dissabte, 29 de juny del 2019

94 anys de l'execució del Xeic Said i 46 kurds més a mans de Turquia

Avui fa 94 anys d'un dels crims, dels molts crims, comesos per l'imperialista estat turc contra la nació kurda. Ja no es tractava de l'imperi otomà sinó de l'actual república de Turquia encapçalada per l'assassí Kemal Ataturk, personatge sinistre ple d'odi contra tot allò que fos diferent als turcs i que, al capdavall,va acabar col·laborant amb els nacional-socialistes.

El 8 de febrer de 1925 van alçar-se les tribus kurdes de Turquia sota el lideratge del xeic zaza Sheikh Said, de l’ordre sufí Naqshbandi, cap dels alevis. L'epicentre de la revolta fou la zona de Diyarbakir (Amed en kurd) i Mardin. Aquesta fou liderada per la tribu zaza. Pretenia reviure el califat otomà islàmic i oposar-se a les reformes occidentals del nou règim turc.

Els kurds van aconseguir aixecar en armes uns 15.000 rebels. Els rebels van assaltar Amed
(Diyarbakir) una de les principals ciutats kurdes sotmeses a Turquia. Ho van fer dues vegades però foren refusats. També van fracassar a Hinis on les forces armades turques els van derrotar.

Sense ocupar cap centre urbà principal els rebels van quedar exposats a les zones rurals on l'exèrcit turc va contra atacar. Els bombardeigs aeris i 52.000 soldats desplegats van acabar amb la revolta el març de 1925 i la captura del xeic que fou executat amb 46 kurds més el 29 juny de 1925. Hi va haver entre 15.000 i 40.000 morts, no se sap del cert davant l'habitual opacitat turca.

Arran de la revolta Turquia perd Mossul que és ocupada pels britànics. Com a revenja el germà del xeic, el Xeic Abdurrahman, va fer encara uns atacs a les guarnicions de Palu i Malatya a finals de 1927.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada