Els kurds yezidi inicien la cerimònia Qolkêşan

Ahir començava la cerimònia Qolkêşan que es va practicar a la vall de Laliş (Lalish) durant tres dies. Els voluntaris yezidi (ezidi) recullen i recullen troncs i branques de fusta morta de les muntanyes que envolten Laliş, els porten a l'esquena i tornen al santuari amb ell. Aquesta fusta s'emmagatzema després a Laliş per ser utilitzada posteriorment com a llenya per cuinar els pelegrins. Està prohibit que un Ezidi causi danys innecessaris a la natura, inclosos els arbres, més especialment a la vall de Laliş, per tant només es pot collir la fusta morta.

Annex 1.- Per a saber-ne més dels yezidi: 

Qui són els yezidi?

Article de Marc Español sobre la milícia yezidi de Shesho

Article sobre els fets d'agost de 2014

Article sobre les diferents postures yezidi al voltant de l'autogovern  

Fundació de l'Aliança de Shengal 

Amenaces i ajudes recents pels yezidi

Leggi di più »

Atemptat terrorista turc amb un dron contra el poeta kurd Ferhad Merde

Un vehicle, que transportava el reconegut poeta kurd Ferhad Merde i dues persones més, va ser l'objectiu d'un presumpte dron turc a prop de Dirbêsiyê, prop de Qamishlo, Rojava divendres. Un d'ells va morir. segons  Siyamend Ali, cap de l'oficina de mitjans de les Unitats de Protecció del Poble (YPG). A causa d'un atac d'avió no tripulat turc contra un cotxe, un membre de les forces d'autodefensa Dirar Cuma Hemze va ser assassinat. diu als mitjans locals que es troba en bones condicions. 

Leggi di più »

L'Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) aprova incorporar representacions kurda i catalana a la seva direcció

L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. Tots ells s’han unit per promoure el seu dret a l’autodeterminació, alhora que defensen els seus drets polítics, socials i culturals i preserven el seu medi ambient. es va establir a finals dels anys vuitanta per líders exiliats de pobles que vivien sota l’opressió imperial. Aquesta associació compta amb representants d’Estònia, el poble uigur i el Tibet, entre d’altres. El seu objectiu és replicar el missatge de noviolència i tolerància interètnica del poble tibetà davant l’opressió, seguint l’exemple del 14è Dalai Lama. Actualment compta amb 44 membres actius, des dels tàrtars de Crimea fins als uigurs, i des de Taiwan fins a Catalunya.

 

Ali Abdelzadeh del PDKI

El cap de setmana passat (26 i 27 de març) va celebrar l’Assemblea General de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), a Washington DC. L’Assemblea General de l’UNPO s’ha celebrat a Washington DC coincidint amb la iniciativa de l’organització d’establir una presència permanent als Estats Units. Amb aquesta decisió, s’espera reforçar notablement la seva influència diplomàtica a les Nacions Unides. En aquesta assemblea, es va aprovar una important renovació de la presidència de l’UNPO. S’ha passat de 10 homes i una dona a 6 dones i 5 homes. Per primera vegada en la història de l’UNPO la presidenta és una dona i també per primera vegada és africana. Les dues vicepresidentes també són dones, entre elles la catalana Elisenda Paluzie. La presidència col·legiada incorpora representacions de pobles i nacions de tots els continents (Amèrica, Àfrica, Àsia, Europa i Oceania) amb una nova presidència col·legiada
Presidenta: Edna Adan Ismail, Somalilàndia (dona)
Vicepresidenta: Elisenda Paluzie, Catalunya (dona)
Vicepresidenta: Rubina Greenwood, Sindh (dona)
Membre: Paul Strauss, Washington D.C. (home)
Membre: Dolkun Isa, uigur (home)
Membre: Tina Muna Barnes, Guam (dona)
Membre: Rigzin Genkhang, Tibet (dona)
Membre: Ali Abdelzadeh, Kurdistan iranià (home)
Membre: Tammy Breedt, afrikaner (dona)
Membre: Alex Thach, Khmer Khrom (home)
Membre: Abdi Mahdi, Ogaden (home)

La nova presidenta, Edna Adan Ismail, va ser la primera dona que va exercir com a ministra d’Afers Exteriors a Somalilàndia i anteriorment va ser ministra de Benestar Familiar i Desenvolupament Social. És una activista molt respectada per l’abolició de la mutilació genital femenina i és la presidenta de l’Organització per a les Víctimes de la Tortura. Malgrat el seu no reconeixement, Somalilàndia, que va proclamar la independència fa 30 anys, és un territori amb una constitució i un exèrcit propis i un govern estable, i s’ha convertit en una de les democràcies més consolidades d’Àfrica.

L’Assemblea Nacional Catalana és membre de l’UNPO des del 2018, mentre el PDKI del Kurdistan iranià ho és des de 2007 i el Komala va integrar-s'hi el 2015.

Leggi di più »

Assemblea general del Partit per la Llibertat del Kurdistan: "la unitat nacional del Kurdistan a tots els nivells com a prioritat"

Coincidint amb el Newroz (any nou kurd), el 20 de març es va reunir l'assemblea general del Parti Azadi Kurdistan, partit de la llibertat del Kurdistan o PAK. L'assemblea general del Partit per l'Alliberament del Kurdistan va celebrar les seves reunions regulars amb la participació de la majoria dels seus membres. La reunió va abordar dos temes principals i debats que van ser:
1- Atac rus per envair Ucraïna: les causes, les possibilitats i els efectes del Kurdistan.
11- Atac amb coets iranià a Erbil: les causes i les seves conseqüències sobre el Kurdistan del sud i el govern regional.
L'Assemblea General del PAK  "com sempre amb confiança, per fer front a les amenaces i aprofitar les oportunitats a tots els nivells nacionalistes, i polítics, ha posat peu a la vida de resiliència i resistència. A més, de tenir la unitat nacional del Kurdistan a tots els nivells com a prioritat. Per tal de protegir els assoliments i combatre les amenaces i aprofitar les oportunitats. L'assemblea, referent al desenvolupament del nacionalisme kurd i el desmantellament de les ideologies importades i les línies actives de l'Iran a l'Orient ocupat; va analitzar el seu orgull en les activitats de lluita. El partit va  expressar la seva lluita i els seus passos tant en el nivell del discurs com sobre el terreny i va enviar les seves salutacions al màrtir Said Yazdanpana i a tots els màrtirs de la via independentista i del regne del Kurdistan. També va enviar la seva salutació als combatents del Partit per la Llibertat del Kurdistan, als comandants i als Peshmerga de la nació Kurdistan."

Leggi di più »

Una turba d'àrabs xiïtes finançats per l'Iran assalta i crema la seu del partit kurd PDK a Bagdad

La milícia pro-iraniana Hashd al-Shaabi-PMF va atacar l'edifici de Bagdad del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), liderat per Masoud Barzani. Es va informar que el grup de milícies afiliat a Hashd al-Shaabi, que va incendiar l'edifici del KDP, va compartir l'acció i les imatges de l'edifici del partit cremat al seu compte de xarxes socials. Tot plegat després que un membre del PDK parlés sobre l'aiatol·là xiïta Ali al-Sistani en una piulada tot i haver esborrat el tuit del quadre i les disculpes del propi partit kurd. 

El Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) ha enderrocat la seva oficina a Bagdad per protestar perquè el govern iraquià no l'ha protegit de ser incendiat diumenge 27 de març a la nit.

Leggi di più »

Els Peshmerga planten mig miler d'arbres

Aquest mes es va fer una àmplia campanya de  plantació d'arbres a la direcció general de logística del Ministeri dels Peshmerga (en kurd els qui s'enfronten a la mort) del Kurdistan iraquià autònom. Els agents i els peshmerga de la Direcció General de Logística van plantar 500 arbres als voltants de la seva direcció com a servei al medi ambient de la zona i símbol de vida seguin els ensenyaments del líder kurd Mahmud Barzanji (1878-1956).

Leggi di più »

Parla la direcció de la KCK: "poder real darrere de l'atac de Hasakah de l'Estat Islàmic és Turquia"

Els co presidents de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK), Besê Hozat i Cemil Bayık, han realitzat una entrevista al mitjà Medya on analitzen la situació actual. "En realitat, l'estat turc no només proporciona passaports per als membres de l'Estat Islàmic i d'altres bandes com Al Nusra. També els acull a Turquia, els forma i els envia a missions de camp". Els copresidents de KCK van considerar que "Les evidències com les armes utilitzades en l'atac, els registres de converses telefòniques, els testimonis i les confessions dels membres de l'IS revelen que el poder real darrere de l'atac de Hasake és Turquia", diuen els copresidents de KCK sobre l'últim atac d'IS a la presó de Sina, Kurdistan de Síria. KCK diu que les proves d'armes d'IS, converses telefòniques, testimonis i confessions incriminen Turquia en l'atac a la presó de Hasakah.


D'altra banda "L'Iraq viu actualment una incertesa política. IS vol augmentar la seva influència a l'Iraq aprofitant aquesta incertesa. Si hagués aconseguit tenir èxit a Hasakah, passaria a capturar grans àrees a l'Iraq, inclosa Nínive". "La manca d'una forta atenció global a l'atac de Hasakah de l'IS implica un gran risc. La guerra entre Ucraïna i Rússia és, òbviament, de gran importància, però la situació política que probablement sorgirà a l'Orient Mitjà és capaç de tenir uns resultats globals encara més immensos." Els copresidents de KCK adverteixen sobre IS. "Si no hagués estat per la pressió del KDP sobre l'Iraq, l'estat iraquià hauria reconegut fa temps l'autonomia de Shengal", diuen els copresidents del KCK sobre la situació a Shengal, Kurdistan de l'Iraq. Finalment, pel que fa a Rojhilat diruen qie "L'Iran i les forces del PJAK estan preservant la seva posició d'alto el foc. Estem a favor que aquesta posició d'alto el foc continuï. Estem a favor de la solució del problema mitjançant el diàleg i la negociació preservant aquesta posició".

Leggi di più »

Un presoner kurd de 80 anys, condemnat "per intentar destruir la integritat territorial" mor de càncer a la presó turca

Abdo Baran, de 80 anys, que patia un càncer de còlon en fase terminal, va morir dijous a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, després de negar-se l'alliberament de la presó per buscar el tractament adequat. La mort de Baran va ser anunciada a Twitter pel diputat del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), Ömer Faruk Gergerlioğlu, que va expressar indignació perquè el vell malalt no havia estat alliberat. "Això és completament inhumà!" Ell va dir. "No em queden paraules per dir.  Aquest ancià va morir emmanillat a les baranes del llit. Ha estat a la presó els últims 25 anys".

Baran havia estat a l'hospital durant els últims set mesos. Un hospital li va emetre un informe dient que no estava en condicions de tornar a la presó i que hauria de ser alliberat immediatament. Tanmateix, les autoritats penitenciaries estaven esperant que el Consell Turc de Medicina Forense (ATK) emetés un informe similar. Malgrat el pas dels tres mesos, l'ATK encara no havia emès cap informe en el moment de la mort de Baran. A mesura que ha augmentat el nombre de presos malalts que moren a la presó, han anat creixent els dubtes sobre la credibilitat i la independència del consistori, ja que la institució està adscrita al Ministeri de Justícia. En una declaració anterior, Gergerlioğlu havia instat a les autoritats a alliberar immediatament Baran, dient que podria morir aviat. Ha criticat l'ATK per haver tardat massa en emetre un informe i els ha acusat de no prendre's seriosament la situació.

Baran havia estat complint una cadena perpètua agreujada per intentar destruir la integritat territorial del país. Els activistes dels drets humans i els polítics de l'oposició han criticat sovint les autoritats per no alliberar presos greument malalts perquè puguin buscar el tractament adequat. Baran va ser el tercer pres polític que va morir de càncer en els primers tres mesos d'aquest any, juntament amb Yusuf Bekmezci, de 83 anys, i Nusret Muğla, de 84 anys.

Leggi di più »

40.000 mercenaris sirians s'allisten per lluitar amb Rússia contra Ucraïna per 240 €

Rússia ha allistat més de 40.000 militars sirians per lluitar contra Ucraïna, segons informes de l'Observatori Sirià dels Drets Humans (SOHR), un grup no governamental sirià. Després que l'ambaixada d'Ucraïna va informar que prop de 3.000 nord-americans es van apuntar per unir-se a la Legió Internacional de Defensa Territorial, una coalició destinada a ajudar a reforçar l'exèrcit d'Ucraïna contra la invasió de Moscou, Rússia també ha contactat amb els països veïns per obtenir reforços.

"Fins ara, més de 40.000 lluitadors s'han inscrit per allistar-se", va dir SOHR, i va assenyalar que aquests no són "voluntaris" sinó que s'han subscrit amb promeses de rebre "un sou i privilegis". Segons una publicació amb seu a Deir Ezzor, Síria, Rússia ha ofert al personal militar salaris mensuals de 160 a 240 € durant sis mesos, inclosos altres "privilegis" sense especificar.

La setmana passada, el Departament de Defensa dels Estats Units (DOD) va advertir que Rússia estava reclutant mercenaris sirians per unir-se a la batalla a Ucraïna. "Ens sembla remarcable que [el president rus Vladimir Putin] creu que ha de confiar en els combatents estrangers per complementar el que és un compromís molt important de poder de combat dins d'Ucraïna tal com és", va dir un portaveu del DOD, i va afegir que Rússia està girant " frustrat per una dura resistència ucraïnesa”, i va assenyalar que els russos no han avançat gaire en els últims dies.

"Aquestes forces addicionals es posicionaran per respondre a l'entorn de seguretat actual a la llum de la nova agressió de Rússia contra Ucraïna i per reforçar la dissuasió i les capacitats defensives de l'OTAN, especialment el flanc oriental, i ajustarem la postura segons les condicions. evolucionar", va dir el funcionari. El 2015, el president sirià, Bashar al-Assad, es va enfrontar a un desafiament a la seva autoritat per part de manifestants pro-democràcia que reclamaven la fi de les pràctiques autoritàries, segons Britannica. Segons els informes, Assad va utilitzar la violència per reprimir les manifestacions.

Aleshores, Rússia va prendre un paper actiu en el conflicte, desplegant tropes a Síria. El setembre de 2015, Rússia va llançar els seus primers atacs aeris a Síria per donar suport a les tropes en lluita d'Assad, cosa que va permetre al règim recuperar gran part del país.

Leggi di più »

Balanç dels 4 anys d'ocupació d'Efrîn, al Kurdistan de Síria, per part de Turquia

El segon exèrcit de l'OTAN va ocupar el cantó kurd en l'operació 'branca d'olivera' iniciada el 20 de gener i tancada el 24 de març. En aquest període les YPG i YPJ van resistir l'invasor però la seva superioritat aèria fou decisiva i l'ús de gas. Ni Síria ni la comunitat internacional van intervenir-hi. Rússia, que custodiava el cantó, el va abandonar el dia abans de la invasió turca. Des d'aleshores els mercenaris turcs del SNA (entre ells membres de l'Estat Islàmic) i les tropes regulars controlen la major part d'Efrîn amb 770 km2. Es calcula que van morir 2.800 persones (1.600 de les YPG/YPJ) en els combats. Les guerrilleres de les YPJ foren mutilades abans de ser assassinades pels islamistes del SNA. La ciutat d'Efrîn va caure el 18 de març de 2018.


I després de l'ocupació...

va iniciar-se un saqueig indiscriminat de les cases abandonades per les persones refugiades cap al sud. Les oliveres centenàries van ser talades o bé la collita fou venuda a preus molt baixos per Turquia a la UE. A Efrîn es va començar a ensenyar la llengua turca i la bandera turca és omnipresent.

Turquia ha practicat una política de neteja ètnica i la població kurda ha passat del 96 al 25 % (possiblement el 15 %). Els colons àrabs han estat reassentats pel govern turc i han implantat una versió dura de la xària a nivell social.

Segons l'Observatori Sirià de Drets Humans com a mínim 175.000 persones van fugir cap als camps de Shebha.

Ens els 4 anys d'ocupació 8.544 persones han estat segrestades pels grups pro turcs i desaparegut, 586 civils han estat assassinats (49 d'ells torturats) i les minories religioses no musulmanes, 25.000 yezidi i 15.000 alevi han hagut de marxar.

La resistència

Des de 2018 actuen de forma clandestina formacions de resistència com Ira de les Oliveres o les Hêzên Rizgariya Efrînê (Forces d'Alliberament d'Efrîn). HRE va iniciar els seus atacs el 18 de desembre de 2018. Entre la caiguda del cantó i el gener de 2019 van llençar 220 atacs. El més mortal fou a Efrîn el 28 d'abril de 2020 amb 40 morts. Però la seva acció ha anat minvant i des de l'octubre de 2021 no han actuat.

Leggi di più »