divendres, 5 de maig de 2017

6è congrés del partit kurd iranià Sazmani Xebat








El partit Sazmani Xebat, de Rojhilat (Kurdistan iranià) va celebrar el seu sisè congrés per a avaluar la situació de la lluita kurda contra el règim clerical iranià. L’acte va realitzar-se del 5 al 7 d’abril Rezgari, al Kurdistan iraquià, on la formació manté les seves bases.

 


Posteriorment al congrés, Xebat ha presentat una nova unitat peshmerga
 

Trajectòria paral·lela al MEK


Arran de la conferència, la formació va presentar, el 26 d’abril una nova unitat de la seva milícia mixta Sazmani Xebat Peshmerga. Conegut també com a Khabat, oficialment és anomenat ‘Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran’. Manté una aliança amb l’Organització Popular dels Mujahidin del Poble (Mojahedin-e-Khalq Organization, MEK), principal formació opositora al règim islamista iranià. L’any 2015 l’Iran va aconseguir expulsar el MEK de l’Iraq després de bombardejar, reiteradament, la seva base al Camp Liberty. Actualment el moviment dels Mujahidins del Poble té la base central a Albània. Aquest moviment, fundat el 1965, barreja una base marxista,a doptada el 1975, amb un imperialisme islàmic. De fet va acollir com un "mujahid" a l’aitol·lah Khomeini però van distanciar-se d’ell el 1981 i van iniciar una campanya armada arran de la deriva dretana i autoritària del govern. Dos fets, el suport de 1983 a Saddam Hussein en la guerra contra l’Iran i l’abandonament de la lluita armada, l’any 2001, van afeblir el grup que, de fet, és dirigit des de París per un grup d’exiliats. L’acord de "coordinació" amb els EUA (2003) van obrir una nova etapa on els posicionaments marxistes islàmics van quedar superats per una proposta secular democràtica. MEK és un dels membres capdavanters del Consell Nacional de la Resistència de l’Iran però Xebat mai s’hi ha integrat. 





Baba Shêx Jalal Husseini al 6è congrés
 

Conclusions del 6è congrés

Sazmani Xebat va ser fundat per Baba Shêx Jalal Husseini el 27 d’agost de 1980 amb un projecte autonomista per a Rojhilat i una proposta democràtica per a l’Iran. Husseini és encara, avui dia, secretari general del moviment polític.
En el sisè congrés, Xebat va ratificar la proposta autonomista oposada al federalisme que defensa el principal partit kurd de l’Iran, el PDKI. Els quatre objectius principals, aprovats al congrés, foren:

- Establir un nou òrgan de direcció amb un comitè central de 10 persones

- Organitzar cèl·lules dins de l’Iran

- Incrementar el nombre de dones a la direcció

- Posar en marxa l’activitat militar

"L’Organització de Lluita del Kurdistan de l’Iran creu en el dret a l’autodeterminació en tots els seus aspectes i formes de concreció, però, alhora, pensa veu el dret a l’autonomia és una forma d’autodeterminació realitzable donada la situació actual. No refusem el federalisme, però posar l’èmfasi en l’estructura multi-nacional de l’Iran i la necessitat d’acord i acceptació entre totes les estructures, creiem que és prematur per a ser proposat per a un futur de l’Iran. La nostra estratègica no provoca cap distància entre la nostra organització i d’altres partits polítics ja que, al capdavall, creiem que el dret a l’autodeterminació ens uneix a tots".
 



Evolució doctrinal

Xebat va acordar cridar al boicot a les eleccions presidencials del 19 de maig. "Iran és governat pel sistema de vilayat e-faqih, és governat pels mul·làs". Els orígens islàmics del moviment han quedat superats i es raonen per la conjuntura del moment: "La nostra organització va incorporar-se a la lluita per a la liberalització del Kurdistan iranià amb pensaments nacionals i islàmics fa 37 anys. La Declaració de l’Organització de Lluita amb aquestes creences va veure’s afectada per la necessitat d’omplir el buit intel·lectual, i polític, del Kurdistan iranià d’aleshores." Fou l’any 2005, en el tercer congrés, que Xebat va declarar que "era un partit no reaccionari" i es va declarar "una organització patriòtica i nacional".
 
L’islamisme va quedar apartat doncs a l’Iran l’islamisme ha esdevingut far de la reacció. El marxisme fou abandonat per centrar-se en l’aspecte democratitzador i essencialment nacional. Fins al punt de considerar Trump un element positiu: "Trump és diferent d’Obama en molts aspectes. Obama ha implementat una política tolerant envers l’Iran durant vuit anys i va signar el pitjor acord nuclear amb l’Iran. En canvi Trump ha implementat una política molt diferent i ha denunciat els governants de l’Iran des dels primers dies de la seva administració".

"Creiem que després de destruir l’Estat islàmic, el problema de l’Iran esdevindrà l’eix de l’atenció de les super-potències i l’Iran haurà d’enfrontar-se amb més restriccions en els casos de la seva interferència en molts dels conflictes regionals".

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada