Un penedesenc es troba retingut sense poder tornar a casa després de 8
mesos defensant el poble kurd de diversos atacs militars a la zona del
Kurdistan en territori sirià, atesa la impossibilitat de viatjar a causa
del coronavirus de la Covid-19. Accepta d’explicar al 3d8la seva història de
milicià amb algunes condicions per preservar-ne la seva identitat real.
Per tant, aquest setmanari hi ha mantingut contacte a través d’internet,
però no esmentarem ni el nom ni tan sols la població de residència del
protagonista d’aquest relat.
I tampoc quan pensa que podrà tornar a casa “per motius personals”,
resumeix, atès el seu temor a possibles represàlies polítiques de
l’Estat espanyol en tornar al país. Només direm que el seu nom actual i
de manera provisional és Heval (amic/camarada en la llengua kurda) Zana.
“Aquí ningú no sabem els nostres noms reals”, diu.
Simpatitzant del poble kurd
“Fa
molts anys que
segueixo el moviment kurd, almenys des del 1999 quan van detenir al
lider del moviment kurd revolucionari i fundador del PKK (Partit dels
Treballadors del Kurdistan), Abdullah Öçalan; aquí li diem Serok Apo.
Aleshores va ser quan dins del moviment de l’esquerra independentista
catalana va començar arribar molta informació sobre la lluita del poble
kurd i el seu alliberament nacional a través del PKK”, continua el
relat que Zana ha enviat al 3d8.
Explica que Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, amb
una població d’uns 50 milions de persones, i que tot el territori kurd
es troba dividits entre 4 estats: Turquia (que els kurds anomenen Bakur
-Nord-), Iraq o Basur (Sud), Iran o Rojhilat (Est) i Síria o Rojava
(Oest). A cada part del Kurdistan es viu una situació política
diferent, però en les 4 parts d’aquesta nació sense estat hi ha lluita
de la guerrilla sota diferents noms.
“Després de molts anys de seguir l’evolució de la lluita del poble
kurd i amb experiència d’haver participat en brigades solidaries a
Palestina, Chiapas, Cuba i després de patir una greu malaltia vaig
decidir que ‘ara o mai’ i vaig entrar en contacte amb la milícia popular
kurda de Rojava, les YPG (Unitats de Defensa Popular) i les YPJ, la
branca femenina de la milícia, que es van fer famoses arreu del món per
vèncer l’Estat Islàmic (EI) a Síria i a part de l’Iraq kurd”, continua
el relat d’aquest milicià penedesenc.
“Les
YPG tenen la seva branca internacional seguint l’exemple de les
Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola i milers de
voluntaris d’arreu del món han vingut a lluitar des del 2012”, afegeix.
Les YPG són les unitats encarregades de la defensa i seguretat a
l’administració autònoma del nord-est de Síria, “on s’aplica el
confederalisme democràtic”. Els punts principals de l’auto administració
són, segons explica Heval Zana: l’alliberament de la dona, per la qual
cosa tots els càrrecs públics són duplicats home/dona, totes les
assemblees o comunes -el que serien ‘ajuntaments’- han de tenir un mínim
del 40% de dones; la igualtat de drets entre ètnies i que fa que totes
tinguin representació en els llocs de preses de decisió [a Rojava hi
viuen, per exemple, kurds, àrabs, cristians, yezidis, assiris, turcmens i
siríacs]; hi ha dos alcaldes, dos presidents de cada regió, etcètera; i
la defensa de l’ecologisme.
L’arribada al Kurdistan
El protagonista
d’aquesta història va iniciar-la el mes de setembre passat, quan va
volar en solitari a Sulaimaniyya (en territori iraquià), i des d’allà,
juntament amb un parell de milicians internacionals més, va desplaçar-se
cap a la frontera amb Rojava.
“Creuar la frontera va ser tota una experiència, a la una de la nit
pel mig de la muntanya fins arribar al riu Tigris i preparant una barca
inflable per creuar-lo en complet silenci per no ser descoberts pels
focus de l’exèrcit Pershmerga.
Un cop creuat el riu xops i havent desinflat la barca, vam continuar
uns quilòmetres més fins arribar dalt d’un turó, on ens van dir:
‘tranquils, ja sou a Rojava’”.
“Al cap d’una estona va arribar una furgoneta amb membres de la YPG
amb uniformes i armats fins les dents i ens van portar cap a l’Acadèmia
per passar els primers mesos d’entrenament militar, primers auxilis,
aprenentatge cultural de la història i la llengua kurda; i també
polític”, continua explicant Heval Zana.
El mateix milicià penedesenc vol remarcar que la YPG és una milícia
completament política, “en el passat era d’ideologia marxista leninista i
des de fa uns anys s’ha obert cap el socialisme llibertari”. “Aquí,
primer són els ideals i després la defensa dels ideals amb les armes”,
diu Zana, que continua: “A l’Acadèmia fas una vida completament política
i militar i, un cop preparat, t’envien al Tabur (batalló) internacional
per ser part activa de la defensa, al front, a la segona línia o a
preparar posicions en zones estratègiques, tot depèn de la situació
bèl·lica”.
Els responsables de la milícia kurda fan una avaluació personal de
cada voluntari, segons els teus coneixements o virtuts, busquen quin pot
ser el seu rol o bé “si pots fer algun tipus de feina específica, et
deriven cap a altres funcions dins de l’estructura de defensa.
Jo he tingut la sort de fer varies feines diferents i conèixer molt
bé la zona i relacionar-me molt amb la cultura kurda. Ara mateix, la
lluita principal és contra la invasió per part de Turquia, que vol
ocupar les principals ciutats de Rojava; i contra petits reductes de
l’Estat Islàmic”.
“Els primers dies de l’invasió turca vam viure moments molt tensos,
però després Rússia i el règim sirià van crear una zona de seguretat
entre les YPG i Turquia”, continua el relat de Zana, que també deixa
clar que “és molt llarg d’explicar i d’entendre la situació actual, tant
a Rojava com a Síria, un país que porta 9 anys de brutal guerra civil,
amb un munt de bàndols, faccions militars i milícies”.
Voluntaris d’arreu del món
“Estant
aquí, tant
fent tasques de logística, civils o al tabur”, Heval Zana remarca que ha
coincidit amb gent voluntària i simpatitzant del poble kurd arribada de
tot el món: per exemple, d’Austràlia, Anglaterra, Alemanya, Grècia,
França, Estats Units, Itàlia, Polònia, Rússia, “kurds de totes les parts
del Kurdistan, assiris i, com no, moltíssims catalans i espanyols”.
Zana parla, per exemple, d’una catalana a les YPJ, però amb la qual
no ha coincidit; i de dues noies catalanes i un madrileny treballant a
l’Hospital de la ciutat de Dêrika. I, per exemple, en una cerimònia en
record d’un milicià internacional caigut en combat, van coincidir 16
catalans.
Cementiri de les YPG/YPJ a la població kurda de Derik
“Els kurds tenen molta simpatia pels catalans i molts coneixen molt
bé tot el que passa a Catalunya i el procés”, explica el milicià
penedesenc, que tot i conviure amb la mort i la pèrdua de companys i
companyes al front “puc dir que és una experiència dura, però
immesurablement enriquidora; i poder aprendre de la lluita, cultura,
auto organització i autogestió de Rojava no té preu”, afirma.“Formar part d’una autèntica revolució que defensa els mateixos
ideals que tu, per mi és un deure i alhora un plaer”, continua Heval
Zana.
Retingut pel coronavirus
Com apuntàvem en l’inici
d’aquest article, el milicià penedesenc que va decidir lluitar a favor
del poble kurd ha de tornar a Catalunya, però no ho pot fer encara per
la pandèmia de la Covid-19.
“Ja fa unes setmanes que havia de creuar la frontera cap a Iraq per
tornar, però tot Iraq i Basur estan tancats al trànsit, la gent
confinada i els aeroports tancats”, explica.
“Aquí a Rojava la situació és la mateixa des de fa unes tres
setmanes: tot tancat, carreteres tancades i només funcionen els serveis
essencials. Per ara, a Rojava no es coneix cap cas de mort per Covid-19,
però aquí pot ser un desastre si el virus s’estén”, diu també Zana, que
ho argumenta pel fet que “no hi han recursos, els hospitals estan
col·lapsats de per si per la brutal guerra, Turquia destrueix els
conductes d’aigua deixant a 400.000 persones sense accés al servei; i hi
ha desenes de milers de refugiats en camps i ciutats, gent que abandona
les zones del Kurdistan ocupades per Turquia”.
“El comandament general de les YPG/YPJ, seguint els consells del
president de les Nacions Unides, va declarar un alto al foc per la
crisis del Covid-19, sempre reservant-nos el dret a autodefensa si som
atacats; i hem tingut petits enfrontaments i bombardeigs de Turquia”,
continua el relat de Zana, el qual conclou sobre aquesta qüestió: “Els
turcs no respecten l’alto al foc. Pel que fa a mi, he tornat al poblet
on he passat diversos mesos, on tothom em coneix, on he fet tasques
d’electricista, posat injeccions a gent malalta, jugat desenes de
partits de futbol amb les nenes i nens del poble i he fet defensa
militar, és clar”.
Més antimilitarista
“Tot i que pugui semblar
contradictori”, atesa la seva presència voluntària en una milícia, Heval
Zana conclou que “la meva experiència aquí m’ha reafirmat els meus
ideals antimilitaristes. Vaig ser insubmís condemnat a any i mig de
presó, pena que no vaig arribar a complir ja que no tenia antecedents
penals; tant els membres del Moviment de Resistència Kurd com jo odiem
profundament la guerra, els exèrcits i la industria armamentística; aquí
he pogut comprovar el mal i les cicatrius que deixa la guerra, tan
físic com psicològic; i he vist com gent preciosa es veu obligada a fer
coses que odia per defensar els seus ideals i el dret a una vida digne i
en pau”.
I Zana conclou: “Desitjo que la guerra s’aturi, que l’estat feixista
turc es retiri de les zones ocupades i que els kurds, àrabs i totes les
ètnies de Rojava i Síria puguin viure en pau. També espero poder tornar a
Rojava ben aviat i continuar la meva tasca aquí per defensar i aprendre
més de la revolució.”
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada