dilluns, 15 de desembre de 2014

Entrevista amb KurdisCat a L'Accent

Entrevista publicada a 'L'Accent' el 26.10.2014. L'Accent és un periòdic quinzenal popular i en català creat l'any 2.002. Com KurdisCat, L'Accent és un projecte autogestionat i funciona a travès de dos elements imprescindibles: el treball voluntari i les persones sòcies. Si esteu interessades en col·laborar amb el projecte de L'Accent podeu trobar més informació als apartats 'Sòcies i socis' i a 'Col·labora' del seu web. 

Han passat sis mesos des de l’inici de l’ofensiva de l’Estat Islàmic (EI) a Kobane, i un mes i mig després que els islamistes trenquessin el front de defensa d’aquesta ciutat kurda de Síria. Volem saber quina és la situació actual del conflicte, i per això parlem amb el portaveu de KurdisCat, Jordi Vàzquez. Amb ell repassem el caràcter polític de la batalla de Kobane, la situació actual entre els diferents territoris del poble kurd, i el rol que ha assumit la comunitat internacional les darreres setmanes.


Recentment, el colíder del Partit de la Unió Democràtica (PYD, que governa al Kurdistan sirià), Salih Muslim, ha afirmat que a curt termini esperaven anunciar l’alliberament de Kobane. És factible sentir aquest anunci ara mateix?
A curt termini no. La situació és molt delicada. Diverses vegades s’ha afirmat que els kurds estaven a punt de recuperar la ciutat, però fa quatre dies hi havia combats davant l’hospital i al Carrer 48, al centre de la ciutat. Mentre l’EI segueixi controlant la muntanya de l’est de Kobane, la ciutat pot caure en qualsevol moment. Pensa que és com si en un combat a Barcelona algú controlés la muntanya de Montjuïc.
Què necessitaria la milícia de Kobane per guanyar la batalla?
De moment ja s’han fet passos importants, com l’inici dels bombardejos contra posicions de l’EI per part dels Estats Units. Per començar cal mantenir els bombardejos, tot i que per altra banda estan destrossant la ciutat. Potser d’aquí unes setmanes ja no podem parlar de ciutat de Kobane, sinó de runes. També caldria tenir armament pesat, més necessari que els soldats ara mateix. L’EI té 4.500 soldats i les forces kurdes en tenen 3.000, però més enllà de la inferioritat numèrica, coneixen millor el territori i estan millor preparats. El problema és que s’enfronten als tancs fent servir fusells. La pressió popular a la zona i arreu del món també és molt important, perquè ha estat un dels motius que ha provocat la participació dels EUA en la defensa de Kobane.
La intenció de l’EI de fer-se amb Kobane, més enllà d’expandir-se, és derrocar l’autogovern kurd?
Exacte. Les raons de l’EI per atacar Kobane no són tàctiques, sinó polítiques. Ara s’ha convertit en una qüestió d’orgull, perquè pensaven que Kobane cauria en cinc dies. També hi ha veus que asseguren que l’interès de l’EI en la ciutat rau en la voluntat d’apropar-se a la frontera en Turquia, però no és cert perquè hi podrien accedir per altres bandes.
Però per què l’Estat Islàmic vol acabar amb l’autogovern de Rojava (Kurdistan sirià format pels cantons de Kobane, Efrin i Cizir)?
L’autogovern es basa en un sistema de confederalisme democràtic, basat en les propostes anarquistes d’Abdullah Öcalan. Als tres cantons kurds de Siria s’ha organitzat un sistema democràtic de base a partir de l’autogestió i els moviments populars, culminat amb un lideratge compartit d’homes i dones, l’establiment d’assemblees populars, l’ensenyament de la llengua kurda a les escoles… El confederalisme democràtic proposa que l’estat no ha d’existir. En definitiva, tot el contrari del que defensa l’EI. Si l’interès dels islamistes fos estratègic atacaria Damasc, o intentaria guanyar Alep o Homs. De fet, Al-Assad ha recuperat Homs i l’EI no hi ha intervingut.
A la pràctica, l’autogovern kurd a Síria és conjunt als tres cantons?
No hi ha cap institució conjunta al capdavant, però els tres cantons estan coordinats políticament pel PYD.
El PYD és afí ideològicament al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)?
Sí, forma part de la Confederació Democràtica del Kurdistan, organització paraigües dels kurds. De fet el PYD és un partit germà del PKK. Ara bé, políticament en aquest moment li interessa distanciar-se’una mica perquè és un grup considerat terrorista pels Estats Units i la Unió Europea. No hi hagut un distanciament a nivell ideològic, però cal presentar-se com a partit autònom a Síria. Dit això, cadascú pot llegir les semblances i diferències entre els dos.

L’autogovern kurd funciona des del juliol de 2013, però la proclamació oficial no va arribar fins al gener de 2014. El conflicte amb L’Estat Islàmic fa que el procés polític avanci a batzegades?
Avui dia, l’únic lloc on funciona sense problemes és al cantó d’Efrín, a la part més mediterrània. A la resta del territori tot està enfocat a guanyar, o més aviat a resistir. Tot i això s’ha presentat la Constitució que planteja l’ensenyament del kurd o la convivència de les diferents ètnies.
Les eleccions han estat ajornades sine die. Com s’organitza l’autogovern fins la celebració de comicis?
De moment s’han fet assemblees populars, un equivalent d’eleccions en aquella zona. De cara al futur, entren en joc les condicions que el líder del PDK (Partit Democràtic del Kurdistan que governa la zona kurda de l’irak), Barzani, ha imposat al PYD.
Quines són?
En primer lloc, la guerrilla de l’YPG (Unitats de Protecció Popular) s’ha de coordinar amb l’oposició kurda a Síria, principalment formada per partits satèl·lits del mateix PDK. Són forces que defensen el tradicionalisme i una organització social gairebé feudal. Per altra banda, l’autogovern s’haurà de gestionar a partir d’un consell format per trenta persones, la meitat proposades pel PYD i l’altra meitat pel PDK. A canvi, els kurds de l’Irak enviaran suport militar i desplegaran 200 soldats a la zona kurda de Síria. Això ja està firmat i pendent d’aplicació.
Fins fa poc, Barzani i el PDK no s’havien implicat en la defensa de Kobane. De fet, no només no s’implicaven sinó que van traçar una rasa a la frontera del Kurdistan iraquià, perquè no hi poguessin entrar els kurds de Síria, fins i tot disparant-los amb armes de foc. Què l’ha fet canviar de parer?
Barzani està en contra del confederalisme democràtic. És una qüestió política, no pas econòmica ni tampoc de solidaritat. Dit això, el gir del PDK s’ha d’interpretar de la següent manera: són aliats dels EUA, i s’ha convertit en proactiu a instància seva, a més de la pressió dels partits opositors de la zona. És un pas important, perquè pensa que a diverses zones del Kurdistan iraquià no hi havia cap mobilització de crida a la solidaritat amb Kobane mentre n’hi havia arreu del món. Ara Barzani i el PDK necessiten els kurds de Síria perquè l’EI ja està ales portes d’Arbil, la ciutat on resideix Barzani, i per tant se sent amenaçat. Més que desitjar que la resistència de Kobane acabi triomfant, li interessa que es mantingui. Barzani sempre ha actuat per interessos, encara que això moltes vegades impliqués trair la resta de kurds. De fet, l’enviament de recursos per part del Kurdistan irakià ha estat promogut pel partit de la Unió Patriòtica del Kurdistan, a l’oposició. L’únic que ha fet Barzani ha estat no oposar-s’hi.
Ha fet bé llavors el PYD pactant amb Barzani?
Creiem que sí. El material i els recursos que ha d’enviar Barzani són gran part del poc suport que rep Kobane ara mateix.

Per altra banda, el PKK s’ha desplegat a l’Irak per ajudar el PDK en la defensa contra l’EI a canvi de res. Això és un excés d’altruisme o bona fe?
Els guerrillers del PKK són voluntaris. tenen ideologia i creuen en la seva lluita. En canvi els soldats del Kurdistan iraquià cobren per lluitar.
Pel que fa a la comunitat internacional, Kobane està rebent suport dels EUA en forma de bombardejos. Per què els americans s’han decidit a realitzar-los?
De moment valorem positivament el paper dels EUA i Aràbia Saudita, que està tenint una actitud sorprenentment bona encara que sabem que finança part de l’EI. Generalment queda malament admetre la necessitat de suport per part d’estats imperialistes, però fins que no es demostri el contrari, els EUA ens estan ajudant. També és veritat que els americans necessiten forces militars potents a la zona per enfrontar-se a L’EI, i a excepció de l’YPG cap altre ha demostrat fortalesa, ni tan sols l’exèrcit sirià.
El principal responsable polític de la campanya americana contra l’EI, va dir a l’inici del conflicte que l’emergència d’Irak ocupava la majoria dels seus pensaments. No va ser fins força després que els EUA s’han implicat en la defensa de Rojava. El petroli iraquià és la prioritat dels americans?
Precisament, ara L’EI és tan potent perquè s’ha quedat amb les reserves de petroli iraquianes de Kirkuk i Mosul. Aquest és el primer motiu que explica la focalització d’esforços a l’Irak. El segon és que el govern kurd d’Irak és ferm aliat dels EUA, tot el contrari que el PYD a Síria. A tot això s’hi suma que Kobane, estratègicament parlant, no és important, perquè no té abundància de recursos naturals, per exemple.
En un futur, quines conseqüències pot tenir el suport dels EUA als kurds de Síria?
Moltes veus assenyalant que Washington compta amb l’exèrcit sirià lliure com a aliat. Això és important perquè l’exèrcit ha arribat a un aocrd amb els kurds per construir una Síria plural democràtica que respecti l’autonomia de Rojava.
Això és el que vol el PYD?
Sí, no demanen la independència, sinó autonomia en una Síria plural. Pensa que fins fa poc Al Assad no reconeixia als kurds com a ciutadans de dret a Síria.
En canvi el PKK, el partit germà del PYD, té una vocació pankurda. Com influeix en les relacions entre els dos partits aquesta diferència d’estratègies?
El PKK ja ha renunciat a la independència, La voluntat del PKK i Abdullah Öxallan és que els kurds continuin vivint als quatre estats on viuen, sense trencar les fronteres actuals. El punt de vista actual prové de la ideologia anarquista i neix de l’argument que l’estat és la principal causa de tots els problemes. Dit això, encara que no es trenquin les fronteres, l’objectiu és que el poble kurd s’autoorganitzi a través de mesures comunitàries amb la creació de contrapoders sortis de la decisió d’una assemblea. És una manera de renunciar a la independència formal, però no a la independència real.
Vist des d’aquí, això pot semblar fins i tot més complicat que la independència.
Sí, però et permet negociar. És com si Catalunya acceptés quedar-se dins l’estat espanyol però creant assembles locals per autoorganitzar-se. És difícil, però a Síria s’ha fet. El problema de les propostes anarquistes és que normalment no s’han portat a la pràctica. Sempre han nascut en períodes de guerra i s’han enfonsat.
I tornant al paper dels EUA en un hipotètic final del conflicte…
Arran d’aquest aliança amb l’exèrcit sirià lliure, tot apunta que ells americans apostarien per derrocar Al Assad i és possible que reconeguessin l’autonomia kurda. De fet, els kurds d’Irak són autònoms perquè els EUA ho han permès.
Però tot apunta a que els EUA no deuen ser grans partidaris del confederalisme democràtic del PYD, oi?
Per ells els kurds sirians no són cap aliat, però ara ha sortit algú més dolent, des del seu punt de vista, que cal combatre: l’Estat Islàmic. Així que caldrà esperar. Per altra banda, Els kurds de Síria tenen indiferència respecte als EUA. Ells només volen defensar la seva autonomia regional.


Fixem-nos ara amb Turquia. Com valores la seva actitud en el conflicte de Kobane?
Per començar, hauria de ser expulsada de l’OTAN. Ha tingut una actitud horrible. Ankara té por que si Kobane surt victoriosa, el triomf faci agafar força al PKK, que de fet ara ja s’està veient reforçat. A més, el govern d’Erdogan és islamista, encara que intenti suavitzar la seva imatge de cara a la galeria, i sent certa afinitat per l’EI. El punt de vista del govern turc és que si l’EI elimina els kurds i imposa la xaria, ja els hi haurà fet la feina. És important destacar que tots els suports a l’EI entren per Turquia, on també hi ha un hospital amb 700 llits per combatents de l’estat islàmic ferits. Per altra banda, Ankara té totalment bloquejada l’entrada de recursos militars al Kurdistan sirià, com ara munició i armes. Fa dies, Turquia va matar 43 kurds i en va detenir 4.000 més, i ningú ha dit res perquè forma part de l’OTAN i, de fet, és el seu segon exèrcit més potent.
De tota manera, ser aliat de l’Estat Islàmic no és una arma de doble tall?
Oficialment Turquia no dóna suport a l’EI i el té en la mateixa consideració que el PKK. A Síria, la seva posició oficial és donar suport a l’exèrcit sirià lliure, però en realitat són aliats amb l’EI, i més després que de l’exèrcit sirià lliure hagi firmat un acord de col·laboració amb les YPG. Turquia no fa res per lluitar contra l’EI perquè sap que no seran atacats, ja que ara mateix els tenen a la frontera i no ho han fet. Tot plegat és una evidència i a Turquia ja li va bé.
És cert que Erdogan va oferir ajuda a Muslim, colíder del PYD, a canvi de renunciar a l’autogovern kurd?
Muslim va anar a demanar ajuda a Ankara i ni el van rebre. Va estar-se dos dies esperant per una reunió que al final no es va produir. Ara mateix a Turquia no existeixen condicions per poder obtenir qualsevol tipus d’ajuda.
La seva posició és inamovible?
Bé, dies enrere va dir que deixaria passar 200 guerrillers d’Irak que anirien a participar en la resistència dels kurds de Síria.. És una decisió sorprenent i, de fet, mai hi ha res inamovible.
L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) calcula que la xifra de kurds sirians refugiats a Turquia ja és de 170.000. Quin tracte reben allà?
Al principi rebien un tracte dolent, i fins i tot en moltes ocasions no se’ls permetia entrar. Ara, la majoria d’ells dormen als carrers tot i que s’estan creant campaments. Això sí, l’ajuda humanitària d’Ankara és mínima.

Com valores el paper de la resta de països de la comunitat internacional?
Alemanya ha enviat armament a l’Irak, i des d’allà anirà a Kobane. També hi ha hagut alguna intervenció francesa i el Regne Unit està formant soldats kurds a l’Irak, però no a Síria. Aquesta seria tota l’ajuda rebuda fins al moment. En teoria hi ha una coalició de 60 països aliats en la defensa de Kobane i contra l’Estat Islàmic, però la majoria només han fet gestos simbòlics. La Unió Europea està fent el ridícul, com de costum, i s’ha limitat ha fer un comunicat en el qual deia que els països membre estaven molt amoïnats per conflicte. Per altra banda, és molt sorprenent el paper de Rússia i Xina. Pretenen ser potències mundials i no s’han posicionat de cap manera.
I l’estat espanyol? Ha afirmat que enviaran militars per formar les tropes kurdes de l’Irak.
Les tropes kurdes de l’Irak ja estan tan ben formades que gairebé serien elles les que podrien formar les espanyoles. Per Kobane gairebé no ha fet ni gestos, no s’han posicionat… Ni tampoc Catalunya, eh?
Era la següent pregunta… Endavant.
[Riu] Al Principat hi ha una Secretaria d’Afers Exteriors amb un pressupost altíssim. També hi ha una Oficina de Cooperació i el Diplocat, que en teoria s’encarrega de la diplomàcia internacional i es podria apuntar un tanto posicionant-se en aquest cas…Totes aquestes institucions podrien reconèixer que tothom tots els pobles tenen els mateixos drets, igual que nosaltres tenim el dret a votar. Però la política del Diplocat, per exemple, és tan egoïsta que està creant anticossos. No podem anar pel món dient que l’estat espanyol és molt dolent i no ens deixa votar, i al mateix temps mostrar la nostra falta d’interès per tot allò que passi en aquests països. De moment, l’únic suport català al poble kurd ha vingut d’iniciatives de base solidàries. No calen gestos, calen accions proactives.
Com per exemple quines?
Per començar, enviar delegacions allà. La secretaria d’afers exteriors i el Diplocat haurien de demanar reunions amb el consultat turc… Nosaltres hi hem anat, però això és feina d’institucions amb milions de pressupost. Diplocat no ha fet ni un comunicat. A nivell institucional només valorem positivament la feina de Quim Arrufat i la declaració de suport a Kobane que el Parlament va aprovar a proposta de la CUP. Per part d’ICV, Ernet Urtasun va venir a la concentració de solidaritat amb kobane que vam organitzar des de Kurdiscat, i també Sara Vila s’ha implicat en a lluita. Per part d’ERC, l’únic que s’ha mogut ha estat David Minoves. Ens hem de ficar al cap que si nosaltres denunciem un maltracte de l’estat espanyol però no ens mobilitzem quan maltracten a altres pobles, perdem credibilitat. Ja pots fer moltes V, però allà hi ha gent que està morint i hi ha noies que s’estan suïcidant per salvar els seus fills. En canvi a nosaltres ens importen més les V. Podríem ampliar la crítica a l’ANC, però al cap i a al fi ells segueixen la seva pròpia estratègia. I també cal esmentar tot el que podria fer el FC Barcelona.
El Barça?
El club està patrocinat per Turkish Airlines,ia que està portant terroristes de l’Estat Islàmic a lluitar a Kobane. Si el Barça renunciés al patrocini de l’aerolínia, el gest tindria molta repercussió.

Què és el Kurdiscat?
El Comitè de Solidaritat amb el Kurdistan, el KurdisCat, va néixer l’estiu de 2013, a partir de la trobada de diferents persones del Principat de Catalunya relacionades amb la qüestió kurda. Anteriorment, sobretot als anys 90, ja havien existit grups semblants que es van anar dissolent. L’objectiu de Kurdiscat és convertir-se en una organització sòlida i únicament centrada en la solidaritat i suport al poble kurd, tot i que amb vocació internacionalista. Després de fer una tasca de difusió durant els seus primers mesos d’existència, l’entitat ha estat la promotora de les principals mostres de suport a Kobane que s’han vist al Principat.

Andreu Merino

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada