dilluns, 21 de desembre del 2020

El portaveu de les SDF, el cristià Kino Gabriel, nega que s'hagin retirat d'Ayn Isa i reclama a Rússia que aturi els atacs de Turquia



Kino Gabriel, del Consell Militar Siríac (MFS), milícia cristiana síria i portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) ha rebutjates afirmacions que les SDF havien lliurat la ciutat estratègica d'Ayn Isa a les forces governamentals sirianes.

“No hi ha canvis en el control d'Ayn Isa. Estem compromesos amb acords anteriors i no hi ha novetats. Si hi ha d’haver nous acords, s’anunciaran oficialment. Les nostres comunicacions amb les forces russes a la zona estan establertes, sobretot pel que fa a Ain Issa i altres violacions a la regió", va dir.

Rússia hauria exigit el traspàs de les SDF d'Ayn Isa al règim sirià per defensar-la un possible atac turc. Però el responsable de les SDF va negar aquest extrem: "Respecte a Ayn Isa, hi ha una situació de calma a partir d'ahir i d'avui. No obstant això, hi ha enfrontaments esporàdics entre nosaltres [SDF] i els militants [recolzats per turcs]. La situació no és [tan tensa] com la setmana passada; hi va haver forts combats a prop d'Ayn Isa - i els grups armats recolzats per turcs bombardegaven el centre i els voltants d'Ayn Isa amb artilleria pesada ".

Gabriel va explicar a més que les amenaces de Turquia contra la zona del nord i est de Síria (NES) han continuat des de l’octubre del 2019. “El pla de Turquia, mitjançant grups armats, és ampliar les seves zones d’ocupació a Síria i controlar més terres. Crec que Turquia, en aquest moment, no és capaç de complir aquest objectiu. Hi ha anteriors acords [d’alto el foc] sobre aquestes regions i és poc probable que Turquia guanyi res de nou. Les SDF han estat responent a aquests atacs i han rebutjat els intents dels grups armats per avançar als pobles de la carretera M4".

Gabriel també va demanar a Rússia que s'adherís als "acords perquè les violacions s'aturessin. Esperem que Rússia reaccioni pràcticament davant dels atacs de Turquia i de grups turcs contra Ain Issa ". Gabriel també va dir que continuen la seva cooperació amb la Coalició dirigida pels Estats Units contra l'Estat Islàmic i informen de violacions de l'alto el foc a la Coalició liderada pels Estats Units. No obstant això, va dir a Ain Issa que els russos són els responsables. "Demanem a les forces russes que intervinguin, ja que Rússia hi té les seves forces a terra i Rússia forma part dels acords de l'alto el foc".
 

 

Leggi di più »

L'ex diputada kurda i vaguista de fam Leyla Güven ha estat condemnada a 22 anys de presó


Un tribunal turc ha condemnat avui a l'ex diputada del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), pro-kurd, a més de 22 anys de presó per càrrecs polítics. A Leyla Güven, li van retitrar la seva immunitat parlamentària el juny, va ser condemnada per un tribunal de la ciutat d'Amed (Diyarbakiren turc), al Kurdistan del Nord pel càrrec fals de pertànyer a un grup clandestí i difondre propaganda demilitants kurds il·legalitzats.


Güven va iniciar una vaga de fam de 79 dies el 2018 per intentar acabar amb l’aïllament del líder kurd Abdullah Öçalan aconseguint molts suports i que se li permetesin visites. 


Leggi di più »

diumenge, 20 de desembre del 2020

La milícia yezidi del PKK s'integra a les Unitats de Mobilització Popular iraquianes controlades per l'Iran


Les Yekîneyên Berxwedanê Şengalê (YBŞ, Unitats de Resistència de Shengal) han fet un acord amb l’exèrcit iraquià per fusionar la majoria dels seus membres amb les Unitats de Mobilització Popular (PMF, coneguda col·loquialment com Hashd al-Sha’bi). Les YBŞ van ser entrenades i armades per la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) el 2014 davant la incompetència tant de els forces iraquianes estatals com de les auxiliars de l'autonomia kurda dirigida pel Partit Democràtic del Kurdistan (Partiya Demokrat a Kurdistanê, PDK). 

YBŞ va començar a retirar la seva força de la ciutat de Shengal a finals de novembre per ser destinada a qualsevol altre lloc del districte, després que una força de la Policia Federal es desplegués a la ciutat.
El districte de Shengal es troba a uns 120 km a l'oest de Mosul, a la província de Nínive. Es considera part de les zones en disputa segons la constitució iraquiana.“Després de lliurar les nostres bases, YBŞ ha passat a formar part del PMF. Mil membres de YBŞ ja havien passat a formar part de PMF; ara altres 1.500 combatents passaran a formar part del regiment 80 del PMF ", va dir Dakheel Murad, cap del Consell d'Autoadministració del subdistricte de Khanasor, que parla en nom del YBŞ.

"PMF és una força oficial del govern iraquià, per això és molt normal que les nostres forces passin a formar part del PMF". Aquest canvi es produeix dos mesos després de la signatura de l’acord entre el govern federal iraquià i el govern regional del Kurdistan l’1 d’octubre de 2020, que estipula la formació d’una nova administració i la reorganització del control de seguretat al districte de Shengal.



Una decisió conflictiva

Molts yezidis de Shengal estan en contra de l'acord, especialment els partidaris de la KCK i el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), i han organitzat diverses protestes per expressar les seves objeccions. S'han organitzat diverses manifestacions a Shengal en oposició a l'acord de Bagdad-Erbil i a l'ordre que Ezidkhan Asaiysh abandonés la ciutat. L'ordre es va produir després que el govern federal desplegés el novembre una força de la policia federal a Shengal.

Khal Ali, de les forces del PMF a Shingal, va dir a KirkukNow: "Des de l'alliberament de Shengal de l'Estat Islàmic (IS), un gran nombre de combatents de YBŞ formen part del Hashd Tribal. Després d'un acord entre el YBŞ i l'exèrcit iraquià, diversos combatents del YBŞ es van afegir al regiment 80 del Tribal Hashd, però no sé quants són". El ‘Tribal Hashd’ es va formar el 2017 com a part del PMF per a les regions de majoria sunnita.

Shingal podria formar part de la Regió Autònoma del Kurdistan o KRG ara com a regió autònoma. Però el PDK va rebutjar l'autonomia yezidi o êzîdî. Això obliga les YBŞ, oposades el PDK i partidàries de l'autogovern, a treballar amb l'Iraq. Mentrestant, el PDK té les coordenades de les posicions de les YBŞ i les hauria facilitades a la força aèria turca que ha matat dirigents de les YBŞ. 


El paper d'Ezidkhan Asaiysh continua a l'aire

Haval Tékoshar, membre de la YBŞ, assegura que “actualment no ens queden forces a la ciutat; romandrem fora de la ciutat d'acord amb un acord entre nosaltres i l'exèrcit, fins que no es faci un segon acord." Les forces del PMF i Ezidkhan Asaiysh (policia yezidi que forma part de la YBŞ dirigida per Haydar Shasho” Shesho) segueixen a les seves bases a la ciutat de Shingal. L’Ezidkhan Asaiysh es va formar després que el districte de Shingal fos recuperat dels militants de l’IS per assegurar la ciutat als districtes, i són més de 1.000 efectius. El govern central va oferir, el 13 de desembre, a Ezidkhan Asaiysh la seva integració a les forces de seguretat de l'estat iraquià el que suposaria assumir els seus sous i armament. Haso Ibrahim, de l’autoadministració de Shengal (que parla en nom de les YBŞ), va dir que: “L’opció que ofereix el ministre de l’Interior és bona, sempre que els Asaiysh puguin romandre a la ciutat. No ens importa si forma part de la Seguretat Nacional o del Hashd al-Sha’bi, perquè el salari no és important per a nosaltres ". 

Dakheel Murad de la YBŞ va dir: "El principal problema entre nosaltres i l'exèrcit iraquià és l'Ezidkhan Asaiysh, ja que l'exèrcit vol que [ells] romanguin [a la ciutat de Shengal] amb vestits civils i rebutgem aquesta proposta. Insistim que Asaiysh ha de romandre aquí".

Per a saber-ne més:

Qui són Hashd al Shaabi?

Qui són les Yekîneyên Berxwedanê Şengalê (YBŞ, Unitats de Resistència de Shengal) ?

Qui són els yezidi?





Leggi di più »

dissabte, 19 de desembre del 2020

Mor, després de combatre 21 anys a les muntanyes, la Comandant guerrillera kurda Aryana Baran

Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) ha comunicat que la comandant Aryana Baran, nascuda i criada al districte de Hilvan, província d'Urfa (Kurdistan de Turquia) ha finit víctima del càncer. Va ser testimoni dels efectes de les polítiques colonialistes turques a la regió quan era una nena i "va preparar el seu cor i la seva ment per a una lluita implacable contra ells". En particular, per venjar-se de l'opressió de les dones kurdes que ha durat milers d'anys, va buscar maneres d'unir-se al moviment d'alliberament.

Després de la deportació d'Abdullah Öçalan a Turquia el febrer de 1999, va anar a Rússia, on es va unir al moviment d'alliberament nacional kurd. Va treballar durant un temps a la població yezidi que vivia a Rússia i més tard va anar a les muntanyes kurdes. Segons el seu propi suggeriment, es va unir a les unitats sacrificades i finalment es va convertir en comandant. Va lluitar a les muntanyes del Kurdistan durant 21 anys.

Aryana Baran va anar a Botan el 2004 i va participar activament a l'ofensiva de l'1 de juny. "Es poden trobar rastres del seu treball i lluita a tot arreu a Botan i Mardin", va dir YJA-Star. Des d’allà, va tornar al Kurdistan del Sud i va assistir a un curs de formació a l’Acadèmia Şehîd-Zîlan. El 2014 va anar una vegada més al Kurdistan del Nord per dirigir el comandament de la zona de Mardin juntament amb Botan Hakkari i Soro Amed. El 2015/2016, va participar en la guerra urbana a Dêrika (en turc Derik) com a comandant principal. "Sota el seu comandament, s'ha demostrat que les dones kurdes lliures són un malson per al sistema feixista. Després de tornar al Kurdistan del Sud, sempre va voler tornar al nord per adonar-se de les esperances i els somnis de la revolució. Per a això, va participar en una formació ideològica del curs Sakine Cansiz a principis del 2017. Va compartir les seves experiències a la guerra popular revolucionària i va fer front a les mancances". Va estar activa en el treball de l'HPG i YJA-Star fins a la seva mort.

Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) és la branca armada femenina del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).






Leggi di più »

divendres, 18 de desembre del 2020

Turquia llença un atac per trencar les línies de defensa kurdes a Síria


Després de diversos dies de bombardejos les forces armades turques amb els seus auxiliars islamistes sirians han llençat una ofensiva al punt d'Ayn Issa al pas de la carretera M4 que uneix tot el nord de Síria. Si els turcs aconsegueixen aquesta posició podran aïllar el cantó de Kobanê de la resta de Rojava (Kurdistan de Síria) i de l'oest de Síria. Amb aquest fet és probable que llencin una ofensiva des del territori turc per ocupar la ciutat símbol de la resistència kurda contra l'Estat Islàmic. L'atac turc es concentra a Misherfa, a només dos quilòmetres de la ciutat Ayn Issa (encerclada en vermell al mapa).





Leggi di più »

264 infants, de 12 a 14 anys, processats per haver insultat Erdoğan en 6 anys

En sis anys es van llançar un total de 128.872 investigacions per "insultar" al president islamista turc Recep Tayip Erdoğan, amb 9.556 de les que van resultar en condemnes. Tot i que es van iniciar casos penals per 27.717 d'aquests fitxers, 903 menors van ser processats per la mateixa acusació. Segons l'article 299 del Codi Penal turc, "insultar" el president pot comportar entre un i quatre anys de presó. Si l’acte es comet obertament, s’aplica un augment de sisena part de la pena.

Uns 903 menors d’edats compreses entre els 12 i els 17 anys van ser processats per aquests càrrecs en sis anys, cosa que va revelar la terrible manca de llibertat d’expressió al país. Dels 903 menors esmentats, 264 tenen entre 12 i 14 anys. Les estadístiques del Ministeri de Justícia van mostrar que es van iniciar casos penals per 27.717 de les 128.872 enquestes en sis anys i es va dictar una decisió de no processament per a 31.109 d'elles.

Leggi di più »

dijous, 17 de desembre del 2020

Les YPG, principal milícia kurda de Síria, neguen cap atac contra els peshmerga kurds de l'Iraq

 


Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) han negat les acusacions de Serbest Lezgin del Partit Democràtic del Kurdistan (Partiya Demokrat a Kurdistanê, PDK) segons el qual "les YPG va atacar soldats Peshmerga" al Kurdistan iraquià. El viceministre de Peshmerga al Kurdistan iraquià, Serbest Lezgin, va afirmar que les forces de les YPG havien atacat les posicions dels Peshmerga a la frontera Rojava-Kurdistan iraquià. Fonts de YPG van afirmar que les acusacions de Lezgin són falses. Les properes hores s’esperen declaracions més detallades sobre el tema.


 


Leggi di più »

El Kurdistan de l'Iraq desplega armes pesades a la frontera amb el Kurdistan de Síria

El Partit Democràtic del Kurdistan (Partiya Demokrat a Kurdistanê, PDK) que presideix el Kurdistan de l'Iraq va desplegar armes pesades ahir a la frontera entre el Bashur o Kurdistan del Sud (Iraq) i Rojava o Kurdistan de l'Oest (nord de Síria).

Després de la visita a Ankara el 4 de setembre del president del govern regional del Kurdistan (KRG), Nechirvan Barzani, el PDK va establir punts d'observació i llocs militars a la frontera amb Rojava. Avui dimecres, 15 de desembre, el Kurdistan iraquià ha fet un nou pas en el seu desplegament militar, equipant les seves milícies al camp amb armes pesades.

El desplegament d'armes pesants es produeix arran d'una declaració del primer ministre de KRG, Masrour Barzani, que acusava les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) de Rojava d'atacar peshmerga a la frontera.

 


Leggi di più »

dimecres, 16 de desembre del 2020

Quatre atacs contra seus de partits kurds de Rojava de l'ENKS

Els atacs de diverses oficines dels darrers dies del Consell Nacional Kurd de Síria o Encûmena Niştimanî ya Kurdî li Sûriyê (ENKS)‎, fundat el 26 d'octubre de 2011, per part de desconeguts són un intent de soscavar el diàleg entre els principals partits kurds de Síria a Síria. El Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD) i el ENKS, les dues faccions principals kurdes sirianes, van renovar les negociacions a principis de novembre per intentar mantenir-se junts com a front unit després de l'ofensiva transfronterera de Turquia al nord de Síria a l'octubre 2019. El PYD és alineat amb la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) i el PKK defensant posicions del confederalisme democràtic (renúncia a un estat kurd i aposta per confederacions ètniques de tendència llibertària i ex marxista) mentre l'ENKS defensa posicions nacionalistes kurds properes el PDK del Kurdistan de l'Iraq de tendència conservadora.

Les tensions actuals entre els dos van augmentar inicialment durant l’esclat de la guerra civil siriana el 2011, i el PYD va tenir un paper important en l’establiment de l’autoadministració que ha governat el nord-est de Síria (Rojava o Kurdistan de l'Oest) des de llavors. Un grup armat desconegut va atacar l’oficina del KNC a Dirbêsiyê diumenge a la nit poc després que un peshmerga, el tinent Abdul Rahman Amin Sheikhmous, fos assassinat en un incident amb militants el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) en un control a la província de Duhok de la regió del Kurdistan iraquià. Tres milicians del les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) , ala armada del PKK, van resultar ferits.

Durant l'atac a Dirbêsiyê, el grup desconegut també va intentar cremar el cotxe del subdirector de l'oficina local de l'ENKS a la regió. El mateix dia, assaltants desconeguts també van llançar còctels molotov a la seu del Partit Democràtic del Kurdistan - Síria (KDP-S), un dels principals components de l'ENKS. Agressors armats van cremar l'oficina del KNC a Amûdê (en català Amuda) dilluns al vespre.
A més, dimarts, assaltants desconeguts van atacar l'oficina del KNC a la ciutat de Hasakah, destruint el seu equipament i incendiant les instal·lacions.

Oficina de l'ENKS a Dirbêsiyê

El SOHR, observatori sirià de drets humans, especula en un informe que el grup militant kurd Ciwanen Soresger (Moviment Juvenil Revolucionari) era el responsable de dur a terme els atacs. Mazloum Abdi, el comandant en cap de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) va assegurar que "ningú no té dret a atacar les oficines del KNC i de cap altre partit polític a Rojava", afegint que "les Forces de Seguretat Interna compliran les seves funcions segons la llei".

Hesen Remzi, membre del Comitè Central del Partit Democràtic del Kurdistan-Síria (PDK-S), va dir que sembla que hi ha "cercles dins del PYD que no volen tenir aquest diàleg kurd", i en canvi pretenen minar les converses entre els partits kurds sirians. “Des de fa uns dies, les oficines del KNC i els seus partits afiliats van ser atacats, cremats i amenaçats. Lamentablement, aquestes accions no són en l’interès del poble kurd ”, va afirmar Remzi."El poble kurd està entristit [per aquestes recents tensions] i el poble [kurd] espera que aquests partits polítics arribin a un acord, de manera que el nostre poble pugui viure una vida estable".





Leggi di più »

diumenge, 13 de desembre del 2020

L'Iran executa el periodista Ruhollah Zam

 


L'Iran ha executat dissabte 12 de desembre el periodista opositor Ruhollah Zam després d'haver-lo condemnat a mort per estar involucrat en les protestes contra el règim iranià el 2017 i el 2018. El Tribunal Revolucionari Islàmic de Teheran l'acusava de delictes contra la seguretat interna i externa del país, d'espionatge i també de cooperar amb els Estats Units.

Ruhollah Zam dirigia el canal Amadnews, amb 1,4 milions de seguidors, a la plataforma Telegram. Les autoritats iranianes l'acusaven de participar activament i incentivar les protestes populars de l'hivern del 2017. Unes protestes que van començar per l'encariment dels preus dels productes de primera necessitat i que ràpidament van tenir un component polític.

Entre el 28 de desembre del 2017 i el 3 de gener del 2018 van morir almenys 25 persones en disturbis a les principals ciutats de l'Iran. Teheran va qualificar aquestes protestes de "sedicioses" i va acusar Ruhollah Zam d'incitar a la violència.

Zam havia viscut exiliat a França, on tenia estatus de refugiat.  Va ser capturat el 2019 per la Guàrdia Revolucionària Islàmic de l'Iran en circumstàncies encara per determinar. L'ONG Reporters sense Fronteres acusa l'Iran d'haver segrestat Zam quan estava en territori iraquià i s'ha sorprès que les autoritats iranianes "hagin complert la sentència".


Leggi di più »