dijous, 25 de desembre de 2014

El Nadal es celebra, per primera vegada oficialment, a Kirkuk

El portaveu oficial del Govern Regional de Kurdistan ha anunciat que el pròxim 25 de desembre es podrà celebrar el Nadal a Kirkuk, segons afirma l’Agència Fides. Kirkuk és una ciutat situada al Nord d’Iraq, a 236 km al nord de la capital iraquiana, Bagdad. Històricament, Kirkuk ha estat considerada el Jerusalem pel poble kurd i turcman. Aquesta ciutat sempre ha estat en constant disputa, així com ho estan actualment els altres territoris del Kurdistan.

El punt d’inflexió més important dels últims anys respecte a la situació de Kirkuk va ser el dia 11 de març de 1970, on el Partit Democràtic de Kurdistan, liderat per Mustafà Barzani, firma amb Bagdad el Manifest d’Autonomia, el qual legitimava l’autonomia del poble kurd, i la representació política al govern de Bagdad, entre altres aspectes. Aquest decret no podia ser aprovat fins a l’any 1977, ja que es necessitava un cens actualitzat per tal de comprovar la seva dimensió demogràfica. Però al juny del 1973 el líder guerriller Mullah Mustafà Barzani va reclamar els jaciments petrolífers de Kirkuk, fruit d’una tensió generada entre el partit Baas i els kurds. Bagdad ho va interpretar com a una declaració de guerra, i al Març del 1974 va establir l’Estat d’Autonomia. Amb el nou Estatut tots els avenços aconseguits amb el Manifest del 1970 es van paralitzar, perquè es van excloure les àrees riques en petroli de Kirkuk, Kanakin i Shengal/Sinjar, el que deixava en gran desavantatge al poble kurd. Amb les reformes administratives es van canviar el noms, i en algun cas els límits d’alguns països i governacions. Concretament a Kirkuk, la província es va dividir per la meitat, els seus límits van ser preestablerts per donar una hegemonia al poble àrab, marginant altre cop al poble kurd. El que s’ha anomenat “arabització” de Kirkuk i també d’altres territoris rics en petroli es va iniciar als anys 20, quan es van descobrir el potencial petrolífer d'aquestes regions. El Partit Baas va iniciar el seu mandat l’any 1968, on es va iniciar el procés d’”arabització” de Kirkuk, eliminant així la presència de les minories que poblaven la regió.



Molts cristians d'Orient passaran el Nadal a campaments de refugiats on han fet pessebres

Com ho van aconseguir? Doncs traslladant a milers de famílies jueves, turcmans, i kurdes a camps d'assentament situats a Kirkuk, Sinjar, Kanakin, i destinats exclusivament per a aquestes minories ètniques. El poble kurd va reaccionar a aquests moviments del govern iraquià, tot i alçant-se contra el seu Govern. Això va tenir una repressió per part d’Iraq a partir de la força militar. Aquesta opressió va provocar la fugida de desenes de milers de persones cap a les muntanyes, provocant així una crisi humanitària. Després d’uns mesos, Saddam Hussein va cedir a la pressió internacional, retirant l’exèrcit iraquià i a la seva administració del territori kurd, a la vegada que imposava un bloqueig intern a Kurdistan. A partir de l’any 1997, les autoritats iraquianes van obligar a la població kurda d’origen no àrab a renunciar a la seva identitat kurda o assíria, registrant-se oficialment com a àrabs. També van confiscar les seves propietats i béns, i els que van ser expulsats de zones controlades per les forces kurdes se’ls hi van requisar totes les seves propietats i targetes de racionament.

Va ser amb l’ascens al poder del Partit Socialista del Renaixement Àrab (Baas) que es va iniciar aquesta campanya que gairebé es podria titllar de genocidi, ja que es van desplaçar a més de 200.000 persones, les quals la gran majoria serien assassinades i sepultades en paratges inhòspits. A causa d’això, quan l’any 2004 es va proclamar l’actual vigent Constitució Federal, els partits kurds van exigir un mecanisme, concretat a l’article 140, que autoritzés a celebració de referèndums en les zones en disputa després d’haver-se realitzat els censos reclamants. Tot i això, 10 anys després segueix sense utilitzar-se aquesta eina i se segueix tenint com a referència el cens de l’any 1957, el qual indica que a Kirkuk hi viuen 178.000 kurds, 48.000 turcmans, 43.000 àrabs i 10.000 cristians.

Veient aquesta discriminació constant cap a les minories ètniques del Kurdistan, és una gran notícia que es consideri dia festiu el 25 de desembre a Kirkuk. El dia de la celebració del 2014è aniversari de Jesús de Natzaret, tots els treballadors de les institucions públiques de la província, entre elles les escoles, tindran un dia de festa. El portaveu oficial del Govern, Seven Dzia, ha publicat un missatge a la web oficial del Govern Regional, tot felicitant “a tots els germans cristians de Kurdistan, d’Iraq, i de tot el món”. Els sacerdots caldeus presents a Erbil i als seus barris, inclosos els que van fugir de Mossul i de la Planura de Nínive, s’han reunit amb els seus bisbes per tal de tenir un dia d’aïllament espiritual, preparant-se així pel dia de Nadal. El sacerdot Pablo Thabit Mekko va afirmar a l’Agència Fides que “La decisió de les nostres autoritats de Kurdistan repeteixen que faran tot el possible per alliberar als pobles i aldees dels que vam haver de fugir". Pablo Thabit Mekko es va mudar a Kurdistan després de veure’s obligat a abandonar Mossul, conquerida per l’Estat Islàmic. “Ens preparem per al Nadal demanant a Jesús que ens porti pau i condol als nostres cors. Ens ha commogut el missatge que va enviar fa uns dies el Papa Francesc demanant i esperem que n'enviï més”. Una petita victòria de les minories ètniques a Kirkuk, una petita conquesta de la seva ciutat sagrada, un gran dia per a tots els que encara viuen sota un assetjament que els priva de la seva vida i de la seva pròpia identitat. Per a tots ells, i també per a tots vosaltres, Bon Nadal!

Paula Ericsson

@tellthemno



1 comentaris:

  • L'autor ha eliminat aquest comentari.
    Borja Garin says:
    25 de desembre de 2014 a les 13:46

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

Publica un comentari a l'entrada