Les dues carreteres més estratègiques per accedir a Kobanê ja són sota control kurd

“Encara que inferior en riquesa que altres territoris, respecte al valor i la distinció va ser igual a totes. Aquesta ciutat sense muralles ni fortificacions, i situada en una prominència en les immediacions d’un riu, amb una guarnició de 4.000 homes va sostenir ella sola l’atac d’un exèrcit de 40.000 efectius”. Qui parla no és un/a comandament ni de les Unitats de Defensa Popular (YPG) ni de les Dones (YPJ) sinó l’historiador Titus Livi, i el poble al qual es refereix no és Kobanê, malgrat que les semblances són evidents, sinó Numància, capaç de resistir l’atac romà durant 11 anys.

Utilitzant, això sí, una lògica de fons similar a la utilitzada pels romans fa més de dos-mil anys en tallar les vies de subministrament numantines amb l’objectiu últim de fer-los caure, les milícies locals han enfocat aquesta setmana un dels seus objectius sobre les carreteres d’Alep i Tarmik, utilitzades pels fonamentalistes de l’Estat Islàmic (EI) per a enviar reforços cap a Kobanê. Així és que el comunicat del dissabte 13 de les YPG assegurava que aquestes ja havien estat “tallades i controlades per les seves unitats”.

La setmana, però, començava de la mateixa manera que havia acabat l’anterior, amb els terroristes de l’EI a la defensiva i a l’espera de notícies d'ar-Raqqà, centre neuràlgic de les forces de negre a Síria, i amb les forces kurdes portant la iniciativa d’uns combats que poc a poc sembla que s’allunyen del cor de Kobanê, assetjada durant gairebé cent dies.
D’aquesta manera, les YPG posaven de manifest dilluns que “els terroristes estaven intentant aconseguir els seus objectius [de derrotar la ciutat de Kobanê] bombardejant la ciutat amb morters” mentre les milícies locals “continuaven avançant a l’interior de la mateixa fins a recuperar tres enclavaments del front sud ocupats fins aleshores per l’EI”. En aquest mateix front, els terroristes van intentar llençar dimecres un atac sobre l’àrea de l’hospital, “un punt molt estratègic”, per bé que van tornar a fracassar en l’intent.

Pel que fa al front est, probablement el més disputat a hores d’ara, les YPG han llençat diverses operacions contra els enclavaments fonamentalistes als barris de Kaniya Kurda i Sukul Hal i a la plaça de la Llibertat, i han aconseguit acabar amb uns 30 terroristes. Mantenint la bona dinàmica a l’hora de rebutjar contraofensives de les forces d’Abu Bakr al-Baghdadi, les unitats tricolor van ser capaces dijous de frenar un atac d’aquells prop del Centre Cultural, per a dos dies després liderar una operació contra aquesta mateixa posició, que la setmana passada va intentar ser minada pels terroristes.

Els ancians de Kobanê continuen al peu del canó: 'Hem nascut aquí i aquí morirem'.

Fotos i frase recollides per Frederic Helbert @FredericHelbert, periodista de Paris Match que ara és dins de Kobanê

L’optimisme de les forces kurdes, però, no només es fonamentava en els seus avenços sobre la ciutat, sinó també –i sobretot- perquè “mentrestant les operacions a les afores segueixen endavant”. En aquest sentit, les YPG han llençat aquesta setmana operacions a les viles de Salim, Sosan i Siftik, a 15 quilòmetres a l’oest de Kobanê, en el front més esperançador. Alhora, la segona carretera més estratègica en direcció a la ciutat, la de Tarmik, era alliberada per unes milícies locals que també es van fer amb el control de tota l’extensió que separa aquesta carretera de la d’Alep, on perduren els xocs.
Mica en mica, doncs, sembla que el coratge dels kurds en la defensa d’una ciutat que és totes les ciutats, d’una ciutat que és metonímia d’un projecte polític revolucionari que persegueix un canvi profund en la manera d’entendre la societat, el món i la vida, comença a acumular dosis de llum i esperança que l’han d’empènyer cap a una lluita igual que la de les numantines fa dos mil·lennis per a mantenir, ells sí, la llibertat.

Marc Español
@mespanolescofet