Avui fa 43 anys es fundava el PKK

El 27 de novembre de 1978 es fundava el Partiya Karkerên Kurdistan (PKK) o Partit dels Treballadors del Kurdistan després d’un congrés de sis dies a la zona rural de Lice, Amed, concretament a Fis, Kurdistan de Turquia. Hi van assistir 22 militants.

Fou escollit un Comitè Central presidit per Öcalan i format per Hayri Durmus, Cemil Bayik, Mazlum Dogan, Mehmet Karasungur, Kesire Yildirim (qui després es casaria amb Öcalan i es separaria del PKK el 1988) i Sahin Donmez. Es va aprovar l’inici d’una publicació mensual, ‘Serxwebûn’ (Independència) així com un text programàtic.

El programa ‘Kurdistan Devrimin Yolu (Manifesto)’ o El camí de la revolució del Kurdistan (Manifest), de 278 planes, fou dedicat a Haki Karer, un militant assassinat mesos abans de la fundació. El “partit revolucionari del proletariat i dels camperols del Kurdistan” es declarava marxista-leninista i es definia com “una organització política sota la guia del socialisme científic” amb una “tasca històrica i sagrada”, la de la “Revolució del Kurdistan”. Un dels lemes més destacats en el text era “un Kurdistan democràtic, unit i independent”.

Foto: Casa a Fis on es va fundar el Partit

Leggi di più »

El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Turquia per dictar presó contra 417 jutges i fiscals

Turquia haurà d'indemnitzar cadascun dels demandants del cas Turan, membres dels tribunals de Cassació, Suprem Administratiu i de jurisdiccions inferiors amb 5.000 euros, en concepte de danys morals i honoraris. La Cort europea conclou que Turquia va violar l'article 5.1 (Dret a la llibertat i la seguretat) del Conveni Europeu de Drets Humans.

Aquest article conté sis excepcions (sentència, desobediència a una ordre judicial legal, evitar una infracció o fugida, motius sanitaris i impedir l'entrada il·legal al territori o un procediment d'expulsió) que no es donen en el cas.

La sentència de la Sala Segona del Tribunal d'Estrasburg determina "la il·legalitat de la presó preventiva" dictada, ja que "no es pot dir que la mesura en qüestió hagi estat estrictament requerida per les exigències de la situació".

Hores després de l?intent de cop d?Estat, l?Alt Consell de Jutges i Fiscals va suspendre de les seves funcions 2.735 membres, sospitosos de pertànyer a la xarxa del clergue islamista Fethullah Gülen, considerada per les autoritats una organització terrorista.

Posteriorment, va augmentar el nombre de suspensions en una xifra similar a la primera: el 24 d'agost d'aquell any van ser acomiadats per decret 2.847 jutges i fiscals, inclosos molts dels demandants, i 1.393 més en els mesos següents.

La presó preventiva dels demandants es va disposar entre el 18 de juliol i el 19 d'octubre del 2016. Totes les objeccions interposades van ser desestimades.

Després d'esgotar els recursos davant les instàncies internes, els demandants van anar al TEDH per denunciar el "flagrant delicte" i argumentar que els tribunals de primera instància no tenien competència i jurisdicció per decidir sobre la seva detenció.

La sentència no considera necessari examinar algunes al·legacions dels demandants, com ara la prohibició de la tortura, ser jutjat en un termini raonable de temps o ser posat en llibertat durant el procediment, i el dret a presentar un recurs.

Leggi di più »

El cantant kurd Veysi Ermiş condemnat a un any i mig de presó per haver emprat la paraula “Kurdistan” en una cançó

Un tribunal turc ha condemnat el cantant kurd Veysi Ermiş a un any i mig de presó per haver emprat les paraules “Kurdistan” i “guerrilla” en una cançó. Ermiş forma part al Centre Cultural de Mesopotàmia (MKM), un espai de promoció de les arts kurdes que ha patit persecucions i il·legalitzacions des que es va fundar a Istanbul el 1991. El jutge ha suspès la sentència perquè el músic no té antecedents però l’ha avisat que, a Turquia, usar aquests dos mots equivalen a lloar el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK).

Leggi di più »

Iran aprova més legislació contra les dones: que imposa més restriccions als avortaments, prohibeix la distribució gratuïta d'anticonceptius

Les autoritats de la teocràcia musulmana iraniana han aprovat una nova legislació que imposa més restriccions als avortaments, prohibeix la distribució gratuïta d'anticonceptius per part del sistema sanitari públic i ofereix beneficis estatals addicionals a les famílies amb més fills. La nova llei és un intent de les autoritats d'impulsar el creixement demogràfic de l'Iran, un país d'uns 84 milions d'habitants.

En els darrers anys, un nombre creixent de dones iranianes ha optat per tenir menys fills o no tenir fills, principalment a causa de problemes econòmics, canvis en les normes de gènere, el creixement de l'educació de les nenes i els programes de planificació familiar. Aquesta tendència ha fet que la taxa de creixement de la població de l'Iran caigui de més del 4% als anys vuitanta a l'1,29% el 2020, segons el Banc Mundial, una evolució que ha alarmat l'establishment clerical de l'Iran.

Aprovat pel president de línia dura Ibrahim Raisi el 16 de novembre, el projecte de llei de "rejoveniment de la població i suport a la família" ha generat crítiques generalitzades. Grups de drets i experts en salut adverteixen que la nova llei restringirà l'accés de les dones a l'avortament, provocarà embarassos no desitjats i el naixement de nens amb defectes congènits i augmentarà la propagació de malalties de transmissió sexual, inclosa la sida. Gouya, que viu en una zona exclusiva de la capital, Teheran, va qualificar la nova llei de "ridícula" i va denunciar la interferència de l'estat en la vida personal dels ciutadans. Va dir que les dones com ella trobaran maneres d'eludir les noves regles.

"En lloc de resoldre els problemes econòmics, [les autoritats] volen interferir encara més en les nostres vides", va dir a RFE/RL Gouya, que només va revelar el seu nom per por de represàlies. "No és cosa d'ells. És la meva decisió". "Estem acostumats a les restriccions en aquest país i trobem maneres de evitar-les", va afegir.

A l'Iran, els avortaments es podrien realitzar legalment durant els primers quatre mesos de l'embaràs si tres metges acordaven que un embaràs amenaçava la vida d'una dona o si el fetus tenia greus discapacitats físiques o mentals que poguessin produir penúries extremes per a la mare. El Consell de Guardians, el poderós òrgan clerical que ha d'aprovar tota la legislació proposada, va dir que els casos d'avortament seran decidits ara per un tribunal que inclou un jutge i dos professionals mèdics. La nova llei també obliga a les emissores estatals a produir continguts que incentivin a les dones a tenir més fills i denunciïn el celibat o l'avortament. També prohibeix la producció, distribució i publicació de qualsevol contingut que infringeixi les polítiques de població del país.

Els experts en drets humans de les Nacions Unides van demanar el 16 de novembre a l'Iran que derogués la llei, dient que representa "un gir alarmant i regressiu per part d'un govern que havia estat elogiat pel progrés en el dret a la salut". "És impactant veure fins a quin punt les autoritats han aplicat la llei penal per restringir els drets fonamentals de les dones", van dir els experts de l'ONU en un comunicat, i van afegir que la llei ataca el dret a la salut de les dones i les nenes.

Human Rights Watch (HRW) va dir la setmana passada que la llei "viola encara més els drets de les dones a la salut sexual i reproductiva i posa en risc la salut i la vida de les dones. La llei de creixement demogràfic soscava descaradament els drets, la dignitat i la salut de la meitat de la població del país, negant-li l'accés a l'atenció i la informació essencials en salut reproductiva", va dir la investigadora de HRW Tara Sepehrifar en un comunicat el 10 de novembre.

El demògraf i sociòleg sanitari de Teheran Simin Kazemi va dir al diari Shargh que la nova llei degrada les dones. "Es veuen com a eines de reproducció al servei del govern", va dir.

Les creixents dificultats econòmiques a l'Iran i l'elevat cost de la vida també han contribuït a les decisions de les dones de tenir menys fills o cap fill. L'economia de l'Iran s'ha vist paralitzada per les sancions dels Estats Units i anys de mala gestió. La pobresa s'ha estès a mesura que la inflació s'ha disparat.

Leggi di più »

Turquia suspèn els atacs al nord-est de Síria a causa del rebuig de Rússia i dels EUA

Turquia ha suspès la seva potencial operació militar contra el nord-est de Síria, com a conseqüència de la contínua negativa russa i nord-americana i l'absència de cap consens en aquest sentit. Fonts diplomàtiques turques van explicar que "La pressió mediàtica turca encara continua per dur a terme l'acció militar a la regió i que l'exèrcit turc està preparat per dur a terme i establir plans per a qualsevol acció militar futura segons els requisits de camp", van dir. No obstant això, no és probable que actualment hi hagi una acció militar directa, i "Ankara ha suspès les operacions de moment", segons les fonts. Recentment, els indicis de la intenció de Turquia de dur a terme una operació militar a gran escala per mantenir les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) allunyades de les fronteres del sud de Turquia han disminuït. Durant el període passat, l'exèrcit turc i les seves faccions d'oposició siriana afiliades es van mobilitzar al llarg de les línies de contacte amb les SDF a l'oest i l'est de l'Eufrates, fet que indicava que una operació militar a gran escala estava a punt de començar. Turquia va llançar una sèrie d'atacs amb drons contra cotxes civils a diverses zones del nord-est de Síria, causant morts i ferits. 

Sense llum verda 

Abans, l'antic enviat especial dels Estats Units per a Síria, James Jeffrey, va confirmar que el president nord-americà Joe Biden no va donar llum verda al president turc Recep Tayyip Erdogan per llançar un nou atac al nord i l'est de Síria. Jeffrey va deixar clar que Washington no abandonaria l'associació amb les SDF. A principis d'octubre, la portaveu del Departament de Defensa dels EUA Jessica McNulty va dir que uns 900 soldats nord-americans romanen a Síria, treballant amb les SDF. El 7 d'octubre, el portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units va dir a North Press que el president Biden ha expressat el seu suport a mantenir les forces nord-americanes al nord-est de Síria per donar suport als socis locals i evitar un ressorgiment de l'ISIS. El portaveu va afegir que els Estats Units i la Coalició global per derrotar l'IS "es mantenen compromesos amb la nostra presència al nord-est de Síria i la nostra associació amb les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) per garantir la derrota duradora d'IS".

Leggi di più »

Turquia condemna a 2 anys i mig de presó la dona del polític kurd empresonat Selahattin Demirtaş

Başak Demirtaş, l'esposa de la destacada figura de l'oposició kurda empresonada Selahattin Demirtaş ha estat condemnada a Turquia a 2 anys i mig de presó després de trobar-se que havia proporcionat informació inexacta sobre una data en un informe mèdic, van dir els seus advocats.

Els advocats de Basak Demirtaş, de 44 anys, van dir que va ser condemnada per un tribunal per una data incorrecta en un informe mèdic emès per un metge de la província sud-est d'Amed l'any 2015, que va transmetre al seu empresari mentre prenia una baixa per malaltia.

El seu marit Selahattin Demirtaş, l'antic líder del partit prokurd HDP i un dels polítics més coneguts de Turquia, porta gairebé cinc anys a la presó per càrrecs relacionats amb el terrorisme que ell nega.

El ponent de Turquia del Parlament Europeu, va dir que la seva condemna semblava "política": "2,5 anys de presó per un mer error clerical en relació amb una història clínica és espantosa i sembla més enllà del sentit comú. Sembla tan polític. Dona la mesura de l'estat preocupant de la justícia turca".

Basak està lliure a l'espera de l'apel·lació de la seva condemna, que podria trigar més d'un any a finalitzar.

 

Leggi di più »

Un avi i dos dels seus fills, kurds, assassinats en un atac de dron turc a Síria

 

Les Forces de Seguretat Interna (Asayis) van anunciar que 3 civils van ser martiritzats com a resultat de l'atac de l'ocupació turca a un automòbil civil per un avió no tripulat, i van demanar a les forces internacionals que assumeixin les seves obligacions amb les convencions i els tractats internacionals.
Continuant amb les violacions de l'ocupació turca cap a les nostres àrees i l'incompliment de tots els pactes i tractats internacionals, tres civils d'una família, l'avi i dos dels seus nets, (Youssef Kulo-Mazloum Kulo-Muhammad Kulo) van ser martiritzats com a resultat d'atacar el seu automòbil. al barri d'Al-Hilaliya a la ciutat de Qamishlo ahir a la tarda, dimarts 9/11/2021 per un dron turc.

A les Forces de Seguretat Interna afirmem el nostre ple compromís amb el nostre deure de protegir tota la nostra gent i preservar-ne la seguretat. Deixem clar que les forces internacionals han d'assumir les seves obligacions amb les cartes i els tractats en què van ser garants per mantenir l'estabilitat de totes les nostres regions, cosa que es va aconseguir com a resultat dels grans sacrificis realitzats pel nostre poble en l'eliminació de les organitzacions terroristes , assenyalant que aquestes violacions ajuden totes les organitzacions terroristes a organitzar les seves files i difondre el terrorisme a tots els països del món.

Leggi di più »

El poeta kurd Yılmaz Odabaşı condemnat a un any de presó

Un tribunal local ha condemnat el famós poeta, escriptor i periodista kurd Yılmaz Odabaşı a gairebé un any de presó per haver insultat el president turc Recep Tayyip Erdoğan. L'Associació d'Estudis de Mitjans i Dret (MLSA), una ONG que treballa en els camps de la llibertat d'expressió, el periodisme, les llibertats d'Internet i el dret a la informació, va anunciar dimecres a les xarxes socials que Odabaşı, de 59 anys, va rebre una condemna d'11 mesos. 20 dies en la tercera i última vista del seu judici davant el Jutjat Penal 2n de Primera Instància de Yalova.

Odabaşı va abandonar Turquia després de les eleccions generals de novembre de 2015, quan l'islamista Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), que ocupava el poder des del 2002, va tornar al poder com a govern de partit únic. Va tornar a Turquia el 2016 després de viure a l'estranger. El 2017 Odabaşı va rebre una condemna suspesa d'un any i vuit mesos per presumptament insultar Erdoğan en un article d'opinió el 2015. El desembre de 2020 va ser detingut a Istanbul poc després de criticar una repressió en curs del govern turc contra els membres del moviment Gülen, un grup confessional acusat pel govern d'haver dirigit un cop d'estat fallit el 2016 malgrat una forta negació del grup.

Insultar el president està subjecte a càrrecs penals segons la llei turca, i milers de persones al país estan sota investigació, la majoria d'elles sota l'amenaça de presó, per suposats insults a Erdogan. Els casos d'insults generalment provenen de publicacions a les xarxes socials compartides pels opositors a Erdoğan. La policia i el poder judicial turcs perceben fins i tot les crítiques més petites a Erdogan o al seu govern com un insult. Qui insulti el president s'enfronta a una pena de fins a quatre anys de presó, una pena que es pot augmentar si el delicte es va cometre a través dels mitjans de comunicació.

Leggi di più »

L’escriptor iranià Arash Ganji condemnat a 5 anys de presó per la traducció d'un llibre sobre l’aixecament kurd de Síria

Un escriptor iranià complirà cinc anys de presó per haver traduït un llibre sobre una revolta dirigida per kurds a Síria que les autoritats iranianes consideraven com una amenaça per a la seguretat nacional. Arash Ganji va ser arrestat el desembre de 2019 per la seva traducció al persa d’una col·lecció d’escrits sobre kurds de la guerra civil siriana anomenada Una petita clau pot obrir una porta gran: la revolució de Rojava, segons van dir grups defensors.

Va ser detingut a l’aïllament intern de la presó Evin de Teheran i posteriorment condemnat per càrrecs de seguretat nacional, pertinença a un grup anti règim i propaganda. Va ser condemnat a un total d'11 anys, però complirà cinc anys, va dir el grup PEN America per a la llibertat d'expressió. Va ser empresonat en aquell moment però convocat a la presó la setmana passada per complir la seva condemna.

"Des del començament d'aquesta investigació, el govern iranià s'ha dirigit a Ganji amb l'afirmació sense fonament que la seva traducció d'un llibre representa una amenaça per a la seguretat nacional", va dir Karin Deutsch Karlekar, de PEN America. Va demanar que s'anul·li aquesta "sentència farsa que criminalitza la traducció d'un llibre. La seva sentència desmesuradament desproporcionada i la seva presó imminent formen part d'un patró més ampli d'assetjament legal contra escriptors a l'Iran".

Els kurds representen aproximadament el 10% de la població iraniana i els dirigents temen que esdeveniments en altres llocs puguin inspirar revoltes kurdes al país. L’Iran va dur a terme una important campanya militar contra un grup guerriller kurd el 2011 que va deixar centenars de morts. Ha executat rutinàriament activistes kurds.

Ganji, que té problemes mèdics, és l'última figura objectiu d'un règim que empresona el quart nombre més gran d'escriptors i intel·lectuals a nivell mundial, segons PEN America. És membre sènior de la l'Iran Writers Association, que està prohibida des dels anys vuitanta. Desenes de personatges literaris mundials el mes passat, inclosos Margaret Atwood, Orhan Pamuk i J.M Coetzee, van demanar al president Ebrahim Raisi que deixés en llibertat altres tres personatges de la IWA que van ser empresonats el 2019 per motius falsos de seguretat nacional.

Leggi di più »

Els co-alcaldes de Yüksekova condemnats a 17 anys de presó

El Primer Alt Tribunal Penal de Hakkari, en el marc de l'anomenat procés "KCK de Yüksekova", va pronunciar, l'1 d'octubre de 2021, sentències greus contra 29 acusats, inclòs contra Ahmet Öner, antic portaveu del HDP per a Hakkari, que va morir fa quatre anys als 80 anys, condemnat pòstumament a més de vuit anys de presó.

Els coalcaldes de Yüksekova Irfan Sari i Remziye Yaşar, elegits el març del 2019, foren destituïts l'octubre del mateix any. Irfan Sari, poeta, escriptor, periodista, compleix una sentència de set anys i mig de presó pel Tribunal Penal de Van. Els seus advocats van apel·lar. Remziye Yaşar, portada a judici l'1 d'octubre a l'Alt Tribunal Penal de Hakkari, en el marc del procés del "KCK de Yüksekova", va ser condemnada a 17 anys de presó i 6 mesos, durant una audiència a la qual va assistir en videoconferència des de Presó d'Elazig on ha estat empresonada durant dos anys. El tribunal també va confirmar la seva detenció continuada.

Els coalcaldes de Yüksekova, Ruken Yetişkin i Tacettin Safalı, foren destituïts el 13 d'agost de 2015. Ruken Yetişkin ja havia passat 6 mesos a la presó, el 1994, com a part de les seves activitats dins del partit pro-kurd HADEP, del qual es va convertir, el 2002, en presidenta regional. En el tancament administratiu d'HADEP el 2003, es va unir a DEHAP, creada en lloc de l'anterior partit pro-kurd, i se li va confiar l'organització de la regió d'Istanbul, abans de ser escollida coalcaldessa de Yüksekova durant les eleccions locals de 2009. Condemnada a 8 mesos de presó el 7 de desembre de 2010 per propaganda contra el PKK, va ser posada en llibertat el 18 de juliol de 2011 i novament arrestada el 2012 en el marc de les operacions de KCK. També apareix al judici "Yüksekova KCK", en què rep una pena de presó de 8 anys i 9 mesos.

R.T. Erdoğan considera el KCK, la Unió de les Comunitats del Kurdistan, com un mode d’organització extremadament perillós per a la política que pretén seguir. Aquesta és una conclusió que va treure dues setmanes després de les eleccions locals del març del 2009, en què es va duplicar el nombre d'alcaldes designats pel pro-kurd DTP (Partit de la Societat Democràtica). A partir del 14 d'abril de 2009 va iniciar una ferotge repressió contra el KCK i, el desembre de 2009, el DTP va ser prohibit i dissolt. Una delegació de l'Amitiés kurdes de Bretagne va visitar la regió de Hakkari del 26 de març a l'1 d'abril de 2009 i va observar el procés de votació a Hakkari, Şemdinli, Cukurca i Yüksekova. Va ser testimoni de la victòria rotunda dels coalcaldes de Yüksekova, Ruken Yetişkin i Tacettin Safalı.

Els coalcaldes de Yüksekova, Ruken Yetişkin i Tacettin Safalı, que foren destituïts el 13 d'agost de 2015.

Leggi di più »