comarca castellonenca d'Els Ports que de cap institució catalana després d'un any de feina. I Vilafranca té 2.000 habitants. Una cosa similar es pot dir de la campanya per reconstruir escoles que duem a terme a Mi grano de Arena. Cap donació institucional. Les declaracions de solidaritat, sinó van acompanyades d'accions de solidaritat són paraules buides.

Per sort, a d'altres indrets la situació és ben diferent. L'ajuntament de la localitat de Rennes, a la Bretanya, va acordar el 23 de novembre destinar 30.000 € al campament de refugiats yezidi d'Amed. És un campament que no rep recursos ni del govern turc ni de l'ONU i el gestionar, com pot, l'ajuntament de la ciutat kurda de Diyarbakir / Amed. Aquest és el campament que serà objectiu del camp de voluntariat entre el 16 i el 26 de desembre. Rennes va agermanar-se amb Amed l'any 1979 i l'any passat el propi alcalde va viatjar a Amed on va entregar personalment uns altres 30.000 € de solidaritat a la localitat kurda. Per tant és la segona vegada que la ciutat bretona destina una quantitat important a ajudar als qui tenen menys. Al capdavall, això és la solidaritat.

Leggi di più »

divendres, 4 de desembre del 2015

Les YPG/J maten 12 membres de l'IS i en capturen un


L'atac s'ha produït just al sud d'Ain Issa, la població que marca el front des que va ser conquerida Tell Abyad/Girê Spî. Els atacs de l'Estat Islàmic sovintegen en aquesta zona i hi ha infiltracions adesiara. Les milícies kurdes YPG i YPJ han realitzat un atac amb artilleria contra les posicions islamistes i un atac per terra matant 12 membres del grup salafista i capturant-ne un. A més s'ha manllevat material militar: 13 fusells kalàixnikov, 1.000 bales, un llençagranades, dotze mines de terra i una mira telescòpica nocturna. Aquesta ha estat la resposta de l'atac de l'IS a Qara Qozak, una població que forma part del cantó de Kobanê així com repetita atacs d'artilleria des de la riba esquerra del riu Eufrates cap a la zona sota control kurd. Segons Ara News, l'atac ha aconseguit evitar un assalt de l'IS contra el cantó de Kobanê.

Leggi di più »

Enterrament de Güler Eroglu entre la consternació




El 2 de desembre la policia va decretar l'estat de setge al barri de Sur, a la ciutat d'Amed (Diyarbakir en turc), al Kurdistan de Turquia. Hores després va assassinar la jove Güler Eroglu de 19 anys. La policia va col·locar una pistola al costat del cadàver, pràctica habitual per imputar les víctimes d'anar armades. La jove era originària d'Elîh, a Batman on ahir fou enterrada per una multitud que l'acomiadà enmig d'una absoluta impotència. Sobre el seu fèretre es va col·locar la bandera del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Leggi di più »

Una altra jove assassinada per la policia turca ara a Istanbul


Ahir 3 de desembre al vespre la policia va irrompre a domicilis particulars de la ciutat d'Istanbul. En una de les accions fou assassinada la jove feminista Dilan Kortak, també de 19 anys.

A més es va detenir nou persones. Sis formen part de l'organització de joves socialistes SGDF* que va patir l'atemptat de Suruç. De fet quatre d'elles són víctimes d'aquell atemptat. Dos pertanyen al partit d'esquerra ESP i una és candidata del partit amb representació parlamentària HDP.

*Sosyalist Gençlik Dernekleri Federasyonu
** Ezilenlerin Sosyalist Partisi
*** Halkların Demokratik Partisi’den

Leggi di più »

Successful meeting in Vilafanca with KurdisCat




















In Vilafranca, a village in Castelló province, Assemblea d'Ajuda als Refugiats i Refugiades (Assembly to Help the Refugees) held a solidary meeting in favour of Kobane and Syiran people. After sending a truck charged with clothes to the refugees, the Assembly decided to help the people directly involved in the war in the destroyed city of Kobane by participating in Kurdiscat's crowdfunding.

On Saturday 28th November at 4pm started the meeting by our companions Gregorio and Angel explaining the history of Kurdish people, their ethnic and cultural diversity and specifically about Syria, talking about Democratic Confederalism rising and the last changes in the area. We also screened a video recorded by a Kurdiscat in Rojava member who explained the daily situation there.

After that started the solidary market, consisting in the reception of useless objects for someone that could be useful for someone else to interchanging. It was a success, the people brought some typical food to sell making up to 900 euros profit, less costs, which is a considerable sum for a village of some 2000. Finally a exposition of the Syrian war and some activities for the kids closed the day with the theatre play Transcromàtic.

Àngel Bel

Translation: Martí Aritz

Leggi di più »

Detingut un australià de les YPG a Alemanya

Ashley Dyball, conegut també com a Mitchell Scott, de 23 anys es trobava a Alemanya en situació de repós després de tornar del front. Ha reconegut haver combatut amb les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG), la principal milícia kurda de Síria. 

Alemanya no ha aclarit si l'empresonarà o el deportarà de l'Iraq d'on provenia. Si és deportat a Austràlia serà empresonat pel govern de l'illa. El propi milicià ha dit que "agrairé personalment al govern Alemanya si em classifica com una amenaça per a la seguretat deportant-me a l'Iraq, les meves excuses per provar de fer el món un lloc millor". 

L'acció alemanya connota un cert cinisme i una gran hipocresia doncs el govern de Merkel ha estat el primer des de la Segona Guerra Mundial que ha exportat armes a l'exterior. Ho ha fet al Kurdistan iraquià (no al sirià) per ajudar a la nació kurda en la lluita contra l'Estat Islàmic, el mateix grup que combatia Dyball. Detenint-lo, de fet, passen a ser còmplices de l'Estat Islàmic.

Dyball és membre de les brigades de voluntaris internacionals de les YPG-YPJ Lions of Rojava i era company de brigada del també australià Reece Harding 'Heval Bagok Australi' que va morir per una mina de l'Estat Islàmic el 27 de juny.

Dyball assenyalat amb un cercle, Harding, ja finit, és el segon per l'esquerra


 

Leggi di più »

dijous, 3 de desembre del 2015

YPG signa alto el foc amb FSA a Alep

L'acord ha estat negociat per Fatah Halab, la coalició de forces opositores al govern sirià de la província d'Alep (Síria). Aquesta aliança està composada per una cinquantena de grups islamistes (on destaca l'Islamic Front* d'Ahrar ash-Sham) i seculars del Free Syrian Army.

L'acord suspèn les hostilitats que va començar l'FSA a la ciutat d'Alep, ordenant l'expulsió de la minoria kurda i a la part nord de la província. En aquest cas la Mare Operations Room (MOR)** va ordenar a Jaish al-Thuwar (Exèrcit Revolucionari) que abandonés set pobles que havia conquerit a l'Estat Islàmic l'any 2014. Jaish al-Thuwar forma part de les Forces Democràtiques de Síria juntament amb les milícies kurdes.

MOR va acabar ocupant cinc dels set pobles i dos han estat conservats per les SDF. En el marc d'aquest conflicte l'Islamic State va aprofitar ahir per avançar cap a la ciutat d'Azaz aprofitant que l'FSA estava atacant a les SDF. Aquest fet ha motivat que l'FSA hagi negociat un alto el foc després d'haver provocat el conflicte. Cal apuntar que l'acord no ha estat ratificat per Jaish al Thuwar.

* No confondre Islamic Front, anti demòcrata, anti secular, islamista i partidari d'aplicar la xaria amb l'Islamic State que és més radical que el primer i proposa un estat de tipus autoritari en forma de Califat.

Leggi di più »