divendres, 5 d’agost de 2016

Resum del llibre ‘Confederalisme democràtic’ d’Abdullah Öcalan


1. L’estat-nació

Bases
L’estat-nació es desenvolupa a partir de la revolució industrial en base a:
- acumulació no regulada de capital
- explotació sense obstacles de la població
El nou sistema econòmic fou el capitalisme, component inherent de l’estat-nació.
La burgesia va reemplaçar l’ordre feudal i la seva ideologia (tribal i hereditària) creant una nova ideologia: nacional amb arrels religioses (Les arrels de la civilització, 2007). Els vells atributs religiosos eren substituïts per nous: pàtria, nació, bandera, himne. El déu religiós era substituït pel déu estat-nació. El procés on una tribu venç una altra i l’obliga a fer culte al seu déu era substituït per un procés de colonització.
L’estat-nació:
- no pot existir sense capitalisme
- no pot existir sense burocràcia

La modernitat capitalista es vertebra en base a l’estat-nació i engabia la societat natural. La domestica i aliena la comunitat. L’estat-nació és el “governador nacional del sistema capitalista mundial, un vassall de la modernitat capitalista”: una “colònia del capital”. Les guerres entre estats-nació són “guerres de distribució capitalista”.
L’estat-nació monopolitza tots els processos socials, combat la diversitat i imposa l’homogeneïtzació: una única cultura, identitat i religió. Es passa de l’esclavatge individual a l’estatal. Es crea una societat artificial que anihila les minories.

Fonaments ideològics
L’estat-nació ha estat idealitzat i elevat a nivell diví. Els seus fonaments han estat:
-Nacionalisme, si l’estat-nació és Déu, la seva religió és el nacionalisme
-Positivisme, el laïcisme esdevé una nova religió, s’adora l’aparença de la realitat, res existeix fora d’ella
-Sexisme, les dones són un recurs de descendència i obra de mà barata
-Religiositat, juga un rol paral·lel al nacionalisme però menys obvi

Els kurds i l’estat-nació
Un estat-nació separat pels kurds no té sentit pels kurds.

2. Confederalisme democràtic

Administració política no estatal o democràcia sense estat.
Les democràcies usen eleccions directes, i l’estat usa la coerció com a mitjà legítim.
El Confederalisme democràtic és flexible, multi-cultural, anti-monopoli, de consens i amb dos pilars centrals: ecologia i feminisme. Per aplicar-lo cal: participació, fugir del centralisme dels monopolis, fugir de la classificació de la societat en categories, fer front a la modernitat (quatre segles de genocidi físic i cultural en nom d’una societat unitaria i imaginaria).
L’auto-defensa és necessària per a que la societat no perdi la seva identitat.
Els estats-nació són producte de guerres, internes i externes. Cap s’ha originat per si mateix.
El Confederalisme democràtic no està en guerra amb cap estat-nació, pot coexistir dins d’ells però respondrà als esforços d’assimilació.

Els principis del Confederalisme democràtic
1. El dret a l’autodeterminació de les persones inclou el dret a un estat propi. Un estat propi no incrementa la llibertat de les persones.
2. El Confederalisme democràtic és un paradigma social no estatal.
3. Es basa en la participació de base. Els nivells superiors només coordinen.
4. La democràcia no pot ser imposada pel sistema capitalista i els seus poders imperials que la danyen.
5. Es tracta d’un moviment anti nacionalista oberta a tots els kurds en estructures federals que formin una confederació. Aplica el dret a l’autodefensa.

Al Mitjà Orient la nació va substituir a la religió. Tant negatiu com posar èmfasi en la nació és obviar-lo. El model no pot ser el de l’estat-nació sinó el de la nació democràtica i el comunisme democràtic. La construcció d’una nació democràtica basada en identitats multinacionals com a sortida a l’estat-nació.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada