L'escola Ferzad Kemanger d'Amed (en turc Diyarbakir) és la primera que ha completat un semestre en llengua kurda. Altres dues escoles similars van ser clausurades per problemes "administratius" i amb enfrontaments entre pares i forces de seguretat turques. Actualment acull 110 estudiants estan matriculats en 5 categories diferents, l'escola ofereix classes d'esports, dibuix, música, matemàtiques, coneixements generals i llengua kurda. L'escola també oferirà turc i en anglès després de quart grau. El primer semestre ha estat celebrat amb un acte on han intervingut representants del partit polític turc HDP i del moviment social DTK, Congrés de la Societat Democràtica.
Una generació sotmesa a l'assimilació
La co alcaldessa d'Amed, Gültan Kışanak, ha afirmat a la celebració: "Això és només un començament, un primer pas. Jo crec que seguirà creixent. Som aquí com una generació que va ser sotmesa a l'assimilació. Malgrat això, el nostre futur serà amb la generació dels que no se sotmet a la política d'assimilació, té l'educació en la seva llengua materna i s'integren amb la seva gent, la seva cultura i la societat ".
El boicot de 2013
Fins ara el màxim que havia cedit Turquia era permetre jugar a parar i amagar a la mainada kurda en la seva llengua materna. El setembre de 2013 l'any escolar va començar amb les aules buides a la zona kurda. A Van, per exemple, el propi diari Hurriyet oferia una imatge d'una classe gairebé buida. El Partit per la Pau i la Democràcia (BDP) va fer una crida a la societat a una vaga d'una setmana per demanar que la llengua kurda sigui, no ja mitjà d'ensenyament sinó simplement ensenyada. El propi governador d'Hakkari, va reconéixer que les 400 escoles de la seva província eren massivament buides; en canvi el d'Amed (Diyarbakir) va negar cap incidència.
De quatre a una
El 15 de setembre d'enguany començava el curs escolar a la República de Turquia, per primera vegada, amb tres escoles íntegrament en llengua kurda. Es tractava d'escoles a Amed (Diyarbakir en turc), Gever i Cizre. El govern turc i nombrosos moviments imperialistes turcs van mostrar la seva oposició a la iniciativa. Les autoritats van declarar il·legals les escoles i una quarta va quedar bloquejada per les forces armades turques. El 16 de setembre les forces turques, molt armades, van segellar els tres establiments escolars on es pretenia ensenyar en kurd (Cizre, Gever, Amed) i van usar la violència contra els pares i mares que defensaven el dret dels seus fills a aprendre la seva llengua materna. La resposta popular va acabar amb set escoles turques cremades i la posterior reobertura de l'escola Ferzad Kemange.
Una generació sotmesa a l'assimilació
La co alcaldessa d'Amed, Gültan Kışanak, ha afirmat a la celebració: "Això és només un començament, un primer pas. Jo crec que seguirà creixent. Som aquí com una generació que va ser sotmesa a l'assimilació. Malgrat això, el nostre futur serà amb la generació dels que no se sotmet a la política d'assimilació, té l'educació en la seva llengua materna i s'integren amb la seva gent, la seva cultura i la societat ".
El boicot de 2013
Fins ara el màxim que havia cedit Turquia era permetre jugar a parar i amagar a la mainada kurda en la seva llengua materna. El setembre de 2013 l'any escolar va començar amb les aules buides a la zona kurda. A Van, per exemple, el propi diari Hurriyet oferia una imatge d'una classe gairebé buida. El Partit per la Pau i la Democràcia (BDP) va fer una crida a la societat a una vaga d'una setmana per demanar que la llengua kurda sigui, no ja mitjà d'ensenyament sinó simplement ensenyada. El propi governador d'Hakkari, va reconéixer que les 400 escoles de la seva província eren massivament buides; en canvi el d'Amed (Diyarbakir) va negar cap incidència.
De quatre a una
El 15 de setembre d'enguany començava el curs escolar a la República de Turquia, per primera vegada, amb tres escoles íntegrament en llengua kurda. Es tractava d'escoles a Amed (Diyarbakir en turc), Gever i Cizre. El govern turc i nombrosos moviments imperialistes turcs van mostrar la seva oposició a la iniciativa. Les autoritats van declarar il·legals les escoles i una quarta va quedar bloquejada per les forces armades turques. El 16 de setembre les forces turques, molt armades, van segellar els tres establiments escolars on es pretenia ensenyar en kurd (Cizre, Gever, Amed) i van usar la violència contra els pares i mares que defensaven el dret dels seus fills a aprendre la seva llengua materna. La resposta popular va acabar amb set escoles turques cremades i la posterior reobertura de l'escola Ferzad Kemange.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada