Dues acadèmies a Rojava

"Us heu d'educar, les vint-i-quatre hores del dia, per aprendre a debatre, a prendre decisions de forma col·lectiva. Heu de rebutjar la idea que algun líder vindrà i li dirà a la gent què ha de fer; enlloc d'això, heu d'aprendre a exercir l'autogovern com a pràctica col·lectiva... Ensenyar-nos els uns als altres. Quan poses a deu persones juntes i els hi demanes una solució a un problema o els hi planteges una qüestió, busquen de forma col·lectiva una resposta. Crec que d'aquesta forma trobaran la solució correcta. I aquesta discussió servirà per a polititzar-los" – Salih Muslin, co-president del PYD (Partit de la Unió democràtica), novembre de 2014.

Després de la revolució de 2012, quan les recent creades institucions d'autogovern varen arribar al poder a Rojava, la necessitat d'una nou model educatiu es va fer patent. No tots els habitants del Kurdistan Occidental eren iletrats; les taxes de graduats en estudis superiors eren i són altes, tal i com vàrem poder comprovar la delegació acadèmica durant la visita el desembre de 2014. però l'educació era crucial per a construir la cultura revolucionària en el que les noves institucions puguin desenvolupar-se. No es tracta d'un assumpte que impliqui només a infants i joves, sinó que els adults, fins i tot ancians, hi han de formar part.

Tal com ens va explicar Aldar Xelîl, membre del consell de Tev-Dem (Moviment de la Societat Democràtica) , els projecte polític de Rojava "no consisteix només a canviar el règim, sinó en construir una mentalitat que porti la revolució a la societat. Es tracta d'una revolució del nostre model de societat." Dorşîn Akîf, professora, afegia: "La percepció ha de canviar, doncs l'educació és molt important per a l'èxit de la nostra revolució en aquests instants. L'educació és crucial."

 Una assemblea de base a Qamixli (Rojava, Kurdistan de Síria). Dibuix de la pròpia autora.

El primer obstacle al que va haver d'enfrontar-se la revolució fou la de l'idioma vehicular. Urant les quatre dècades sota el règim de la familia Àssad, els infants kurds havien d'aprendre àrab i estudiar en àrab. La llengua kurda estava prohibida a la vida pública; ensenyar-la era delicte i podia ser penat amb empresonament i fins i tot tortures. És per això que quan els kurds siris varen prendre el control de les seves comunitats, varen iniciar immediatament una campanya d'ensenyament de la llengua kurda. La primera escola oberta fou l'escola de  Şehîd Fewzî, al cantó d'Efrîn, seguida de dues més a Kobanê i Cizîrê. Pels vols de l'agost de 2014, només a Cizîrê ja hi havien 670 escoles amb 3000 professors oferint cursos de llengua kurda a 49000 alumnes.

L'Acadèmia Mesopotàmica de Qamixli

El 8 de desembre la delegació acadèmica visità la primera i única institució d'educació superior de Rojava, l'Acadèmia de Ciències Socials de Qamixli. El règim d'Àssad no havia permès mai l'existència d'aquest tipus d'institucions a les regions kurdes; aquesta va obrir el setembre de 2014 i encara està en construcció.

L'ensenyament i els debats tenen lloc predominantment en kurd, tot i que diverses fonts de consultes es troben en àrab, doncs bastants textos essencials no han estat traduïts encara al kurd.

Allà vàrem conèixer diversos membres de l'administració i de la plana docent, inclont-hi el rector, Rojda Firat, i els professor Adnan Hasan, Dorşîn Akîf, Medya Doz, Mehmod Kalê, Murat Tolhildan, Serhat Mosis i Xelîl Hussein.

Un dels reptes als que han de fer front, ens comenten, és al fet que els habitants del nord-est de Siria pensen que han d'anar fora per a rebre una bona educació. "Volem canviar això," ens comenta un professor, assegurant que es tracta d'una noció instigada per les forces hegemòniques del país. "No volem que la gent se senti inferior per ser d'on són. A l'Orient Mitjà hi ha un gran dipòsit de coneixements i saviesa, i volem fer-lo sortir a la llum. Molts dels gran esdeveniments de la història han tingut lloc aquí."

L'any escolar es divideix en tres períodes, cadascú d'entre tres i quatre mesos, que avancen progressivament des de temes generals fins a l'especialització mitjançant projectes finals. Les matèries curriculars comprenen principalment història i sociologia. Per què centrar-se en aquestes àrees? "Són crucials," ens comenten. Durant el règim, "la nostra existència [com a kurds] era disputada. Estem intentant mostrat que existim i que hem fet grans sacrificis pel camí... ens considerem part de la història, subjectes històrics." El sistema educatiu busca "treure a la llum la història dels pobles que han estat negats... amb la voluntat de construir una nova visió que ens permeti superar els anys i segles d'esclavatge del pensament que ha estat imposat a la gent." El seu objectiu últim és "construir una nova història."

El temari de sociologia ofereix una visió crítica al pensament positivista del segle XX i busca desenvolupar en el seu lloc unes ciències socials alternatives per al segle XXI, allò que Abdullah Öcalan anomena "sociologia de la llibertat." Per als projectes finals, els estudiants han de triar un problema social concret, investigar-lo i escriure una tesi de com resoldre'l, de forma coherent amb aquesta alternativa. Així, l'ensenyament pràctic alhora que intel·lectual persegueix un bé social.

Al contrari que els seus homòlegs occidentals, la pedagogia de l'acadèmia rebutja la transmissió unidireccional del coneixement. De fet, la distinció entre alumnes i professors no és estricta. Els professors aprenen dels alumnes i viceversa; en teoria, a través de la discussió entre subjectes, arriben a conclusions compartides. Els instructors no són necessàriament professors; es tracta de gent a la que les seves experiències al llarg de la vida els hi han donat coneixements que ara poden compartir. Un professor, per exemple, recull llegendes i contes populars un dia a la setmana. "Volem que els professors ens ajudin a entendre el significat de la vida. Ens centrem en donar significat a les coses, en ser capaces d'interpretar i comentar així com analitzar."

Els i les estudiants duent a terme examens, però aquests no tenen com a finalitat avaluar els coneixements; serveixen "com a recordatoris, com si d'un diàleg es tractés." Els professors, al seu torn, són subjectes d'avaluació per part dels alumnes. "No expliques això gaire clar, " pot dir un alumne. Un professors que és criticat ha de parlar amb l'alumne sobre el problema fins que tots dos arribin a un punt d'enteniment.

En molts aspectes, la línia pedagògica em va recordar les idees educatives proposades pel filòsof americà del segle XX John Dewey (1859-1952). Com els professors de Rojava, Dewey era crític amb els mètodes tradicionals, en que els mestres transmetien els coneixements de forma unidireccional a estudiants passius. En comptes d'això, concevia l'educació com un procés interactiu, en que els alumnes exploren qüestions social a través d'un intercanvi amb els seus professors.

Dewey hauria aprovat que a l'acadèmia, més que exigir als estudiants que memoritzin, els ensenya a trencar barreres. "Emfatitzem que cadascú és un subjecte." Més encara, s'estimulen hàbits per a un aprenentatge constant al llarg de la vida: "El nostre objectiu és donar als estudiants la habilitat d'autoeducar-se," més enllà de la graduació. Dewey també creia que l'ensenyament havia de dirigir-se a tota la persona, no només al seu intel·lecte; havia de ressaltar la nostra condició humana, i havia de continuar tota la vida.

L'acadèmia no busca desenvolupar professionals sinó cultivar persones equilibrades. "Creiem en els éssers humans com a organismes; no podem separar-los en parts, dividir-los en ciències," ens va dir un professor. "Un pot ser escriptor o poeta i alhora estar interessat en economia i entendre-la, doncs totes són coses que formen part de la vida."

Durant dècades, les escoles del règim baasista [N.d.T: del partit Baath que ha governat a Síria], amb la seva visió nacionalista, va intentar construir una mentalitat autoritària. L'Acadèmia Mesopotàmica busca trencar amb aquest passat obscur "ajudant a crear individus lliures amb pensament lliure." Altre cop em va recordar Dewey, el qual també rebutjava la noció de que la meta de l'educació era la creació de treballadors dòcils en estructures de treball jeràrquiques. En comptes d'això, ell crei que l'sducació havia de servir als estudiants per a assolir el màxim del seu potencial humà.

L'Acadèmia Mesopotàmica no estimula el professionalisme; molt menys ensenyar als seus alumnes a mirar de maximitzar el seu èxit econòmic. Als Estats Units, masses alumnes brillants es dirigeixen a Wall Street per a fer carrera com a especuladors, però l'educació a Rojava no consisteix en "contruir-te una carrera i fer-te ric." Més aviat als alumnes se'ls ensenya a "preguntar-se com poden enriquir la societat."

John Dewey creia que el propòsit últim de l'educació era crear persones reflexives que participesin èticament en una comunitat democràtica, i que l'educació havia de ser per tant una força de canvi social. Com fent-se ressò d'aquesta idea, un dels instructors ens va remarcar "quan fem ciència per a la societat, el que estem intentant és lluitar per la llibertat social."

Cap dels professors de l'acadèmia va mencionar John Dewey, i no hi ha motiu per pensar que coneguin les seves idees; segurament hi hauran arribat de forma independent. Però la similitud era colpidora.

Vaig quedar impactada també per una altra coincidència. A mitjans del segle XX, les idees de Dewey varen influir profundament diverses escoles experimentals als Estats Units. La més destacada fou el Goddard College, localitzat al bell mig de Vermont i el qual fou entre entre els anys seixanta i setanta un baluart de l'educació seguidora dels principis de Dewey. Durant la major part dels setanta, un dels professors al Goddard College fou Murray Bookchin, el qual ensenyà allà les seves idees sobre "ecologia social". Bookchin no va escriure de forma específica sobre educació, però els seus escrits sobre democràcia i ecologia varen influenciar enormement a Abdullah Öcalan i els confederalisme democràtic, la ideologia guia del projecte de Rojava.

Acadèmia Yekitiya Star, Rimelan

L'acadèmia de dones Yekitiya Star de Rimelan porta les idees de l'Acadèmia Mesopotàmica encara més enllà. Fundada el 2012, el seu objectiu és formar les generacions femenines revolucionàries, i per això el seu èmfasi en la ideologia és molt més acusat. La delegació acadèmica la vàrem visitar el 3 de desembre de 2014.

Durant els últims trenta anys, ens explica la professora  Dorşîn Akîf, les dones han participat al moviment d'alliberament kurd, primer com a combatents, després en institucions femenines. Fa tres anys les dones kurdes varen donar lloc a la Jineolojî, o "la ciència de les dones", la culminació de dècades d'experiències. A l'acadèmia de Rimelan, les estudiants reben primer una visió general de la Jineolojî, "el coneixement que va ser robat a les dones" i que les dones avui en dia poden recobrar. "Volem superar la invisibilització de les dones al llarg de la història. Intentem entendre com els conceptes i idees es produeixen i es van reproduint a través de les relacions socials existents, per acabar en els nostres coneixements actuals. Volem establir una interpretació veritable de la història fixant-nos en el rol que hi han jugat les dones i fent-lo visible."

Jineolojî, ens diu Dorşîn, considera les dones com "el principal actor de l'economia, així com l'economia és la principal activitat de les dones. Tot i així, la modernitat capitalista defineix l'economia com una activitat preeminentment masculina. Nosaltres diem que això no és així, que arreu i en totes les èpoques el principal motor de l'economia han estat les dones." Es degut a aquesta contradicció que el capitalisme serà superat.

La forma en que la gent interpreta la història afecta la forma en que actuen, diu Dorşîn. És per això que "parlem de l'organització social pre-sumèria. Estudiem també com va sorgir històricament l'estat i com s'ha anat construint el concepte." Però estat i poder no són el mateix. "El podeu és arreu, però no l'estat. El poder pot operar de formes diferents."

El poder, per exemple, està present en la democràcia de base, que no té res a veure amb l'estat. I la Jineolojî veu a les dones com essencialment democràtiques. L'acadèmia forma estudiants (majoritàriament dones) en les polítiques cíviques de Rojava. "Examinem els mecanisme polítics: consells i comunes de dones, i els consells generals [mixtes], comunitats veïnes. Aquí a Rojava sempre hem tingut institucions tant mixtes com exclusives de dones. A les mixtes, la representació de les dones és del 40%, a més de tenir una co-presidència per assegurar la igualtat.

A l'Acadèmia Yekitiya, tal i com veiem a l'Acadèmia Mesopotàmica, a les estudiants se'ls hi ensenya a veure's com a subjectes amb "capacitat de debatre i construir". "No hi ha professor i alumne. Les sessions es basen en compartir experiències." Les estudiants van des d'adolescents a àvies. "Algunes s'han graduat a la universitat, d'altres són analfabetes. Cadascuna té coneixements, i aquests coneixements són vitals per a nosaltres... La dona gran té experiència. La dona de divuit anys és la nova generació, el nostre futur."

Cada programa finalitza amb una sessió final anomenada la plataforma. Cada estudiant s'aixeca i explica com participarà a la democràcia de Rojava. S'unirà a una organització, o a les YPJ, o participarà en un consell de dones? Quines responsabilitats prendrà?

Li varem preguntar a  Dorşîn sobre els ensenyaments de l'acadèmia en qüestions de gènere (una paraula que no existeix en kurd). "El nostre somni" ens deia, "es que les dones que estan ara participant i construint una nova societat canviïn als homes, que un nou model de masculinitat neixi. Els conceptes home i dona no són biològics, estem en contra d'aquesta visió. Definim un gènere com a masculí i masculinitat en relació amb el poder i la hegemonia. Per tant, el gènere és una construcció social."

Encara més, el problema femení no és només assumpte de les dones: "es troba imbricat a la societat; l'exclusió de les dones és un problema de la societat. Així, hem de redefinir a la dona, la vida i la societat, tot al mateix temps. El problema de la llibertat de les dones és un problema de llibertat social."

Finalment ens va citar una frase d'Öcalan, "mata a l'home", que ha esdevingut un mantra, tot significant que "l'home masculí ha de canviar." Igualment, la subjectivitat femenina colonitzada, o feminitat, ha de morir. L'ambició social de l'acadèmia és superar la dominació i el poder hegemònic i "crear una vida igualitària tots junts."

Quin impacte tindran aquestes ensenyances al conjunt de la societat de Rojava? Aquesta és una qüestió que no puc respondre i que deixaré que la determinin els futurs investigadors.

Janet Biehl 

Article original en anglès

Les cites han estat editades per a fer-les més concises.

Traducció de Noel Mata Casanova.