El 22 d'octubre de 2.014 Stéphane Charbonnier 'Charb', director del setmanari satíric francès Charlie Hebdo, publicava un text sobre la resistència kurda a L'Humanité. Avui, hores després de ser assassinat aquell text manté la seva plena vigència i, a més, demostra que el seu avís era real.
"Jo no sóc kurd, no sé ni una paraula de kurd, seria incapaç de citar un nom d'un autor kurd. La cultura kurda és totalment aliena a mi. Avui sóc kurd. Penso kurd, parlo kurd, jo canto kurd, ploro kurd.
Els kurds assetjats a Síria no són kurds, que són la humanitat que resisteix a les tenebres.
Defensen la seva vida, la seva família, el seu país, però els agradi o no, són l'únic baluard contra l'avanç de l'"Estat islàmic".
Ells ens defensen a tots, no en contra d'un Islam fantasiejat que no representa més que als terroristes Daesh*, sinó contra el gangsterisme més bàrbar. Com seria creïble la pretesa coalició contra els decapitadors, si per diverses raons, molts dels seus membres han compartit amb ells (i alguns encara comparteixen) interessos de tipus econòmic estratègic, polític?
Contra el cinisme i la mort, avui hi ha el poble kurd. »
* Nom popular de l'IS.
Els kurds assetjats a Síria no són kurds, que són la humanitat que resisteix a les tenebres.
Defensen la seva vida, la seva família, el seu país, però els agradi o no, són l'únic baluard contra l'avanç de l'"Estat islàmic".
Ells ens defensen a tots, no en contra d'un Islam fantasiejat que no representa més que als terroristes Daesh*, sinó contra el gangsterisme més bàrbar. Com seria creïble la pretesa coalició contra els decapitadors, si per diverses raons, molts dels seus membres han compartit amb ells (i alguns encara comparteixen) interessos de tipus econòmic estratègic, polític?
Contra el cinisme i la mort, avui hi ha el poble kurd. »
* Nom popular de l'IS.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada