dilluns, 30 de novembre del 2020

Un ecologista kurd condemnat a 2 anys de presó a l'Iran



El kurd Amanj Nikpay ha estat condemnatr a dos anys de presñi per un tribunal revolucionari iranià. El jove formava part de l'entitat cívica ecologista Associació Medioambiental Verda Chia de la ciutat kurda de Mariwan a Rojhilat, Kurdistan de l'Est. El régim teòcrata l'acusa d'haver col·laborat amb el Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran (PDKI). Fou detingut el 15 de gener de 2019 i alliberat el 9 de març d'enguany sota fiança. Un altre kurd de Rojhilat, Farzad Hosseini,d e Diuznav ha estat condemnat simultàniament per col·laborar amb el Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK) que forma part de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK).

Enguany dins a 205 civils kurds han estat detinguts pel règim islamista. Ecologistes, periodistes i activistes de drets humans hanestat segrestats i torturats sense judici segons la KMMK (Associacio de Drets Humans del Kurdistan) en deu mesos.

Leggi di più »

Assalten les cel·les de les preses polítiques kurdes a Turquia per aturar una vaga de fam d'una ex diputada presa

Çaglar Demirel es va declarar en vaga de fam el 27 de novembre. L'ex diputada kurda de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles) és reclosa a la presó d'alta seguretat turca de Kocaeli Kandira. Demirel realitza la seva protesta "contra les pràctiques anti-democràtiques a les presons, com l'aïllament, les violacions de drets, un creixent genocidi i el terrorisme sobre les preses". La reacció de les autoritats penitenciàries turques ha estat assaltar les cel·les de les preses polítiques. Més enllà d'un registre rutinari els funcionaris de l'islamista R.T. Erdogan han regirat totes les cel·les i s'han ednut els textos de defensa, notes, llibres, utensilis d'escriptura entre d'altres. A part de la ex batllessa de Dersim, Nurhayat Altun, també de l'HDP, n'han estat víctimes Figen Yüksedag, ex presidenta del mateix partit, Sebahat Tuncel, del Partit Democràtic de les Regions,Gülten Kisanak, ex batllesa d'Amed. 



Leggi di più »

dissabte, 28 de novembre del 2020

El ministre de l'interior turc reconeix implícitament que van llençar 2 kurds des d'un helicòpter acusant-los d'ajudar el PKK

El ministre de l'Interior de Turquia, Süleyman Soylu, ha reconegut que els vilatans kurds Servet Turgut i Osman Şiban foren torturats per les forces de seguretat turques el setembre abans que Turgut morís de les seves ferides. Ho ha raonat amb l'acusació de que havien ajudat els membres del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).

Durant una reunió del Parlament de la Comissió de Pressupostos del 2021 dijous, Soylu va respondre a les denúncies segons les quals Turgut i Şiban van ser colpejats i llençats d’un helicòpter per soldats turcs, un mètode de tortura a Turquia dels anys noranta quan els kurds van ser víctimes d’una violència extraordinària. Turgut va ser trobat en un lloc on les forces de seguretat turques realitzaven una operació contra el PKK, el ministre va afegir: "Va tenir lloc una persecució i ell [Turgut], lleugerament maltractat quan el van capturar [els soldats], va dir Osman Şiban va ser qui ajudava i incitava aquelles persones [el PKK]. Els soldats també van agafar Osman Şiban, propietari de la casa on va ser capturat Turgut, i els va fer pujar a un helicòpter. Finalment, tots van arribar a un lloc en un helicòpter. I si va passar alguna cosa després, sigui quin sigui, ho revelarem mitjançant investigacions administratives i judicials en curs. Tanmateix, heu de saber que, en aquell moment, aquells soldats acabaven de perdre el comandant que va ser assassinat per un terrorista ", va afirmar el ministre d'Erdogan.

A més, va dir que evita jutjar un cas en què els vilatans en qüestió eren "membres de la milícia i, evidentment, els ajudaven i incitaven". Els dos vilatans, que van ser detinguts en el marc d’una operació realitzada per les forces de seguretat turques al districte de Van Çatak l’11 de setembre, van ser trobats per les seves famílies en un hospital amb ferides greus dos dies després. Turgut va morir a a l'hospital el 30 de setembre, mentre que Şiban va rebre l'alta el 20 de setembre.

Tot i que els informes inicials sobre ells van citar un informe mèdic que explicava la raó del seu ingrés a l'hospital com una "caiguda des de l'altura", Şiban, que havia patit una pèrdua parcial de memòria a causa de les ferides, va dir que ell i Turgut van ser colpejats violentament pels soldats turcs tant a l'helicòpter com després de ser expulsats, quan van ser introduïts com a "terroristes".

Segons un informe redactat pel diputat independent i periodista d’investigació Ahmet Şık, els vilatans van ser llençats de l’helicòpter només després d’aterrar, però els gendarmes, que els van portar a dos hospitals separats, van dir als metges que Turgut i Şiban eren terroristes que els havia atacat i després va saltar d’un helicòpter quan els transportaven després de la detenció. L'oficina del governador de Van havia negat les tortures en un comunicat el 21 de setembre, dient que els vilatans van ser hospitalitzats després de caure d'un penya-segat mentre fugien de les forces de seguretat malgrat l'ordre de detenció.

Osman Şiban ha aconseguit sobreviure però el seu company va ser assassinat pel llençament



Leggi di più »

divendres, 27 de novembre del 2020

Mercenaris turcs imposen nous impostos als kurds d'Efrîn per poder collir olives

L’Observatori sirià dels drets humans informa de les violacions continuades per part de les forces d’ocupació turques i els lacais islamistes a la regió ocupada d’Efrîn, Kurdistan de Síria. L'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH) informa que mercenaris del grup Jabhat al-Shamiyah (Front de Llevant, islamista), amb el suport de Turquia, han imposat nous impostos als residents del poble de Hasiyyah (Merkan), al districte de Mabata, a Afrin, quan comença la collita de l’oliva.

Segons fonts de l’OSDH, les faccions pro-turques imposen un impost d’uns 250 € als agricultors per collir olives. Aquesta nova mesura forma part de les violacions continuades comeses per les forces d’ocupació turques i els seus mercenaris gihadistes a la regió d’Afrin ocupada per Turquia des del març del 2018.

El 20 de novembre, fonts de l'OSDH van informar que membres de les faccions Suqur Al-Shamal (Exèrcit Nacional Sirià) i Al-Muntaser Bellah tallaven i saquejaven oliveres en gran nombre a les zones de Bilbile i Mabata. Mentrestant, l'Associació per als Drets Humans d'Efrîn ha fet públic que els mercenaris de Turquia  van talar 280.000 oliveres kurdes i van confiscar-ne les collites.

 



Leggi di più »

dijous, 26 de novembre del 2020

Les SDF embosquen una columna de mercenaris turcs a Ayn Issa matant-ne 27 entre ells ex membres de l'Estat Islàmic

L'emboscada realitzada per les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) a primera hora del matí del dimarts 24 de novembre al poble de Mu'alaqah, Ayn Issa, al nord d’Al-Raqqà, va acabar amb 27 mercenaris turcs morts. S’espera que el nombre de morts augmenti encara que l’emboscada deixi deu milicians ferits, alguns greument.

Les faccions d'Erdogan van aconseguir recuperar sis cossos, mentre que altres 21 cossos van romandre a les zones de SDF. Les forces russes estacionades a Ain Issa han mediat amb SDF per lliurar els cossos dels rebels a les faccions recolzades per Turquia, ja que SDF va mantenir aquests cossos després de ser assassinats quan van entrar al camp de mines terrestres establert per SDF a la ciutat. En aquest context, 21 cossos han estat lliurats a les forces turques aquest vespre, sota la supervisió de les forces russes i les SDF, a prop del poble de Mu’alaqah. Els cossos recuperats incloïen el cos d’un ex emir (comandant superior) de l’Islamic State (Estat Islàmic, IS) que va servir anteriorment a “l’IS de Tell Abyad”, al nord d’Al-Raqqà

Les forces turques van renovar el seu foc d'artilleria sobre posicions a Ayn Issa, que està sota el control de les Forces Democràtiques de Síria al nord d'Al-Raqqah, reaccionant el gran nombre de víctimes mortals entre les faccions recolzades per Turquia en les últimes hores. 

 



Leggi di più »

dimecres, 25 de novembre del 2020

L'ex presa política kurda Zehra Dogan premiada a l'estat italià

 


La premiada periodista i artista kurda Zehra Doğan ha estat guardonada amb el recentment creat premi Carol Rama per la seva obra artística, que inclou un premi en metàl·lic de 5.000 euros.

“No havia presentat cap concurs per a l'últim premi i no en tenia coneixement. Però recentment he estat activa en la meva experiència artística a Europa i als Estats Units. Carol Rama va ser una dona d’èxit ... Ha estat contrària al patriarcat i a l’opressió estatal. Per a mi guanyar aquest premi [en] el seu nom ha estat un honor, i m'ha fet feliç. M'agradaria continuar i avançar en el meu viatge per conèixer-me a mi mateixa i l'art m'ajuda amb aquest propòsit". Va afegir que no "cercava" obtenir "més premis, tot i que se m'han concedit molts després del meu empresonament a Turquia. Especialment, els premis patrocinats pel màrqueting estatal no m'interessen gens. Els premis que he rebut han estat diferents; són de cercles que tenen una postura clara contra el sistema i la guerra ".

El premi rep el nom de l’artista autodidacta italiana Carol Rama, les pintures del qual tracten temes de sexualitat i formes corporals. El premi s’atribueix a “l’artista que encarna, mitjançant la investigació i el treball, l’ideal de la creativitat femenina no convencional i la llibertat artística que Carol va promulgar i transmetre amb les seves obres i personalitat”.

El jurat va atorgar per unanimitat la primera edició del premi Carol Rama de la Fondazione Sardi per l’Arte a Zehra Doğan. A més, el jurat va assenyalar que ambdues artistes tenien una "ressonància entre els enfocaments dels artistes, sobretot en la seva apropiació estratègica de materials trobats del seu entorn més proper. Tinc la sort d'haver obert camí malgrat aquests forts obstacles contra el talent i les oportunitats. Però penseu en molts altres que estan limitats per factors externs. Per tot això, m'agradaria mantenir la meva essència natural i recordar d'on vinc ".

Doğan també era periodista de l'agència feminista Jihna, la primera agència de notícies femenines de Turquia, que el govern turc va tancar el 2016. Des que va deixar la presó, Doğan ha fet diverses exposicions a l'estranger i va abandonar Turquia.


Zehra Doğan va ser alliberada de la presó turca l'any passat després de complir gairebé 20 mesos a la presó per un quadre que el govern turc va afirmar que era "propaganda". El Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan-KurdisCat va dur a terme una campanya d'enviament de cartes a la presó. El mateix descrivia el setge turc a poblacions urbanes kurdes. L’artista va començar a utilitzar materials del seu entorn penitenciari, inclosos els aliments i fins i tot la seva pròpia sang com a pintura i lletres, caixes de llet o diaris com a llenç. La pintora i periodista kurda Zehra Dogan fou condemnada a dos anys, nou mesos i 22 dies de presó per un tribunal turc per crear una pintura representant la destrucció causada per les forces de seguretat turques al districte kurd de Nisêbîn (Nusaybin en turc).

Segons el diari turc Cumhuriyet, el segon Tribunal Penal de Mardin a Turquia ha dictat la condemna perquè Doğan va dibuixar les banderes en els edificis destruïts per les forces turques. No obstant això, segons Artforum, el tribunal va expressar que el fet que Doğan compartís la imatge del seu treball sobre les operacions militars actuals va ser la causa de la seva sentència.

“Em van condemnar a dos anys i deu mesos de presó només perquè he pintat banderes turques en edificis destruïts. No obstant això, [el govern turc] el va causar. Jo només el vaig pintar”, ha dir Doğan en un tweet, ara eliminat, segons ha informat la plataforma de drets humans Turkey Purge.

Les forces d’Erdogan va arrestar Doğan en un cafè a finals de juliol, al·legant que les seves obres d’art van demostrar que estava connectada al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). “L’art i les pintures mai no poden utilitzar-se d’aquesta manera”, va dir Asli Pasinli, advocada de Doğan, segons VoiceProject, organització internacional dedicada a la llibertat d’expressió i l’activisme creatiu.

Leggi di più »

dilluns, 23 de novembre del 2020

Un cineasta kurd condemnat a 2,5 anys de presó per un documental

El cineasta kurd Kutbettin Cebe ha estat condemnat a gairebé dos anys i mig de presó a Turquia pel seu documental "Roza - La terra dels dos rius" sobre la revolució de Rojava. El documental és una obra col·lectiva realitzada per Komina Film Rojava, una entitat que vol aprofundir en la tasca àudio visual per explicar la revolució a Rojava i amb la que col·laborem des de KurdisCat. 'Roza - Welatê du Çeman', el país dels dos rius pretén mostrar, de primera mà, i amb exemples filmats d'alta qualitat, la realitat de la revolució: les assemblees, les festes, els funerals, la visió de la comunitat àrab implicada en el projecte de Rojava. La revolució havia de ser filmada. I ho ha estat amb el preu de la presó.



Leggi di più »

diumenge, 22 de novembre del 2020

Mor l'home més vell del món, als 138 anys, un kurd de Rojhilat

 

Va néixer el 28 de febrer de 1882, Ahmad Soufi no va tenir cap fill propi; en canvi, va adoptar-ne quatre fills. A Rojhilat, les regions kurdes de l’Iran, molta gent arriba a la vellesa i viu molt més enllà del seu centenari aniversari. Els investigadors no tenen clar si això es deu als gent o a la dieta. El kurd Ahmad Soufi podria mirar enrere sobre una llarga vida. No només va viure la Primera i la Segona Guerra Mundial, sinó també tota una sèrie d’aixecaments kurds com les revoltes de Mehmûd Berzencî o Simkoyê Şikak o la proclamació del Kurdistan de Komara, la república de Mahabad.

Va morir a Rojhilat a l'edat de 138 anys, essent presumiblement la persona més vella del món. Soufi va morir dijous a casa seva a la ciutat kurda de Seqiz (Saqqez), a l'est. No se sap si va patir alguna malaltia. Es va donar la vellesa com a causa de la mort.

Leggi di più »

dissabte, 21 de novembre del 2020

Comencen els preparatius de la marxa per Abdullah Öcalan 2021

Amb el lema Acabem amb l'aïllament, el feixisme i l'ocupació i lluitem per la llibertat d'Öcalan! El moment de la llibertat ha arribat! es prepara la llarga marxa pel mes de febrer de 2021 per la llibertat d’Abdullah Öcalan, líder intel·lectual del confederalisme democràtic, empresonat el 15 de febrer del 1999.

La llarga marxa de 2021 tindrà lloc del 4 al 13 de febrer de 2021perquè Öcalan és el pioner intel·lectual del confederalisme democràtic, que és un contramodel per a l’estat nacional en crisi. Per aquesta raó, la lluita per la pau i la democràcia ha de ser pensada en el context de la lluita contra l’aïllament d’Öcalan. Al mateix temps, això també enfortirà la lluita per la democràcia i la llibertat a tot el món. Així, l’aixecament social a Rojava, l’alliberament dels kurds yezidis a Shengal i l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles)de Turquia, só n només alguns dels exemples dels projectes alliberadors que van poder realitzar-se a través d’ell. Malgrat els murs de les presons i les oportunitats limitades, Öcalan va inspirar a milions de persones arreu del món. L’aïllament a Imrali és, per tant, la forma més radical de repressió contra totes les forces que lluiten per la democràcia que l’Estat exerceix.

 Breu informació:

 – Reunió, sessió informativa i esdeveniment de llançament el 4 de febrer a Frankfurt. 

– Llarga marxa del 5 al 13 de febrer, d’Hanau a Estrasburg. 

– Esdeveniment a Estrasburg el 12 de febrer. 

– Gran manifestació a Estrasburg el 13 de febrer. 

– És adequat dur sabates esportives i roba d’abrigar i portar sac de dormir.

 Per a inscriure’s, contacteu amb: largamarcha2021@protonmail.com



Leggi di più »

divendres, 20 de novembre del 2020

Macrobatuda de la policia d'Erdogan contra la població kurda amb 108 domicilis assaltats i 72 detencions

La policia turca ha realitzat batudes aquesta matinada diverses ciutats a primera hora d’aquest matí per detenir a més de 100 persones afiliades al Congrés de la Societat Democràtica (Demokratik Toplum Kongresi, DTK), una organització pro-kurda i del cultural Mezopotamya Hukukçular Derneği. Fins ara s’han detingut 72 persones. Molts d’ells són advocats. Només a la capital, Amed (en turc Diyarbakır) s'han assaltat 108 cases però hi ha constància de més domicilis registrats a İstanbul, İzmir i Adıyaman.


Leggi di più »