El 19 de gener de 2007, Hrant Dink va ser abatut en una vorera Istanbul, va rebre tres trets al cap disparat per un ultra nacionalista turc de 17 anys d'edat, Ogün Samast.
Dink era una figura carismàtica de la societat civil progressista a Turquia. D'esquerra, periodista armeni i fundador d'Agos, un setmanari bilingüe turc-armeni. El diàleg entre turcs i armenis era directriu de la publicació. Això li va suposar ser sovint criticat per la diàspora armència per les seves posicions considerades massa conciliadores.
Parlar del genocidi armeni continua sent punible amb pena de presó en virtut de l'article 301 del Codi Penal turc. Arran de l'assassinat de Dink es va crear un moviment progressista de joves armenkis Nor Zartonk. Uns anys després, el 2011 Garo Paylan, una figura molt coneguda de la comunitat armènia, es va iniciar en la política amb el partit HDP, l'únic partit de l'oposició progressista i democràtic a Turquia. El seu objectiu era per protegir els drets de la minoria armènia. Paylan no ha dubtat, aquest mateix mes de gener, a parlar al Parlament turc sobre el tema del genocidi armeni. Això li ha costat ser suspès com a diputat de la Gran Assemblea.
Hi ha un fil roig entre Hrant Dink, Nor Zartonk i Garo Paylan: empenyer la comunitat armènia de Turquia a que callei o mori. "1.500.000 + 1" fou un lema popularitzat arran de l'assassinat de 2007. En referència al nombre de víctimes del genocidi armeni de 1915 a mans de l'estat turc i "1" per Dink. El 24 d'abril de 2011, encara fou assassinat a Istanbul el jove armeni, Sevag Balikci. La xifra de morts, doncs, no es completa.
La impunitat i la negació del genocidi obrir la porta a tota la repetició sinistre de la història. Una part de la comunitat kurda assimilada per l'estat turc va participar en el genocidi armeni. Tot el moviment kurd, sense excepcions, ha demanat perdó per l'acció d'aquell sector. Això contrasta amb la negació, absoluta, contumaç, cega, de la societat turca, partits, societat civil, acadèmics, sobre el genocidi que van practicar sobre els armenis, assiris, i grecs.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada