dilluns, 19 d’octubre de 2015

La Marxa Mundial de Dones que començà el març al Kurdistan clou a Lisboa avui

La caravana de dones que va sortir del Kurdistan el passat 6 de març i arriba avui a Lisboa, després de recórrer Europa, passant per Catalunya, Euskal Herria i Galiza. És la IVª edició de la Marxa Mundial de les Dones. S'ha marcat com a objectiu "enfortir la lluita per la defensa dels territoris de les dones, el cos com a primer espai de lluita i el territori local, on es determina la vida quotidiana i la defensa del comú ".L'interessant d'aquest enfocament és que comparteix el que tenen en comú les dones de diferents indrets (els embats del neoliberalisme, la preocupació per les cures o per la sobirania alimentària, la violència masclista ...) però també s' acostem a temes que no estan tan presents : colonialisme, la desmilitarització o el racisme.

El 1984, la feminista Bell Hooks va publicar una crítica a 'La mística de la feminitat', de Betty Friedan, una de les obres de referència del feminisme nord-americà, que deia coses com "No podem seguir ignorant aquesta veu que, des del interior de les dones, diu: 'Vull alguna cosa més que un marit, uns fills i una casa'. A Hoks no li semblava malament que Friedan es preocupés per les mestresses de casa. El problema és que fes universal aquesta experiència, obviant que la realitat de les dones obreres, pobres i / o negres era ben diferent: "Queda clar que Friedan mai es va preguntar si la situació de les mestresses de casa blanques de formació universitària eren un punt de referència adequat per a combatre l'impacte del sexisme o de l'opressió sexista en les vides de les dones de la societat nord-americana. Tampoc es va ocupar d'anar més enllà de la seva pròpia experiència vital per adquirir una perspectiva ampliada sobre les vides d'aquestes dones (...)Com havia fet Friedan abans, les dones blanques que dominen el discurs feminista avui dia poques vegades es qüestionen si la seva perspectiva de la realitat de les dones s'adequa o no a les experiències vitals de les dones com a col·lectiu" .




En el mateix sentit s'expressa la basca June Fernández on destaca que els articles que surten del paradigma de dona blanca burguesa no tenen seguiment. "El cert és que el visible, el que la gent més comparteix i reté, és l'ejaculació femenina, el poliamor o el 'Manual de masturbació lesbofeminista'." En canvi articles sobre la situació de les dones ramaderes o de les dones periodistes del Sàhara Occidental no tenen gaire repercussió. El mateix passa al Kurdistan. Davant la fascinació per les YPJ gairebé ningú s'ocupa dels centenars de dones que estan desplegant el revolucionari sistema d'ensenyament a Rojava o d'iniciatives com l'agència Jinha o Jîn FM també al Kurdistan sirià. Per tot plegat la Marxa Mundial de les Dones ha creuat Europa. Per explicar, en el cas kurd, totes aquestes dones que continuen essent invisibles i traspassen, amb escreix, el feminisme de la dona occidental. Si a algun lloc el feminisme s'ha desplegat en el gruix de la societat és al Kurdistan sirià i, en part, al turc, d'on va iniciar-se aquesta edició de la Marxa.

Per a saber-ne més:

'Comença la Marxa Mundial de Dones'

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada