dissabte, 6 de maig de 2017

La hiena espera : Anàlisi de la política exterior d'Erdogan


La hiena és un animal carronyaire que difícilment ataca. Prefereix esperar a que siguin d'altres els qui s'encarreguin de caçar per ella. Una vegada han atacat les seves víctimes o assetgen les que queden malferides o bé, en general, s'encarreguen de les restes de les que han finit. Erdogan i el seu "imperi" neo-otomà es comporten en geopolítica com una hiena. Tot el seu programa exterior s'identifica perfectament amb aquest animal.

Primer disgust
Quan Síria va entrar en un conflicte civil, l'any 2011, Erdogan va actuar com una hiena. Formalment va optar per la no intervenció però va donar suport encobert a l'oposició per a poder enderrocar al govern sirià de Baixar Assad. No se'n va sortir. Primer l'Iran, i els seus auxiliars d'Hesbol·là,  va aturar la davallada militar del règim. Quan això es va veure que era insuficient fou Rússia qui va apuntalar a Assad i el va salvar de la derrota militar. Amb l'aviació russa Assad ha recuperat Homs i Alep. S'ha salvat. El preu? Quan se celebren negociacions sobre el futur de Síria, paradoxalment, el govern d'Assad no és convidat. Hi van els seus mentors-salvadors; l'Iran i Rússia. Erdogan va esperar a veure com queia Assad però la presa no només no va morir sinó que va ser protegida per dos "falcons". Erdogan, falcó disfressat de paloma, va actuar com una hiena. Va entregar Alep, deixant caure els opositors, i es va replegar a Idlib i les zones frontereres amb Turquia.

Segon
Quan Estat Islàmic va emergir, a partir de 2013, Erdogan va actuar amb el mateix patró. Va observar des de l'atalaia del seu palau, el que té un miler de cambres i ha costat 500 milions d'€. Va veure com queia Mossul, eren esclavitzades les dones yezidi, l'Estat Islàmic envaïa Síria i va entrar en pràctiques onanistes mentre els islamistes assaltaven Kobanê. La hiena veia dessagnar-se l'enemic kurd. Esperava atacar la carronya que hi quedés. La població kurda de Síria no tenia "falcons" que la protegissin. I va haver de transformar-se en una águila per sobreviure. Una àguila que va acabar derrotant la gossada de l'Estat Islàmic. Altra vegada la hiena es va quedar sense presa i tenia fam.

I tercer
Un altre cas fou Mossul on Erdogan, ara ningú ho recorda, va fer tot tipus d'amenaces per ser acceptat en la coalició que havia de fer-se amb la ciutat. Va arribar a dir que hi intervindria unilateralment. Després de prop de tres anys de silenci mentre Estat Islàmic dessagnava la ciutat.

Mort de gana
Arribats en aquest punt la hiena s'ha quedat sola. Els qui havien de caçar per ella no ho han fet i Erdogan, mort de gana, ha acabat entrant a Síria i apropiant-se de la zona entre Jarablus i Al Bab. Com a bona hiena ho va fer sobre la víctima més feble. La zona de l'Estat Islàmic més occidental i la que estava a punt de caure en mans kurdes. Precisament les forces kurdes i aliats li van fer part de la feina. Quan va voler avançar més enllà, sobre Manbij, forces russes, nord-americanes i d'Assad li van barrar pas. La hiena va remugar, va callar i va girar cua. Des de llavors fustiga Efrîn, el més feble dels cantons kurds de Síria i el 24 d'abril va llençar un atac covard, amb avions, sobre Rojava i Sinjar, a l'Iraq.

Esperar és la fórmula
Erdogan ara es troba en la disjuntiva d'una hiena. No pot atacar Rojava, i ho sap. Tampoc pot salvar l'oposició siriana que ha mantingut viva per Idlib. Els seus adversaris històrics, l'Iran, han guanyat la partida. Un partit de l'oposició kurda afirmava recentment: "Creiem que després de destruir l’Estat islàmic, el problema de l’Iran esdevindrà l’eix de l’atenció de les super-potències i l’Iran haurà d’enfrontar-se amb més restriccions en els casos de la seva interferència en molts dels conflictes regionals". I amb aquesta fórmula treballa Erdogan. Derrotats els seus caçadors ha acceptat negociar amb Rússia i l'Iran mentre espera el moment en que entrin en conflicte amb els Estats Units. De la carronya que quedi en treurà el màxim que pugui i, per Efrîn o l'Iraq, acabarà atacant les forces kurdes. Però només quan no tingui cap perill. Per això ronda les fronteres, esperant.

0 comentaris:

Publica un comentari