Nechirvan Barzani escollit nou President del Kurdistan iraquià

El Parlament de la regió autònoma del Kurdistan iraquià, va escollir ahir Nechirvan Barzani, de 52 anys, com a nou president després de mesos de paràlisi política i substitueix el seu oncle Masoud Barzani en el càrrec. Barzani, que era primer ministre i pertany al Partit Demòcrata del Kurdistan (PDK), de centre dreta i ha estat elegit per 68 vots dels 81 membres que van participar en una Cambra que consta de 111 escons. A part del PDK, el partit Gorran i els onze escons de les minories cristianes assíries, caldees, armènies i turcmanes van votar per Barzani.

La sessió va ser boicotejada per la social-demòcrata Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), la principal agrupació opositora amb 21 escons enfront dels 45 del PDK, des de setembre de 2018. Les dues forces advoquen per la independència del Kurdistan.

Un portaveu de la UPK, Amid Joshano, va dir que el fet de no participar en l'elecció de Nechirvan Barzani "afectarà tots els acords signats entre els dos partits", mentre que Latif Sheikh, també d'UPK ha afirmat en una roda de premsa a Suleimaniya , que "no han vist bons intents" respecte als acords previs que tenen les dues agrupacions, pel que van decidir boicotejar la sessió, segons recull el mitjà kurd Rudaw. Omed Khoshnaw, líder del bloc parlamentari del PDK, va dir en una roda de premsa que el boicot del UPK tindrà "conseqüències negatives", però va aclarir que "el procés no s'aturarà. Triem al president i formarem el Govern".

S'espera que Barzani demani al seu cosí i fill de Masoud, Masrour Barzani, que sigui el primer ministre de la regió, tal com el PDK va presentar l'any passat com a proposta. El lloc de president estava vacant des de finals de 2017, després que Masoud Barzani dimitís després de la celebració d'un referèndum per la independència del Kurdistan, al setembre de 2017, que va provocar una ofensiva per part de Bagdad contra territoris del sud del Kurdistan.

Les eleccions parlamentàries van ser les primeres que tenen lloc al Kurdistan iraquià després del referèndum d'independència unilateral.

Leggi di più »

La guerrilla kurda mata un militar turc a Licê

La guerrilla kurda va llençar un atac per sorpresa a un lloc de control a Opek, al districte de Licê prop de la capital kurda Amed (Diyarbakir en turc). L'acció, al matí del diumenge 26 de maig, va provocar la mort d'un militar turc.D'altra banda dos milicians kurds van morir en combats contra les forces d'ocupació a Xarpêtê Şer.

 

Şoreş Tatvan, (Ferhat Akgun) caigut en combat el 23 de maig

 

Leggi di più »

El PKK i PAJK acaben d'ordenar la fi de la vaga de fam iniciada el 8 de novembre

Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i Partiya Azadiya Jin a Kurdistan (Partit d'Alliberament de les Dones del Kurdistan) acaben de fer públic un comunicat on ordenen que es posi fi a la protesta. Consideren haver aconseguit el seu objectiu davant l'anunci del govern turc d'aixecar la prohibició de visites a Abdullah Öcalan per part dels seus advocats. Leyla Güven, qui avui complia 200 dies en vaga de fam, ha anunciat que abandonava la protesta.

La co presidenta del Congrés de la Societat democràtica (DTK) i diputada de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) ha estat hospitalitzada. "Amb aquesta resistència col·lectiva, els pobles de Turquia i la democràcia de Turquia han prevalgut. Escoltar la veu d'Öcalan fora és molt important pel que fa a la democratització i la pau de Turquia a l'Orient Mitjà. M'agradaria que haguéssim triomfat sense cap pèrdua. El nostre cor està trencat, però la resistència ha prevalgut." Vuit persones han mort en la vaga de fam.

Leggi di più »

El PAK posa en alerta les seves tropes davant la creixent tensió a l'Iran

Davant un retrat de Said Yezdanpenah, assassinat a traïció per agents iranians el setembre de 1.991, les milícies del Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit per la Llibretat del Kurdistan) van concentrar-se a les diferents bases que controlen a l'exili. L'organització va posar en alerta els militants davant una eventual escalada a l'Iran. 

Per què és possible una nova guerra al Pròxim Orient ?

La catastròfica situació econòmica a Rojhilat i la resta de l'Iran s'està combinant amb un pols amb els Estats Units després que aquests es retiressin de l'acord nuclear el maig de 2018. L'acord havia estat signat entre Teheran i sis estats (Estats Units, Rússia, Xina, Regne Unit, França i Alemanya). Trump es va retirar argumentant que l'acord limita les accions nuclears de forma definida i no il·limitada, que no afecta als míssils balístics i que ha premiat amb 100.000 milions de dòlars l'estat xiïta a més d'aixecar les sancions. 

El 8 de maig d'enguany el clergue Hassan Rouhani, President des de 2013, anunciava que també el seu estat es retirava del pacte. Això significa que deixaran de vendre l'urani enriquit a que s'havien compromès i superaran el límit del 3,5 % de producció d'aquest producte. Iran va donar 60 dies als 5 estats que es mantenen a l'acord per a que ingressin els diners a que s'havien compromès i  compleixin amb les importacions de petroli. 

Paral·lelament a l'anunci de Rouhani els EUA desplegaven una armada encapçalada pel portaavions Abraham Lincoln amb bombarders B-52. Per la seva part el 19 de maig uns misteriosos atacs a dos petroliers saudites, que duen la marca iraniana van coincidir amb una onada de d'atacs amb drons dels iemenites pro iranians contra 300 objectius saudites. 


Tot plegat posa l'Iran, que ha desplegat tropes a l'Iraq, Síria i Líban i manté actuacions d'intervenció al Iemen en el punt de mira amb un conflicte múltiple. El PJAK ja ha anunciat aquesta setmana que no es quedaran de braços creuats si esclata el conflicte. Dos dies després el PAK ha convocat les seves forces davant l'escalada. 

El PAK, mig segle de lluita contra els governs de l'Iran

La formació política va ser fundada l'any 1.991 com una escissió nacionalista de l'Organització de Guerrilles Fedain del Poble Iranià. Aquest, fou un moviment marxista-leninista que va actuar entre 1.971 i 1981 primer contra el xa de Pèrsia i després contra el règim revolucionari islamista de Khomeini. A partir de 1981 va entrar en divisions internes entre el sector "minoritari", avui present només a l'exili europeu i el "majoritari". Aquest darrer és reconegut, per exemple, com a grup agermanat per l'esquerra europea (Die Linke, Parti Communiste Français, Izquierda Unida i Partido Comunista de España).

Com altres grups de l'oposició iraniana, l'OGFPI, es va veure obligada a refugiar-se a l'Iraq. El gruix dels seus membres kurds van instal·lar-se a Halabja amb permís de Saddam Hussein. Quan l'any 1.991 el Kurdistan iraquià va accedir a l'autonomia aquest sector va abandonar l'OGFPI i va fundar la Unió Revolucionària del Kurdistan amb Said Yezdanpenah com a màxim dirigent. És aquest grup el qui l'any 2.006 es va transformar en l'actual PAK. L'ala armada de la formació s'anomena Ettehâde Shoreshgerên (Lluitadors per la Llibertat) i té prohibit actuar de forma militar a l'Iran per les pròpies autoritats kurdes de l'Iraq que l'acullen. El propi Said Yezdanpenah fou assassinat pel agents iranians el setembre de 1.991 i va ser succeït pel seu germà Hussein fins l'any 2.006 quan va accedir a al direcció Ali Qazi, fill del mític president de la República de Mahabad, Qazi Mohammad, executat a la forca per l'Iran l'any 1.946. Hussein va restar al capdavant dels peshmerga del partit. 


El programa del PAK aposta per un estat kurd unificat amb un Iran federal com a mesura transitòria. És una formació de dreta conservadora, anti islamista, anti marxista i que vol establir una democràcia liberal al Kurdistan iranià. En general té bones relacions amb la resta de partits kurds a excepció del PJAK a qui acusa de ser una branca del PKK a l'Iran. De fet el PJAK ha mostrat una forta presència i capacitat provocant gelosia de la resta de grups polítics kurds a l'Iran que han quedat en evidència. El PAK, a més, forma part del Congrés Federal de les Nacions Iranianes mantenint bones relacions amb la resta de l'oposició iraniana al règim de Teheran. Des de 2014 s'ha desplegat al front kurd de l'Iraq on ha participat en primera línia en la guerra contra l'Estat Islàmic. 

Leggi di più »

Una kurda cap de llista de Die Linke a les eleccions europees

Özlem Aley Demiral, de 35 anys, va exiliar-se a Alemanya, amb la seva família alevi, quan tenia 5 anys. Procedia del Kurdistan de Turquia. Va entrar a Die Linke (L'Esquerra) amb 19 anys. El partit alemany és el que ha presentat, fa nou dies, la moció que ha reclamat la mediació europea en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Ha estat l'aliat més actiu de Carles Puigdemont durant el seu empresonament a Alemanya i qui l'ha rebut a Berlini el Bundestag el 17 de maig. Die Linke és un partit d'esquerra socialista, feminista i antimilitarista fundat el 2007.

"Som socialistes, ajudem, creiem en un futur inclusiu. Donem suport als drets humans. Hi ha moltes persones que pateixen injustícies avui dia", diu Demiral qui co dirigeix la llista europea des de Dusseldorf. "Treballo fort per ser la veu, dels qui no tenen veu per què han hagut de marxar dels seus països. Donem suport a tot tipus de persones, independentment de la seva nacionalitat, religió, color, fons o gènere. Die Linke no creu en el racisme ni en cap altre -isme".

Leggi di più »

Mor un portador kurd mentre era perseguit per l'exèrcit iranià

Hengaw: Un portador de paquets (kolbar) de Javanrud va caure i va morir quan era perseguit per les forces armades iranianes a la zona de frontera de Nousoud. Hadi Musa Zadeh, pare de tres fills i de 50 anys, és la darrera víctima, tercera aquest any, en caure per les muntanyes. Milers de kurds es veuen obligats a passar paquets per les fronteres com a única forma de sobreviure. L'Iran pateix una inflació del 51 % amb taxes d'atur superiors al 40 % mentre el govern destina ingents recursos als conflictes de Síria, Iemen o l'Iraq.

Leggi di più »

La Comandant Zilan Vejin, PJAK, afirma que estudien afegir-se als EUA en cas de que declarin la guerra a l'Iran

“L'Iran no renuncia a la seva pressió sobre la societat. Els nivells de pobresa i atur a l'Iran i al Kurdistan oriental són més alts que mai. Mitjançant la militarització i el terror a la societat, el règim iranià està demostrant que no abandona les polítiques errònies"

La formació, integrant de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) de la que també és membre el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) va iniciar la lluita armada contra el règim clerical el 2004. Des de llavors ha matat prop de 600 guàrdies islàmics revolucionaris patint 263 baixes en combat. Dos dels seus militants han estat executats i ha abatut un helicòpter de les forces d'ocupació.


La co presidenta del partit i Comandant de la milícia del Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK), Zilan Vejin, ha parlat amb Rojnews sobre l'escenari que obre l'escalada entre Teheran i Washington. "No ens quedarem de braços creuats" si els EUA van a la guerra amb l'Iran (...) no ens quedarem ocultes. No anem a quedar-nos allunyades si esclata la guerra entre l'Iran i els Estats Units. També tenim la nostra pròpia agenda i política". Si sorgeix una guerra, "com a partit polític podem formar un front democràtic", va afegir.

Vejin va dir que qualsevol intervenció estrangera a l'Iran hauria de tenir en compte els drets de les seves minories ètniques, inclosos els kurds, que ocupen les muntanyoses províncies del nord-oest de l'Iran."L'agenda hauria de tenir en compte les característiques de la societat iraniana i proporcionar els drets de totes les persones de tots els diferents àmbits nacionals i ètnics. Pensem que la guerra i els desacords entre ells no són de l’interès de les nacions iranianes. Els seus problemes no suposen una solució a la qüestió de la nació kurda, les nacions oprimides, els humans, les dones o els drets dels joves. Pensem que l'Iran i els EUA estan lluitant pels seus propis interessos".

Washington des de maig del 2018, quan es va retirar de l’acord nuclear de 2015 i va tornar a imposar sancions paralitzants contra el sector de l’economia i el petroli d’Iran, ha estat augmentant la calor de Teheran. Després va designar l'IRGC com una organització terrorista i va desplegar un grup de portaavions i bombarders B-52 cap al golf Pèrsic. Aquesta setmana elements paramilitars iranians han atacat instal·lacions petrolieres saudites.

Leggi di più »

La resistència kurda mata 11 militars turcs a Wan i Agirî

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) van organitzar una acció contra un vehicle blindat pertanyent a l'exèrcit turc que ocupava a prop del poble de Sariksu el 20 de maig a dos quarts de quatre a Wan (en turc Van). En aquesta acció on el vehicle va ser completament destruït fins a 10 soldats enemics van ser assassinats. Després de l'acció, la unitat de combat kurda que va organitzar l'acció va arribara una base sòlida.

Posteriorment les forces kurdes van organitzar una emboscada t contra els soldats que es trobaven al turó de seguretat de la comissaria de Serêkaniye, el 21 de maig a les 14.00, a la ciutat de Bazid (Doğubeyazıt) d'Ağrı. Un soldats va morir en aquesta acció.

Leggi di più »

Exposició de Zehra Doğan a la Tate Modern de Londres

L'artista kurda va ser empresonada a Turquia el juliol del 2016. No va ser alliberada fins el 24 de febrer de 2019. "El govern turc considera que el meu art és amenaçador perquè dibuixo el que han fet. Pinto la seva vergonya. En conseqüència, odi el meu art, però no tinc altra opció, el govern turc m'ha donat tants materials per treballar. Aquest govern no li agrada el meu art perquè documento i proves les seves destruccions, com ho faig en el meu escrit. "

L'administració de la presó es va negar a donar-li qualsevol material que pogués utilitzar per pintar. L'exposició de Zehra Doğan es va inaugurar a Tate Modern a Londres i recorda el setge de Nusaybin (Nisêbin), Sur(Amed), Cizre el 2015 i el 2016: “Com a periodista que va cobrir les destruccions i els enfrontaments a les ciutats kurdes de Turquia entre 2015 i 2016, mostraré objectes que vaig reunir que havien estat abandonats sota els enderrocs dels edificis demolits. A través d’aquests objectes que representen una vida quotidiana ferida, explicaré la història d’aquestes persones. Aquesta instal·lació posarà en relleu la meva feina com a artista i com a periodista. Un dels objectes més destacats de la pantalla és una catifa multicolor cremada. "

E Li Dû Man (Allò deixat enrere) és un viatge emocional pels objectes més íntims i personals de la gent de Nusaybin.

Leggi di più »

Turquia cedeix i aixeca la prohibició als advocats d'Öcalan de visitar-lo

Turquia ha aixecat la prohibició de les visites a l'advocat del líder rebel kurd encadenat, Abdullah Öcalan, va dir el ministre de Justícia invertint una política d'aïllament de vuit anys. Öcalan ha estat aïllat totalment a una illa de Istanbul, Imrali, des de la seva detenció el 1999.

"La decisió que impedeix reunions (amb els seus advocats) ha estat aixecada i l’oportunitat de reunir-se amb ell ha estat permesa", va dir el ministre de Justícia, Abdulhamit Gul. Un dels seus advocats, Ibrahim Bilmez, va dir a l'AFP que havia presentat una sol·licitud per visitar a Ocalan el divendres, però estava esperant una decisió de les autoritats turques. "Esperem que compleixin les normes i acceptin les nostres aplicacions", va dir. També hi ha hagut sol·licituds de visites més regulars d’advocats, així com de cartes i trucades telefòniques amb la família.

El germà d'Öcalan va poder visitar-lo al gener per primera vegada des de 2016, el gener de 2019. Mehmet Öcalan va confirmar llavors que el seu germà era viu. La visita es va concedir mercès a una campanya de protesta. Al voltant de 3.000 presoners kurds han estat en vaga de fam, no menjant menjar sòlid, des de novembre per protestar contra l'aïllament d'Öcalan, segons el Partit Democràtic del Poble (HDP). Vuit persones també s'han suïcida. Öcalan va enviar un missatge a través d’un dels seus advocats perquè els vaguistes de la fam limitessin les seves accions.

Leggi di più »