dimarts, 8 de setembre del 2015

14 policies morts en un atac a Igdir

Un autobus policial que es dirigia a la frontera amb l'Azerbadjan ha estat volat per la resistència kurda. Tot i que l'acció encara no ha estat reivindicada, tot apunta a una resposta de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) als atacs de les forces turques. Aquesta matinada uns 50 avions turcs han entrat a territori iraquià per bombardejar el Kurdistan mentre militars turcs continuen atacant, fa 5 dies, la població civil de Cizre o el barri de Sur, a Amed. Les HPG són la milícia d'autodefensa del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).









L'atac s'ha produït a dos quarts de vuit a la població d'Hasanköy, a Igdir i ha provocat la mort a 14 agents policials turcs segons el darrer recompte. És el segon cop de gran magnitud que la resistència kurda fa a les forces turques després de l'emboscada de Daglica amb 16 baixes. Per la seva part els militars turcs han mort 7 civils, principalment menors d'edat, a Cizre.

Leggi di più »

Reportatge sobre el Kurdistan amb KurdisCat



La Tele, que es pot veure al canal 37 de la TDT del Barcelonès i el Maresme, ha realitzat un reportatge sobre el Kurdistan. Quatre persones* vinculades a KurdisCat expliquen la situació al Kurdistan, el procés revolucionari, els progressos i els perills que afecten, en especial, les parts del Kurdistan de Síria (Rojava) i de Turquia (Bakur).

Coni Docolomansky, Hèctor Martínez, Dara Zagros i Metin Ersan

Leggi di più »

dilluns, 7 de setembre del 2015

Més civils morts a Cizre

Les notícies del setge militar turc a la ciutat arriben amb compta gotes. Cap periodista internacional s'ha desplaçat per informar de la situació mostrant, una vegada més, certa connivència (por?) amb el govern turc. L'excepció ha estat la periodista dels Països Baixos Frederike Geerdink que ha estat detinguda per segona vegada enguany. Geerdink va ser capturada a Yüksekova el 6 de setembre. Dos periodistes britànics de Vicenews van ser detinguts dies abans però han estat alliberats. La seva detenció va aixecar polseguera però el fet que el seu interpret kurd continuï detingut no n'aixeca tanta.




Cemile Çagirga, no esgarrifen els crims del govern turc sinó el silenci que els acompanyen

La situació a Cizre està bloquejada i l'exèrcit patrulla per part de la ciutat però no ha aconseguit el seu control, en especial del barri de Nur. Davant el desplegament de franctiradors policials per matar població civil de les zones sota control kurd, bàsicament dels joves d'YDG-H, s'estan desplegant tendals. Comença a mancar-hi el menjar. És difícil saber el nombre de víctimes però s'ha confirmat per periodistes kurds (ANF i DIHA) que els hospitals estan bloquejats pels militars turcs. Entre les víctimes confirmades hi ha Osman Cagli, tenia, 18 anys. També un bebè de només 35 dies i el seu pare i una noia de 13 anys. En aquest darrer cas, Cemile Çagirga, va ser assassinada a trets, un d'ells li va travessar el cor. A part dels morts hi ha diversos ferits, per exemple, el 7 de setembre Ömer Magi, de 12 anys, per un tret a l'estòmag.

Leggi di più »

Una casa en Kurdistán

Qamislo es una ciudad de varios cientos de miles de habitantes, es centro económico y cultural del cantón de Cizire, pero como todavía hay algunas zonas ocupadas por el régimen estatal, la sede del Gobierno Cantonal está ubicada en Amûdê, que es un municipio de 40.000 habitantes, distante sólo diez kilómetros. En Amûdê son pocos los edificios de más de una o dos plantas, y desde cualquier tejado se contemplan, cercanos, los campos que rodean la ciudad. Hacia el norte, a poco más de un kilómetro, se alarga la alambrada que separa Rojava del Kurdistán bajo administración turca. Y después la carretera transitada por los camiones cisterna que corren cargados con el petróleo de la Región Autónoma del Kurdistán Iraquí. Por la noche Ferhir, un anciano afectado de parálisis, comenta la actualidad en la azotea de su casa con otro amigo cuyo nombre significa Rey (los nombres kurdos siempre significan algo). Hablamos mientras al fondo las luces de Mardin tintinean sobre las colinas.

-Nosotros no queremos que los jóvenes se vayan. Si lo hacen, ¿quién habitará este país, quién lo reconstruirá?
También les gusta preguntarme sobre Lorca, sobre Picasso, sobre Dalí. “¿Picasso was Spanish, no?” Entonces pasan a comentar alguna anécdota sobre la mujer de Dalí, Gala, y dicen que era la reina de la belleza. “No, Gala no era especialmente bonita, pero era una mujer fuerte. Como las YPJ”. Y Rey y Ferhid ponen cara de admiración y contemplan las estrellas.
Rey tiene 48 años y trabajó como discjockey en una discoteca de Damasco durante diez años, pero su hijo tuvo alguna clase de problema y él decidió coger a la familia y venirse aquí, de donde eran originarios. Ahora trabaja de técnico en una emisora de radio, y cuando el primer día le pregunté si podíamos ir a una discoteca aquí, respondió que “Here no, Amûdê is Kabul, Amûdê Afganistán” En las oficinas de la emisora todas ríen al escuchar su respuesta, porque Rey es algo histriónico y le gusta bromear con todo. Quizás en Qamislo, añade luego, en Qamislo sí que hay algunas discotecas.

 “Esta es la calle principal de Amûdê, a éste lado vivía población kurda, y a este cristiana. La árabe vino hace cincuenta años. La cristiana se fue marchando, primero hacia el Líbano, y con el tiempo hacia Europa”, me explicó aquel mismo día. Fue cuando llamó el amigo Halo llamó desde Kobanê , diciendo que había encontrado un trabajo especial para las próximas semanas. Hará de traductor para las ONG que vendrán a desminar la ciudad. “¿Estás contento?”, “Claro, cuando uno encuentra trabajo es siempre una alegría”, “¿Y de verdad hay minas en Kobanê, nunca lo entiendo, como podemos caminar tan tranquilas entonces?”, “Es en algunas zonas, y tienen también que explosionar los morteros y otras bombas que no lo hicieron al caer”. Días atrás, Halo me explicaba con una sonrisa que su hermano había conseguido llegar a Suiza, que estaba en un centro de internamiento para refugiados, a la espera. Lo decía contento porque su hermano ha conseguido lo que quería, pero él sabe que el tema es complejo, porque en otras conversaciones señala: “en las escuelas hay falta de profesorado porque la gente con estudios se marcha”.

En Amûdê, Rey insiste, “Yo no he decidido no irme, pero el problema aquí es que no hay trabajo”, caminamos por esa calle principal, cuya iluminación es suave, permite los claroscuros y contemplar las estrellas, cosa impensable en Barcelona.
-Pero tú tienes trabajo en la radio, Rey.
-Sí, pero, pero, poco dinero
- ¿cuánto?
- 100...
-¿dólares? Aquí toda la gente que cobra algo cobra cien dólares al mes.
-Pero es que en Damasco, en la discoteca, ganaba cien cada noche.
Rey está casado, dos hijos y dos hijas, a quienes encontramos durmiendo en el jardín. Las casas en Rojava tienen forma de “U”, alrededor de un gran patio o jardín, y ahora en verano toda familia  duerme a la fresca, junta, como una manada.

Estrella en su casa de Amûdê

Si se viene a Amûdê desde Kobanê llama la atención que las cosas no estén destruidas ni con una capa de polvillo encima, proveniente de los escombros. El polvillo está en todo, tiñéndolo  de gris y haciéndote dudar de si tu pelo ha encanecido por la edad o recuperará el color tras la próxima ducha. Pero en Amûdê no están tan mal las casas promedio y, aunque sencillas, son impensables en Barcelona, y en muchos otros rincones de Catalunya si no eres rica.

“Nos la alquila una familia amiga, que se marchó a Alemania. Nos la deja barata, 35 dólares al mes”. Barata, y las paredes son de adobe, cosa que además de práctica contra el frío o el calor, le da encanto. A un lado de la “U” la cocina y el baño, al otro su taller de electrónica, y en medio dos salas grandes que se utilizan para todo. Pero ahora en verano menos, pues la familia duerme afuera. La mujer (cuyo nombre significa Jardín con Flores) se levanta y nos prepara té. No está claro que la revolución femenina haya llegado a esta casa, quizás con la hija mayor, cuyo nombre significa Vida. Pero Jardín con Flores ha conseguido de verdad un jardín hermoso, con mazos salvajes de flores amarillas, coronados por girasoles que enloquecerían a Van Gogh, y una enorme morera en cuyo tronco se apoya una bicicleta. “En Kobanê no había bicicletas”, advierto.

Rey pone música, “Crazy”, de Julio Iglesias. “I like Julio, because relax me”, dice, ya en camiseta. Y yo me pregunto si, con canas o no, es verdad que me estoy haciendo mayor, porque la voz de Julio me suena placentera. Rey enseña fotos de los tiempos en Damasco, mientras suspira, “You see, here, motorcycle”, “You see, here, Jeep Hammer, not mine, friend”. “¿And here?”, pregunto, cuando le veo en un grupo, a una mesa, con dos mujeres vestidas de leopardo, “Here Discoteque”. Después aparece él en otro grupo con 4 amigos, y señala “This one go Turquia, This One Germany, This one Qatar, this one I don't know where is going”.

La noche es plácida, cualquier noche en Rojava lo es, tras el pesado calor diurno. Incluso en Kobanê lo son, aunque todo este cubierto bajo esas espesas capas de polvo. Recuerdo la de hace dos noches, con la mujer YPJ, segura de sí misma, diciendo, “lo único que debe preguntarse, quien quiera unirse a las YPJ, es si estás dispuesta a abandonar el capitalismo, y  si estás dispuesta también a vivir en Siria”.
En Amudê, en cambio, reporteros franceses están desengañados con la revolución “ya, te adelanto que no nos creemos nada”, pero su pesimismo es más bien generalizado, quizás porque les está costando trabajar bien aquí.  “Siria no tiene solución”, dicen, “la guerra no acabará nunca, ni en veinte años”, “¡pues vaya!, entonces acabará pasando a Turquía, y de allí a Europa”, “estoy de acuerdo con usted, la guerra acabará pasando a Europa”.

La noche es hermosa bajo las estrellas, durmiendo en manada, junto a los girasoles. Y el despertar es paulatino. Primero Rey, que se sienta y enciende un cigarro, después Jardín con Flores, que recoge las colchonetas y las mantas. Después un hermano y finalmente se distingue a una pequeña niña, de nombre Estrella, bella durmiente, todavía profundamente. Intento recoger mi manta, “no, no” ordena Rey, y Jardín con Flores se encarga. Rey me ofrece agua para que me refresque la cara, y pregunta “¿sleep well?, ¿full battery? Después enciende la televisión, un canal internacional europeo. La honda expansiva provocada por la imagen del niño Aylin Kobanê, como durmiendo, ahogado en la orilla de una playa del Egeo, se sucede una y otra vez:  imágenes de estaciones de tren en Hungría, suburbios ajardinados en ciudades alemanas, declaraciones de mandatarios europeos. Cuando el carrusel de imágenes termina, aparecen las noticias deportivas con el rostro sonriente de Cristiano Ronaldo. Y vuelta a empezar: policía húngara, Ángela Merkel, comparecencias en salas de prensa. Qué limpias las banderas, los despachos, los trajes, qué lustre. Bastaría que se dieran un paseo por Kobanê para que el polvillo lo tapara, quizás así comprenderían que es mejor invertir el dinero directamente en reconstruir la ciudad y anticiparse así a grandes riadas de gente que huye de los escombros. Quizás mucha gente estaría dispuesta a renunciar a la sonrisa de Cristiano Ronaldo, si pudiera disfrutar de una casa como ésta de ahora en Amudê, sencilla, pero acogedora.

Ahora la oficina para la reconstrucción de Kobanê está preparando un ambicioso proyecto para la construcción de más de mil viviendas. Están pensadas para las familias que han perdido a alguno de sus miembros en la guerra. Se promoverá  que la población local colabore trabajando voluntariamente en su construcción. Están pensadas en módulos de seis viviendas, de modo que cualquier persona, grupo o administración, con poco o mucho presupuesto, puede contribuir apoyando la construcción de uno o varios módulos. Para más detalles es posible contactar con KurdisCat (kurdiscat@gmail.com),y escribiendo directamente a una de las personas responsables del proyecto: Sr. Herdem Dogrul, herdemdogrul@gmail.com, 00 90 (0) 5459381275.


Leggi di più »

Unes 10.000 persones al festival de cultura kurda internacional


Unes 10.000 persones es van aplegar a Düsseldorf el 5 de setembre en el 23è festival de cultura kurda internacional. ABDEM (Europäischer Rat für Frieden und Demokratie, Assemblea Europea per la Democràcia i la Pau) i NAV-DEM (Demokratisches Gesellschaftszentrum der KurdInnen in Deutschland, Centre de la Societat Democràtica del Poble Kurd a Alemanya) van ser les responsables de l'organització.

Sota el lema "Construïm una nació democràtica amb un líder lliure - No permetem el feixisme" es va denunciar el paper del govern alemany que persegueix i empresona militants kurds. Entre les intervencions més destacades hi hagué la de Salih Muslim, co president del principal partit kurd de Síria, el Partiya Yekîtiya Demokrat (PYD) o Partit de la Unió Democràtica qui va explicar l'èxit de la resistència a Kobanê en front de l'agressió del Daesh. Tot i la forta pluja caiguda durant tot el dia l'assistència va ser formidable i cal destacar l'alt nombre de dones presents que duien banderes d'Abdullah Öcalan, la KCK, el KJA (congrés de dones kurdes) i de les YPG i YPJ, milícies kurdes de Síria.


 L'acte el va cloure el co president de Haklarin Demokratic Partisi (HDP) o Partit Democràtic Popular, Selahattin Demirtas. L'actual diputat al parlament d'Ankara va fer una crida a la mobilització envers les eleccions del proper 1 de novembre alertant de la deriva autoritària de l'actual president turc. Els resultats electorals, va dir, també es decidien a Europa entre la comunitat turca i kurda que havia votat, el juny, a favor de les mesures progressistes de l'HDP.

Cristina Torrent

Leggi di più »

diumenge, 6 de setembre del 2015

Dur cop de les HPG a l'exèrcit turc on han mort 16 soldats turcs a Daglica

L'acció s'ha produït a les tres de la tarda a  la localitat d'Oremar (Daglica). Coincideix amb dos dies de brutals atacs per part de militars turcs a les localitats de Cizre i Amed. Avui mateix les tropes turques han matat un nadó de només trenta-cinc dies a la primera ciutat on han desplegat els tancs. Tot i que el primer ministre Davutoglu sabia de l'acció ha assistit a un partit de futbol de la selecció turca. Al vespre ha convocat una reunió extraordinària del consell de seguretat davant l'acció però la notícia ha coincidit amb les imatges del polític amb la bufanda turca gaudint del partit.

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) han emès un comunicat tres hores després de l'operació on afirmen que han mort 15 soldats turcs d'un comboi de vehicles blindats al sud-est de Turquia, en el que és l'assalt més sagnant des de la caiguda d'un alto el foc al juliol. Les HPG són la milícia d'autodefensa del Partiya  Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK).


El voluntari Baran Çentinkaya, de les Forces de Defensa Popular, HPG

El nombre de víctimes no s'ha pogut verificar de forma independent, però en una declaració televisada president R. Tayyip Erdogan, va confirmar l'atac havia tingut lloc a la província de Hakkari, prop de les fronteres de Turquia amb l'Iran i l'Iraq.  "Una nova estratègia s'adoptarà en la lluita contra el PKK. Seguirem amb determinació", va dir Erdogan en el seu discurs.

"Un atac des de diversos punts ha deixat 15 soldats morts, i se n'han confiscat un gran nombre d'armes en l'acció", afirma el comunicat del moviment armat kurd. Hores abans confirmava la mort del milicià

Baran Çetinkaya que havia quedat greument ferit en combats a Dersim. En la mateixa acció va morir el seu company Rıdvan İpek i la civil de 32 anys Ayten Gunhan.

Només 24 hores després de saber-se de l'acció, l'exèrcit turc reconeixia oficialment l'atac. El nombre de baixes oficial és de 16 militars inclòs un tinent de les forces especials. Els cossos continuaven el lloc de l'emboscada i les HPG han acceptat una proposta per entregar-los a mitjancers civils enlloc de fer l'horrible espectacle que les forces militars turques van fer amb Ekin Van.








Leggi di più »

Text sobre municipalisme llibertari

Des de Reconstruir el Comunal s'han traduït al català alguns fragments de Municipalismo libertario: Las políticas de la ecología social, llibre de l'activista i escriptora nord-americana Janet Biehl on resumeix els plantejaments sobre municipalisme llibertari i ecologia social de Murray Bookchin. Aquests plantejaments van ser una peça clau per a l'elaboració i adopció per part del moviment d'alliberació kurd del paradigma del confederalisme democràtic.

Janet Biehl va visitar Rojava el passat desembre, com a membre d'una delegació internacional d'acadèmics i activistes. Des de KurdisCat ja vam difondre alguns textos seus: Impressions de Rojava: un reportatge des de la revolució; "Pobres en recursos, rics en esperit"; Rojava: la municipalització de l'economia.

Els fragments es poden trobar aquí.

Joan Enciam
@joanenciam

Leggi di più »

L'exèrcit turc bloqueja Cizre i reprimeix la població per recuperar-ne el control

Tot va començar, altra vegada, el divendres 4 de setembre. Els moviments militars turcs durant tot el dia van anunciar una operació de gran abast. L'exèrcit turc va issolar la població de Cizre. A la xarxa social twitter es va denunciar amb el hashtag #CizredeKatliamVar (A Cizre succeirà una matança). Per no deixar testimonis, les tropes ocupants van tallar internet, inclòs el 3G i el telèfon. La llum funcionava a estones. La població civil feia sonar aparells de metall com a protesta enmig d'una nit negra, de por, una por horrible plena de silenci, a Cizre i al món.

"Les autoritats turques van imposar un toc de queda a la ciutat de Cizre a la província de Sirnak després d'arrestar desenes de persones sota el pretext d'afiliació amb el PKK" segons Ara News. La ciutat kurda està situada al sud-est de Turquia i s'hi ha declarat el toc de queda. Policies disfressats es situen a les teulades. Disparen. No s'obté gaire més informació. No hi ha fotos, alguns vídeos rudimentaris. Els hospitals també estan bloquejats.

De fet, Cizre estava sota control de la pròpia població des de feia setmanes. El jovent de les YDG-H tenien controls per mantenir la seguretat de la població civil contra els brutals excessos turcs. Ara l'exèrcit va destruint les barricades, una per una. Si troba oposició obre foc. El nombre de víctimes mortals i de persones ferides es desconeix. La nit del dia 5 van reprendre's els enfrontaments. Al barri de Nur hi van desplegar-se els tancs turcs. Malgrat això la població va resistir amb armament rudimentari.

"Cizre està envoltat per les forces turques. Tots els camins estan bloquejats. Aquesta situació ha provocat un estat de pànic entre la població civil ". Les autoritats turques van impedir dissabte l'entrada d'una delegació kurda del Partit Democràtic del Poble (HDP) a la ciutat.
 

Per a saber-ne més:


Cizre, en estat de guerra latent a Turquia

 Documental sobre l'autodefensa juvenil kurda als carrers de Cizre (Kurdistan turc)

 



Leggi di più »

Minority Rights Group demana que "es reprengui el procés de pau" al Kurdistan turc

Minority Rights Group International és una potent organització de defensa dels drets humans a escala internacional Focalitza la seva acció en els drets de les minories, ja siguin lingüístiques, ètniques o religioses. També en els drets dels pobles indígenes. El grup internacional treballa en xarxa a més de cinquanta estats del món.


El 4 de setembre, l'MRGI va posicionar-se al voltant de la "crisi" a Turquia focalitzada en la qüestió kurda. MRGI demana que es cerqui una "solució pacífica" i "es reprengui el procés de pau".  Recorda la constant violacions de llibertats que es viu a Turquia on, des del mes de juliol, s'han prohibit 144 manifestacions i hi ha hagut 130 persones ferides en actes polítics. MRGI es refereix també a l'informe de l'IHD amb milers de detinguts per motius polítics.


"Malgrat que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha determinat que Turquia ja violat el dret a la vida diverses vegades, aquesta continua duent a terme operacions militars de manera que posa, en greu risc, la vida de civils." EL sol fet que, des de les eleccions del 7 de juny, 1.620 membres de l'HDP hagin estat detinguts/des dóna una idea de la politització de la repressió policial per part del govern turc.

Leggi di più »

dissabte, 5 de setembre del 2015

Conferència de les YPG sobre Kobanê






La conferència de la milícia Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) es va celebrar sota el lema "Reorganitzem-nos sobre la base de la resistència de Kobanê, i liderem la construcció d'una Síria democràtica". 215 delegats/des van participar-hi. Es va realitzar entre el 23 d'agost i 1 de setembre a la pròpia Kobanê S'hi van analitzar les dimensions polítiques, militars i d'organització de la resistència i va arribar a decisions importants. Definint Kobanê com a "Ciutat dels Màrtirs" es van prendre diverses resolucions per a recordar-los per haver donat la seva vida en la lluita. S'hi van incloure les recents víctimes de l'atemptat de Suruç.

Segons la milícia popular "la victòria de la resistència a Kobanê s'ha convertit en la base per l'arrelament i la invencibilitat de la revolució al Kurdistan sirià. Al mateix temps, s'ha convertit en un pas significatiu en el desenvolupament democràtic de la Revolució Síria."
Segons les YPG el territori de l'Orient Mitjà s'ha convertit en el centre d'intensos enfrontaments i alhora solucions probables, pel fet que totes les forces globals, regionals, locals i socials participen activament en el procés històric actual. Assenyalant que els poders hegemònics internacionals estan en una lluita per reestructurar l'Orient Mitjà sobre la base dels seus propis interessos, i de facto allarguen aquest període a través de nous equilibris i acords. La revolució nacional democràtica al Kurdistan sirià és l'única alternativa emergent per al sistema de decisió de l'Estat: La revolució al Kurdistan sirià s'ha convertit en una revolució no només pel que fa a la població local, sinó també a tots els pobles del món. Literalment "En la fase actual, la revolució al Kurdistan sirià en el seu quart any ha influït en la humanitat sobre la base dels valors socials històrics. En aquest sentit, la revolució del Kurdistan sirià s'ha convertit en una expressió de la revolució a l'Orient Mitjà democràtic i la resistència dels pobles de la regió. La lluita de la democràcia i la llibertat lliurada contra el feixisme a Kobanê ha permès a la resistència de Kobanêguanyar una dimensió global i convertir-se en la revolució i la resistència també de la humanitat." Les milícies kurdes descriuen l'Estat Islàmic com un "grup reaccionàra i subcontractat" qui "ha patit una derrota històrica a causa de la lluita global i valenta resistència del poble del Kurdistan."



La conferència ha destacar el paper en la resistència heroica de les combatents de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) a la batalla Kobanê. Així, "les dones de les YPJ constitueixen una part important de la força d'ordres durant la resistència dedicada a la protecció dels pobles Kurdistan sirià contra la atacs de colles de l'IS". Anant més enllà: "La lluita que les YPJ va fer per a la humanitat i la llibertat contra els cinc mil anys de mentalitat masculina dominant, així com la identitat que se n'ha derivat o la cultura de la violació que va crear, ha generat una influència a tot el món, admiració i la simpatia de dimensió mundial. Sobretot a l'Orient Mitjà, on s'ha du a terme un enorme esforç de cara a les dones a l'Orient Mitjà i proporcionat-les oportunitats per a fer organitzacions conjuntes ". La resolució final, també va ser testimoni d'una avaluació del paper exercit per les forces d'esquerres revolucionàries i democràtiques; un element que tenia un gran significat per a la fraternitat dels pobles i la unitat nacional. En la mateixa línia es va significar "la unitat de tots els sectors àrabs patriòtics a Burkan al-Firat" on "àrabs i altres pobles van ser cridats a formar una unitat de la resistència conjunta."

A nivell organitzatiu, les YPG van decidir "potenciar l'esperit, la consciència i l'organització de l'autodefensa, per aconseguir una forma de competència tàctica i el moviment per dirigir la guerra popular revolucionària amb domini, i per enfortir el sistema d'auto-defensa." Mantenir l'eix d'autodefensa va ser un element clau de la conferència. Les YPG ha determinat que "ens mantindrem fidels a la Convenció de Ginebra» com han demostrat els darrers 4 anys de guerra i van animar a la gent de Kobanê a que "ha de tornar a la seva terra i reclamar-la". Fugir no és la solució.

Leggi di più »