diumenge, 18 de setembre del 2022

Mahsa Amini torturada fins la mort per no cobrir totalment els cabells amb el hijab (mocador islàmic) a l'Iran

Mahsa Amini, de 22 anys va ser copejada mentre estava dins d'una furgoneta de la policia quan la van detenir a Teheran dimarts 13 de setembre. La policia ha negat les acusacions, dient que Amini "va patir un sobtat problema cardíac". Aquest és el darrer d'una sèrie de reportis sobre brutalitat contra dones per part de les autoritats de l'Iran les darreres setmanes. La família d'Amini diu que era una dona jove i saludable, i que no tenia condicions mèdiques que poguessin explicar un problema cardíac sobtat. Posteriorment se li han detectat cops per tot el cap confirmant la tortura patida. Tot i això, se'ls va informar que l'havien portat a l'hospital unes hores després del seu arrest i la família va dir que va estar en coma abans de morir divendres 16 de setembre. La policia de Teheran va dir que Amini havia estat arrestada per "justificació i educació" sobre l'ús del hijab, el vel que és obligatori per a totes les dones a l'Iran. La seva mort es produeix enmig de creixents informes sobre actes repressius contra dones, inclòs prohibir-los l'ingrés a oficines governamentals i bancs a les que es considera que no compleixen el codi de vestimenta islàmic.

Molts iranians, inclosos alguns partidaris del govern, estan expressant la seva indignació a les xarxes socials per l'existència mateixa de les Patrulles d'Orientació de la policia moral que s'encarreguen de fer complir els codis de vestimenta, que han anomenat amb el hashtag " Patrulles Assassines". Han aparegut vídeos a les xarxes socials que semblen mostrar agents detenint dones, arrossegant-les per terra i portant-les per força. Molts iranians culpen directament d'aquests casos el líder suprem Ali Khamenei. Un antic discurs que s'està compartint a través de les xarxes socials justifica el paper de la policia de la moral i insisteix que, sota el règim islàmic, les dones han de ser obligades a observar el codi de vestimenta islàmic.

El pare de la víctima, Amjad Amini, ha denunciat que la seva filla va ser colpejada al cap dins de la furgoneta policial. També ha parlat de les "mentides" i "censura" del govern islàmic i que li han negat el dret a una autòpsia.  Els partits afiliats al Centre de Cooperació del Partit Democràtic del Kurdistan iranià (PDKI Reunificat, dues faccions de Komala i Sazmani Xebat), així com al Partit Comunista Iranià-Kurdistan, un grup de partits al Kurdistan oriental, el PAK (Partit per la Llibertat al Kurdistan), el Partit per una Vida Lliure al Kurdistan (PJAK) i la Societat Democràtica i Lliure del Kurdistan Oriental (KODAR) organitzacions de la societat civil i activistes polítics han fet una crida a participar en la vaga general. van convocar dilluns una vaga general sota el lema "Jin jiyan azadi" (La dona, la vida, la llibertat) i "Les Màrtirs són immortals", per protestar contra l'assassinat de Mahsa Amini per part de l'estat iranià.


Leggi di più »

dijous, 15 de setembre del 2022

Balanç de les HPG després de 5 mesos de combats en la invasió turca: 2132 invasors morts, 10 helicòpters abatuts

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) han actuat en equips de túnel i equips mòbils que lluiten professionalment amb un alt rendiment de combat. Fins a 1881 accions es van dur a terme utilitzant hàbilment les forces de defensa aèria, l'operació revolucionària, la incursió, la infiltració, el sabotatge, l'assassinat, l'emboscada, les armes pesades, el cop d'estat i les tàctiques de guerrilla coordinades. En aquestes accions, pel que es va poder detectar, 2132 invasors turcs van ser morts i 10 helicòpters van ser abatuts i destruïts. Com que no es coneix exactament el nombre d'ocupants dels helicòpters abatuts, no estan inclosos en aquestes xifres.


Els mitjans de guerra estatals i privats turcs, que van ocultar les seves pèrdues i la realitat de la guerra al poble turc i a l'opinió pública, es van refugiar de nou en la mentida. Tanmateix, aquest procés bèl·lic va ser documentat i filmat per les forces kurdes dins de les seves possibilitats. Tots els aspectes de la guerra, inclosos els noms i proves dels soldats castigats, es van fer públics. Sobre aquesta base, es van emetre a Gerîla TV les imatges de 43 accions guerrilleres reeixides i fructíferes que es van poder enregistrar. Les HPG també han comptabilitzat 290 militars turcs ferits. L'avaluació de les HPG va del 14 d'abril al 14 de setembre d'enguany.

Leggi di più »

40 è Aniversari, avui, de la mort en vaga de fam d'Akif Yilmaz

 



Avui fa 40 anys moria en la protesta del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) el militant Akif Yilmaz. Dies abans moririem en la mateixa protesta Kemal Pir i Hayri Durmuş, i el 17 de setembre de 1982 ho faria Ali Çiçek. El juliol de 1.982 el PKK es va declarar en vaga de fam indefinida a la presó d'Amed (Diyarbakir en turc). Els seus militants denunciaven el tracte inhumà patit sota els turcs i la situació extrema que vivien a més de voler ser reconeguts com a presos polítics. Yilmaz era un militant de base del PKK, dels anònims imprescindibles per a fer canvis, dels qui no signen articles, sinó lluiten al carrer fins al final. 
 
Akif Yilmaz, "no és possible viure sense la comuna"

Akif Yılmaz, que no estava a la vista quan es va declarar la vaga de fam al tribunal, només es va assabentar del dejuni de la mort quan aquells que van anar a la vista van ser portats a les seves cel·les a última hora del vespre. Aquell mateix vespre, sense perdre temps, va trucar a les barres de la cel·la i va trucar als guàrdies dient que s’havia unit a la vaga de fam i que volia anar als seus companys. Akif Yılmaz va ser un dels que es van unir a Apo de la regió de Serhat els primers anys de la lluita. Sempre va estar a primera línia mentre va viure. Va ser capturat mentre lluitava a la regió d'Amed. 
 
Yilmaz havia nascut l'u de gener de 1956 a Kars o Ardahan, al Kurdistan de Turquia, i era molt pobre. El 2 de maig de 1980 va ser detingut i enviat a una presó militar. Destacava per la seva disciplina, maduresa i humiltat. Va ser un revolucionari humil, sacrificat i valent, que no tenia límits en la seva lleialtat a Öçalan, al partit i al poble. Cinc persones s’allotjaven a la seva cel·la. En dir "no és possible viure sense la comuna", es va avançar a la recerca de la vida individual i va revelar primer tot el que li pertanyia la vida en comunitat. Va ser un soldat de la comuna que es va solidaritzar en aquestes condicions enviant secretament una petita quantitat de pebre mòlt als seus amics castigats amb tortures. Després de 63 dies de vaga de fam va morir. 

Leggi di più »

dimecres, 14 de setembre del 2022

Yusuf Güneş, condemnat a presó per compartir un vídeo musical en kurd al seu compte de xarxes socials


Yusuf Güneş, que va ser jutjat per compartir un vídeo musical kurd al seu compte de xarxes socials, va ser condemnat a 1 any, 6 mesos i 22 dies en la primera vista. La fiscalia en cap d'Elaziğ va iniciar una investigació contra Güneş, que va compartir cançons a les xarxes socials en 3 dates diferents el 2021. Com a part de la investigació, Güneş va ser detingut a Istanbul el 4 d'abril de 2022 i portat al jutjat d'Istanbul a Çağlayan per declarar a la Fiscalia en cap d'Elazığ. Güneş va dir que ell mateix compartia les publicacions i que no coneixia Kurmancî, i que no sabia quin tipus d'expressions s'incloïen a les lletres. Va afegir que no va cantar al vídeo.

Leggi di più »

dimarts, 13 de setembre del 2022

El sistema d'universitats a Rojava, Kurdistan de Síria

Actualment hi ha tres universitats (a Qamishli, Kobanê i Raqqa) amb un sistema d'educació terciària naixent que ofereix una educació de qualitat, recolzada pels valors de l'AANES (Auto Administració del Nord i Est de Síria) d'organització horitzontal, alliberament de les dones i ajuda mútua. Aquest informe, la primera guia en anglès per a les universitats del NES, ofereix als lectors un esbós de la situació actual de les universitats, les seves aspiracions i els propers reptes. Troba que un dels aspectes crucials que determinen l'èxit o el fracàs d'aquest sistema jove serà la seva capacitat per connectar amb institucions externes. Les 3 universitats estan compromeses amb aquest objectiu, però l'absència de reconeixement polític, la guerra i la manca de finançament adequat impedeixen que les universitats de NES puguin assolir tot el seu potencial.

Leggi di più »

dilluns, 12 de setembre del 2022

Aniversari, avui, de la mort en vaga de fam del pres polític kurd Mehmet Hayri Durmus

Mehmet Xeyri Durmuş va néixer l'any 1955 al poble de Qumike de Çewlik. Va estudiar fins al batxillerat a Çewliki. Després, la Facultat de Medicina de la Universitat d'Ankara. Des del principi de la seva vida, Xeyrî Durmuş va tenir grans aspiracions i ambicions. Quan va anar a la Universitat va ser influenciat per les idees revolucionàries. Fins i tot a la universitat, la relació de Xeyrî amb la lluita per la llibertat de les persones és cada cop més gran. En aquells anys, s'investigava la veritat del marxisme, el leninisme. A finals de 1975 va conèixer el grup Apoista. Aquest grup apoista, que va començar amb poques persones, després es va canviar pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Xeyrî Durmuş va deixar la universitat el 1977 i va actuar com a revolucionari. A Çewlik, Amed, Merdin i Riha, va participar en activitats d'organització de persones. El líder del Moviment per la Llibertat, Mehmet Xeyri Durmuş, va participar en el 1r congrés fundacional del PKK el 27 de novembre de 1978. També va tenir un paper important en la creació del reglament del PKK. El 30 de juliol de 1979 es va anunciar a tot el món el nom del Partit dels Treballadors del Kurdistan amb l'esdeveniment Sewereg. El mateix any, Kheyri Durmuş, Mazlum Doğan, Kemal Pir, Sakine Cansız i Mustafa Karasu, molts patriotes i milers de persones van ser arrestats.

Aquestes persones van ser oprimides i torturades d'una manera que poques vegades s'ha vist en la història de la humanitat. Aquells revolucionaris van iniciar activament una resistència sense igual contra l'opressió i la tortura. La fermesa i la resistència honorable dels revolucionaris contra tota mena de tortures s'han convertit en una donació entre el poble. Aquesta situació va continuar així des del cop d'estat feixista del 12 de setembre fins al dejuni de la mort de 1982. Xeyrî Durmuş va iniciar la resistència el 14 de juliol contra la crueltat i l'opressió.

El dia 61, el 12 de setembre, es va incorporar a les files dels màrtirs de la revolució. Abans de morir, Xeyrî va fer aquest testament;

“Abans de ser detingut i després de ser detingut, no vaig complir amb les meves obligacions de partit.
"Que escriguin a la meva tomba, ho dec al meu poble".


Leggi di più »

Jinên Tîrêjên Rojê: 3 policies ferits, una fàbrica i 12 vehicles de luxe van ser cremats

Segons el comunicat de la Iniciativa de les Dones del Sol (Jinên Tîrêjên Rojê, JTR), les actuacions van tenir lloc els dies 5 i 6 de setembre. El 6 de setembre, al districte de Hendek de Sakarya, "una fàbrica de productes químics i 4 vehicles de luxe pertanyents al feixista de l'AKP Hakan Adalı van ser incendiats i inutilitzats".

 

Leggi di più »

divendres, 9 de setembre del 2022

Korucular: Turquia ja té 54.000 kurds col·laboracionistes en nòmina per reprimir el moviment d'alliberament nacional

Els crims comesos pels guàrdies civils o guàrdies de poble, designats oficialment com a forces paramilitars contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) al sud-est de Turquia, han augmentat significativament els darrers anys. Els delictes comesos pels guàrdies inclouen habitualment l'agressió sexual contra nens, la violació, l'assassinat de dones i la producció i comerç de drogues il·lícites. Es calcula que hi ha uns 54.000 membres del grup paramilitar armat per Turquia amb col·laboracionistes kurds coneguts com a korucular i anomenats oficialment Türkiye Güvenlik Köy Korucuları. 

Leggi di più »

dijous, 8 de setembre del 2022

Un tribunal turc prohibeix, confisca i ordena destruïr un llibre de la presa kurda Figen Yüksekdağ

Un tribunal turc ha emès la prohibició de la distribució i venda del llibre titulat "Murs per destruir" escrit per l'antic copresidenta del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), Figen Yüksekdağ. El tribunal va afirmar que la política va fer propaganda per a una organització "terrorista" al seu llibre. També es confiscaran i es destruiran còpies del llibre.

El tribunal va definir les línies en un capítol del llibre, titulat "El meu cap de núvols", en el qual Yüksekdağ va descriure la resistència a l'autogovern al Kurdistan: "La humanitat pateix dolor a la vora del no-res, mentre els soterranis estan cremant, incendiats per la foscor i els nadons de les cases desertes reben un tret al cap". El 6è Tribunal Penal de Pau d'Antalya va afirmar que els membres de l'"organització terrorista", és a dir, el PKK, van ser elogiats amb la frase "nadons en cases desertes".

Figen Yüksekdağ és la cofundadora del Partit Socialista de l'Oprimit (Ezilenlerin Sosyalist Partisi, ESP) i n'ha presidit fins al setembre de 2014. Després de dimitir del càrrec, es va incorporar a l'HDP. El mateix any, l'ESP es va unir a l'HDP, que actua com a paraigua per a diverses petites festes. Al segon congrés de HDP, Figen Yüksekdağ va ser escollit copresidenta de HDP el 22 de juny de 2014. Juntament amb l'altra copresident, Selahattin Demirtaş, i nombrosos altres diputats de HDP, va ser arrestada el 4 de novembre de 2016 a instigació del president turc Recep Tayyip Erdoğan. Des de llavors, està detinguda a la presó de màxima seguretat de Kandıra.



Leggi di più »

dimecres, 7 de setembre del 2022

Avui fa 40 anys moria en vaga de fam Kemal Pir, militant del PKK


La història de Kemal Pir és la de la dignitat, del compromís sense rebre res a canvi, de l’idealisme per sobre del materialisme. Pir era era lazi, no kurd. Els lazis són un grup ètnic d'origen caucàsic amb una llengua propera al georgià. Actualment sobreviuen un nombre indeterminat entre 45.000 i 500.000 dels que un terç parlen la llengua laz. La seva regió, prop de Trebisonda, és a la costa del Mar Negre. Tot i ser originàriament cristians foren convertits a l'islam i actualment el seu nivell de turquificació és altíssim. Per tot plegat Kemal Pir, ètnicament lazi, era a tots els efectes un turc.

Kemal Pir, nascut el 1.952, es va comprometre amb la causa kurda perquè entenia que aquesta anava lligada intrínsecament a la transformació social. Va començar a militar com a marxista-leninista a la universitat d'Ankara primer en el grup Revolucionaris del Kurdistan i després dins el grup Ankara Demokratik Yüksek Öğrenim Derneği fundat l'any 1975. Allà va conéixer a Abdullah Öcalan, Mazlum Doğan i actuals dirigents del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) com Cemil Bayık, Duran Kalkan, Rıza Altun o Mustafa Karasu. El treball ideològic de Pir fou fonamental per posar les bases doctrinals del PKK. Seu, i d’Haki Karer, és el primer lema del PKK: “La revolució de Turquia ha de passar pel Kurdistan”.

I no eren només paraules. Pir no era un teòric sinó complementava el seu treball ideològic amb l'activisme a primera línia. El 3 de juny de 1977 fou capturat a Ankara per dur una arma de foc. Una vegada a la presó va aconseguir escapar per caure, una segona vegada, en mans de la policia turca el 17 de novembre de 1978. Per segona vegada va escapar de la presó en una operació del PKK el 15 de juliol de 1979. Va aconseguir creuar la frontera i es va instal·lar primer a Palestina i després al Líban on va formar les primeres fornades de militants del partit. Encara faltaven cinc anys per a que el PKK passés a la lluita armada.

La tardor de 1980 va tornar a l'interior i fou detectat i detingut. Mai més tornaria a ser lliure. Fou torturat fins a límits inhumans i condemnat a mort. El 15 de juliol de 1.982 es va declarar en vaga de fam indefinida a la presó d'Amed (Diyarbakir en turc) amb d'altres militants com Mehmet Hayri Durmuş, Akif Yılmaz i Ali Çiçek. Denunciaven les tortures patides pels seus captors turcs. Després de 55 dies de protesta Kemal Pir va morir, literalment d’inanició, per les seves idees el 7 de setembre de 1.982. Hayri Durmuş va morir cinc dies més tard, Yılmaz el 15 i Ali Çiçek el 17 de setembre de 1.982.

Un dels darrers desitjos de Kemal Pir fou que la resistència vengés les humiliacions i tortures patides a presó. El responsable de la d'Amed, era el comandant turc Oktay Yıldıran. El 22 d'octubre de 1988 fou executat amb tres trets al cap en un autobús. L'autor de l'acció li va dir, abans de matar-lo, "Et saluda el laz Kemal".




Per a saber-ne més es pot consultar el llibre 'Kurdistan, el poble del sol' de l'editorial Tigre de Paper.





Leggi di più »